Mercedes-Benz 190E 2.3-16, un cotxe de rècords a prova de bombes

Mercedes-190E-Nardo-Records-4[2]

La estratègia que Mercedes-Benz va fer servir per promocionar el llançament del nou 190E, una berlina coneguda internament amb el codi W201, va ser una mica diferent al que venia sent habitual. En el record queda, per exemple, aquella cursa al renovat Nürburgring, en la que un jove Ayrton Senna es va donar a conèixer imposant-se a ex-campions del món de la talla de Lauda o Prost en una cursa on tots els pilots conduien idèntics 190E 2.3-16 de sèrie. El que pot ser no és tan conegut és el que tres unitats — també equipades amb el motor 2.3-16 de Cosworth — van aconseguir al circuit de Nardo, traçat italià en el que el fabricant alemany va establir fins a 12 rècords de velocitat i distància diferents amb el seu nou model.

Continua la lectura de “Mercedes-Benz 190E 2.3-16, un cotxe de rècords a prova de bombes”

Anuncis

El Mercedes-Benz 190E 2.3-16 d’Ayrton Senna, vist per la revista evo

car_photo_580102_25

Aquest mes la revista evo publica un reportatge sobre el Mercedes-Benz 190E 2.3-16 que Ayrton Senna va pilotar en aquella carrera-espectacle que es la celebrar l’any 1984 amb motiu de la inauguració del circuit de GP del Nürburging. Nick Trott i Mike Duff han aprofitat la ocasió per xerrar sobre aquella cursa farcida d’ex-campions mundials i en la que un brasiler semi-desconegut va acabar alçant-se amb la victòria final. Entre les curiositats que expliquen comenten que la meitat de la graella havia estat de parranda la nit anterior, i que algun que altre pilot ni tan sols havia rodat en el recent estrenat traçat quan el semàfor es va posar de color verd. Interessant si no teniu res més a fer i voleu saber més sobre aquesta curiosa cursa.

Continua la lectura de “El Mercedes-Benz 190E 2.3-16 d’Ayrton Senna, vist per la revista evo”

El dia que Ayrton Senna es va donar a conèixer en un 190E 2.3-16

L’any 1984 la Formula 1 va tornar al Nürburgring, i ho va fer amb una cursa d’aquestes que creen afició. La fòrmula era molt senzilla: agafar els millors pilots del moment, alguna jove promesa i alguns campions de temporades anteriors i enfrontar-los amb un cotxe igual per a tothom. Elio de Angelis, Jack Brabham, Phill Hill, Denny Hulme, James Hunt, Alan Jones, Jacques Laffite, Niki Lauda, Klaus Ludwig, Stirling Moss, Alain Prost, Carlos Reutemann, Keke Rosberg, Jody Scheckter, John Surtees, John Watson o un joveníssim Ayrton Senna (en la temporada del seu debut a la Formula 1), tots al volant d’una vintena de Mercedes-Benz 190E 2.3-16 de sèrie amb pneumàtics de carrer. Es pot demanar més? Si, que la cursa s’hagués disputat al Nordschleife, però no es pot tenir tot…

Tot i que el pilot més ràpid durant els entrenaments va ser Alain Prost, la cursa va tenir un nom propi: Ayrton Senna. El pilot brasiler va escapar-se ja des de l’inici, gestionant molt bé la distància amb Niki Lauda i Carlos Reutemann durant les 12 voltes de que constava la cursa. Per entendre’ns, això seria com si ara es disputés una cursa com aquesta (que ja és molt suposar), amb pilots com Alonso, Hamilton, Raikkonen, Hakkinen, Hill o Schumacher entre els inscrits, i el guanyador fos Jules Bianchi. Imagineu-vos l’impacte que aquesta victòria va suposar no només per Senna, sino també per tot el circ de la Formula 1. Havia nascut una estrella.

No sé qui és la persona que surt parlant al video, però si el que diu és veritat, és per anar a Maranello i començar a tallar caps. I és que què hagués passat si Senna hagués fitxat per la Scuderia Ferrari enlloc de fer-ho per Lotus? Mai ho sabrem. A Motorsport Retro teniu una crònica molt més detallada de la cursa. 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑