El pas fugaç de Michael Schumacher pel DTM de principis dels 90

tumblr_msz3ctTEUV1rvoixgo1_1280

Michael Schumacher va començar a fer-se un nom gràcies al programa de joves pilots de Mercedes-Benz. Coses de la vida, aquesta també és la marca amb la que s’acabaria retirant de la Formula 1 més de dues dècades després, convertit en el millor pilot de tots els temps. Dels inicis del pilot alemany al mundial de resistència ja vaig parlar-ne en el seu dia. La que pot ser ja no és tan coneguda és la seva participació al DTM amb la marca de la estrella.

Continua llegint

Motor Klassic: Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II, BMW M3 i Audi V8 Quattro

Audi-V8-BMW-M-3-Mercedes-190-E-2-5-16-Evo-II-Seitenansicht-19-fotoshowImageNew-c4b30f42-617270

M’imagino que coincidireu amb mi en que els millors anys del DTM són aquells qua van des de finals dels 80 fins a principis dels 90 (curiosament, els mateixos en els que va participar el BMW M3). Al igual que passa avui en dia, l’any 1990 tres marques es disputaven el campionat: BMW amb l’M3, Audi amb el V8 Quattro i Mercedes-Benz amb l’evolucionat 190E 2.5-16 Evolution II. Deixant de banda per un moment al primer, resulta curiós comparar l’Audi amb el Mercedes-Benz. I és que mentre que aquest últim és un cotxe que respira competició per tots els costats (després de tot es tracta d’una homologació especial), el d’Ingolstadt no és més que una berlina de representació. Ràpida, potent… però una berlina de representació en definitiva. I tot i així, Hans-Joaquim Stuck va aconseguir superar a tots els seus rivals per coronar-se campió amb Audi, quedant per davant de Johnny Cecotto amb BMW i Kurt Thiim amb Mercedes-Benz.

Encara que no entengueu una sola paraula d’alemany (com és el meu cas), no us podeu perdre la comparativa que va fer la revista Motor Klassic amb els tres protagonistes (en les seves respectives versions de carrer, això sí) d’aquella temporada.

Vull aquest Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II…

No és el primer cop que us parlo del Mercedes-Benz 190E 2.5-16, un dels cotxes vuitanterus que més m’agraden. Es tracta d’una alternativa més que vàlida al BMW E30 M3, que avui en dia es pot trobar a preus d’autèntic xist (com diria en Montilla). Sense anar més lluny, aquest cap de setmana he vist un anunci a Andorra per un 2.3-16, amb poc menys de 190 cavalls, per 4.900€. Si tenim en compta que un M3 “normalet” ja s’en va als 15.000€… queda clar que estem parlant d’una ganga en tota regla.

Avui, no obstant, us vull ensenyar un que no és gaire ganga. Això sí, d’espectacular ho és un munt. I si no, només cal que dongueu un cop d’ull a les fotos. Es tracta d’un Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II, la última evolució amb el 2.5 Cosworth i 240 cavalls de potència, que està a la venda a un concessionari japonés:

Per què m’agrada? Doncs per les llantes que equipa, les mateixes que duien els 190E del DTM alemany. Per la suspensió. Per l’interior. Per l’splitter de carbono que porta al morro. Perquè segur que no és 100% carrer, sino que porta alguna que altre millora. I, sobretot, perquè és rematadament guapo.

Via Garage Current | Wintel

El Mercedes-Benz 190E Cosworth, un altre mite dels vuitanta que m’encanta

L’altre dia parlava jo de cotxes vuitanteros. Els BMW M3, els Audi Sport Quattro, els Renault 5 Turbo. Per a un servidor, aquella va ser la època daurada de l’automobilisme en circuits… i en rallyes. La normativa Grup A era simple i senzilla: tot cotxe de curses debia estar basat en un cotxe de carrer. Avui en dia, per exemple, tenim cotxes com el Citröen C4 WRC o el Audi A4 DTM que, tot i les diferències obvies entre ells, sí que coincideixen en una cosa: que no tenen RES a veure amb els cotxes “de carrer” en el que estan basats.

La reglamentació Grup A, així com la obligatorietat d’homologar cotxes de carrer per poder competir amb ells, va donar lloc a models tan genials com el Audi Sport Quattro, del que feia referència fa uns dies, o el cotxe del que us volia parlar avui, el Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II – del que ja vaig penjar una foto l’altre dia…

He d’admetre, abans de continuar, que el Evo II és massa extrem inclús per a un servidor, i això que sóc tot un apasionat dels cotxes dels vuitanta. Personalment, abans em quedo amb el més-discret-però-igual-d’efectiu 190E 2.5-16 Evolution – a secas. L’aleró desmesurat, les aletes aerodinàmiques: el Evo II és el concepte aquell del que us parlava, el form follows function, portat a l’extrem. I la veritat és que, vist els resultats, els hi va anar d’allò més bé: campions l’anydeut 1991 i 1992 del Deutsche Tourenwagen Meistershaft.

Avui en dia, es poden trobar Mercedes-Benz 190E 2.3-16 i 2.5-16 per preus que van dels 1,000.- € als 5,000.- €. No són igual d’espectaculars/efectius que el Evo II, però si que compten amb motors Cosworth de 4 cilindres, i potències de 185 i 195 cavalls respectivament. Són, en definitiva, una alternativa super-barata als cars BMW E30 M3.

No és el primer cop que estic temptat a comprar-ne un…

Via Carscoop.

Un Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution 2 amb 236 kilòmetres

Fa uns mesos us parlava jo d’una troballa genial: dos BMW M3 Sport Evolution, nous de trinca, amb 59 i 47 kilòmetres respectivament. Són d’aquestes troballes que apareixen molt de tan en quan, per no dir mai. D’aquelles que has d’estar al lloc adequat, al moment adequat, per poder-te fer amb tot un clàssic, un homologation special, nou a estrenar. Clar que amb tants anys al dic sec, no se jo si el trasto estarà en perfecte estat de revista…

Però bé, sigue’m realistes: hi ha algo millor que un mite dels noranta amb menys de mil kilòmetres al compta-kilòmetres? Jo crec que no…

Un altre exemple que ha sortit fa poc és aquest Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II. Cert és que els alerons, els paracops i els passos de roda són 100% Farruquito Gitanillo Special… però aquest cotxe, per a qui no ho sàpiga, és una homologació especial que es va fer pel DTM. Amb tot el que calia per fer dels Mercedes-Benz els cotxes a batre a principis dels noranta: un motor Cosworth amb prop de 240 cavalls (que no sonen a molt avui en dia, la veritat sigui dita), materials lleugers allà on es podien muntar, i una aerodinàmica treballada al túnel de vent.

Si, eren aquells anys on els cotxes del DTM (i els de la resta de competicions) havien d’estar basats en cotxes de carrer, no com ara. Avui en dia, els S2000 van per un cantó, els del WRC per un altre, i dels DTM ja ni parlem… que són uns trastos que de turismes tenen menys que jo de fan d’en Falete. De resultes d’això, els fabricants no estan obligats a fer petites sèries “especials” com es feien abans. Eren els dies gloriosos dels 190E 2.5-16, els BMW M3 o els Ford Sierra RS Cosworth. O els Lancia Delta HF Integrale. O totels els grup B de carrer, ja possats a engreixar la llista. I el 288 GTO i el 959. Tots aquests cotxes tenen un punt en comú: servir única i exclusivament per homologar materials, reglatges i peces pels cotxes de competició.

Personalment, m’agrada MOLT més el més senzill Evolution I, amb un aleró sensiblement més petit, i uns passos de roda no tan agitanats. Clar que amb aquest interior tan immaculadament preservat i els 236 que indica el compta-kilòmetres, qui es pot resistir a un caramel així?

Via: Bring-a-Trailer