Visita ràpida al Red Bull Hangar-7 de Salzburg

Aquest estiu la meva parella i jo vam creuar mitja Europa en un viatge que ens va portar de Barcelona al Nürburgring, i d’allà cap al Tirol i els Alps suïssos. Van ser molts kilòmetres però molt ben aprofitats, i entre les coses que vam veure hi figura el Red Bull Hangar-7 de Salzburg. A grans trets, es tracta d’un hangar situat a tocar de pista de l’aeroport de Salzburg, on Dietrich Mateschitz, fundador i CEO de Red Bull, hi té guardats els seus joguets. Mateschitz és tan apasionat a la Formula 1 — penseu que apart de l’equip vigent campió també és el propietari del Red Bull Ring, antiga seu del Gran Premi d’Àustria — com ho és als avions, i el Red Bull Hangar-7 és la prova més palpable.

Per ser exactes, al Hangar-7 s’hi guarda només una part dels avions propietat de Mateschitz, ja que la majoria dels seus joguets aeronàutics es troben al hangar que hi ha just al davant (tancat al públic quan hi vam anar). El Red Bull Hangar-7 fa funcions de restaurant de luxe, sala d’exposicions i museu-col·lecció d’avions i de monoplaces de Formula 1. Entre d’altres, hi podem trobar des del Sauber-Ford de 1995 fins al RB6 amb el que Sebastian Vettel es va proclamar campió del món l’any 2010. A més a més, també hi trobarem altres objectes relacionats amb la marca, com la KTM de Marc Coma o un Toyota Camry de la NASCAR. Continue reading “Visita ràpida al Red Bull Hangar-7 de Salzburg”

Anuncis

Vacances, Nürburgring, Meriveyron i d’altres cosetes pendents

Vacances, aquell període de l’any on més temps lliure tinc i on, paradoxalment, menys coses publico a Colla Verglas. Tot just ahir vaig arribar a casa després de passar una setmana i mitja recorrent-me Europa, en un viatge que em va portar a llocs tan dispars com el Nürburgring (sí, per segon cop en dos mesos), Tirol o Suïssa. Tot va començar divendres 29 a les 15:00, moment en el que en va començar un periple que ens portaria primer a Dijon, on vam fer nit, per acabar el dia següent a la meca de l’automobilisme mundial: el Nordschleife.

Pel matí va tenir lloc una cursa de les VLN Series, on després de flipar-nos una mica amb els Porsche 997 GT3 RSR, els Mercedes-Benz SLS GT3 i els no menys espectaculars Renault Clio Cup Evo preparats fins al més mínim detall (llantes, difussor, gurney flap, aletes, separadors, frens, escape central, vidres de metraquilat, etc.) va arribar l’hora de fer un primer contacte amb el traçat (sobretot pel Samu i l’Andrés, ja que era el primer cop que anaven al Infern Verd). El cotxe escollit va ser el Seat Ibiza Cupra TDI del meu germà, enlloc del Meriveyron tal i com vam fer l’any passat en aquella gloriosa volta produïda per Flying Hawaiana Productions.

La sorpresa va venir quan al arribar a la línea de boxes del Nordcshleife, enlloc de girar a la dreta i entrar al traçat antic, uns cons mal posats ens van enviar a la recta del circuit de Gran Premi. Us asseguro que no us podeu ni imaginar els crits histèrics del meu germà quan va encarar la recta de pits del Sudschleife; un moment que segurament no oblidarà en molt de temps. Donat que poder rodar als dos circuits alhora no és una cosa que es pugui fer tots els dies (a no ser que participis a les VLN Series), tot just arribar de nou al aparcament vaig decidir agafar el Meriveyron per fer una volta adicional amb la Mireia i uns amics flamencs (flamencs de Flandes, no d’Andalucia) i francesos de TheAutoUnion. La veritat és que va ser força traumàtic adonar-se de la manifesta falta de potència del Meriva a base d’avançaments fulminants per part de trastos com el BMW M3 o Porsche 911 GT3. Clar que qui no es consola és perquè no vol: com a mínim vaig poder avançar un Opel Astra Combi i un Audi A6 Avant. Això per no parlar de la GENIAL foto que em vam fer, i amb la que he decidit obrir aquesta entrada.

Al dia següent, el meu germà no va parar de rodar amb el Volkswagen Scirocco 2.0 TFSI DSG de Rent-Racecar. Per la seva part, en Lluís (copi de l’Ignasi amb la Sabine) va fer la seva primera aproximació al circuit al volant del seu Opel GT… a la que van seguir unes quantes voltes més. Coses del Nürburgring, que enganxa. Al final, l’Ignasi va grabar un video de la seva darrera volta (un 8:52 amb molt de trànsit, de la que parlaré un dia d’aquests) de la que va quedar absolutament flipat. Podriem dir que després de prop de 70 voltes, ja té el traçat completament per la ma (el que es tradueix en aixecar les quatre rodes del terra a Pflanzgarten II, fer 225 km/h abans d’Schwedenkreuz o 190 km/h abaix de tot de Fuchsröhre aixecar les quatre rodes del terra a Pflanzgarten II, fer 220 km/h abans d’Schwedenkreuz (botant), 190 km/h a Flugplatz i 225 km/h abaix de tot de Fuchsröhre). Jo, mentrestant, em vaig dedicar a fer fotos (la meva dosi de conducció ja la vaig tenir el mes passat). Les fotos les veureu durant els propers dies, juntament amb les del Rebel Run 2011, que ja van amb un retard força considerable. Sorry.

Després d’un molt bon sopar a Pistenklause, amb rumpsteaks i molt bona companyia, de retrovar vells amics com el Matteo de Swiss Car Sightings, i de passar-nos-ho genial en un cap de setmana en el que no va ploure (tot i que tampoc feia precissament calor: 9ºC de mínima, 12,5ºC de màxima el diumenge), dilluns al matí la Mireia i jo vam enfilar la autobahn cap a Munich, on per desgràcia vam trobar-nos amb el museu de BMW tancat a cal i canto, i d’allà… a Austria. Però d’això millor parlem un altre dia.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑