El Gran Premi de Monaco als anys 60

Aquest cap de setmana el Gran Premi de Monte-Carlo ha donat molt de joc (especialment tot el que ha tingut relació amb Lewis Hamilton). Resulta interesant, ara que tenim les imatges fresques, veure com era el traçat l’any 1966. Les imatges corresponen a la primera escena de la pel·lícula Grand Prix de John Frankenheimer, de la que en alguna ocasió recordo haver parlat per aquí. No està de més tornar a donar-li un cop d’ull…

Santa Devota sense una frenada definida, la curva Loews sense hotel Loews, la curva Portier quan veritablement hi havia un “portier” (un pont), el túnel quan apenes media uns quants metres (perquè no hi havia cap hotel a sobre), la chicane, molt més ràpida, situada un bon grapat de metres més endavant, la zona de les piscines fent-se recte, la Rascasse quan era un angle de 180º i no hi havia cap restaurant… l’absència total de guardarails en la zona que corria paral·lela a l’aigua…

Actualment s’ha de reconèixer que Monte-Carlo és un traçat perillós. Entre d’altres coses, s’arriben a agafar velocitats de fins a 300 km/h. Clar que si ho posem en perspectiva, els pilots dels anys 60 sí que es jugaven la vida… i si no, que li diguin a l’italià Lorenzo Bandini, qui va perdre la vida un parell d’anys després.

Via Speed Hunters.

Un parell de videos més d’Antti Kalhola…

Aquí van un parell de reculls del gran i genial Antti Kalhola, el millor editor/realitzador/muntador de videos relacionats amb el món del motor. Els ha trobat el meu germà navegant per YouTube (ja sabeu, un video et porta a un altre… i així et pots tirar quatre dies sense parar), i la veritat és que estan força bé: Gravel For Breakfast i Live In High Gear. El que més em sorprén de tot plegat és que encara, a dia d’avui, en cada nou video de Kalhola que em trobo hi apareixen imatges i seqüències que no havia vist fins ara. Aquest paio ha de tenir un arxiu etern…

Aviso que és possible que ja els hagi penjat amb anterioritat…

Ayrton Senna: 10 minuts, 70 avançaments

Que Ayrton Senna ha estat un dels pilots més grans de tots els temps, si no el que més, no ho dubta ningú. Prova d’això són videos com aquests, on es podeu veure fins a 70 avançaments diferents en només 10 minuts. Tot i que hi ha de molt bons, com a conjunt em segueixo quedant amb la primera volta a Donington Park 1993, on es va pixar, entre d’altres, a un tal Schumacher, al seu arxienemic Prost i a Damon Hill.

Per cert, algú s’apunta la setmana que ve a veure el documental? Dilluns? Dimarts? No sé ni cines ni horaris, però s’accepten propostes. 

Via Motorpasión F1.

Mercedes-Benz SLS AMG F1 Safety Car

Aquest any, Mercedes-Benz ha estrenat un nou Safety Car: el SLS AMG. Tot i que enguany encara no ha aparescut en cap Gran Premi, l’any passat es va deixar veure un total de 21 vegades en només 19 curses, el que és tot un rècord absolut des que va ser introduït ara ja fa uns anys. En aquest video trobareu tot el que cal saber sobre aquest trasto, que no és poc, explicat pel propi Bernd Maylander, el pilot encarregat de conduir-lo des de fa 11 anys. A més a més, també veureu el iaio Schumacher (dient que és massa lent) i al jove Nico Rosberg, parlant de tot el que ha de tenir present un pilot casa cop que el Safety Car entra a pista. Força interesant.

Via Axis of Oversteer.

La complicada logística d’un equip de la Formula 1 al Gran Premi de Monaco

Molt interesant la entrada que avui he vist via F1 Actual. Parla de la complicada logística a la que han d’enfrontar-se els equips de Formula 1 cada cop que van a còrrer a Monte-Carlo. El principal problema, indubtablement, és la falta d’espai, el que els obliga a fer deu-mil històries per poder encabir tot el material que habitualment porten a les curses. Per començar, si normalment viatgen amb cinc camions diferents, quan van a Monaco només ho poden fer amb quatre… ja que literalment no hi ha lloc on deixar-los.

Per començar, al costat del paddock només pot haver-hi un sól camió. Això obliga als equips a deixar quasi tot el material repartit entre el ja de per sí petit box i el camió que els hi queda més a ma. El segón camió queda estacionat a un aparcament de diferents nivells que és on es troba el paddock de la GP2. Un tercer camió queda aparcat al fons del paddock (que no sé per què li segueixen dient paddock si no és més que un carrer al costat del port)… i el quart es troba a tocar de l’autopista, fóra de la ciutat. Evidentment, això els obliga a tenir preparats diversos vehicles per anar amunt i avall recollint peces en la mesura que sigui necessari… pel que la tasca de mantenir tots els stocks sota control es més important que mai. Ja m’imagino jo als mecànics de l’Alonso buscant una clau del 13 al camió equivocat…

Via F1 Actual.

La col·lecció d’un modelista obsessionat amb la Formula 1

Al llarg dels anys he vist moltes col·leccions de miniatures (algunes de les quals han estat publicades al blog). No obstant, recordo poques que estiguin tan ben exposades, ordenades i classificades com la d’aquest brasiler. En total, la col·lecció compta amb uns 1.400 kits a escala 1/20, cinc-cents dels quals han estat muntats per un amic. Totes les miniatures han estat realitzades posant molta cura en el més mínim detall (a vegades les diferències entre dos models es redueixen a un parell d’adhesius), un detallisme que s’ha basat, també, en la increible col·lecció de llibres i revistes relacionats amb la Formula 1 que aquest bon home guarda a casa seva.

Si penseu que aquest hobby va totalment en contra d’una vida en familia, m’imagino que us farà gracia saber que el paio en qüestió està divorciat des de fa nou anys… curiosament la mateixa època en la que va començar a notar la obsessió que l’ha portat a decorar la casa seva com un autèntic museu de la miniatura: catifes a quadres, taules amb els models a escala que (imagino) ja no cabien a les vitrines, llantes de Formula 1 reconvertides a làmpares, etc.

Veritablement impressionant…

Més info: Speed Hunters | Jalopnik

El veritable esperit de Montjuïc

Tot i que l’Esperit de Montjuïc que es va disputar al Circuit de Catalunya no va estar gens malament, s’ha de reconèixer que estava a anys llums del veritable esperit de Montjuïc, tal i com es pot apreciar en aquesta es-pec-ta-cu-lar fotografia de l’any 1971 feta a la sortida del Angle. Del mateix any, de fet, és la següent foto feta al rudimentari paddock del circuit, a tocar de l’Estadi Olímpic, on es poden veure els Ferrari 312 B2 de Clay Regazzoni i Jackie Ickx:

I quasi sense voler-ho, com em passa habitualment quan començo a buscar coses per Google i YouTube, m’he creuat amb aquest genial video, d’una qualitat bonísima, del Gran Premi d’Espanya de 1971. Les imatges slow motion just després del rasant de l’estadi són bestials. El que no sabia és que aquesta cursa va ser la primera on es van fer servir pneumàtics slicks. Curiós.

Trobat a Tumblr.