TVR is back!

3

M’agrada TVR, i m’agrada perquè fa coses diferents, perquè no vol imitar ningú. Com jo hi ha moltíssima gent, sobretot al Regne Unit. D’aquí que quan l’any 2004 van anunciar que tancaven la paradeta, el shock va ser terrible. Els calerons de Nokolai Smolenski no van poder fer res per salvar aquesta companyia de la desaparició, tot i que des de llavors han seguit mantenint, actualitzant velles unitats del Tuscan, Cerbera i Sagaris. Fa uns dies va saltar la noticia de que un britànic de nom Les Edgar s’havia fet amb els drets, dissenys, eines i instal·lacions de la companyia (tot el paquet, per entendre’ns), amb la intenció de reflotar la companyia i situar-la allà on es mereix.

Continue reading “TVR is back!”

Anuncis

Tots els esportius haurien de ser com el TVR Sagaris

Un dels cotxes que sempre m’ha agradat és el TVR Sagaris. Presentat l’any 2005, era tot allò que havia de ser un cotxe: potent, lleuger i ràpid. I mare de Déu si ho era. El sis cilindres en línia de 4.0 litres donava la no menyspreable xifra de 380 cavalls, cosa que, unida amb els 1.078 que pesava el trasto, li permetien agafar els 100 km/h en només 3,7 segons – la velocitat màxima, per la seva part, era de 298 km/h. Per si això no fos suficient, el Sagaris, per no comptar, no comptava ni amb ABS, ni amb control de tracció, ni, per descomptat, cap mena de control d’estabilitat. Sensacions pures i dures. Rock and Roll!

Amb aquestes xifres tan impressionants, un no pot evitar preguntar-se qué es va fer malament per enviar una companyia com TVR a la ruina, obligant a tancar la planta de Blackpol l’any 2006. Cert és que els TVR mai es van caracteritzar per la fiabilitat, i és que fins i tot els motors estaven dissenyats i fabricats per la pròpia casa. Però això no treu que, amb uns ingredienta tan sabiament triats – al mes pur estil Colin Chapman – tot s’hagi anat en orris.

Aquí el meu petit tribut a un dels cotxes més simples, però alhora més genials que s’han fet mai: el TVR Sagaris.

Info: Wikipedia | Foto: Varleyhyd

La curiosa història del TVR Speed 12

De 0 a 100 en 2.9 segons. 1000 kilos. Uns 1000 cavalls de potència. Aquesta és la carta de presentació del TVR Speed 12, el projecte que va començar el 1997, i que estava destinat a convertir-se en el cotxe de producció més ràpid mai fabricat, així com un guanyador en la nova classe GT1 del Campionat FIA GT.

Actualment, qualsevol super-cotxe que pretengui tenir un mínim de credibilitat i ressó, no pot tenir menys de 600, ni agafar menys de 340 per hora. Això per no parlar del Bugatti Veyron, que amb 1000 cavalls i 400 de màxima juga a la seva pròpia lliga. I la veritat és que amb aquests requisits, la llista de possibles candidats al club dels supercotxes no és precissament curta: Pagani Zonda, Enzo, Carrera GT, Koenigsegg…

A mitjans dels anys 90 podriem dir que hi ha haver un altre boom en el petit i reduit món dels super-esportius. Era l’època dels Jaguar XJ220, del Bugatti EB110 o del McLaren F1, un cotxe que, com el Veyron en l’actualitat, també jugada a la seva propia lliga. Cap a finals de la dècada, no obstant, una nova marca picava a la porta per entrar en aquest selecte grup d’escollits: eren els britànics de TVR amb el Speed 12, un cotxe que amb 1000 cavalls per només 1000 kilos de pes, no només havia d’arrassar a les carrereteres sino també als circuits.

Aquí el veieu en un vell video d’en Jeremy Clarkson:

Malauradament, l’any 1997 va marcar un punt d’inflexió en el campionat FIA GT amb l’arribada del CLK-GTR de Mercedes-Benz o el GT1 de Porsche, dos cotxes dissenyats i fabricats exclusivament per a competir en circuit. Això va fer que cotxes com el McLaren F1 GTR, o el propi TVR Speed 12, basats ambdós en cotxes de producció, quedèssin obsolets des del primer moment.

Si a això hi sumem el fet de que el cotxe era literalment inconduible per carreteres públiques, tenim que el Speed 12 va ser un projecte fracassat des del bon principi.

El cotxe tenia un motor de 12 cilindres i 7.7 litres de cilindrada. Bàsicament es tractava de dos motor de 6 cilindres en linia units per un sol cigüenyal. La potència mai s’ha confirmat de forma oficial, però TVR declarava que el Speed 12 tenia més de 800 cavalls (la versió que suposadament havia de competir en la classe GT1, degut a les brides de restricció, només en tenia 660)… que units als 1000 kilos que pesaven tant la versió de carrer com la de competició, convertien el Speed 12 en un digne rival del intocable McLaren F1.

El cotxe va ser presentat al Saló de Birmingham el 1996, sota el nom de 7/12 (7.7 litres, 12 cilindres)… i va atraure més mirades que qualsevol altre cotxe en aquell saló.

El 1998, el cotxe va ser rebatejat com a TVR Speed 12, i inicialment va prendre part a diferents proves del Campionat FIA GT. Com he dit, l’arribada de cotxes com el Toyota GT-One, Nissan R390 o Porsche GT1, amb uns pressupostos pràcticament il·limitats, i amb una configuració que res tenia a envejar als prototips de la classe LMP1, va fer que el Speed 12 quedés obsolet des de l’inici.

TVR en conseqüència va centrar els seus esforços en la versió de producció del Speed 12, un projecte que no va veure la llum fins l’any 2000. Paral·lelament TVR també comptava amb un programa esportiu per competir al britànic de GT.

TVR va construir una segona unitat per competir al British GT Championship, encara que no a la categoria GT1, cancelada recentment, sino a la més modesta GT2. El cotxe, tot i mostrar-se molt ràpid i guanyar diverses proves al llarg de varies temporades, va patir numerosos problemes mecànics que eventualment sempre l’allunyaven del títol. Aquesta versió de competició comptava amb 675 cavalls. La versió de carrer era força més potent degut a l’absència de qualsevol mena de restricció.

Peter Wheeler, director de TVR aleshores, i que desgraciadament va morir l’any passat, va comentar en una ocasió que de fet, si que van intentar mesurar quants cavalls donava, en un banc de potència. Aquest banc estava tarat a 1000 cavalls… i es va acabar trencant!! Per tal de trobar una xifra aproximada, els tècnics van mirar de calcular la potència individual de cada bancada, amb un resultat de 480 cavalls per banda. Això volia dir que la potència total debia rondar els 960 cavalls.

Vist això, Peter Wheeler va decidir un dia provar un dels prototips acabats, i conduir-lo fins a casa seva després de treballar. El cotxe, en paraules del propi Wheeler, era literalment inconduible, senzillament tenia masses cavalls.

TVR va retornat els dipòsits a tots aquells qui havien deixat paga-i-senyal. I amb això es va donar per acabada la història del TVR Speed 12.

L’any 2003, no obstant, un anunci a Auto Trader, mostrava un Speed 12 amb matrícula W112 BHG. La idea de TVR era la de agafar un prototip, acabar-lo, i vendre-li a un entusiasta de la marca. La venda incloïa una entrevista personal amb Peter Wheeler per a que aquest pogués donar el vist-i-blau a la transacció. Per a dur a terme la restauració, TVR va fer servir una carrosseria d’un xasís de curses.

Aquesta és la unitat que es va poder veure circulant per Londres…

En aquest video el podeu veure rodant per Silverstone.

Oficialment aquest és l’únic TVR Speed 12 que es conserva, tot i que es rumoreja que hi ha un Speed 12 en configuració de cursa al Japó.

Font: Wikipedia

Bloc a WordPress.com.

Up ↑