Monster Tajima trenca la barrera dels 10 minuts a la Pikes Peak International Hill Climb!!!!

Aquest cap de setmana s’ha disputat la enèssima edició de la Pikes Peak International Hill Climb. L’edició d’enguany, no obstant, no passarà a la història com una edició més. No. Aquest any, el pilot japonés Nobuhiro “Monster” Takima, al volant del Suzuki SX4 Pikes Peak Special, ha trencat la barrera dels 10 minuts a la mítica prova nordamericana. No es tracta d’una fita sense importància, més aviat al contrari: en els darres quatre anys, aquest ha estat l’objectiu real dels participants. Guanyar amb un temps superior als 10 minuts ja no era suficient. I en Monster Takima ha estat el primer en aconseguir-ho…

Nobuhiro “Monster” Tajima va participar a la Pikes Peak per primera vegada l’any 1988. Des de l’edició que es va disputar l’any 2006, el pilot japonés ha encadenat sis victòries seguides, incloent l’anterior rècord de a prova, establert l’any 2007 en 10:01.408. Des de llavors, baixar dels 10 minuts ha estat la única obsessió pel pilot japonés… i la veritat és que quan per fi ho ha aconseguit, ho ha fet a lo bèstia: millorant la seva millor marca personal en pràcticament 10 segons: 9:51.278. Quasi res. No obstant, i sense voler desmerèixer la marca del pilot japonés, aquest any els metres d’asfalt havien augmentat de forma significativa respecte d’edicions anteriors. (Cal dir, també, que Tajima ha estat l’únic en baixar dels 10 minuts.)

Per si us ho esteu preguntant, el cotxe que ha trencat la barrera dels 10 minuts és un Suzuki SX4 que poc té a veure amb la versió de carrer. Per no dir res de res. El motor és un V6 bi-turbo de 3.1 litres, capaç de rendir una potència 910 CV. Nou cents deu cavalls. Al seu costat, el Dacia Duster No Limit, amb 850 CV sota el capó, només ha pogut finalitzar en una decepcionant tercera posició, a més de 20 segons del guanyador. El kart amb 1.300 CV ni tan sols ha acabat.

Via Skiddmark

Anuncis

Tinc antojo d’un tot-terreny…

Com sempre, la meva ment inquieta vol un cotxe nou. Per desgràcia, la meva cartera no m’ho permetrà (com sempre). Però ja ho diuen, que somiar és gratis. És una idea que porta rondant-me el cap una bona temporada. Va i bé… però és una d’aquestes coses que quan tingui una mica de calaix cau segur. Un tot-terreny petit, compacte, i amb bones aptitus off-road. Per aquells dies de pluja i fang. Per fer camins, per fer el ganso, per enfangar-lo. Sense miraments ni preocupacions.

Un Suzuki Jimmy, amb admissió d’aquesta snorkel, i gomes per terra. Dos mil euros a lo sumo. Algo així:

Clar que ja posats a pensar… que em compraria si tingués diners infinits? Doncs el que no em compraria segur seria un Porsche Cayenne GTS o un Turbo. Bé… no ho sé (mai diguis d’aquesta aigua mai veuré). Però jo pensava més en una cosa més salvatge, més animal.

Que tal un Ford F-150 SVT Raptor 6.2?

Un tot-terreny que sembla més un pro-truck d’aquests que veiem al Dakar, que qualsevol altre cosa… amb 411 cavalls d’un V8 típicament yankee amb 6.2 litres de cilindrada. Quasi res. Ja m’imagino fent aquests camins interminables que hi ha per la plana de Lleida, a tota bufa donant bots com qui no vol la cosa!

L’altre opció, el pla B, tampoc es queda curt. És el Wildcat 300SRT:

El mateix Bowler Wildcat que prenia part al Dakar no fa gaires anys. Amb xassís tubular i carrosseria de fibra, basat en el Land Rover Defender. Amb un V8 de 4.0 litres (que no semblen res al costat del 6.2 del Raptor!) que fa por.0-100 en 5.8 i 160 de màxima… sobre camins de cabres!! El somni de qualsevol mortal!!

Amb qualsevol del dos seria el paio més feliç del món. De fet, inclús amb el Jimmy seria el paio més feliç del món. Llàstima que, per desgràcia… al final segueixi amb el sempitern Meriveyron. A veure si un dia em toca l’Euromillones…

Foto: Off-road.ge | SVT Raptor @ Autoblog | Wildcat @ Autoblog

Only in Japan: un Shelby Cobra en versió “baby”

Digueu-me que veieu a la foto. Un Shelby Crobra 427, pot ser? Rodejat de atractives mosses nipones? Cert. Bé. Quasi.

Això que veieu no és un Cobra real. Ni porta un motor V8. Ni molt menys cubica 7 litres de cilindrada. Res més lluny de la realitat. Aquest Baby Cobra, com s’anomena, és precissament això: una versió baby, mini, de butxaca, del clàssic esportiu americà. No se si sou familiars amb el concepte K-Car japonés (segur que de jugar al Gran Turismo algo us sona): bàsicament es tracta de cotxes amb cilindrades inferiors a 1 litre, molt populars al país del sól naixent, ja que entre d’altres coses, paguem menys impost de circulació.

Aquest Baby Cobra està basat en un d’aquests esportius de la classe K-Cars: el Suzuki Capuccino (a la foto de dalt podeu veure un munt d’aquests Capuccinos, al fons). El motor, irónicament, no cubica ni una dècima part del que subicava el Shelby original. Dels 7 litres del monstruós V8 americà… el Baby Cobra equipa un petit 3 cilindres de 660cc en la versió bàsica. Sempre queda la opció d’equipar el motor més potent de 720cc i turbo, que dona 158 cavalls. Clar que tot i així… les prestacions encara es queden a anys llum de les del Shelby 427 original.

El preu no és precissament barat: amb un preu base de 32,400€… a menys que posem dos o tres opcions, aquest es dispara considerablement. Haig de dir que em sembla perfecte que existeixin opcions com aquesta, per la gent que vol un clàssic com el Cobra pel dia a dia, amb costos de manteniment sota mínims, i a qui no li preocupin les prestacions. Però jo personalment abans em quedo amb una de les mil-i-una rèpliques que hi ha d’aquest cotxe al mercat.

Baby Cobra official website | Autoblog

Bloc a WordPress.com.

Up ↑