El veritable problema de la bombolla

Diumenge per la tarda. No tens res a fer. Agafes l’ordinador i saltant d’enllaç en enllaç et trobes amb un preciós vídeo d’un Audi RS2 amb la habitual qualitat amb la que ens tenen acostumats la gent de Petrolicious. De sobre recordes que, no fa tant, aquests cotxes es podien trobar per uns raonables 15 mil. Obres Coches.net, omples els buits corresponents, especifiques la versió i esperes a que apareixin els resultats. Quan ho fan, boom. Microinfart.

Un cotxe que no fa tant es podia trobar per una xifra relativament asequible ara parteix d’uns 33 mil. I d’aquí, cap amunt. I parlem d’un RS2 com podríem parlar d’un BMW M3, un Lancia Delta o qualsevol Porsche 911 refrigerat per aire. I això pel que fa a les variants normals: per un M3 Sport Evo o per un Delta Martini 5 podem estar parlant tranquilament de xifres de sis dígits. De bojos.

Serveixi d’exemple el BMW M3. L’Ignasi va pagar menys de 15 mil euros pel seu ara farà uns 9 anys. Actualment a Coches.net només hi ha un i en demanen 55 mil. Autoscout? 38 mil el més barat, 80 mil el més car. Clar que una cosa és el que es demanan i un altre molt diferent el que es paga. Però per tenir una referència ja va bé.

alp_5038

La primera conseqüència de la bombolla la trobem en els preus: si mengano ha demanat 50 mil pel seu, jo no seré menys. Passava amb els pisos — i després va passar el que va passar — i ara està passant amb els cotxes. No aprenem. A vegades fins i tot penso que en molts anuncis el venedor ni tan sols vol vendre, simplement està pescant amb un preu exorbitant i si algú pica doncs benvingut sigui.

No obstant, per mi el principal problema de la bombolla és que tots aquests coxtes que canvien de mans per xifres que escapen a tota lògica segurament acabaran tapats amb una funda esperant que el seu valor es dobli en el futur. I els que no canvien de mans també, perquè una cosa és rodar amb un cotxe pel que has pagat 25 mil, i un altre molt diferent fer-ho amb un cotxe del que saps que es paga el doble.

I això és una llàstima.

Winter Rally Andorra 2014 Colla Verglas BMW E30-10

Jo sóc dels que pensa que els cotxes estan fets per ser conduits, i que quan els entres en un circuit has d’assumir un cert nivell de risc. Però també entenc la gent que ho veu d’un altre manera. Parlem en molts casos de gent que va comprar un Porsche 911 fa uns anys, quan aquests rondaven els 20 mil, fent realitat un somni de tota la vida, i que ara no volen arriscar aquest capital en un ral·li, una pujada o una prova de regularitat en circuit. Fins i tot treure’l al carrer comença a ser un esport de risc.

En aquest sentit, em consta que molta gent que abans sortia a les Rallyclassic Series amb un Porsche 911 ara ho fa amb un Golf MK2 per por a trencar alguna cosa. Només cal un paio que es passi de frenada i et piqui per darrera per acabar amb una factura de cinc xifres. Això per no parlar de que el valor del cotxe segurament també es veurà compromés.

Després estan els col·leccionistes en el sentit estricte de la paraula: gent que vol “aquest Lancia Delta en concret, perquè és una edició especial de la que només se’n van fer 300 unitats i quedaria de conya al costat dels altres sis Deltones que tinc al garatge”. És la gent que pagaria 100 mil euros per un Martini 5, o 120 mil per un Sport Evo. En serio creieu que algú estaria disposat a pagar aquesta xifra pel seu rendiment, quan qualsevol compacte esportiu actual li dona mil patades?

1518006974738.png

I tot plegat sense oblidar els cotxes que han deixat casa nostra en direcció al nord d’Europa. En aquest article de 8000vueltas en parlen per sobre. Sense anar més lluny, un molt bon amic meu, norueg, va adquirir fa un parell d’anys un dels pocs NSU TT-S nacionals que hi havia, a Barcelona. Completament original, completament restaurat. I com aquest tants altres.

Les conseqüències de tot plegat les podem veure als campionats de clàssics, sigui velocitat, regularitat, circuit o ral·li. En algunes disciplines la caiguda en la qualitat de les graelles fa mal a la vista, i això és una pena. Haver de recórrer a vells BMW E36 de 4 portes per omplir les llistes d’inscrits d’un campionat nacional no deixa de ser paradigmàtic de la situació en la que ens trobem.

En fi. Sort del De Tomaso Pantera d’en Luís Villalba, l’amo del 205 Turbo 16 que feia de cotxe escombra al Ral·li Legend Les Corbes, o dels milionaris de Peter Auto que en un mes es passejaran pel Circuit a l’Esperit de Montjuïc. Si no fos per entusiastes com ells el panorama que ens quedarà en pocs anys serà veritablement desolador.

Anuncis

Revistes

Fa uns anys, molt abans de que internet ens canviés la vida i bona part dels hàbits, un servidor estava subscrit a la revista Autopista, comprava cada mes la revista Automóvil i no passava setmana sense fer-se amb un exemplar de la AUTOhebdo. Fast forward quinze anys endavant i el panorama no podria ser més diferent: les proves que abans llegia a Autopista ara les veig a Coches.net, els reportatges de la revista Automóvil ara els llegeixo a Diariomotor, i tota la info que em donava la AUTOhebdo ara la trobo a Twitter en temps real.

En la era de les tablets i els mòbils, i amb el paper relegat cada cop més a la marginalitat, comprar o estar subscrit a revistes tradicionals s’ha convertit en un acte reservat per als més nostàlgics. I jo, com a bon nostàlgic que sóc, no vaig desaprofitar una escapada que vaig fer fa un parell de setmanes a Londres, tornant a casa amb dos números de la revista Classic & Sports Cars, un de la Retro Ford, un especial de MotorSport dedicat als 20 millors pilots del mundial de ral·lis, una GT Porsche, una evo, una Ultimate Porsche i una Total 911.

A aquestes hem de sumar la Octane que vaig rebre a principis de setmana, i a la que estic subscrit, la Motor Clásico que em vaig comprar per llegir a la anada, i dos números de la nova Turini: el 4 que ha sortit fa poc, imprescindible pel reportatge que li dediquen a Pep Bassas, i el 3, que l’he demanat per correu aprofitant de passada per subscriure’m. Tinc material per avorrir-me.

Per més que tot es pugui trobar amb una simple cerca a Google, per més que Twitter sigui cada dia una font inesgotable de fotos i videos, rebre una revista a la bústia i fullejar-la per primer cop per mi encara té quelcom d’especial. Sóc l’únic a qui li passa?

De com el Nürburgring pot acabar carregant-se els cotxes que més ens agraden…

renault-megane-rs-275-trophy-r-sets-new-nurburgring-lap-record-75436_33

Fa uns dies vaig llegir un article a Piston Heads sobre ‘la mort dels hot hatches’ — que és com els anglesos anomenen els utilitaris i compactes esportius — amb el que no podria estar més d’acord. La idea principal és que la recepta màgica ha canviat al llarg dels darrers anys: si abans tot estava centrat en les ‘sensacions’ que un tenia rere el volant, avui en dia el que més compta és el temps de volta al Nürburgring. I clar, això està molt bé quan parlem d’un GT3 RS o d’un M3 CSL, però no tant quan ho fem d’un Clio Sport o d’un Ibiza Cupra. M’explico.

Continua la lectura de “De com el Nürburgring pot acabar carregant-se els cotxes que més ens agraden…”

Volkswagen presenta un Golf de 400 CV. Hem perdut definitivament el nord?

Captura de pantalla 2014-04-19 a les 19.07.38

Volkswagen acaba de presentar al saló de Beijing un Golf R amb 400 CV de potència. D’entrada haig d’admetre que la idea em sembla d’allò més seductora, però al llegir sobre un Golf de 400 CV no he pogut evitar pensar en si realment hem perdut el nord amb totes aquestes versions hiper-vitaminades. Si es tractés d’un concept com el Volkswagen Golf GTI W12 650 no diria res, ja que en aquell cas estava clar que la cosa no passaria d’allà. No obstant, la proposta que Volkswagen ha presentat a Beijing té tots els números d’acabar convertit en una realitat, i és llavors quan et preguntes: realment cal un Golf amb 400 CV?

Continua la lectura de “Volkswagen presenta un Golf de 400 CV. Hem perdut definitivament el nord?”

El món al revés.

19fp403u0frj6jpg

La imatge que teniu sobre aquestes línies, amb un conill una mica estrany acompanyat del lema “aquets és el motiu pel qual no tenim cotxes de tracció davantera”, va ser una molt ocurrent campanya publicitària que BMW va utilitzar fa uns anys als Estats Units. Era una manera molt gràfica d’il·lustrar un dels principis més sacrosants de la marca, la tracció al darrere, i alhora riure-se’n dels cotxes de la competència amb tracció davantera.

Continua la lectura de “El món al revés.”

Un parell d’idees per fer de la Formula 1 un esport més atractiu.

Captura de pantalla 2013-12-10 a les 11.05.27

La Formula 1 és un esport on competeixen 22 pilots i on sempre guanya Sebastian Vettel. Això és així. Podem buscar mil excuses però, en general, la Formula 1 és un esport avorrit. De cara a la temporada que ve la FIA ha orquestrat una sèrie de mesures enfocades a donar una mica més d’espectacle a una disciplina a vegades soporífera: límits pressupostaris per frenar els equips grans, curses que valen doble, dorsals únics per cada pilot al llarg de la seva carrera esportiva. Tot i el canvi de reglament, molt em temo que el 2014 tot seguirà igual. I això és una llàstima.

Continua la lectura de “Un parell d’idees per fer de la Formula 1 un esport més atractiu.”

Per què no ens hem de creure els “rècords” de volta al Nürburgring

2014-Nissan-GT-R-Nismo-nurburgring-testing-6

Ho admeto. Jo també caic en el parany cada que un fabricant anuncia un nou rècord al Nürburgring. Tots en parlem, tots els hi fem publicitat gratuïta, a tots s’ens cau la babeta veient els videos onboard i molt pocs qüestionen el com i sota quines condicions s’ha aconseguit la volta. Acceptem l’anunci oficial com a veritat absoluta i aquí no ha passat res. La darrera marca en “publicitar” un nou rècord de volta al Nürburgring a estat Nissan amb el tot-poderós GT-R NISMO. El problema ve quan un es pregunta quines especificacions tenia el cotxe que va aconseguir el 7:08, i llavors és quan apareixen els interrogants.

Continua la lectura de “Per què no ens hem de creure els “rècords” de volta al Nürburgring”

L’Alfa Romeo 4C es converteix en l’Alfa Romeo 4C més ràpid al Nürburgring

73356-b-alf2

Avui Alfa Romeo ha confirmat el que des de fa unes setmanes estava en boca de tothom: el nou 4C ha aconseguit marcar un temps al Nürburgring de 8:04. I això està molt bé, perquè el situa al mateix nivell que l’Audi R8 4.2 FSI i el Porsche Cayman S, i per davant de cotxes com el BMW M3 E92. El problema arriba quan es creiexen i comencen a publicar titulars grandiloqüents — la marca o la premsa, tan se val — com per exemple que “el nou 4C aconsegueix el rècord per a cotxes de menys de 250 CV”. Perquè sense un organisme que ho reguli de manera més o menys oficial, afirmacions com aquestes tenen molts números de no ser veritat.

Continua la lectura de “L’Alfa Romeo 4C es converteix en l’Alfa Romeo 4C més ràpid al Nürburgring”

Audi A5 DTM Champion, i altres formes de retre homenatge a un campió

audi-a5-dtm-champion-01-dm-700px-1

Fa un parell de setmanes Mike Rockenfeller es va proclamar campió del DTM amb un Audi A5. Per celebrar aquest merescudíssim títol, els d’Ingolstadt han pensat en fer una edició especial del seu elegant coupé limitant-la a només 300 unitats. Sona bé. El problema és que el producte resultant no és ni de bon tros el que un aficionat als cotxes i al DTM podria esperar, sino una merda d’edició “especial” on d’especial no hi ha pràcticament res: llandes de 20″, un horrible aleró fix al darrere, i uns adhesius a banda i banda amb el dorsal i les lletres ROC que el pilot alemany llueix al DTM. I encara gràcies.

Continua la lectura de “Audi A5 DTM Champion, i altres formes de retre homenatge a un campió”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑