Una mica de car spotting al Cars and Coffee Las Vegas

51

Des de fa uns anys, en algunes ciutats dels Estats Units es venen celebrant unes trobades de cotxes anomenades Cars and Coffee. Bàsicament, i com el seu nom molt bé indica, es tracta de reunions matinals on es barregen cotxes i café. No té més. Des del moment que vaig saber que a Las Vegas coincidiriem amb una d’aquestes trobades tenia clar que no me la podia perdre.

Continua la lectura de “Una mica de car spotting al Cars and Coffee Las Vegas”

De Chicago a San Francisco, dia 11: helicòpters, The Flinstones i Radiator Springs

1

El darrer cop que us vaig parlar del viatge (ara ja és personal, vull acabar la crònica d’una vegada per totes, que aviat farà un any) us vaig deixar al Gran Canyon, en una posta de sol que difícilment oblidaré. Vam decidir fer nit a Tusayan, un “poble” just a l’exterior del parc natural en el que només hi ha hotels i restaurants. I res més. Vam fer nit allà perquè a primera hora ens esperava una experiència d’aquestes que fan impressió: un vol en helicòpter.

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 11: helicòpters, The Flinstones i Radiator Springs”

De Chicago a San Francisco, dia 10: la Million Dollar Highway, una multa de trànsit i l’arribada triomfal al Grand Canyon

21

Avui toca parlar d’una de les etapes més llargues i esgotadores de tot el viatge. Va ser el dia en el que més vam matinar, el dia en el que més kilòmetres vam recorrer i el dia en el que més estats vam trepitjar — Colorado, Utah, New Mexico i Arizona. Una cursa contra-rellotge (literalment) amb l’únic objectiu d’arribar al Grand Canyon a temps per veure la posta de sol, un espectacle que, pel que ens haviem dit, no ens el podiem perdre de cap de les maneres.

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 10: la Million Dollar Highway, una multa de trànsit i l’arribada triomfal al Grand Canyon”

De Chicago a San Francisco, dia 9: relax espiritual a Aspen (i safari fotogràfic a un Walmart)

DSC04885

El darrer dia us vaig deixar a Aspen, ciutat on vam arribar molt més tard del que esperavem “penalitzats” per una jornada maratoniana que incloïa l’ascens a la Pikes Peak i la Phantom Canyon Road. Portavem setmana i mitja de pallissa i el cansanci començava a acumular-se per moments. No era un cansanci físic, doncs això d’anar assegut durant tot el dia no és gaire esgotador, sino un cúmul de petites coses: haver de fer i desfer la maleta cada dia, d’arribar a l’hotel amb el temps just per posar-se el pijama i ficar-se al llit, per matinar al dia següent, sempre contra-rellotge. Ens mereixiem un descans.

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 9: relax espiritual a Aspen (i safari fotogràfic a un Walmart)”

De Chicago a San Francisco, dia 8: mines d’or, una presó i la Phantom Canyon Road

12

Ha passat tant de temps que ja no sé ni per on anava. A veure. Recapitulem. A la darrera entrada us vaig deixar a Colorado, l’estat que d’alguna manera marcava un punt d’inflecció en el viatge, un abans i un després. Fins llavors, creuar estats com Missouri o Kansas havia estat una qüestió de deixar-nos endur, de descobrir coses a mesura que devoràvem milles amb el Grand Cherokee. Colorado, per contra, era el primer lloc que veritablement teniem ganes de veure. I el que vindria després també: Las Vegas, Grand Canyon, California. Era el principi del final del viatge, per entendre’ns. La cosa començava a acabar-se.

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 8: mines d’or, una presó i la Phantom Canyon Road”

Car spotting a la americana (I)

Un cop arribats a les muntanyes de Colorado, més o menys a mig camí entre Chicago i San Francisco, crec que és un bon moment per donar un cop d’ull als cotxes que em vaig trobar en aquesta primera meitat del viatge de noces. Com ja sabeu, una de les meves aficions preferides quan viatjo és fer car spotting i, en aquest sentit, fer-ho en un país amb una cultura automovilísticament tan interessant i variada com els Estats Units pot convertir-se en una experiència d’allò més gratificant.

Com sempre, trobareu totes les fotos al compte de Colla Verglas a Google+ (81) o clicant directament a sobre de qualsevol imatge.

Continua la lectura de “Car spotting a la americana (I)”

De Chicago a San Francisco, dia 7: del Far West a les muntanyes de Colorado

Pensaveu que m’havia oblidat del viatge de noces, eh? Doncs no. Bé, sí. A estones. Però donat que un bon amic marxa cap a California a finals de novembre, m’he decidit a publicar les entrades restants abans de que agafi l’avió. Que ho aconsegueixi o no ja és un altre història. Així doncs, i reprenent una mica el fil, la darrera vegada que us vaig donar la pallissa amb el viatge us vaig deixar a la ciutat de Dodge City, on vam decidir fer nit per visitar al dia següent una mena de museu dedicat al Far West. Per davant quedaven poc més de 500 kilòmetres per arribar a Manitou Springs, un petit poble encantador a les faldes de la Pikes Peak. Més motivació, impossible.

Aquell dia va marcar l’arribada a Colorado, un estat que un servidor es moria de ganes de veure. De fet, creuar el país passant per Colorado va ser la raó principal per la que al final vam decidir optar per la ruta US-50 enlloc de la coneguda Route 66… i creieu-me, no m’en arrepenteixo en absolut. I és que després de fer uns 2.000 kilòmetres pels Great Plains, el meu cos em demanava muntanya a crits.

Vist amb una mica més de perspectiva, podriem dir que ens trobavem exactament a l’equador del nostre periple…

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 7: del Far West a les muntanyes de Colorado”

De Chicago a San Francisco, dia 6: cowboys, l’Apollo 13 i una fiesta chicana

Si no recordo malament, a la darrera entrada sobre el viatge de noces us vaig deixar a la ciutat de Kansas City després de creuar l’estat de Missouri. Abans de continuar, però, deixeu-me demanar disculpes per ser tan poc seriós, publicant les entrades del viatge no ja amb setmanes de diferència sino amb mesos. Sóc un cas perdut. Però com que em fa il·lusió compartir aquesta odissea amb tots vosaltres — volgueu o no — aquí estem de nou amb tot el que va donar de sí el sisé dia de viatge.

Pensant ja en la Pikes Peak i les muntanyes de Colorado, per les que quedaven uns 1.200 kilòmetres, i aprofitant que era diumenge i que tot estaria tancat, la Mireia i un servidor vam decidir fer via sense tenir cap destinació predeterminada. La idea era ben simple: quants més kilòmetres recorreguèssim aquell dia, menys hauriem de fer el dia següent. Així, i amb una mica de sort, podriem arribar a la Pikes Peak després de dinar. Clar que aquesta era la previsió més optimista de totes… i clar, els plans no sempre surten com un voldria.

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 6: cowboys, l’Apollo 13 i una fiesta chicana”

De Chicago a San Francisco, dia 5: Gateway Arch, Hermann i una barbacoa memorable

Per on anàvem? Ah, sí. Saint Louis. Després del parèntesi que ha significat la entrada dedicada a la Pikes Peak i la que vaig fer sobre la trobada de muscle cars amb la que ens vam creuar per casualitat, avui toca reprendre el viatge a la ciutat més important de l’estat de Missouri. La ruta programada per aquell dia no era especialment llarga. En total, uns 450 kilòmetres amb parades a Washington, Hermann, Jefferson City, Sedalia i arribada final a Kansas City. No sembla gaire però…

El fet de sortir tard de Saint Louis, i un parell d’aturades no programades (una de les quals ja us la he comentat), van fer que acabèssim arribant a Kansas City ben entrada la nit i amb un cansanci més que notable.

Continua la lectura de “De Chicago a San Francisco, dia 5: Gateway Arch, Hermann i una barbacoa memorable”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑