Petrolicious: Lancia Stratos

Captura de pantalla 2013-07-05 a la(s) 11.45.29

Imagino que estarem tots d’acord en que el Lancia Stratos és un dels cotxes més extravagants que mai han participat al mundial de rallyes. Reconec que mai l’he trobat especialment maco, com a mínim en el mateix sentit que el Lamborghini Miura, i tot i així sempre he sentit una certa fascinació per aquest petit esportiu italià. Serà el motor Ferrari que amaga sota el capó? Serà aquesta imatge tan purposeful, com diuen els anglesos i que mai he trobat traducció al català? Seran els èxits mundialistes amb Sandro Munari al capdavant? La darrera entrega de Petrolicious gira entorn d’aquest petita obra d’art de Marcello Gandini, així que ja sabeu: prepareu el pitet i a gaudir.

Continua llegint

Harry Metcalfe i el seu Lancia Delta Integrale Evo II

car_photo_571603_25

Pot ser pel nom no us sonarà, però Harry Metcalfe és l’amo de la revista evo. A la seva particular (i exquisita, afegiria) col·lecció de joies italiana — entre les quals hi ha un Lamborghini Countach, un Espada i un Lotus Elan — el britànic acaba d’afegir una nova joguina: un Lancia Delta Integrale Evo II, la darrera evolució del model (el Delta Evo III mai va rebre la llum verda) i de la que només es van fabricar 220 unitats. Equipa un dos litres turbo amb 215 CV de potència, una xifra que avui en dia superen cotxes com el Renault Clio RS, però que a principis dels 90 era més que suficient per passar-s’ho d’allò més bé al volant (si no es trencava, clar). A mi personalment m’agrada més el Delta Integrale 16V, però s’ha de reconèixer que per muscle i virilitat, pocs cotxes marquen paquet igual de bé que el mític Deltona.

Continua llegint

evo: Lancia Delta Integrale Evo 3

tumblr_mkxw51hew51qfyfgno4_1280

Llegint l’article que la revista evo li ha dedicat al Lancia Delta Integrale Evo 3 no puc evitar sentir un punt de nostàlgia per una època que mai més tornarà. I no, ni parlo del cotxe en sí (que m’agrada, però això no ve al cas) ni dels èxits que va aconseguir al mundial de rallyes. Parlo d’una època en la que els fabricants estaven obligats a fabricar un determinat nombre d’unitats de carrer per tal de poder homologar la corresponent versió de competició. I no només això: si la marca volia evolucionar el cotxe no li quedava un altre que fabricar una nova tanda de cotxes amb les pertinents millores.

El cas d’aquest Integrale Evo 3 va una mica per aquí. O quasi. Tot i que Lancia va abandonar el mundial de rallyes l’any 1991 (encara guanyarien el títol de constructors l’any 1992 amb l’equip Jolly Club i el patrocini de Martini Racing), el preparador Maggiora — qui ja s’havia encarregat del desenvolupament del Evo 2 — va presentar-se a les oficines del fabricant italià amb la tercera i darrera evolució del Integrale. El problema és que estem parlant de 1994, quan el programa de rallyes de Lancia estava mort i enterrat. Obviament, la resposta va ser “no”.

I això és precisament el que trobo tant a faltar avui en dia: fabricants evolucionant cotxes de carrer per així poder evolucionar els cotxes de competició, oferint petites millores en cotxes cada cop més ràpids i exclusius (els 190E 2.5-16 Evolution II, els M3 Sport Evolution, els Sierra RS500 Cosworth). L’exemple més clar de tot plegat el tenim amb el Mitsubishi Lancer Evo, un cotxe dissenyat amb els rallyes en ment que ja va per la desena evolució.

Ni és el primer cop que parlo d’això al blog ni serà la última, però no puc evitar sentir una certa fascinació (i no en el bon sentit de la paraula) per la estúpida reglamentació que tenim avui en dia i per la manera en la que Citroën no ha sabut rendibilitzar els èxits de Sebastien Loeb amb versions de carrer amb cara i ulls (un Xsara VTS de 230 CV i tracció integral, un C4 VTS-R amb 300 CV — us ho imagineu?). Després de tot, quan un veu aquest Lancia Delta Integrale Evo 3 és impossible no pensar en els èxits de Kankkunen, d’Auriol o en els colors de Martini Racing. Per contra, quan veig un C4 VTS pel carrer definitivament no penso en el campió francès. I això és molt trist. Ho sento, però això és així.

Rally Legend Replicas, posant els Grup B a l’abast de tothom

418445_198604313572696_1607227870_n

Tot i que això que veieu a la imatge pugui semblar un Lancia Delta S4 de Grup B com el Markku Alen i Henri Toivonen van fer servir al RAC de 1985, en realitat es tracta d’una rèplica. Una rèplica molt ben feta, sí, però una rèplica al cap i a la fi. Aquest projecte és obra del especialista britànic Rally Legend Replicas, i parteix de la base d’un Lancia Delta Integrale del que al final només quedarà la part central de la carrosseria. Tot i que el motor, tot l’interior o els frens corresponen al vehicle donant, el que ajuda una mica a rebaixar la factura final, la resta és artesania pura i dura.

Després de muntar els sub-xassís davanter i posterior sobre la part central de la carrosseria original del Delta, Rally Legend Replicas passa a instal·lar el motor en posició central-posterior junt amb una nova caixa de canvis Getrag de cinc relacions i una nova caixa trànsfer amb diferencial central autoblocant. La suspensió és de nova factura, mentre que les llandes són unes rèpliques de les del S4 originals i estan fabricades a Itàlia. La carrosseria està feta en carbon-kevlar (com l’original), tot i que les portes són 100% Delta Integrale. Rally Legend Replicas s’ofereix a buscar un donant (preferiblement sense òxid i matriculat al Regne Unit), tot i que també el podem aportar nosaltres mateixos.

291857_139428979490230_364404657_n

A partir d’aquí podriem dir que el límit està en allà on arribin els nostres calers, perquè tractant-se com es tracta d’un producte 100% artesanal (cada cotxe triga uns sis mesos en ser completat), cada unitat es fabrica d’acord amb els gustos, preferències i necessitats de cada client. Suposo que això vol dir que si amb el motor original d’un Delta Integrale no en tenim prou, ells poden subministrar un motor amb compressor i turbo com el dels S4 de la època. El preu “base” de tot plegat són uns 65.000 euros més impostos, això sense comptar el Delta Integrale donant. El Delta S4 resultant s’entrega amb la carrosseria completament en blanc, pel que si volem lluir els colors de Martini Racing, això ens costarà uns 4.300 euros + IVA adicionals. També està disponible la de Totip, tot i que jo pot ser em quedaria més amb els d’en Tabaton. El cotxe es pot entregar amb el volant a la dreta o a l’esquerra, i amb acabat Corse de competició o Stradale de carrer.

Rally Legend Replicas també té en el seu catàleg una rèplica del Lancia 037 basada en un bastidor de Beta Montecarlo, al que, com en el cas del Delta S4, se li afegeixen nous sub-xassís tubulars tant al davant com al darrera. La idea és fer el cotxe el més proper al original que sigui possible, i per aconseguir-ho compten amb els motlles originals dels que sortirà una carrosseria de carbon-kevlar amb les mides idèntiques a les dels 037 originals. El motor, com en el cas del Delta S4, correspon a models més modestos del fabricant italià, com és el cas del 8V del Beta o el del Delta Integrale. Per la resta es barregen elements fets a mida (com el canvi o la suspensió, la qual podrà escollir-se en configuració d’asfalt o terra) amb d’altres procedents del vehicle donant, cas dels frens. El preu final és una mica més baix que el del Delta S4, situant-se al voltant dels 60.000 euros, cotxe donant i impostos apart.

316364_139429022823559_812237553_n

Si us agraden els Grup B però mai heu estat molt de Lancia, també hi ha rèpliques molt ben parides del Ford RS200, com la que ha aparescut a la venda a California a Bring a Trailer i que va ser també caçada per Autoblog ara ja fa uns anys. Aquí desconec què s’ha fet i què s’ha deixat de fer, però no m’extranyaria que la base fos algun Sierra/Escort RS Cosworth. Ah, i tornant a Rally Legend Replicas, aviat també treuran una rèplica de Metro 6R4. Per triar i remenar…

Més info: Rally Legend Replicas

Troballa del dia: un video del Lancia Delta S4 quan encara estava en fase de gestació

DELTAS4

M’imagino que a aquestes alçades de la pel·lícula no caldrà que us expliqui com m’agraden els cotxes de competició en format test. Ja sabeu — sense enganxines, ni sponsors, ni dorsals. Suposo que és per aquesta raó que els tests sempre m’hagin atret tant. No fa res, a mode de pre-calentament de cara al Monte-Carlo, vaig publicar algunes imatges del Polo WRC d’Ogier entrenant per l’Ardèche. El video d’avui és una mica més vell, quasi tant com jo.

Continua llegint

Pirelli, Lancia, Kankkunen, Alen… i Chris Harris

Només als italians se’ls hi podia passar pel cap presentar un pneumàtic sense deixar-lo provar als mitjans de premsa que ells mateixos han convidat. Clar que quan un veu els cotxes que la marca havia preparat per la ocasió, s’entén. Situem-nos. Nord d’Itàlia, trams del San Remo. Pirelli presenta el nou P7 Corsa Classic. Aparcats davant del camió de la marca hi ha un Lancia Delta S4, un Stratos, un Fiat 131 Abarth, un preciós 037 negre (sense enganxines, com a mi m’agraden) i el mític Lancia ECV. Amb aquest parc mòvil, no és d’extranyar que els italians no deixèssin agafar els cotxes ni a Chris Harris, un paio que no va precisament a poc a poc. Per compensar-ho, Pirelli va buscar uns “taxistes” a l’alçada de les circumstàncies: Paolo Andreucci, Markku Alen i Juha Kankkunen. Pim pam.

Tot i que sentar-se al seient del acompanyant no és una cosa que agradi gaire a Chris Harris (recordo una columna a la revista evo on el britànic parlava precisament d’això), fer-ho al costat de mestres — i qui diu mestres diu HEROIS amb majúscules — com Alen o Kankkunen ha de ser tot un honor. Cert. Probablement vagin al 30% del ritme al que anaven quan tenien 25 anys menys, però tot i així, sentir la patada dels 500 CV del S4 (i els 850 kg que deu pesar, també) ha de ser tota una experiència. Sembla que en Chris Harris va disfrutar com un nen!!

Si us sóc sincer, quan en un video hi ha un pilot com Alen o Kankkunen, per mi el cotxe passa a un pla completament secundari. Evidentment que m’encanta veure aquestes màquines, però encara m’agrada més escoltar el que aquests pilots expliquen sobre elles: l’estil de conducció, com aquest anava millor que l’altre (segons Kankkunen, el el 205 T16 era molt més fàcil de portar que el Delta), etc. L’únic dubte que em queda és com s’ho feien per veure amb una DSLR enganxada al parabrises

Pupurrí informatiu (III)

  • El meu amic i artista Xander Walker ha publicat noves làmines: Lancia Stratos Zero, Ferrari F40, el McLaren MP4/26 de Lewis Hamilton, Audi R10 TDI… i el meu favorit, Ferrari F2008.
  • Qui diu que un Porsche no pot ser un cotxe pràctic? Que li preguntin a aquest paio del 996 Turbo, a veure que en pensa. (via Carscoop)
  • El mundial de motociclisme ja té un nou Safety Car: el BMW F10 M5, que substitueix d’aquesta manera el BMW Serie 1 M Coupe que han fet servir aquesta temporada fins a la darrera cursa a Indianapolis. (via GT Spirit)
  • Què passa quan un camió es queda sense frens just quan es troba amb una retenció? No ho vulguis saber. (via Jalopnik)
  • Pintant el casc d’en Michael Schum… Ayrton Senna! No, Michael Schuma… espera. Senna? Ayrton Schumacher? Michael Senna? Què collons?! (via Axis of Oversteer)