Petrolicious i una bellissima Ferrari 250 GTO Series II.

Captura de pantalla 2014-04-30 a les 11.42.36

Ferrari va fabricar 39 unitats del Ferrari 250 GTO entre 1962 i 1965, una xifra que quedava molt per sota de les 100 a que obligava la FIA. D’aquestes, només 3 van sortir de Maranello amb la evolució de 1964, coneguda com a Series II o 250 GTO/64. Una d’aquestes és la que aquesta setmana ens porta Petrolicious en un altre video per guardar a preferits.

Continua llegint

L’aniversari del Ferrari 250 GTO a Pebble Beach es converteix en una orgia automobilística en tota regla

Enguany es celebren 50 anys des que el primer Ferrari 250 GTO va sortir de les instal·lacions que el fabricant italià té a Maranello. En aquest mig segle, el valor de cadascuna de les unitats no ha parat de crèixer, fins al punt de que, a dia d’avui, s’estima que cada unitat (les que tenen un historial relativament normal) deu rondar uns 20 milions d’euros. Molt més si es tracta d’algun dels xasís amb un historial important, evidentment. En total? Doncs uns 400 milions d’euros, pel cap baix.

Per celebrar aquesta efemèride, i aprofitant la celebració del Concorso d’Eleganza a Pebble Beach (que ja quasi compta amb la mateixa repercussió que els festivals de Goodwood), a Monterrey es van reunir 21 unitats provinents de tot el món. Si tenim en compte que només es van fabricar 39 unitats en total, incloent tres 250 GTO/64 amb la carroseria dissenyada per Pininfarina, un es pot fer a la idea del nivell que aquesta orgia automobilística.

Entre d’altres, hi havia el 250 GT Sperimentale de 1961 (xasís 2643GT, heredat d’un 250 GT SWB al que li van muntar el motor 3.0 V12 de curses), el xasís 3223GT, considerat el primer 250 GTO oficial, el xasís 3705GT, considerat el que té el millor historial, incloent una victòria de classe (segon absolut) a Le Mans ’62 i totes les curses en les que va participar l’any 1965; o el xasís 5571GT, el primer 250 GTO/64 Pininfarina, campió a Daytona l’any 1964. No obstant, si m’haig de quedat amb un aquest és el plata amb la franja transversal groga i la rodona blanca, el disseny que mig segle després van tornar a oferir amb el 599 GTO.

Alguns d’ells, no tots, fins i tot van tenir els pebrots de rodar amb ells al circuit de Laguna Seca. Tenint en compte el que valen, la veritat és que no els culpem, però les coses com són: aquests cotxes van estar dissenyats per ser conduits. I si no, que li diguin a Nick Mason. Per sort els organitzadors van poder trobar cotxes de “rellenu” per farcir una mica la graella: algun Ferrari 250 GT Lusso, un parell de 250 GT SWB, algun que altre 250 GT Tour de France, etc. Res com tenir diners.

Via Autoblog Monterrey | Laguna Seca