Un documental sobre Gordon Murray i les seves solucions màgiques a la Formula 1.

Captura de pantalla 2013-11-19 a les 16.59.23

Bona part de l’èxit de Red Bull i Sebastian Vettel, sense per això voler restar-li mèrit al pilot alemany, és gràcies a Adrian Newey, un enginyer capaç com cap altre de llegir entre línies i trobar sempre la solució màgica que situi el seu cotxe un pas per davant de la competència. Seus van ser també els Williams de Mansell i Prost i el McLaren de Hakkinen. Abans de Newey, l’home que més i millor feia gala d’aquesta capacitat de jugar amb la legalitat del reglament era Gordon Murray, el creador del McLaren MP4/4 o del revolucionari (massa i tot) Brabham BT46B Fan Car.

Continua llegint

Així eren els crash test de la Formula 1 l’any 1981

tumblr_mufv90OQkg1rxobalo1_1280

La seguretat a la Formula 1 ha evolucionat d’una manera bestial en els darrers 20 anys. Les morts d’Ayrton Senna i Roland Ratzenberger van marcar una mena de punt d’inflecció, un abans i un després, i des de llavors la integritat física dels pilots ha estat la prioritat number one tant per la FIA com pel senyor Ecclestone. Això no vol dir que abans no es tingués en compte aquest aspecte, i prova d’això és la foto que he trobat per Tumblr — un crash test del Brabhma BT49 de la temporada 1981.

Continua llegint

“Bobby Deerfield”, la pel·lícula sobre la Formula 1 que segurament no coneixies

Captura de pantalla 2013-02-01 a la(s) 12.43.38

De pel·lícules basades en el món de l’automobilisme hi ha hagut moltes al llarg dels anys. Algunes, com la mítica “Le Mans” d’Steve McQueen o “Grand Prix“, dirigida per John Frankenheimer, són autèntiques obres d’art que no em cansaré mai de veure. Altres, com “Driven” de Sylvester Stallone (si esteu en plan masoca i no teniu res a fer, a YouTube la teniu sencera) o “24 horas al límite“, basada en els còmics de Michel Vaillant, són abominables i un veritable insult als aficionats. De fet, la primera havia de versar sobre la Formula 1, però en vista del que pensaven fer, Bernie Ecclestone els va enviar a passeig, centrant-se llavors en la CART americana.

Continua llegint

La evolució de la Formula 1, vista de la forma més gràfica possible

74339_400018080075285_829474667_n

Moltes coses han canviat a la Formula 1 des de que la primera cursa es va celebrar a Silverstone l’any 1950. En aquests 62 anys hem passat de monoplaces amb el motor en posició davantera a laboratoris rodants amb KERS i una aerodinàmica estudiada al milímetre (o més!), passant per suspensions actives, controls de tracció i, fins i tot, monoplaces amb ventiladors al darrera o amb sis rodes enlloc de les quatre de tota la vida.

Continua llegint

El Alfa Romeo 164 més ràpid del món…

L’Alfa Romeo 164 Procar és un d’aquells projectes que, vist en perspectiva, és una autèntica llàstima que no haguèssin anat a més. Bernie Ecclestone, que en aquells dies era el director (o tot just havia deixat de ser-ho) de l’equip Brabham, volia un campionat que fes de teloner a la Formula 1. L’èxit de les BMW Procar Series, un campionat que a finals dels 70 i principis dels 80 es disputava abans de les curses de Gran Premi amb, entre d’altres, els sis primers pilots de la graella de la categoria reina (crec recordar), feia de la idea tot una temptació.

Per intentar vendre la idea als patrocinadors i als directius del fabricant italià, l’equip Brabham es va posar mans a la feina. La idea era clara: fer un Formula 1 amb un aspecte el més aprop del cotxe de serie que fos possible. El resultat de tot plegat va ser una silueta d’Alfa Romeo 164, que guardava les mateixes proporcions que el cotxe de carrer, amb el motor-canvi-suspensions del monoplaça de Formula 1; és a dir: un motor 3.5 V10 de 620 cavalls, 770 kilos de pes (gràcies a la utilització intensiva de la fibra de carbono)… i unes prestacions que li permetien agafar els 340 km/h de velocitat máxima. Tenint en compte que la carroseria era pràcticament idèntica (en quant a proporcions) a la del 164 de carrer, és una xifra que diu molt de la feina feta per Pininfarina, firma encarregada del disseny original de la berlina italiana…

Desgraciadament, Bernie Ecclestone no va poder convèncer als directius d’Alfa (ni de cap altre marca) i tot el projecte Procar va quedar arxivat. Anys després, el DTM acabaría sent quelcom similar, amb siluetes “inspirades” en cotxes de carrer i prestacions que estan més a prop dels monoplaces que dels cotxes “amb sostre”. No obstant, l’Alfa Romeo 164 Procar anava bastant més enllà, equipant tota la mecànica i els components d’un Formula 1 en un vehicle que quasi no es diferència d’un cotxe de carrer. Això si que tenia mèrit!

Via Automobiliac | Fotos: Swiss Car Sightings