El veritable problema de la bombolla

Diumenge per la tarda. No tens res a fer. Agafes l’ordinador i saltant d’enllaç en enllaç et trobes amb un preciós vídeo d’un Audi RS2 amb la habitual qualitat amb la que ens tenen acostumats la gent de Petrolicious. De sobre recordes que, no fa tant, aquests cotxes es podien trobar per uns raonables 15 mil. Obres Coches.net, omples els buits corresponents, especifiques la versió i esperes a que apareixin els resultats. Quan ho fan, boom. Microinfart.

Un cotxe que no fa tant es podia trobar per una xifra relativament asequible ara parteix d’uns 33 mil. I d’aquí, cap amunt. I parlem d’un RS2 com podríem parlar d’un BMW M3, un Lancia Delta o qualsevol Porsche 911 refrigerat per aire. I això pel que fa a les variants normals: per un M3 Sport Evo o per un Delta Martini 5 podem estar parlant tranquilament de xifres de sis dígits. De bojos.

Serveixi d’exemple el BMW M3. L’Ignasi va pagar menys de 15 mil euros pel seu ara farà uns 9 anys. Actualment a Coches.net només hi ha un i en demanen 55 mil. Autoscout? 38 mil el més barat, 80 mil el més car. Clar que una cosa és el que es demanan i un altre molt diferent el que es paga. Però per tenir una referència ja va bé.

alp_5038

La primera conseqüència de la bombolla la trobem en els preus: si mengano ha demanat 50 mil pel seu, jo no seré menys. Passava amb els pisos — i després va passar el que va passar — i ara està passant amb els cotxes. No aprenem. A vegades fins i tot penso que en molts anuncis el venedor ni tan sols vol vendre, simplement està pescant amb un preu exorbitant i si algú pica doncs benvingut sigui.

No obstant, per mi el principal problema de la bombolla és que tots aquests coxtes que canvien de mans per xifres que escapen a tota lògica segurament acabaran tapats amb una funda esperant que el seu valor es dobli en el futur. I els que no canvien de mans també, perquè una cosa és rodar amb un cotxe pel que has pagat 25 mil, i un altre molt diferent fer-ho amb un cotxe del que saps que es paga el doble.

I això és una llàstima.

Winter Rally Andorra 2014 Colla Verglas BMW E30-10

Jo sóc dels que pensa que els cotxes estan fets per ser conduits, i que quan els entres en un circuit has d’assumir un cert nivell de risc. Però també entenc la gent que ho veu d’un altre manera. Parlem en molts casos de gent que va comprar un Porsche 911 fa uns anys, quan aquests rondaven els 20 mil, fent realitat un somni de tota la vida, i que ara no volen arriscar aquest capital en un ral·li, una pujada o una prova de regularitat en circuit. Fins i tot treure’l al carrer comença a ser un esport de risc.

En aquest sentit, em consta que molta gent que abans sortia a les Rallyclassic Series amb un Porsche 911 ara ho fa amb un Golf MK2 per por a trencar alguna cosa. Només cal un paio que es passi de frenada i et piqui per darrera per acabar amb una factura de cinc xifres. Això per no parlar de que el valor del cotxe segurament també es veurà compromés.

Després estan els col·leccionistes en el sentit estricte de la paraula: gent que vol “aquest Lancia Delta en concret, perquè és una edició especial de la que només se’n van fer 300 unitats i quedaria de conya al costat dels altres sis Deltones que tinc al garatge”. És la gent que pagaria 100 mil euros per un Martini 5, o 120 mil per un Sport Evo. En serio creieu que algú estaria disposat a pagar aquesta xifra pel seu rendiment, quan qualsevol compacte esportiu actual li dona mil patades?

1518006974738.png

I tot plegat sense oblidar els cotxes que han deixat casa nostra en direcció al nord d’Europa. En aquest article de 8000vueltas en parlen per sobre. Sense anar més lluny, un molt bon amic meu, norueg, va adquirir fa un parell d’anys un dels pocs NSU TT-S nacionals que hi havia, a Barcelona. Completament original, completament restaurat. I com aquest tants altres.

Les conseqüències de tot plegat les podem veure als campionats de clàssics, sigui velocitat, regularitat, circuit o ral·li. En algunes disciplines la caiguda en la qualitat de les graelles fa mal a la vista, i això és una pena. Haver de recórrer a vells BMW E36 de 4 portes per omplir les llistes d’inscrits d’un campionat nacional no deixa de ser paradigmàtic de la situació en la que ens trobem.

En fi. Sort del De Tomaso Pantera d’en Luís Villalba, l’amo del 205 Turbo 16 que feia de cotxe escombra al Ral·li Legend Les Corbes, o dels milionaris de Peter Auto que en un mes es passejaran pel Circuit a l’Esperit de Montjuïc. Si no fos per entusiastes com ells el panorama que ens quedarà en pocs anys serà veritablement desolador.

Anuncis

Trofeo Targa Iberia 2016

Aquest cap de setmana el Circuit de Catalunya ha estat l’escenari del Trofeo Targa Iberia, una mena de succedani del que fins l’any passat es coneixia com a Esperit de Montjuïc. Per desgràcia les similituts entre l’un i l’altre són més aviat escasses. I és que mentre a l’Esperit de Montjuïc vam poder gaudir de la F1 històrica, dels GTs i fins i tot d’alguns Grup C de molt, molt nivell, a la Targa Iberia la presència de clàssics estava limitada als del campionat nacional que organitza en Francesc Gutiérrez.

Continue reading “Trofeo Targa Iberia 2016”

El viatge més èpic de la meva vida. Part 3

A poc que en els darrers anys hagueu seguit aquest blog — els comptes de Facebook i Twitter són una mica més actius — sabreu que la constància mai ha estat un dels meus forts. Allò que comences a escriure molt animant, amb moltíssimes coses a explicar: dos mil paraules, tres mil, cinc mil. En un acte de caritat humana decideixes dividir la entrada en tres o quatre parts per facilitar una mica la lectura, que quan em poso no hi ha qui em pari i tampoc és qüestió de matar-vos d’avorriment. Acabes la primera part, poc després comences amb la segona… i de sobte et poses amb un altre tema i la crònica queda més penjada que un fuet. Tot un clàssic a Colla Verglas, i més ara que sóc pare.

Continue reading “El viatge més èpic de la meva vida. Part 3”

El viatge més èpic de la meva vida. Part 2

La setmana passava us vaig començar a parlar de la escapa que vaig fer el Nürburgring allà pel 2010. Vaig tancar aquell primer capítol amb una sessió de fotos al més pur estil paparazzi, moments abans d’agafar la carretera que va de Brünchenn al traçat de GP per assistir a la trobada de fanàtics del BMW M3 a la que s’havia apuntat el meu germà.

Continue reading “El viatge més èpic de la meva vida. Part 2”

El viatge més èpic de la meva vida. Part 1

Quan un ha anat al Nürburgring una dotzena de vegades és normal que els records es barregin una mica. Després de tot, anar a l’Infern Verd ve a ser sempre més o menys una mica el mateix: et lleves, esmorzes, agafes el cotxe, fas unes voltes, te’n vas a Brunchen per tirar quatre fotos, un currywurst a la benzinera, unes quantes voltes més, et dutxes, sopes un rumpsteak al Pistenklause… i torna a començar. Un dia, i un altre, i un altre, al més pur estil Groundhog Day.

Continue reading “El viatge més èpic de la meva vida. Part 1”

La experiència d’un copilot novell al Andorra Winter Rally 2014

Winter Rally Andorra 2014 Colla Verglas BMW E30-10

Si hagués de treure una conclusió de la primera edició del Andorra Winter Rally és que la biodramina fa miracles. Com molt bé sabreu, perquè ho vaig deixar anar per aquí, fa alguns dissabtes el meu germà i jo vam participar en aquesta prova de regularitat per a clàssics amb el BMW M3, ell com a pilot i un servidor com a copi.

Continue reading “La experiència d’un copilot novell al Andorra Winter Rally 2014”

Uns quants cotxes molt bonics rodant per una carretera japonesa molt bonica

Captura de pantalla 2014-12-26 a les 20.19.38

Sembla mentida que a pocs dies de finiquitar el 2014 encara apareguin videos espectaculars d’aquests que et deixen sense paraules. El que us porto avui, trobat via Twitter, és de fet un dels millors que he vist aquest any. En ell hi ha pràcticament de tot: cotxes molt ben parits, com el Z4 GT3 de la imatge, un impecable GT40 o alguns Subarus amb preparacions estratosfèriques, una carretera espectacular i una edició de video que roça la perfecció.

Continue reading “Uns quants cotxes molt bonics rodant per una carretera japonesa molt bonica”

Doncs al final sembla que faré de copilot al Andorra Winter Rally

Captura de pantalla 2014-12-18 a les 16.27.53

Recordeu l’Andorra Winter Rally del que us vaig parlar fa unes setmanes? Doncs al final sembla que hi participaré com a copilot del meu germà. Sobre el paper aquesta tasca hauria d’haver recaigut en la seva parella, la Nàdia. De fet, si avui doneu un cop d’ull a la llista d’inscrits encara hi consta com a tal. Però no: la setmana passada va patir una caiguda tonta mentre esquiava i per desgràcia ara ha de fer repós. Això, o ja no ho veu tan clar i ha posat la primera excusa que ha trobat, que també pot ser.

Continue reading “Doncs al final sembla que faré de copilot al Andorra Winter Rally”

Adéu al BMW 320is E30. És el final d’una etapa, però també el començament d’un altre

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 19.11.22

No sé si ho recordareu, però fa uns anys el meu germà va disputar alguns rallyes amb un BMW 320is E30. Era un cotxe molt divertit, amb mecànica de M3 i una perillosa tendència a posar-se de canto a les primeres de canvi. Va ser el cotxe en el que ell i en Lluís Comas van disputar el seu primer rally, un Rallysprint de Sant Julià de ja no recordo quan. Encara avui en dia recordo la desesperació de l’Ignasi quan se li va parar a la C-17 el dia abans de la prova…

Continue reading “Adéu al BMW 320is E30. És el final d’una etapa, però també el començament d’un altre”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑