Rebel Run 2011, primera parada: Meilenwerk-Stuttgart

Seguim penjat cosetes amb el que va donar de sí la Rebel Run 2011. Avui toca parlar de Meilenwerk-Stuttgart, un centre dedicat al cotxe clàssic i esportiu als afores de la capital de Baden-Württemberg. Construït sobre un antic aeròdrom/aeroport, bàsicament es tracta d’un centre que aglutina un hotel inspirat amb el món del motor, un parell de naus (antics hangars) on s’apilen cotxes clàssics que van des d’un Isetta a un Alfa Romeo 8C Roadster; així com un bon grapat de concessionaris i serveis oficials de marques com Lamborghini, Bentley, Ferrari o Maserati.

Una de les possibilitats que ofereix Meilenwerk-Stuttgart és la de guardar el teu vehicle clássic. Aquest romandrà a la vista de tothom, però protegit per una urna de vidre (com es pot veure a les imatges). D’aquesta manera el suposat garatge es converteix en algo així com un museu de l’automòbil accesible per a tothom, i on de passada pots reparar el teu vehicle en els diferents tallers que rodegen l’hangar principal. Una idea genial, en la meva modesta opinió.

Entre els cotxes que vam poder veure hi destacaven el Lamborghini Murciélago LP670-4 SV que veieu sobre aquestes línies, un parell de Mercedes-Benz SLK AMG Black Series Edition (força difícils de veure), un Countach, un bon grapat de Gallardos al concessionari oficial Lamborghini (he dit que l’accés és totalment lliure?) o algún que altre Ferrari. La sorpresa la va donar un Maserati MC12 Corsa preparat per Edo Competition que s’amagava darrera d’un finestral…

Trobareu la resta de fotos al meu Flickr.

Més info: Meilenwerk-Stuttgart

 

 

 

 

Anuncis

Hi ha algo millor que veure un Bugatti Veyron al Nürburgring? Sí, veure’n dos!!

Sento ser tan monotemàtic darrerament, però és que la Rebel Run 2011 ha donat molt de sí. Sense cap mena de dubte, el moment més memorable de tot el cap de setmana (si no comptem els 225 km/h que vaig agafar amb el Porsche d’en David) va ser l’aparició estelar, diumenge a la tarda, de dos Bugatti Veyron. Habitualment, els diumenges a partir de les 17:00, el Nürburgring està força tranquil. La majoria de la gent ja ha enfilat el camí de tornada cap a casa seva, el transit al Nordschleife es redueix significativament i els aparcaments es buiden. No obstant, el traçat alemany sempre aguarda sorpreses interesants d’última hora (fa dos anys va aparèixer un Mosler MT900S i fa tres un Porsche Carrera GT platejat)… i aquest any no ha estat diferent.

Mentre estava xerrant i tirant fotos al costat de les barreres d’entrada al traçat, un Bugatti Veyron Super Sport va fer una entrada més que fugaç a l’aparcament: va entrar, va donar la volta a l’edifici principal, el del restaurant, i tal com va aparèixer per abaix, va enfilar la pujada cap a la rotonda per desaparèixer en direcció cap a Nürburg. Per sort, un servidor tenia la càmara a punt i preparada, cosa que em va permetre inmortalitzar el moment amb major o menor encert. Però la foto, la tinc. No obstant, el millor encara estava per arribar…

Mitja horeta després van enfilar camí cap a Rent-Racecar per retornar el Volkswagen Golf GTI, creuant Nürburg per veure si amb una mica de sort ens tornavem a creuar amb el Veyron Super Sport. Desgraciadament, no hi havia ni rastre del Bugatti per enlloc (tot i que uns amics em van dir que estava aparcat al costat de nosequina tribuna).

El fet és que quan ja estavem a punt de tornar cap a l’hotel, després d’un dia intens i que en el meu cas havia començat a les 7:30 del matí, el Veyron Super Sport es va deixar veure de nou per l’aparcament. I el millor de tot és que no venia sól: al seu costat, un no menys espectacular Bugatti Veyron Grand Sport (sí, el descapotable) li feia companyia. Els dos cotxes van anar directament cap a les barreres d’entrada. Dos segons després, ja estaven rodant Döttinger Höhe avall…

La veritat és que tenia els meus dubtes sobre si entrarien o no al Nordschleife, així que us podeu imaginar la sorpresa que va significar per un servidor veure’ls dintre (tot i que jo del pàrking no em vaig moure). Així mateix, i un cop dins, tampoc pensava que anessin a apretar gaire les màquines. No obstant, i en paraules d’en Thomas, sembla ser que van anar per feina.

En Thomas és el propietari del Audi RS4 preparat per MTM. Aquest compta amb 500 CV sota el capó… i va sortir quasi en paral·lel amb el Veyron Grand Sport. Quan el norueg va trepitjar l’accelerador a fons (i creieu-me si us dic que aquell monstre accelera com una mala cosa), el Veyron blau va fer tres quarts del mateix. El resultat? Que tot i fer servir cadascún dels 499 CV que tenia el RS4, el Veyron va sortir disparat com si l’Audi estigués parat; i tot i que aquella va ser una de les millors voltes que va ser en Thomas, al arribar a l’aparcament, el conductor del Bugatti Veyron Grand Sport ja havia baixat del cotxe i estava xerrant tan amistosament amb els seus companys.

No obstant, tamnbé s’ha de dir que el Bugatti va entrar a l’aparcament treient una bona fumerada pels frens, i que enlloc de continuar rodant com sí va fer el Super Sport, va anar de pet a l’interior de l’aparcament…

El Bugatti Veyron Super Sport, per la seva part, va fer una segona volta… i una tercera, tot i que aquesta última la va fer en companyia d’un Volkswagen Golf Variant on anava el fotògraf. Tot plegat, pel que vaig poder esbrinar després, es tractava d’una mena de reportatge fotogràfic per una revista (algú va comentar que era per la revista Sport Auto, però no ho puc confirmar). En aquest sentit, els dos Bugatti eren de fàbrica, oficials, no unitats particulars.

Al acabar, els dos cotxes van aparcar l’un al costat de l’altre, el que va permetre als presents fer trilions de fotos des de tots els angles possibles. Jo, en vista de que fer una foto dels dos, sense gent al voltant, era quasi impossible, vaig decidir anar fins a la rotonda d’entrada al circuit per enganxar-los quan marxessin… i la veritat és que la jugada em va sortir, bé. No obstant, abans de que el Super Sport acabés la tercera volta, vaig tenir una bona oportunitat de retratar el Grand Sport quasi sense ningú al voltant, el que no passa tots els dies.

Tot i així, està clar que un combo com aquest no es veu tots els dies. Penseu que entre aquests dos trastos sumen 2.200 CV i uns 3 milions d’euros en total, que es diu aviat. El Super Sport, per la seva part, segurament es tracta de la mateixa unitat que va batre el rècord de velocitat, deixant la marca en uns 417 km/h a les instal·lacions que Volkswagen té a Ehra-Lessen. I dic que és el mateix perquè, crec recordar, Bugatti va oferir una sèrie limitada commemorativa del rècord, de la que només es farien cinc unitats amb els mateixos colors negre i taronja. Aquesta deu ser la que es va quedar a les instal·lacions de Molsheim.

I jo que em pensava que difícilment superaria els Veyron Pur Sang i Veyron Sang Noir que vaig enganxar a Monte-Carlo amb ocasió del Top Marques Monaco…

>>> Trobareu la resta de fotos (49) al meu compte de Flickr <<<

Un petit resum de la memorable Rebel Run 2011

Com ja vaig comentar moments abans de partir cap a l’aeroport, aquest cap de setmana l’he passat al mític Nürburgring amb la sempre agradable companyia dels amics de TheAutoUnion. En els propers dies aniré desgranant tot el que va donar de si la cinquena edició de la Rebel Run, desde la concentració d’Alpina i BMW que ens vam trobar a Meilenwerk-Stuttgart fins els 225 km/h que vaig agafar al volant d’un Porsche 996 Carrera 4S; des dels dos Bugatti Veyron que es van deixar veure pel Nordschleife fins el Ferrari Enzo i el Porsche Carrera GT aparcats a Rent-Racecar; des de les voltes que vaig donar amb el Volkswagen Golf GTI DSG sota un dill·luvi universal fins els Rumpsteaks del restaurant Pistenklause. Sens dubte, un cap de setmana per recordar.

Sense cap mena de dubte, el moment en que els dos Bugatti Veyron van aparèixer per l’aparcament del Nordschleife va ser un dels més memorables que recordo, i no només estic parlant del Nürburgring. Ja sabeu que a mi això del car spotting m’agrada força, pel que m’imagino que no us serà difícil imaginar la taquicàrdia que em va entrar quan els vaig veure entrar pel pàrking. I és que no són dos Veyron normals, precissament: un és un Grand Sport descapotable, mentre que l’altre és el Bugatti Veyron Super Sport que va batre el rècord de velocitat a Ehra-Lessen, deixant la marca en 417 km/h. I dic que és el mateix perquè el cotxe era la unitat de fàbrica. Bru-tal.

No menys sorprenent va ser l’aparició del Ferrari Enzo i el Porsche Carrera GT al aparcament de Rent-Racecar. Havia sentit que per la zona corria un Enzo de color negre, però ni molt menys esperava trobar-me’l amagat on el vaig trobar. Imagineu com va ser d’impactant l’aparició dels dos Bugatti, que aquest combo del Enzo i el Carrera GT va ser més anecdòtic que memorable… quan en condicions normals segurament m’hagués donat un infart només de veure’ls.

A TheAutoUnion no som gaire gent, però sí que estem molt ben avinguts. Tan, que la majoria de nosaltres ens coineixem en persona des de fa més de cinc anys. D’entre els cotxes que conformaven el convoy d’enguany hi havia un Porsche 996 Carrera 4S, un BMW Z4 3.0 i un Audi RS4 Avant preparat per MTM. El primer és d’un amic suís, qui molt amablement em va oferir conduir-lo de camí a l’aeroport. Tan gentil va ser la seva oferta, que no va dubtar en apretar-me per anar més i més ràpid… fins arribar a agafar els 225 km/h entre Pfzorheim i Stuttgart, un tros de la autobahn amb asfalt nou, tres carrils, amb poc trànsit i molt bona visibilitat.

Roland, l’holandés propietari del Z4 3.0, va ser la persona amb la que vaig compartir el lloguer del Volkswagen Golf. En aquest cas, també em va oferir conduir el seu BMW, tot i que, per desgràcia, la pluja va impedir que ho pogués fer amb el sostre avall. Tot i així, va ser una experiència força interesant. Finalment està el Audi RS4 MTM d’en Thomas, un monstre de 500 CV (499 CV en banc de potència un dia que fotia molta calor, probablement 510-515 CV en condicions normals). Tot i que al final no va sorgir la oportunitat de conduir-lo (tampoc pretenia fer-ho, però ja posats), sí que vaig poder gaudir de la seva potència en una volta al Nürburgring assegut en el seient de l’acompanyant. Tot i la pluja, els 500 CV es van deixar notar i de quina manera. Un cotxe increïble.

Dit això, ara em toca posar-me a arxivar les més de 800 fotos que vaig fer durant tot el cap de setmana. Durant els propers dies aniré penjant les dels cotxes que poblaven els aparcaments, les dels que es van atrevir a rodar a la pista, les de Meilenwerk, les de la concentració de BMW i d’Alpinas, etc. La veritat és que la Rebel Run 2011 finalment va donar molt de sí.

Ja tinc ganes de tornar…

Foto: High Speed Photos

 

 

En 10 minuts surto cap al Nürburgring: comença la Rebel Run 2011!

Un any més (i amb aquest van cinc), un servidor s’envà al Nürburgring per trobar-se amb els amics de TheAutoUnion. És un clàssic de cada juny: la Rebel Run. No obstant, aquest cop tot ha estat una mica més complicat. Primer, el meu germà (que no ha fallat des de 2007) va haver de dir que no perquè el seu jefe té cursa a Albacete. Després, el meu altre germà també va haver de renunciar per culpa dels habituals examens. I finalment, el tercer acompanyant que em vaig buscar va haver de renunciar no fa ni tres dies al trencar-se el menisc jugant a fútbol. Mare meva quan gafe suelto…

El fet és que ahir vaig decidir tirar pel dret i vaig comprar dos bitllets d’avió cap a Stuttgart, la primera parada que farem amb els nois de TheAutoUnion. Demà de bon matí partirem cap a Meilenwerk, i d’allà, 300 kilòmetres d’autobahn cap al Nürburgring. El millor de tot? Que aniré d’acompanyant en un Porsche 996 Carrera 4S. Així que ja veieu: de fer 1.300 km en un Meriva he passat a anar amb avió i fer només 300 en tot un Porsche. No està mal, oi?

Allà, com sempre, llogaré un Volkswagen Golf GTI a Rent-Racecar per matar el cuquet (es pot dir així en català). Això sí, a mitges amb en Roland, un paio holandés amb qui tinc molt bona relació (i que anirà amb un BMW Z4 3.0). D’altres cotxes que conformaran el convoy hi haurà un Audi RS4 B5 preparat per MTM amb 500 CV, un Opel Speedster, etc. Variadet, com sempre. I per sopar, un mega rumpsteak a Pistenklause, com marca la tradició. A veure si durant demà i diumenge puc anar pujant alguna foto a Facebook i Twitter… sempre i quan no em surti per un ull de la cara, clar.

Fins dilluns!

Foto: Cooler than before

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑