Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar

Ho admeto: sempre he tingut un no-se-què pels familiars ràpids. No em pregunteu per què: la practicitat, les prestacions, la possibilitat d’anar de vacances amb la familia i de passada fer un sub-8 al Nürburgring. Coses. En el fons crec que a ningú se li escapa que ni són bones opcions pel dia a dia, per allò de gastar 15 litres cada 100 kilòmetres, ni tampoc  grans esportius per rodar en circuit. Però ei, a qui coi li importa?

Continue reading “Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar”

Anuncis

Aquest ha estat bon any per Audi Sport

audi_motorsport-141024-7686

Aquest any Audi Sport ha aconseguit una fita que pocs fabricants han aconseguit abans: guanyar les 24 hores de Le Mans, les 24 hores d’Spa-Francorchamps i les 24 hores del Nürburgring en una mateixa temporada. Per celebrar-ho, els d’Ingolstadt han publicat aquesta galeria de fotos en la que apareixen els dos R8 LMS ultra guanyadors a Nürburgring i Spa-Francorchamps, així com el genial R18 e-tron quattro guanyador de Le Mans.

Continue reading “Aquest ha estat bon any per Audi Sport”

Pikes Peak Bergrennen 1987, un video promocional d’Audi ideal per nostàlgics

Walter-Röhrls-storms-the-Pikes-Peak-in-record-time-with-the-Audi-Sport-quattro-S1_bringing-Audi-its-thrid-win-in-a-row-there-728x514

Enguany s’ha parlat molt de la Pikes Peak gràcies a la presència de Sebastian Loeb i el brutal Peugeot 208 T16 Pikes Peak. Més o menys ha estat com una mena de re-edició dels èxits que Vatanen i Robby Unser van aconseguir amb el 405 T16 a finals dels 80. Just l’any anterior de que el fabricant francés s’adjudiqués la primera victòria en aquesta particular prova, l’any 1988, Audi Sport havia guanyat la darrera tancant d’aquesta manera una ratxa de sis triomfs seguits entre 1982 i 1987. Precisament en aquest darrer intent, amb Walter Röhrl pilotant el mític Audi Sport Quattro S1 E2, els d’Ingolstadt van decidir rodar una mena de publi-reportatge que us adjunto a continuació. Són imatges en qualitat FullVHS amb l’audio en alemany, així que no espero que entengueu res. Clar que si us sóc sincer, tampoc és que calgui: amb el so del cinc en línia turbo del S1 jo en tinc més que suficient.

Continue reading “Pikes Peak Bergrennen 1987, un video promocional d’Audi ideal per nostàlgics”

Audi recorda la victòria d’enguany a les 24 hores de Le Mans en un emotiu video

AudiR18_numero2_LeMans2013Q

El passat mes de juny Audi va adjudicar-se un any més — i amb aquest ja he perdut el compte — les 24 hores de Le Mans. Com va sent habitual després de cada victòria, el fabricant alemany acaba de publicar un video on explica les sensacions que han tingut durant la cursa i què en pensen d’ella. No és “Truth in 24”, però tampoc està del tot malament (hagués millorat amb la veu de Jason Statham). Molt maco el detall final dedicant-li la victòria a Allan Simonsen, al igual que també va fer Porsche fa unes setmanes. Només de pensar en el duel que tindrem l’any que ve ja s’em posa la pell de gallina…

Continue reading “Audi recorda la victòria d’enguany a les 24 hores de Le Mans en un emotiu video”

Audi Sport Quattro S1. Finlàndia. 1986.

audi11xt0

Pocs cotxes em trempen tant com l’Audi Sport Quattro S1 de 1986, la darrera evolució del Grup B d’Audi abans de que el fatal accident de Toivonen ho enviés tot en orris. Probablement no era el cotxe més ràpid. La meteòrica evolució dels Peugeot 205 T16 i Lancia Delta S4 el van deixar en un segon pla, obsolet en qüestió de mesos. I tot i així, tothom recorda el Quattro S1 com un dels Grup B més animals, el que millor sonava, el més espectacular. I encara a dia d’avui, a proves com el Rally Legend o el Rally Eifel, el Quattro S1 és el cotxe que tothom vol veure.

Continue reading “Audi Sport Quattro S1. Finlàndia. 1986.”

Andre Lotterer, o la típica foto que et fas sense saber qui és…

Aquesta fotografia va ser feta l’any 2002, quan un servidor es passava hores i hores al paddock del Circuit de Catalunya gaudint dels entrenaments de pre-temporada quan en aquests encara es podia accedir-hi alegrement (tot va canviar amb l’arribada d’Alonso; tot i que no el culpo a ell, sino als seus fans). Evidentment, a vegades et feies fotos amb pilots de proves que ni jo coneixia aleshores… que ja és dir. Un exemple és Andre Lotterer, un alemany que el 2002 va fer un petit test per Jaguar… i del que no en vaig tornar a sentir res (pel que sembla, ha estat corrent al Japó). Com a mínim, fins que el paio va fitxar per Audi Sport. El cap de setmana passat, aquesta foto va guanyar molts punts quan el meu bon amic es va adjudicar les 24 hores de Le Mans amb el Audi R18 TDI #2 que quedava en pista. Mola, eh?

 

 

 

 

 

Eliminating luck: Audi i Allan McNish ens mostren la dificultat de les 24 hores de Le Mans

Sabieu que quan finalitzen les 24 hores de Le Mans, el cotxe guanyador ha fet uns 500 kilòmetres més dels que un monoplaça de Formula 1 fa en TOTA una temporada? Sabieu que ho fa a una mitja de velocitat uns 30 km/h superior? Sabieu que ho fa gastant un 42% menys de combustible?

És per petits detalls com aquests pels que penso que Le Mans li pega mil viatges a la Formula 1 en tots els sentits, sobretot pel que fa a l’hora de traslladar la tecnologia dels circuits a la carretera. Wolfgang Ulrich, en aquest sentit, ha dit que Audi passa de la Formula 1 perquè és irrellevant, i la veritat és que veient aquestes dades, li dono tota la raó.

El fet és que quasi alhora de que l’alemany fes aquestes declaracions, Audi ha publicat un video que sembla que recolza al 100% les seves paraules, i on trobareu a Allan McNish explicant-nos tot el que implica una cursa d’aquestes característiques, tant pel que fa al cotxe com al pilot: 140 pulsacions per minut, 80 kilos de força només per apretar el pedal del fre, forces laterals de fins a 3 G’s… i tot això durant vint-i-quatre hores.

Genial video, genials les explicacions del escocès… i ganes, moltes ganes de que comenci una nova edició de la prova francesa. Si us ha agradat, no us podeu perdre Truth in 24: un video memorable de la victòria que els alemanys van aconseguir l’any 2008, i que ens mostra tot el que va passar del box cap en dins. El documental de l’any següent tampoc té desperdici…

Via Autoblog.

Sobre el Audi Sport Quattro…

Tot i que feia el que se suposava que havia de fer, el Audi Sport Quattro era rematadament lleig.

Peter Birtwhistle – dissenyador del Audi Sport Quattro de 1984…

Aquesta discusió la he tingut amb la meva parella en més d’una ocasió. A mi m’encanten els cotxes dels anys 80: al garatge de casa tinc un Renault 5 GT Turbo, i el meu germà té un BMW M3. I si tingués calers, a aquests hi afegiria un Renault 5 Turbo 2, un Lancia Delta HF Integrale Evo i un Ford Sierra RS Cosworth Saphine. La meva parella, així com ma mare, tenen visions completament diferents: elles no es tallen un pel per descriure el M3 del meu germà com a un cotxe “de gitanos”. De fet, i que quedi entre nosaltres, un dia la meva parella va veure Diego El Cigala a la tele i automàticament va pensar en el M3 blanc de l’Ignasi. El que són les coses. El fet és que el tuning ha fet molt de mal al “gremi”. En serio. Un cotxe amb aleró és un cotxe tuning. Aquesta és la dura realitat.

El que elles no saben és que el BMW M3 va ser la resposta de BMW a la nova reglamentació Grup A de la FIA. És un cotxe de curses “disfressat”, una forma de donar la volta al reglament, un homologation special com diuen els anglesos. D’aquesta forma, no calia homologar peces i més peces per fer del Serie 3 un cotxe competitiu. Només calia homologar un cotxe que ja incorporés totes les millores… i llestos.

I això és precissament el que va fer Audi l’any 1984 amb el Sport Quattro. Va ser la resposta dels d’Ingolstad contra els mes lleugers Lancia 037 i Peugeot 205 Turbo 16, uns rivals que, de la nit al dia, van convertir el revolucionari Audi UrQuattro E2 (el Quattro “llarg”) en tota una reliquia de museu. El Sport Quattro, per contra, comptava amb una carroceria sensiblement més curta (uns 30 centímetres!) que el feia sensiblement més àgil. En total, només es van construir poc més de 200 unitats, cosa que ha fet que en l’actualitat, cadascún d’aquests Quattros valguin una fortuna.

Era la època gloriosa del form follows funcion, que ve a voler dir algo així com que “el disseny ha d’estar condicionat per la funcionalitat”. Si el cotxe havia de ser lleig per ser competitiu – lleig seria. Així de simple. Mentre que al BMW M3 no el definiria com un cotxe “poc agraciat”, el Sport Quattro d’Audi sí que ho era. Lleig a rabiar. La carroceria curta feia que tot el cotxe semblés desproporcionat. Però tot i així, m’encanta.

No se si és pels èxits en competició (que tampoc van ser gaires, la veritat sigui dita), si és per la brutal tracció o per la impressionant banda sonora del 2.1 I5 turbo que amagava sota el capó. Pot ser és pel fet que només s’hagin fabricat unes 200 unitats. Qui sap. El fet és que el Audi Sport Quattro, tot i ser un dels trastos més lletjos dels anys 80, bloody ugly en paraules del propi dissenyador – és alhora un dels que més m’agradaria tenir al garatge de casa.

Via Autocar.

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑