Diumenge per la tarda. No tens res a fer. Agafes l’ordinador i saltant d’enllaç en enllaç et trobes amb un preciós vídeo d’un Audi RS2 amb la habitual qualitat amb la que ens tenen acostumats la gent de Petrolicious. De sobre recordes que, no fa tant, aquests cotxes es podien trobar per uns raonables 15 mil. Obres Coches.net, omples els buits corresponents, especifiques la versió i esperes a que apareixin els resultats. Quan ho fan, boom. Microinfart.
Un cotxe que no fa tant es podia trobar per una xifra relativament asequible ara parteix d’uns 33 mil. I d’aquí, cap amunt. I parlem d’un RS2 com podríem parlar d’un BMW M3, un Lancia Delta o qualsevol Porsche 911 refrigerat per aire. I això pel que fa a les variants normals: per un M3 Sport Evo o per un Delta Martini 5 podem estar parlant tranquilament de xifres de sis dígits. De bojos.
Serveixi d’exemple el BMW M3. L’Ignasi va pagar menys de 15 mil euros pel seu ara farà uns 9 anys. Actualment a Coches.net només hi ha un i en demanen 55 mil. Autoscout? 38 mil el més barat, 80 mil el més car. Clar que una cosa és el que es demanan i un altre molt diferent el que es paga. Però per tenir una referència ja va bé.
La primera conseqüència de la bombolla la trobem en els preus: si mengano ha demanat 50 mil pel seu, jo no seré menys. Passava amb els pisos — i després va passar el que va passar — i ara està passant amb els cotxes. No aprenem. A vegades fins i tot penso que en molts anuncis el venedor ni tan sols vol vendre, simplement està pescant amb un preu exorbitant i si algú pica doncs benvingut sigui.
No obstant, per mi el principal problema de la bombolla és que tots aquests coxtes que canvien de mans per xifres que escapen a tota lògica segurament acabaran tapats amb una funda esperant que el seu valor es dobli en el futur. I els que no canvien de mans també, perquè una cosa és rodar amb un cotxe pel que has pagat 25 mil, i un altre molt diferent fer-ho amb un cotxe del que saps que es paga el doble.
I això és una llàstima.
Jo sóc dels que pensa que els cotxes estan fets per ser conduits, i que quan els entres en un circuit has d’assumir un cert nivell de risc. Però també entenc la gent que ho veu d’un altre manera. Parlem en molts casos de gent que va comprar un Porsche 911 fa uns anys, quan aquests rondaven els 20 mil, fent realitat un somni de tota la vida, i que ara no volen arriscar aquest capital en un ral·li, una pujada o una prova de regularitat en circuit. Fins i tot treure’l al carrer comença a ser un esport de risc.
En aquest sentit, em consta que molta gent que abans sortia a les Rallyclassic Series amb un Porsche 911 ara ho fa amb un Golf MK2 per por a trencar alguna cosa. Només cal un paio que es passi de frenada i et piqui per darrera per acabar amb una factura de cinc xifres. Això per no parlar de que el valor del cotxe segurament també es veurà compromés.
Després estan els col·leccionistes en el sentit estricte de la paraula: gent que vol “aquest Lancia Delta en concret, perquè és una edició especial de la que només se’n van fer 300 unitats i quedaria de conya al costat dels altres sis Deltones que tinc al garatge”. És la gent que pagaria 100 mil euros per un Martini 5, o 120 mil per un Sport Evo. En serio creieu que algú estaria disposat a pagar aquesta xifra pel seu rendiment, quan qualsevol compacte esportiu actual li dona mil patades?
I tot plegat sense oblidar els cotxes que han deixat casa nostra en direcció al nord d’Europa. En aquest article de 8000vueltas en parlen per sobre. Sense anar més lluny, un molt bon amic meu, norueg, va adquirir fa un parell d’anys un dels pocs NSU TT-S nacionals que hi havia, a Barcelona. Completament original, completament restaurat. I com aquest tants altres.
Les conseqüències de tot plegat les podem veure als campionats de clàssics, sigui velocitat, regularitat, circuit o ral·li. En algunes disciplines la caiguda en la qualitat de les graelles fa mal a la vista, i això és una pena. Haver de recórrer a vells BMW E36 de 4 portes per omplir les llistes d’inscrits d’un campionat nacional no deixa de ser paradigmàtic de la situació en la que ens trobem.
En fi. Sort del De Tomaso Pantera d’en Luís Villalba, l’amo del 205 Turbo 16 que feia de cotxe escombra al Ral·li Legend Les Corbes, o dels milionaris de Peter Auto que en un mes es passejaran pel Circuit a l’Esperit de Montjuïc. Si no fos per entusiastes com ells el panorama que ens quedarà en pocs anys serà veritablement desolador.
