Petrolicious i una bellissima Ferrari 250 GTO Series II.

Captura de pantalla 2014-04-30 a les 11.42.36

Ferrari va fabricar 39 unitats del Ferrari 250 GTO entre 1962 i 1965, una xifra que quedava molt per sota de les 100 a que obligava la FIA. D’aquestes, només 3 van sortir de Maranello amb la evolució de 1964, coneguda com a Series II o 250 GTO/64. Una d’aquestes és la que aquesta setmana ens porta Petrolicious en un altre video per guardar a preferits.

Continua la lectura de “Petrolicious i una bellissima Ferrari 250 GTO Series II.”

Anuncis

Un anònim paga 38 milions d’euros per un Ferrari 250 GTO

ferrari-250-gto-01El Ferrari 250 GTO s’acaba de convertir en el cotxe més car de la història, venent-se una unitat per ni més ni menys que 38 milions d’euros. De fet ja ho era el cotxe més car, i amb diferència. Però ara ho és encara una miqueta més, concretament un 49% més segons la revista Bloomberg. Aquest xassís en concret (#5111) va ser adquirit l’any 1974 per un tal Paul Pappalardo, qui el va restaurar de dalt a abaix, i compta en el seu currículum amb una victòria al Tour de France de 1963.

Continua la lectura de “Un anònim paga 38 milions d’euros per un Ferrari 250 GTO”

Gran Turismo Omologato

tumblr_mnih01ahaf1qm6egko1_1280

Gran Turismo Omologato és la denominació amb la que Ferrari va batejar el mític 250 GTO de 1962, un cotxe que guanyaria no poques curses durant la seva breu però intensa vida esportiva. Bàsicament es tractava d’un cotxe de carrer de curses o, dit d’un altre manera, un cotxe de curses de carrer. I com ell en vindrien més: el mític 288 GTO, fruit d’un projecte frustrat basat en la normativa Grup B, i el 599 GTO, un esportiu amb més marketing que cap altre cosa, tot i que no per això menys espectacular que els altres dos. Vosaltres amb quin us quedeu?

Foto: Define Motorsports

Aquest Ferrari 250 GTO de 1962 és el cotxe més car de la història

Un britànic acaba d’adquirir un Ferrari 250 GTO de 1962 per ni més ni menys que 28 milions d’euros (al canvi, 35 milions de dòlars). Es tracta d’una unitat fabricada expressament per Stirling Moss poc abans de que el britànic patís un accident a Goodwood que el deixés en coma durant un mes i l’obligués a retirar-se se les curses. He escrit una entradeta per Motor.cat de la que us enganxo l’últim paràgraf:

Per a que us feu una idea de la xifra de la que estem parlant, amb el que aquest britànic ha pagat per aquest Ferrari 250 GTO de 1962 es podrien comprar 96 Ferrari FF (291.600 euros), 127 Ferrari 458 Italia (220.000 euros) o fins a 140 Ferrari California (200.000 euros). O, ja posats, 2.333 Seat Ibiza SC 1.2 60 CV (11.950 euros)… i fins a 3.500 Tata Vista 1.4 (7.950 euros), és a dir, un cotxe nou cada dia durant nou anys i mig.

Impressiona vist així en perspectiva, oi?

Més info a Motor.cat — Un Ferrari 250 GTO fet per Stirling Moss es converteix en el cotxe més car de la història

L’aniversari del Ferrari 250 GTO a Pebble Beach es converteix en una orgia automobilística en tota regla

Enguany es celebren 50 anys des que el primer Ferrari 250 GTO va sortir de les instal·lacions que el fabricant italià té a Maranello. En aquest mig segle, el valor de cadascuna de les unitats no ha parat de crèixer, fins al punt de que, a dia d’avui, s’estima que cada unitat (les que tenen un historial relativament normal) deu rondar uns 20 milions d’euros. Molt més si es tracta d’algun dels xasís amb un historial important, evidentment. En total? Doncs uns 400 milions d’euros, pel cap baix.

Per celebrar aquesta efemèride, i aprofitant la celebració del Concorso d’Eleganza a Pebble Beach (que ja quasi compta amb la mateixa repercussió que els festivals de Goodwood), a Monterrey es van reunir 21 unitats provinents de tot el món. Si tenim en compte que només es van fabricar 39 unitats en total, incloent tres 250 GTO/64 amb la carroseria dissenyada per Pininfarina, un es pot fer a la idea del nivell que aquesta orgia automobilística.

Entre d’altres, hi havia el 250 GT Sperimentale de 1961 (xasís 2643GT, heredat d’un 250 GT SWB al que li van muntar el motor 3.0 V12 de curses), el xasís 3223GT, considerat el primer 250 GTO oficial, el xasís 3705GT, considerat el que té el millor historial, incloent una victòria de classe (segon absolut) a Le Mans ’62 i totes les curses en les que va participar l’any 1965; o el xasís 5571GT, el primer 250 GTO/64 Pininfarina, campió a Daytona l’any 1964. No obstant, si m’haig de quedat amb un aquest és el plata amb la franja transversal groga i la rodona blanca, el disseny que mig segle després van tornar a oferir amb el 599 GTO.

Alguns d’ells, no tots, fins i tot van tenir els pebrots de rodar amb ells al circuit de Laguna Seca. Tenint en compte el que valen, la veritat és que no els culpem, però les coses com són: aquests cotxes van estar dissenyats per ser conduits. I si no, que li diguin a Nick Mason. Per sort els organitzadors van poder trobar cotxes de “rellenu” per farcir una mica la graella: algun Ferrari 250 GT Lusso, un parell de 250 GT SWB, algun que altre 250 GT Tour de France, etc. Res com tenir diners.

Via Autoblog Monterrey | Laguna Seca

Una volta a Goodwood en un Ferrari 250 GTO

El Ferrari 250 GTO és un dels cotxes més cars de la història. Recordo que ja fa anys, a mitjans dels 90, un japonés va arribar a pagar-ne uns 2.500 milions de pessetes – uns 15 milions d’euros, al canvi. Avui en dia, aquesta xifra segurament ja ha estat superada en més d’una ocasió (em venen a la ment un 250 TR negre carroçat per Scaglietti i un Bugatti Type 57SC Atlantic), però tot i aquest ball de números que maregen només de pensar-hi, per currículum i pedigree, pocs trastos hi ha que puguin fer ombra al GTO.

En conseqüència, imagineu per un moment que ve l’amo d’una d’aquestes joies i us ofereix competir al Goodwood Revival amb el seu GTO. Caqueta de la bona. Només de pensar que el pots aixafar o ratllar contra un altre contrincant, jo ja em faria enrera, que en aquestes curses no és va precissament lent!! Això és el que deuria pensar en Martin Brundle (ex-pilot de Formula 1, actual comentarista de la BBC) quan Nick Mason li va fer l’oferiment – amb la diferència que el pilot britànic va dir que sí. S’ha de reconèixer que en Brundle comença força tranquil, canviat de velocitat aviat, sense esforçar-se massa i arriscant entre poc i res. No obstant, després del canvi de pilot (cap al minut 10:45) entra en acció Mark Hales, qui no es talla un pél, anant a fondu rigurós des del primer minut.

El video en sí no és res de l’altre món, ho haig de reconèixer, tot i que a mi sí que m’ha cridat força l’atenció. La raó és ben senzilla: al llarg dels anys he sentit moltes coses (i llegit encara més!) sobre aquesta joia de Ferrari, però no recordo haver vist cap video gravat des de l’interior. I la veritat és que és al·lucinant com va aquest trasto, tenint en compte que es va fabricar l’any 1962.

Via Axis of Oversteer.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑