Els excessos de Singer

Singer m’agrada pràcticament des del primer dia. Primer per la simple idea d’actualitzar un clàssic i posar-lo al dia — sobretot quan el clàssic en qüestió no és altre que el Porsche 911. I, segon, per com ho han ressolt: un cotxe preciós, amb una atenció al detall quasi obssessiva, i un acabat fins i tot millor del que tenien els esportius alemanys al sortir de la factoria de Zuffenhausen.

No obstant, després del primer impacte mediàtic allà pel 2013 — el qual probablement va tocar sostre amb la prova que li va dedicar en Chis Harris — aquest preparador/restaurador californià semblava que havia entrat en una mena de pausa creativa. Per sort només ho semblava.

Singer_DLS_05

Aprofitant el Goodwood Festival of Speed celebrat el passat cap de setmana, Singer Vehicle Design ha presentat el nou Singer DLS, una versió radical del concepte original que ha comptat amb la col·laboració de noms il·lustres com la escuderia Williams de Formula 1 o Hans Mezger, dissenyador de motors a can Porsche des dels anys 50 fins als 90, sent el 997 GT3 RS 4.0 va ser el darrer 911 en muntar un bloc dissenyat per ell.

Resumint una mica el que segurament ja heu llegit a mil-i-un mitjans, estem parlant d’un cotxe que no arriba a la tona de pes, i que equipa un motor atmosfèric de 4.0 litres, refrigerat per aire, capaç de donar 500 CV de potència a 9.000 rpm. No s’ha de ser un geni per sumar dos més dos i veure que estem parlant d’un nivell prestacional tan digne com el que Porsche és capaç d’oferir avui en dia amb els GT2 i GT3 RS, com a mínim pel que fa a la relació pes/potència.

El problema, perquè hi ha un problema, com a mínim per a mi, és el preu: Singer Vehicle Design ha valorat aquesta joia en 1.5 milions d’euros.

singer-dls-interiors-studio_002-1

Els primers Singer 911 no eren pas cap ganga. Cert és que no és fàcil posar-li un preu, tenint en compte el grau de personalització al que podia arribar al client, però posem que de mitjana rondava el mig milió d’euros. Sense anar més lluny, Theon Design fa el mateix al Regne Unit per una fracció del preu del Singer 911. Però bé, acceptem que és el preu que s’ha de pagar per tenir quelcom diferent. Després de tot estem parlant d’acabats de luxe i una mecànica a l’alçada del conjunt.

Ara bé, has de justificar molt bé la jugada si vols cobrar un milió d’euros de més pel mateix, però millorat. I sí, el nou Singer DLS — Dynamics and Lightweighting Study — té un motor que val el seu preu en or, i també té una carrosseria on la fibra de carboni té tant de protagonisme com a qualsevol creació d’Horacio Pagani. Però fora d’això, tot just és el segon producte de la marca.

2017-RUF-CTR-Front-Three-Quarters.jpg

Comparem-lo, per exemple, amb el RUF CTR presentat a Ginebra fa un parell d’anys: una marca amb història, un cotxe amb un monocasc de fibra de carbono però que manté les inconfundibles proporcions del 911, i un sis cilindres turbo que ronda els 700 CV de potència. Preu? 750.000 euros, la meitat exacte que el Singer DLS. Si fins i tot un RUF CTR “Yellowbird” original — en aquest cas acabat en Mint Green — no arriba ni als 400.000 euros!!

Milió i mig són xifres de LaFerrari, Porsche 918 Spyder i McLaren P1, tots tres ben farcits de tecnologia híbrida. Economies d’escala, em direu. Allò de que no és el mateix repercutir la inversió amb un model del que penses vendre mig miler d’unitats que amb un del que només fabricaràs 75, que és el que vol fer Singer.  Pot ser.

En el fons és molt lícit que cada marca vulgui cobrar el que cregui que ha de cobrar pel seu producte, però 1.5 milions per un 911 re-interpretat ho trobo d’una absurditat absoluta. Entenc que el fet de que Williams F1 et doni un cop de mà amb el motor té un cost, i no precisament barat. Això per no parlar de l’ús malaltís de la fibra de carboni a elements tals com el volant o la cúpula dels rellotges. No ens enganyem: si enlloc de 990 kilos el DLS tingués un pes de 1.100 kg hauríem quedat igual d’impressionats…

Vist el quorum general i la rebuda que se li ha donat, pot ser és que sóc una mica raret. Segurament. En el fons és una mica allò dels sentiments trobats. M’encanta la idea, m’encanta el motor, i m’encanta com està executat — tot i que amb la meitat de fibra ja faria. Però no puc evitar tenir aquesta sensació de que Singer s’està començant a desviar del “bon camí”, tal i com Pagani ho va fer amb el Zonda quan va passar dels equilibrats F als extravagants 760RS, augment substancial de preu inclós. Allò d’encarir pel sol fet d’encarir, perquè pots.

Però en fi, si a Scott Blattner — l’entusiasta que ha engegat el projecte i ha financiat bona part d’aquest — li sembla bé, qui sóc jo per criticar-ho?

Anuncis

Petrolicious i el Porsche 911 2.7 Carrera RS.

Captura de pantalla 2014-06-05 a les 20.59.23

Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula no cal que us digui que el Porsche 911 2.7 Carrera RS és un dels meus cotxes predilectes. Fa uns dies Petrolicious li va dedicar un dels seus particulars i perfectament executats videos, que us acompanyo sota aquestes línies.

Continue reading “Petrolicious i el Porsche 911 2.7 Carrera RS.”

Eddie Jordan versus Porsche, o com el primer monoplaça de Jordan s’hauria d’haver dit 911.

tumblr_mzm877d8sA1rod8iso1_1280

De tots és sabut que si no hagués estat per la reclamació que Peugeot va interposar contra Porsche l’any 1964, el coupé alemany més famós de tots els temps s’hagués acabat dient Porsche 901. Aquesta va ser, de fet, la denominació que es va aplicar a les primeres unitats que van sortir de fàbrica. No obstant, degut a que Peugeot tenía registrades a França totes les nomenclatures de tres xifres amb un zero al mig, el fabricant alemany va acabar reculant i optant per 911 en el seu lloc. És una història repetida fins a la sacietat. La que ja no és tan coneguda és la història que a finals de 1990 va enfrontar un tal Eddie Jordan amb el gegant alemany.

Continue reading “Eddie Jordan versus Porsche, o com el primer monoplaça de Jordan s’hauria d’haver dit 911.”

Un Porsche 911 minimalista

Captura de pantalla 2013-12-19 a les 14.35.16Fa uns mesos us vaig parlar d’un Porsche 911 molt especial. El seu propietari es diu Achim Andscheidt i és el cap de disseny de Bugatti. En les seves estones lliures es dedica a treballar en la seva petita joia. Tot i nèixer com un SC de 1981, aquesta unitat va ser despullada, alleugerida, potenciada i radicalitzada fins convertir-la en el que teniu al video: un 911 clàssic que només pesa 820 kilos, i que està equipat amb un motor 3.2 amb la potència augmentada fins els 310 CV. Sincerament, no és pot demanar més.

Continue reading “Un Porsche 911 minimalista”

Així és com Singer converteix un simple 964 en una obra d’art.

Captura de pantalla 2013-12-10 a les 11.42.46

Ja sabeu que, per mi, els clàssics, quan més propers a l’original millor. Hi ha excepcions, com en tot, i Singer n’és una d’elles. Partint d’un Porsche 964 Carrera, aquesta petita empresa californiana s’ha fet famosa gràcies a haver creat una “rèplica” del 911 anterior a 1974 millor i tot que l’original. La seva filosofia és simple: oferir la imatge i les sensacions d’un 911 clàssic amb les prestacions, els acabats i la fiabilitat d’un esportiu modern, i el resultat salta a la vista.

Continue reading “Així és com Singer converteix un simple 964 en una obra d’art.”

Remuntada bestial a Spa-Francorchamps en un Porsche 911 3.0 RSR

Captura de pantalla 2013-12-10 a les 20.33.19

Spa-Francorchamps és un dels circuits més difícils en el que un pot competir. Si a més a més ho fem en un clàssic de 1974 amb el motor al lloc equivocat, és possible que la cosa es compliqui una mica. Si a més a més ho fem sota un diluvi universal i ens hem deixat el Rain-X i l’anti-baf a casa, la cosa ja entra en una dimensió èpica. I si a més a més ho fem sortint des del pitlane per un problema mecànic durant la qualificació, el video onboard resultant només pot qualificar-se de gloriós. Volum al màxim i a gaudir d’aquesta cursa del Spa-Classic Jubilee amb Jim Pace al volant d’un Porsche 911 3.0 RSR de 1974.

Continue reading “Remuntada bestial a Spa-Francorchamps en un Porsche 911 3.0 RSR”

Tiff Needell i Fifth Gear visiten la col·lecció de Magnus Walker

Captura de pantalla 2013-12-05 a les 12.16.46

És curiós. Fa uns anys no em perdia ni un sol programa de Fifth Gear. No sé si és perquè em faig gran, o perquè ara m’interessen més altres videos com els d’en Chris Harris o Petrolicious, el fet és que des de fa unes quantes temporades he perdut totalment l’interés en les aventures de Tiff Needell i companyia. Fins avui. Fa unes setmanes el britànic va fer una visita de cortesia a Magnus Walker, l’excèntric col·leccionista de Porsches 911 anteriors a 1974, obsessionat també pels 911 Turbo 3.0. Needell no dubta en aprofitar la avinentesa per posar-se al volant del 911 72 STR per Mulholland Drive. L’entenc. Qui es podria resistir als encants d’un cotxe com aquest?

Continue reading “Tiff Needell i Fifth Gear visiten la col·lecció de Magnus Walker”

Així es veu el circuit de Daytona des d’un 911 RSR pilotat per Jochen Mass

Jochen-mass

Jochen Mass va ser pilot de Formula 1 entre 1973 i 1982. Entre d’altres, l’alemany va pilotar el McLaren M23 de 1976 fent equip amb James Hunt, i l’espectacular Arrows A2, el que per mi és un dels monoplaces més macos de la història de la Formula 1. Tot i la seva edat, podríem dir que encara la toca bastant. Prova d’això són aquestes voltes onboard a Daytona al volant d’un Porsche 911 3.0 RSR IROC. Aquestes sigles fan referència a la International Race of Champions, una mena de versió americana de la Race of Champions que Michele Mouton organitza cada final de temporada. El primer any es va disputar amb Porsches 911 IROC, unes unitats que bàsicament eren idèntiques als 3.0 RSR de fàbrica. Volum al màxim i a gaudir.

Continue reading “Així es veu el circuit de Daytona des d’un 911 RSR pilotat per Jochen Mass”

Parlant de cotxes que es fan grans, aquesta imatge parla per sí sola

11

Ahir parlàvem del nou MINI i el seu preocupant creixement exponencial respecte el disseny original d’Alex Issigonis. Avui us porto un altre cotxe que no ha parat de crèixer en els 50 anys d’història que té — el 911. En el seu dia ja vam comparar ambdues generacions. Avui us porto una comparació una mica més gràfica cortesia de Flat Sixes, en la que trobareu un 991 50th Anniversary al costat d’un 911 de 1965. Sobren els comentaris.

Via Flat Sixes

Bloc a WordPress.com.

Up ↑