Andre Lotterer, o la típica foto que et fas sense saber qui és…

Aquesta fotografia va ser feta l’any 2002, quan un servidor es passava hores i hores al paddock del Circuit de Catalunya gaudint dels entrenaments de pre-temporada quan en aquests encara es podia accedir-hi alegrement (tot va canviar amb l’arribada d’Alonso; tot i que no el culpo a ell, sino als seus fans). Evidentment, a vegades et feies fotos amb pilots de proves que ni jo coneixia aleshores… que ja és dir. Un exemple és Andre Lotterer, un alemany que el 2002 va fer un petit test per Jaguar… i del que no en vaig tornar a sentir res (pel que sembla, ha estat corrent al Japó). Com a mínim, fins que el paio va fitxar per Audi Sport. El cap de setmana passat, aquesta foto va guanyar molts punts quan el meu bon amic es va adjudicar les 24 hores de Le Mans amb el Audi R18 TDI #2 que quedava en pista. Mola, eh?

 

 

 

 

 

Cult of the Turbo: Porsche 997 GT2 RS vs. Ferrari F40 vs. Noble M600 vs. Jaguar XJ220

No és per ser repetitiu, però avui us volia ensenyar un nou video cortesia de la revista britànica Evo Magazine i presentat pel gran Chris Harris. En aquest cas, la comparativa en qüestió enfrenta els millors esportius turbo-alimentats d’ara i sempre, començant pel genial Porsche 997 GT2 RS, el mític Jaguar XJ220, el brutal Noble M600 i el meu favorit: el Ferrari F40.

El Porsche 997 GT2 RS ofereix ni més ni menys que 611 cavalls. Evidentment, és el més modern i avançat de tots, i això es nota a la carretera, amb una entrega de potència molt linial tot i la brutal patada dels dos turbos que calça el sis cilindres. El Noble M600, per la seva part, brilla per la seva simplicitat (una mica com el F40, en paraules del propi Harris). Una de les coses que més sorprén és el manettino mitjançant el qual pots variar la entrega de potència. No obstant, no és com el de Ferrari, que modifica la entrega de potència i els reglatges del canvi, sino que en el cas del Noble, aquesta rodeta treballa directament amb el mapping del motor, oferint diversos nivells de potència depenent del que necessitem en cada moment: tenim el mode Road, amb 450 cavalls; el Track, amb 550; i el Race, amb 650. Sis-cents cincuanta.

El Jaguar XJ220, per la seva banda, pot té a veure amb el Porsche. De fet, és quasi la antítesi. Mentre que l’alemany té una entrega quasi linial, el britànic té més turbo-lag que cap altre cosa: quan acceleres, pràcticament has d’esperar un parell de segons fins que passa alguna cosa, el que obliga a anticipar-se a quasi tot. En termes de rendiment id’entrega de potència, el XJ220 poc té a fer contra la competència. No obstant, segons Harris el Jaguar és tot el que s’espera d’ell: un super-esportiu que quan deixa anar tota la potència, corre que se les pela. I després està el Ferrari F40. El que ofereix el millor so, les sensacions més pures. El més atleta. El que té més punts en comú amb un cotxe de competició. Només cal veure com li canvia la cara a Chris Harris a la que fot peu avall.

La veritat és que tots ells ofereixen pràcticament el mateix, però cadascun d’ells ho fa d’una forma ben diferent. Mentre que el Porsche és un turbo força linial, el Jaguar XJ220 és tot turbo-lag; mentre que el Noble és un cotxe modern amb un aire old school, el Ferrari F40 roça quasi la perfecció. Jo ja sé amb quin em quedo, i vosaltres?

Via Evo Magazine | Trobareu l’article complet i escanejat a VWVortex

La curiosa història de la Ford Transit amb el motor del Jaguar XJ220

L’altre dia, mentre navegava una estoneta per Tumblr, em vaig creuar amb aquesta curiosa fotografia. En ella podem veure el que sembla ser una Ford Transit normal i corrent, una de les mil-i-una furgos que es pasen el dia amunt i avall fent repartiments i entregues. Als laterals, de fet, es pot llegir Goodwood Estate – Repairs & Maintanance, que traduït al cristià, vindria a ser algo així com Propietat de Goodwood – Reparaciones i Manteniment. Res extraordinari, doncs.

No obstant, hi ha algo que falla, algo que ens diu que no estem davant d’una furgo qualsevol: les llantes. Tal i com s’aprecia a les imatges, es tracta de les mateixes rodes que també portava el Jaguar XJ220, el super-esportiu que a principis dels 90 va ser l’orgull nacional dels britànics. El fet és que la relació entre la Ford Transit i les llantes del XJ220 no és casual, ni molt menys: sota l’aparença (quasi) normal d’aquesta furgoneta, s’hi amaga un motor 3.5 V6 turbo-alimentat de 550 cavalls, desenvolupat per TWR partint de la base el mateix motor que feia servir el Metro 6R4. Estem parlant, en definitiva, d’una mula de proves amb la que els enginyers de Jaguar volien fiabilitzar al màxim el motor del XJ220.

Pilotat per Justin Law (aquí amb el Jaguar XJR8/9, des del minut 2:31), es va deixar veure pel Goodwood Festival of Speed marcant un registre de 63,15 segons a la pujada. Per que us feu una idea, el XJR8/9 del video anterior ho va fer en 44,4.

Desgraciadament, la informació sobre aquest trasto no abunda… ni a internet, així que qualsevol contribució adicional que pogueu fer serà certament agraïda.

WikipediaFord Transit Forum

Una volta a Le Mans l’any 1956…

Molt ha canviat el circuit de Le Mans al llarg dels anys: des de la recta de sortida i el pitlane, fins les chicanes a Mulsanne o la baixada a Tertre Rouge. Per això he trobat curiós aquest clip que he descobert a IEDEI, el blog del meu amic Syed. En aquest video no només podem veure com era el traçat l’any 1956, sino que, a més a més, podem sentir els comentaris del pilot, Mike Hawthorn, al volant d’un preciós Jaguar D-Type. Càmera instal·lada al darrera, micròfon enganxat al pit… i llestos. A rodar!

És impressionant veure gent rodant amb bicicleta i circulant com qui no vol la cosa. Molt han canviat les coses des d’aleshores…

Via IEDEI.

Històries per no dormir: un Jaguar XJ220 abandonat a Qatar

El Jaguar XJ220 va ser la resposta de Jaguar al McLaren F1, el Ferrari F40 i el Porsche 959. Va ser aquella la primera època gloriosa dels super-cotxes… i moltes d’aquelles creacions van acabar inundant les parets de les habitacions de milions de marrecs entre els que m’incloc. El cotxe, originalment concebut per equipar un motor V12, prometia una velocitat màxima de 220 milles per hora (uns 350 km/h), i de fet ho va aconseguir, amb Martin Brundle al volant. El que passa és que la crisi financera i la caiguda en picat de la demanda d’aquest tipus de cotxes va forçar a Jaguar a substituïr el V12 per un 6 cilindres turbo. La velocitat màxima quasi no es va veure afectada pel canvi, curiosament, però clar… no és el mateix un V12 que un V6 bi-turbo, oi?

Sigui com sigui, era un cotxe de somni. I com a tal, i tot i la crisi, molta gent va acabar fent-se amb un. Entre ells, un paio que va comprar-se un a Dubai (on si no?). El cotxe estava acabat en un impressionant blau fosc (anomenat Le Mans) i la veritat és que veient la foto, era per caure de cul. Desgraciadament, el cotxe va desapareixer a Beirut sis anys després, que és quan se li va perdre el rastre… fins que la mateixa unitat ha tornat a reaparèixer a Qatar fa unes setmanes, abandonada a la seva sort, i coberta per una contundent capa de pols.

Jo aquestes coses no les entenc. Se que Sadam Hussein tenia una bona col·lecció de cotxes, entre els que hi havia un preciós Ferrari 550 Maranello. I sé també que aquesta col·lecció va ser aniquilada i deixada de la ma de Déu per les tropes nordamericanes. Coses que passen. Però això és diferent. O no. Però no deixa de sorprendre’m com algú pot deixar un cotxe així abandonat al carrer com qualsevol cosa…

Com a mínim no li han canviat les llantes per un joc de totxanes, com hagués passat a la majoria de barris perifèrics de les grans ciutats! 😛

Via Jalopnik.

Foto del dia: Jaguar torna a Le Mans…

Clica a la imatge per veure-la en alta ressolució…

L’any 2010 marca el retorn de Jaguar a la cursa francesa, una cursa que va dominar durant els anys 50 amb el C-Type i el D-Type, i que va tornar a guanyar el 1988 amb el imponent XJR-9. Aquí els tenim tots juntets al costat del nou XKR GT amb el que pretenen impossar-se a la seva categoria. Em sembla que vist el panorama i la competència… no ho tindran pas fàcil…

Font: Serious Wheels

Foto del dia: nou Jaguar XJ

2010jaguarxj_abh014

Normalment no penjaria informació tan “insulsa” com aquesta si no fos per la revolució total i absoluta que ha fet Jaguar en termes de disseny. El Jaguar XJ, buc insignia de la marca, diguem que havia conservat les mateixes pautes de disseny des dels anys 70… amb petites modificacions aquí i allà per adaptar-lo a cada moment.

Aquest nou XJ, en la línia del XF que tan ha revolucionat la marca des que el grup Tata es fes amb el control d’aquesta, té un disseny espectacular, que res té a veure amb el clàssiques línies de la versió anterior. Amb més de 5 metres, un motor V8 de 5 litres Supercharged de 510 cv, i una silueta que recorda una mica a aquests nous executive-coupe com el CLS o el Passat CC… apostaria a que serà tot un èxit.

Trobareu més informació a MotorPasión | WorldCarFans | Autoblog

Jaguar E-Type “Roast Beef” Edition

Jaguar_E-Type_Fire_01

Ouch!! Pel que expliquen a Jalopnik, el propietari l’acababa de comprar i estava dirigint-se ja de camí cap a casa… d’això se’n diu mala sort!

I com que l’internet sempre funciona una mica de link en link y tito porque me toca… després em vaig trobar aquest enllaç al ranking Top-20 exòtics siniestrats en el que portem d’any: Lamborghinis, Ferraris, un McLaren, un Enzo, un F50… i algun que d’altre porker.

Aviso que les imatges poden ferir algunes sensibilitats…

Via: Jalopnik

Steve McQueen i el Jaguar XKSS

saluteSteve McQueen és un dels meus actors favorits. I no només a les pel·lícules em refereixo: la seva vida ha estat estretament lligada al món del motor des de sempre. Avui en dia difícilment podem parlar d’ell sense parlar del Ford Mustang verd que conduia a Bullit, o del Porsche 917 K amb els colors de Gulf, de la peli Le Mans.

I és que la seva afició pels cotxes anava encara més enllà del cine: entre els cotxes que va conduïr destaquen un Ferrari 250 GT Berlinetta Lusso que fa poc va sortir a subasta venent-se per 2.3 milions de dòlars; o el Jaguar XKSS del que vull parlar avui.

Ha estat el fet de llegir un article sobre aquest cotxe a la revista Octane, que he començat a interessar-me pel tema, tot i ser un cotxe que de sempre m’ha cridat l’atenció, sent dels pocs Jaguars que m’enduria cap a casa si en pogués escollir un. Perquè us feu una idea de que era i que representava el XKSS a finals dels anys 50s, posaré un exemple de com seria aquest cotxe avui en dia: imagineu que podeu comprar un Audi R10 TDI. Si, el guanyador de Le Mans l’any passat. Doncs ara afegiu-li parabrises, seients de cuir, uns quants rellotges més, intermitents, paracops, una capota de lona… i ja està: el Jaguar XKSS era senzillament la versió de carrer de tot un guanyador absolut de Le Mans com era el Jaguar D-Type.

McQueen_XKSS

Aquest Jaguar D-Type va ser el dominador a Le Mans els anys 50. Va guanyar la mítica cursa francesa en 3 ocasions de forma consecutiva, els anys 1955, ’56… i el ’57, quan va copar 5 de les 6 primeres posicions, amb l’equip privat Ecurie Ecosse fent doblet. L’any 1956 Jaguar va anunciar la retirada definitiva de la competició a nivell oficial, deixant el pes en els equips privats. Jag havia planejat construïr 100 D-Types però a l’hora de la veritat, col·locar-los als diferents equips va ser més difícil del que s’esperava inicialment.

És aquí quan va sorgir la idea de construïr 25 unitats del D-Type, homologades per anar pel carrer: així naixia el Jaguar XKSS. Desgraciadament, un incendi a la fàbrica de Jaguar va reduir a cendres 9 de les 25 unitats, convertint aquests 16 XKSS restants en el Jaguar de serie més exclusiu fet mai, i un dels més buscats també!

2009-05-28_1529Steve McQueen va comprar el seu XKSS l’any 1956, conduint-lo amunt i avall de Mulholland Drive. Expliquen l’anècdota que un dia el van caçar a tota pastilla pels carrers de Hollywood. Al seient del copi es trobava la seva dona, embarassada de 6 messos: era la excusa perfecte. L’agent no només no els hi va possar una multa, sino que a més els va escoltar fins l’hospital més proper… on desgraciadament per McQueen es va descobrir la mentida.

Es va vendre el cotxe l’any 1969, però McQueen el va tornar a adquirir l’any 1977, conservant-lo ja si fins que va morir l’any 1980. Com diuen a la revista Octane: Steve McQueen era el Brad Pitt de l’època, era l’actor que més cobrava… i de tots els cotxes del món, ell va triar el Jaguar XKSS, prova irrefutable que ens trobem davant d’un dels cotxes més cools i memorables que mai s’han fet.

De regal, que millor que una volta a Le Mans, l’any 1956, al volant d’un Jaguar D-Type?

Font: Octane Magazine, Jalopnik.