Anatomie d’un depart, tota la tensió prèvia a la sortida d’un Gran Premi

Els 30 minuts previs a la sortida d’una cursa sempre són d’allò més especials. A mi m’encanten. És una sensació a mig camí entre la satisfacció de saber que la feia ja està feta, que ara només queda gaudir de la cursa, passar-s’ho bé; i la tensió habitual de moments com aquest. Ganes de pujar al cotxe i saltar a la pista i, alhora, una mica de canguelo per veure què passarà un cop el semàfor vermell s’apagui. Tan se val si parlem del CER o de la Formula 1, la essència del moment és la mateixa per a tots els pilots.

El que sí ha canviat una mica al llarg dels anys és la forma d’enfocar-ho. Avui en dia, quan els pilots de Formula 1 arriben a la graella sovint baixen dels cotxes per atendre a la prensa i als mitjans. Abans de que arribi aquest moment, però, es reclueixen dins del motorhome com si d’un búnquer es tractés. Concentració màxima. Que res els distregui. L’any 1985, per contra, les coses eren una mica diferents. Continua llegint