Provant el Porsche 935 K3 al Porsche Experience Center de Silverstone

Captura de pantalla 2013-12-05 a les 11.39.15

El 935 probablement no sigui el Porsche més bonic de la història, però sí és un dels més exitosos. Des de la seva introducció l’any 1976, aquest monstre, que en les darreres evolucions de Kremmer arribava fins els 800 CV de potència, va guanyar ni més ni menys que 150 curses arreu del món, incloent una victòria absoluta a les 24 hores de Le Mans de 1979. Si una cosa m’ha fascinat sempre d’aquest cotxe és que sota tota aquesta parafarnàlia d’aletes hiper-vitaminades i alerons impossibles, encara s’intueix el 911 original que s’amaga sota tot plegat.

Continua llegint

Els guanyadors de Porsche a Le Mans, reunits de nou al circuit de Hockenheim

tumblr_mvaqwx4D4U1repad8o1_1280

Tenir la oportunitat de veure en un mateix lloc a cotxes com el Porsche 917K guanyador de les 24 hores de Le Mans de 1970, el 936/77 que Jacky Ickx, Hurley Haywood i Jürgen Barth van dur a la victòria l’any 1977 o el 996 GT1-98 guanyador de 1998 és quelcom que, fins ara, només podíem fer al Porsche Museum d’Stuttgart. Dic “fins ara” perquè recentment Porsche va reunir al circuit de Hockenheim algunes de les unitats més memorable que han defensat mai els colors de la marca. Parlo, per exemple, dels tres cotxes que he citat al principi de la entrada. Clar que també hi ha més, com el 917K guanyador de 1971, el 956 guanyador de 1982 (i edicions successives) o els 935 i 935/78 Moby Dick.

Continua llegint

Octane i el Kremer Porsche 935 K3 guanyador a Le Mans 1979

car_photo_583585_25Interessant i molt recomanable lectura la d’aquest article de la revista Octane sobre el que possiblement sigui el Kremer Porsche 935 K3 de quants es van fabricar. I és que aquest monstre que veieu a les fotos és el guanyador de les 24 hores de Le Mans de 1979. Guanyador absolut, vull dir. Quasi res. Una de les coses que sempre m’han fascinat dels 935 és que sota tots aquests afegits aerodinàmics encara es pot distingir la silueta del Porsche 911 en el que està basat: a la part posterior, on els fars mantener la configuració original, o a les línies que perfilen les finestres laterals. La resta és pur muscle, pura potència, i és que aquí estem parlant de xifres de potència molt per sobre del que seria mèdicament recomanable pel benestar de les nostres cervicals.

Article original: Octane — Kremer K3: a 911 like no other

Continua llegint

Quan no hi havia túnels de vent i la gent feia proves allà on podia

tumblr_mjnuyj37UR1rvoixgo1_1280

Recordo que en una entrevista que Chris Harris li va fer a Norbert Singer, responsable entre d’altres del Porsche 956, aquest va venir a dir que abans la falta d’aerodinàmica es solucionava amb més potència. L’exemple més clar el trobem amb el Porsche 917/30 Can-Am Spyder, un monstre amb més de 1.000 CV de potència que va arrassar als Estats Units a finals dels anys 70. A diferència del 956, capaç de maximitzar el downforce i minimitzar el drag (perdoneu els anglicismes) com cap altre cotxe havia fet abans, el 917/30 es limitava a tirar de cavalls per compensar la seva rudimentària silueta.

Era una època en la que la aerodinàmica era important, sí, però no tant com ho és avui. Parlar de túnels de vent era ciència-ficció, així que les proves s’havien de fer com i on es pogués. I si això volia dir treure el cotxe a passejar per la autobahn més propera, es treia i punt. Aquest va ser el cas del 935 que es veu en aquesta imatge, pintat amb els colors de Jägermeister i amb tot de petits fils penjant de la carrosseria per veure com el flux d’aire influïa en el rendiment del cotxe. Era un altre època…

La curiosa història d’un Porsche 935, una bicicleta, i un rècord de velocitat

Fa uns dies, aquesta fotografia va ser publicada a Jalopnik. En ella es pot veure un peculiar Porsche 935, al costat de Henri Pescarolo i un paio desconegut que aguanta una bicicleta. La solució va ser publicada un parell de dies després: es tracta de l’intent d’un ciclista anomenat Jean Claude Rude per batre el rècord de velocitat en bicicleta – un “esport” que es coneix amb el nom de Motor Pacing.

El Porsche 935 comptaba amb una mena de “campana” muntada a la part del darrera, que tenía la funció de generar un buit per permetre al ciclista poder rodar a “rebuf” sense cap mena de fricció amb l’aire. Pensareu: no exagera una mica aquest home?  de quines velocitats estem parlant? Doncs ni més ni menys que 240 kilòmetres per hora. Aquest és l’objectiu que es va marcar Rude, però que finalment no va aconseguir. La raó? Una roda punxada quan circulava a uns 170 km/h.

La veritat és que no hi ha molta informació al respecte. Pel que es veu, l’intent de batre el rècord es va realitzar l’any 1979 a les instal·lacions d’Ehra-Lessen, les instal·lacions mig-secretes de Volkswagen. Si, el mateix circuit on el Bugatti Veyron ha batut tots els registres de velocitat habidos y por haber. Fins i tot hi ha una maqueta en escala 1/43 realitzada per Spark, que commemora el moment.

L’actual rècord és de 268,8 km/h. Pensar que quan vaig a 190 km/h amb el Meriveyron ja tremola tot, no vull ni imaginar-me com deu ser agafar aquestes velocitats obscenes a dalt d’una bicicleta.

Via Jalopnik.