Un Mercedes-Benz 300 SL Gullwing a Bonneville, el cotxe de la setmana a Petrolicious

Captura de pantalla 2013-10-29 a les 16.12.07

Hi ha moltes maneres d’entendre el món dels clàssics. Hi ha gent que els vol per gaudir-los en estàtic, treient-los a passejar en comptadíssimes ocasions i guardant-los la major part de l’any sota una funda protectora no fos cas que una mosca se’ls hi cagués a sobre. Tot i que no comparteixo aquesta visió, la puc arribar a entendre (jo col·lecciono miniatures a 1:43, i això vindria a ser el mateix però en escala 1:1). Personalment jo sóc més de fer-los servir. De fer-los servir molt, tot el que pugui i el que la meva economia domèstica em permeti. Tot i així, la primera reacció que he tingut al veure el cotxe que aquesta setmana ens porta Petrolicious ha estat una mica a l’estil Mourinho. Ja sabeu. Per què?

Continua llegint

El Ferrari F40 més ràpid del món

tumblr_mjmwsgejC51rvoixgo1_1280

El Ferrari F40 és un cotxe molt, molt ràpid. Pot ser no ho és tant com un Bugatti Veyron, però a finals dels anys 80 poques coses podien agafar les velocitats que agafava el biplaça de Maranello. No obstant, i per paradoxal que pugui semblar, el fet d’haver estat desenvolupat pensant en els circuits va penalitzar lleugerament la seva velocitat màxima — i això que podia agafar els 324 km/h! L’aleró del darrere, per exemple, generà càrrega aerodinàmica a costa d’oferir una mica de resistència a l’aire. És un joc d’equilibris: més càrrega implica menys velocitat, i viceversa.

Què passa, doncs, quan no hi ha revolts a la vista i l’únic que ens interessa és anar el més ràpid possible? Benvinguts als llacs salats de Bonneville, el paradís de la velocitat. L’any 2006, Amir Rosenbaum va decidir inscriure-s’hi amb el seu cotxe: un Ferrari F40. A priori els organitzadors no les tenien totes: la seva configuració de motor central i l’aleró posterior no eren la millor combinació per còrrer a Bonneville. Un cop d’aire i el cotxe podia perdre el control i aixecar-se com un avió (algú recorda els Mercedes-Benz CLR?).

Obviament, el Ferrari F40 no es va dissenyar pensant en esdeveniments com aquest. Les seves descomunals rodes o l’aleró posterior penalitzen molt la velocitat màxima. S’havia de buscar una solució. Per les primeres es va optar per muntar rodes davanteres de dragster, amb una banda de rodadura molt petita. I és que més que “conduir” sobre els llacs salats, el que es fa és “planejar” — literalment. Pel tema de l’aleró simplement es va mirar de compensar l’excès de resistència amb més potència. La resta es va deixar intacte.

El resultat? 355 km/h de velocitat màxima, o el que és el mateix, 221 mph. Tenint en compte que la versió “normal” ja de per sí arribava (teòricament) als 324 km/h, podria semblar que aquests 31 km/h de més tampoc són gran cosa. Penseu que a partir de certes velocitats — i d’això els enginyers que fan dissenyar el Veyron en saben un munt — cada km/h adicional necessita una dosi extra de potència, així que tot i que al video no es menciona, no m’extranyaria que aquesta unitat tingués més de 600 CV (els F40 LM arribaven als 700 CV, així que tampoc és tan improbable).

Sigui el que sigui, no us perdeu aquest petit video-documental on s’explica l’aventura del “Ferrari F40 més ràpid del món”, recuperat set anys després gràcies a Top Gear.

Bonneville, un Audi S4 de fa 20 anys i 420 km/h de velocitat màxima

Quan un pensa en el que cal per arribar als 420 km/h de velocitat màxima, les primeres dues coses que li venen al cap són un motor a l’alçada de les circumstàncies i una aerodinàmica molt treballada. El cotxe del que us vull parlar avui va molt sobrat en el primer apartat — però gens en el segon. I és que la aerodinàmica de l’Audi S4 de 1992 mai ha estat un dels seus punts forts…

Tot i aixì, Jeff Gerner, propietari del cotxe, ha aconseguit extreure 1.100 CV del motor de cinc cilindres en línia original, tot afegint un turbo de proporcions bíbliques i mantenint el sistema de tracció integral quattro. El resultat és una S4 de principis dels 90 amb una estètica quasi idèntica a la del model de sèrie… si no fos pels tapacubos lenticulars que munta i el que amaga sota el capó.

Gerner va inscriure’l a la Bonneville Speed Week per veure de què era capaç, i la gent de eGarage va acompanyar-lo per documentar-ho. El resultat? Un video collonut i una marca de 236.599 mph (al canvi, uns 415-420 km/h), convertint aquest S4 de 1992 en la berlina més ràpida del món. El més impressionant de tot, molt més que la velocitat en sí, és la tranquilitat i la suavitat amb la que transcorre el seu intent, això sí, fins que obre el paracaigudes i el cotxe comença a posar-se preocupantment de canto.

Continua llegint