Un cop d’ull al Manx International Rally de 1984.

6289554297_502b90d7ae_z (1)Va haver una època en la que el britànic de rallyes era un dels campionats més importants que es disputaven a Europa. Era com una mena d’avantsala del mundial de rallyes, o l’equivalent a la GP2 si parlèssim de Formula 1. Mireu si no el campió de 1976, un tal Ari Vatanen al volant d’un Escort MK2 patrocinat per Allied Polymer. O el de 1978, un tal Hannu Mikkola. O el de 1983, un suec de nom Stig Blomqvist. Era on els futurs campions del món anaven a agafar experiència.

Continua la lectura de “Un cop d’ull al Manx International Rally de 1984.”

Anuncis

Gran Premi de Monaco de 1984, una cursa per recordar.

tumblr_mzbccxJZqG1t9uh42o1_1280 (2)

La temporada 2013 probablement no passarà a la història per ser la més emocionant. De fet, i si ens posem a fer memòria, en els darrers anys recordo molt poques curses a les que ens poguem referir com a històriques. Ja sabeu. Curses èpiques, amb finals d’infart o remuntades increïbles. Curses com el Gran Premi de Monaco de 1984, per exemple. Imagino que a aquestes alçades de la pel·lícula no caldrà que us digui que aquesta va ser la cursa en la que un jove Ayrton Senna va estar a res d’emportar-se la victòria en el que aleshores era tot just el seu quart Gran Premi.

Continua la lectura de “Gran Premi de Monaco de 1984, una cursa per recordar.”

El dia que Ayrton Senna va pilotar un Porsche 956 als ADAC 1000 km del Nürburgring

871436596

Ayrton Senna és una figura de la que s’han escrit moltíssimes pàgines i de la que s’han fet desenes de documentals, videos i compil·lacions. I tot i així sempre hi ha històries d’aquestes una mica “amagades” que quan surten a la llum no deixen de sorprendre. En aquest sentit, no fa gaire parlava de la cursa que es va disputar quan es va inaugurar el traçat de GP del Nürburgring, amb aquells Mercedes-Benz 190E 2.3-16 tan venerables. I si ens anem una mica més enrera també hem parlat del dia que va provar diferents cotxes de rallyes i d’aquell test que va fer amb un Indycar, gràcies al seu amic Emerson Fittipaldi.

Continua la lectura de “El dia que Ayrton Senna va pilotar un Porsche 956 als ADAC 1000 km del Nürburgring”

Pupurrí informatiu (XIX)

  1. Un dels meus cotxes preferits quan jugo al Gran Turismo 4 és l’espectacular Power House Amuse S2000 GT1. Aquí el teniu en un article d’Speed Hunters. (via Speed Hunters)
  2. Jackie Stewart provant un prototip de GoPro fa molt i mooooolts anys? Quasi. (via Automobiliac)
  3. Range Rover Evoque Convertible: la prova definitiva de que aquest món s’en va a la merda. (via Diariomotor)
  4. El nou anunci que Charlie Sheen ha fet per Abarth als Estats Units no té desperdici. Com ell diu, no hi ha res com estar en arrest domiciliari. (via Autoblog)
  5. El blog 8000vueltas publica poc, però quan ho fa ho fa molt i molt bé. Aquesta entrada sobre la història del Toyota AE86 Sprinter Trueno és un molt bon exemple: fotos, video, dades i història d’un dels esportius japonesos més mítics. (via 8000vueltas)
  6. Si fos ric del cagar no em faria res quedar-me amb aquest preciós Porsche 904 GTS ex-Brumos. (via Motorsport Retro)
  7. Sembla ser que el circuit de Bathurst estarà disponible a la propera entrega de la saga Gran Turismo. Només espero que no haguem d’esperar fins l’any 2022 per poder gaudir-lo. (via Jalopnik)
  8. A la presentació del Audi A1 Quattro que es va celebrar al Cercle Polar Àrtic, els d’Ingolstadt van decidir regalar als periodistes convidats unes voltes en un Audi Sport Quattro Grup B conduit per ni més ni menys que Stig Blomqvist. Enveja sana. I de la no sana també. (via Autoblog)
  9. A Modena acaben d’inaugurar l’enèssim museu dedicat al motor. No obstant, aquest cas és diferent, doncs estem parlant de la casa-museu on va nèixer Enzo Ferrari. Pel que es pot veure a les fotos, la veritat és que té molt bona pinta. (via Skiddmark)
  10. Surt a subhasta el Toleman TG184-2 amb el que Ayrton Senna va quedar segon al Gran Premi de Mónaco de 1984. Si tenim en compte que el seu casc es va vendre fa poc per uns 90.000 euros, imagineu-vos el que s’arribarà a pagar per aquest tros d’història. (via Carscoop)

Audi Quattro Concept

Audi Quattro Concept. Un altre cotxe que m’encanta i del que em sembla que encara no havia parlat per aquí. Va ser presentat a París, i pel que sembla, Audi ja podría haver donat llum verda al projecte per a una producció en serie (limitada). Tal i com va passar amb el Audi Sport Quattro original, el Quattro Concept parteix d’un coupe de la marca, el Audi RS5, al qual li han retallat 150 mm de distància entre eixos. Això li dona aquest aire de cotxe desproporcionat que tan caracteritzava al Sport Quattro de 1984 – tot i que s’ha de reconèixer que el Quatro Concept en surt millor parat.

La relació amb el Sport Quattro del ’84 no es queda aquí: sota el capó s’hi amaga un motor de 5 cilindres en línia i 2.5 litres de cilindrada, que va muntat longitudinalment. Es tracta de la mateixa unitat que també equipa el Audi RS3 i el TT-RS, tot i que per la ocasió, la potència s’ha portat fins els 408 cavalls.

El millor de tot, no obstant, estava amagat en un racó de l’stand que Audi tenia muntat a París. Es tracta d’una maqueta a escala on es veu un Audi Quattro Concept preparat per rallys, i amb una decoració que ens transporta directament al Audi Sport Quattro S1 Pikes Peak de 1986. Dubto molt que Audi estigui preparant un retorn al mundial de rallys; més aviat, crec que es tracta d’un tribut al S1 original sense cap mena d’ambició més enllà de crear trempera entre el aficionado. Llàstima, perquè de fer-se realitat, seria… perdoneu-me la expressió… la ostia.

Via: TheAutoUnion | Autoblog: First Drive

Sobre el Audi Sport Quattro…

Tot i que feia el que se suposava que havia de fer, el Audi Sport Quattro era rematadament lleig.

Peter Birtwhistle – dissenyador del Audi Sport Quattro de 1984…

Aquesta discusió la he tingut amb la meva parella en més d’una ocasió. A mi m’encanten els cotxes dels anys 80: al garatge de casa tinc un Renault 5 GT Turbo, i el meu germà té un BMW M3. I si tingués calers, a aquests hi afegiria un Renault 5 Turbo 2, un Lancia Delta HF Integrale Evo i un Ford Sierra RS Cosworth Saphine. La meva parella, així com ma mare, tenen visions completament diferents: elles no es tallen un pel per descriure el M3 del meu germà com a un cotxe “de gitanos”. De fet, i que quedi entre nosaltres, un dia la meva parella va veure Diego El Cigala a la tele i automàticament va pensar en el M3 blanc de l’Ignasi. El que són les coses. El fet és que el tuning ha fet molt de mal al “gremi”. En serio. Un cotxe amb aleró és un cotxe tuning. Aquesta és la dura realitat.

El que elles no saben és que el BMW M3 va ser la resposta de BMW a la nova reglamentació Grup A de la FIA. És un cotxe de curses “disfressat”, una forma de donar la volta al reglament, un homologation special com diuen els anglesos. D’aquesta forma, no calia homologar peces i més peces per fer del Serie 3 un cotxe competitiu. Només calia homologar un cotxe que ja incorporés totes les millores… i llestos.

I això és precissament el que va fer Audi l’any 1984 amb el Sport Quattro. Va ser la resposta dels d’Ingolstad contra els mes lleugers Lancia 037 i Peugeot 205 Turbo 16, uns rivals que, de la nit al dia, van convertir el revolucionari Audi UrQuattro E2 (el Quattro “llarg”) en tota una reliquia de museu. El Sport Quattro, per contra, comptava amb una carroceria sensiblement més curta (uns 30 centímetres!) que el feia sensiblement més àgil. En total, només es van construir poc més de 200 unitats, cosa que ha fet que en l’actualitat, cadascún d’aquests Quattros valguin una fortuna.

Era la època gloriosa del form follows funcion, que ve a voler dir algo així com que “el disseny ha d’estar condicionat per la funcionalitat”. Si el cotxe havia de ser lleig per ser competitiu – lleig seria. Així de simple. Mentre que al BMW M3 no el definiria com un cotxe “poc agraciat”, el Sport Quattro d’Audi sí que ho era. Lleig a rabiar. La carroceria curta feia que tot el cotxe semblés desproporcionat. Però tot i així, m’encanta.

No se si és pels èxits en competició (que tampoc van ser gaires, la veritat sigui dita), si és per la brutal tracció o per la impressionant banda sonora del 2.1 I5 turbo que amagava sota el capó. Pot ser és pel fet que només s’hagin fabricat unes 200 unitats. Qui sap. El fet és que el Audi Sport Quattro, tot i ser un dels trastos més lletjos dels anys 80, bloody ugly en paraules del propi dissenyador – és alhora un dels que més m’agradaria tenir al garatge de casa.

Via Autocar.

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑