Japó i els cotxes

A poc que hagueu estat una mica atents als comptes de Twitter i Instagram sabreu que fa unes setmanes vaig estar passant uns dies al Japó amb la meva dona. És un país que m’encanta i que em fascina per molts motius: la gent, el menjar, la cultura, els paisatges, els barris, etc. Sovint penso que acabaria abans dient el que no m’agrada…

supercar 10

Llavors és quan us parlo de les passejades per Omotesando, dels racons perduts per Daikanyama, de ho bé que es menja a Dotonbori, de la bogeria que és Shibuya o de la màgia de Gion. No obstant, com que sé que si seguiu aquest blog no és per les recomanacions turístiques sino per la afició a les quatre rodes, crec que el millor serà que vagi al gra.

jdm 1

Japó i els cotxes. Un món apart.

No sé quina imatge mental teniu de Tokyo els qui no hi heu estat mai, però ja us asseguro que no tot és producte domèstic. Hi ha molt Skyline, molt Subaru, molt GT-R, molt Type R. Però al costat d’aquests sempre hi ha quelcom diferent i, en molts casos, sorprenent.

euro 1

Parlo de clàssics europeus de segona i tercera fila, cotxes que en els que ni tan sols ens hi fixaríem si els veièssim pels carrers de Barcelona. Parlo de tuners com AC Schnitzer o Alpina, de superesportius, de hot-rods, de clàssics americans dels anys 30.

vintage 2

Si hagués de definir en una sola paraula el que he vist aquests dies per Tokyo, Kyoto i Osaka, aquesta seria “varietat”. On si no pots trobar un Lotus Elan aparcat en mig d’un carrer qualsevol? O un Mercedes-Benz 300CE 6.0 AMG, altrament conegut com a The Hammer? Que tal un Lotus Europa, un Fiat 850 Coupe o un Peugeot 205 que ni era Rallye ni GTI?

20180505_160053

Doncs vaig veure tots aquests, i més. I això tenint present que no vaig anar a cap cars and coffee, ni a cap museu, ni a cap exposició, ni a cap circuit. Simplement passejava pels carrers, càmera — o més aviat mòbil — en mà i me’ls trobava.

supercar 7

Obviament és més fàcil creuar-te amb un Ferrari a la Avinguda Pearson de Barcelona que no pas a Nou Barris, i Japó en aquest sentit no és gaire diferent. D’aquí que quan passejava amb la dona per Omotesando sempre estava més pendent de la calçada que no pas dels aparadors.

ginza 2

Ginza és un altre bon exemple, amb el showroom de Nissan com a punt de partida ideal.

lotus 4

No obstant, veure el darrer Ferrari o el Porsche de moda no és tan difícil si saps moure’t una mica. A mi el que em fascinava era perdre’ns per un carrer — és com viatgem la meva dona i jo: escollim un barri i comencem a agafar carrers a l’atzar, ara cap aquí, ara cap allà — i de sobte tronar-te amb un immaculat Lotus Elan dels seixanta. Encara estic en xoc.

lotus 1

I qui diu un Lotus Elan diu un Lotus Europa. Tot i que d’aquest cas concret m’agradaria parlar en un altre article del tipus “llocs que no ets pots perdre a Tokyo si t’agraden els cotxes”.

euro 3

No molt lluny de l’Europa vaig topar-me amb el que probablement sigui un dels cotxes que més em va sorprendre de tot el viatge: el Mercedes-Benz 300CE 6.0 AMG, altrament conegut com a The Hammer. Parlem d’un dels primers models d’AMG, quan aquest encara era un tuner semi-independent del fabricant alemany…

tuners 2

Un altre dels trets curiosos del Japó, sobretot quan parlem de cotxes alemanys en particular, és la gran quantitat de tuners que hi ha. Alpina, Brabus, AC Schnitzer — n’he vist més aquests dies que en els darrera 5 anys a casa nostra.

euro 4

Més coses que em van sorprendre: la afició que els japonesos senten pels fabricants italians, sobretot Maserati i Alfa Romeo. I em sorprén perquè són marques que, fora d’Itàlia, quasi sempre estan eclipsades per rivals alemanys.

jdm 3

Obviament, i tractant-se d’un país amb una indústria del motor tan potent, els cotxes japonesos van ocupar bona part del protagonisme. Sobre aquestes línies teniu un Integra Type amb el JDM starter pack al complet: seient Bride, cinturons Takata, etc.

jdm 4

Hi havien de modificats, cosa que després de tants videos de Best Motoring i Hot Version no hauria de sorprendre a ningú, però també d’originals en perfecte estat de revista, com aquest NSX de la primera fornada…

jdm 6

És sorprenent, i una mica indignant, la quantitat de versions ben parides que ens perdem fora del mercat japonés. Clama al cel especialment el cas de Subaru, amb versions STI del Legacy o el nou Levord que farien les delicies dels enamorats dels familiars prestacionals…

vintage 5

Els Minis, sobretot els originals, també tenien el seu espai. I és que en un país on el metre quadrat es paga a preu d’or cada centímetre compta!

moto 1

En un país amb marques com Honda, Yahama o Kawasaki, no és d’estranyar que el tema motos també tingui el seu ganxo. A destacar la indecent quantitat de motos de dos temps que vaig veure. No en sé gaire però 2 temps i 400 centímetres cúbics sona bastant terrorífic…

moto 2

Menció apart mereix la Honda Motocompo que vaig trobar a un Autobacs — la versió nipona del que aquí seria el Norauto — de Daikanyama. Es tracta d’una moto plegable que es venia com a opció amb l’Honda City allà per principis dels 80s. Un cop plegada tenia la mida exacta per encabir-se al maleter.

vintage 6

La cosa més bizarra que vaig veure? Probablement aquest hot-rod, caçat als voltants d’Omotesando.

uk 4

En fi. Les fotos parlen per sí soles. Si esteu pensant en anar-hi no us ho penseu dues vegades, que no us decepcionarà. I si ja teniu coll avall que hi aneu, doncs no us limiteu a els típics barris de Shibuya, Shinjuku i Asakusa. Perdeu-vos pels barris, agafeu carrers a l’atzar, que mai se sap: pot ser hi ha alguna sorpresa amagada rere la següent cantonada…

 

Anuncis

Un CLK-GTR pels carrers de París, i altres cotxes que no es veuen tots els dies

Captura de pantalla 2014-12-27 a les 12.07.41

A mi m’agrada molt el car spotting. Barcelona no és que sigui una ciutat que doni gaire joc en aquest sentit, però d’altres com París, Londres i sobretot Monte-Carlo són una autèntica mina. Gent com Alex Penfold es fan un fart de veure Veyrons, LaFerraris, McLarens P1 o Porsches 959 pels carrers de Londres. Jo mateix m’ho he passat com un nen petit pels carrers de Monte-Carlo. Allà no cal ni que els busquis: només t’has de quedar plantat a un lloc i deixar que vagin desfilant davant teu.

Continue reading “Un CLK-GTR pels carrers de París, i altres cotxes que no es veuen tots els dies”

458 Speciale versus 991 GT3

Captura de pantalla 2014-10-29 a les 19.48.09

Hi ha tres tipus de persones que compren Ferraris. Per una banda hi ha la gent que l’únic que vol és deixar-se veure i fardar de cotxe. No els hi preguntis qui és Enzo Ferrari o si algun cop han sentit parlar del F40. Tant se’ls hi en fot. Després hi ha la gent que sempre ha volgut tenir un Ferrari i que, després d’estalviar durant dècades i/o hipotecar-se fins a les celles, per fi ha pogut fer realitat el seu somni. Són clarament identificables perquè sempre van vestits amb merchandising de la marca. Finalment hi ha un tercer grup format per la gent a qui un 458 Italia senzillament li sap a poc. Són els incondicionals més exigents, pilots amateurs en la majoria dels casos que l’únic que volen és un cotxe de carrer capaç de brindar sensacions similars a les que es viuen en un cockpit de competició.

Continue reading “458 Speciale versus 991 GT3”

Els altres cotxes de les 24 hores de Le Mans.

AC Cobra

Si hi ha una cosa que em va quedar pendent a les passades 24 hores de Le Mans, aquesta és la fer una mica de car spotting pels aparcaments del circuit francés. Pels qui no sàpiguen de què parlo — que segurament hi ha més d’un –, el car spotting és l’art de fotografiar cotxes ‘pel carrer’, una mena de safari fotogràfic on enlloc de anar a la caça de guepards i zebres, el que es busca són Porsches i Ferraris. Són, per així dir-ho, els altres cotxes de les 24 hores de Le Mans.

Continue reading “Els altres cotxes de les 24 hores de Le Mans.”

Alguns dels cotxes que em vaig trobar pel Nürburgring ara farà uns anys.

DSC_0004

Fa uns dies us vaig mostrar les fotos que vaig fer a l’Eifel Rally de 2008 i que havia tingut oblidades durant tot aquest temps. Un dels avantatges que ofereix aquesta prova és que es disputa a escasos 30 kilòmetres del Nürburgring, així que amb el rally finalitzant dissabte al vespre i l’avió sortint diumenge cap al tard, la idea de passar el dia al Nürburgring era massa temptadora com per deixar-la passar per alt. Si us voleu estalviar la parrafada sapigueu que teniu les fotos penjades en aquesta galeria de Flickr.

Continue reading “Alguns dels cotxes que em vaig trobar pel Nürburgring ara farà uns anys.”

Nürburgring 2014, un cap de setmana de rodar poc i esperar molt.

IMG_3691

Com ja vaig comentar en el seu dia, durant el pont del primer de maig hem estat per terres alemanyes gaudint una mica del Nürburgring. Per desgràcia, a l’Infern Verd les coses no sempre surten com un voldria. Tranquils, que el Golf i el Swift estan bé. El problema, aquest cop, va ser 1) el temps i 2) un problema tècnic irresoluple. Anem per parts.

Continue reading “Nürburgring 2014, un cap de setmana de rodar poc i esperar molt.”

Coses que no es veuen tots els dies: un Ferrari 288 GTO blanc.

DSC04094

Aquest cap de setmana el Circuit de Catalunya ha estat l’escenari d’una nova edició de l’Esperit de Montjuïc. D’entre tots els cotxes que s’han deixat veure dins i fora de la pista hi ha un que s’endú la palma, i de quina manera. La meva senyora no entenia per què cada cop que passaven pel davant m’aturava a fer-li un parell de fotos. Doncs perquè aquests cotxes són tan difícils de veure com un unicorni rosa, li deia. I és que si veure un Ferrari 288 GTO ja és de per sí un aconteixement en sí mateix, veure’n pintat de blanc és una d’aquestes coses que només et passen un cop a la vida.

Continue reading “Coses que no es veuen tots els dies: un Ferrari 288 GTO blanc.”

Alguns cotxes que vaig veure al Nürburgring (i que no vaig publicar en el seu dia)

BMW E92 M3 GTS 2

L’altre dia, mentre posava al dia el disc dur, em vaig adonar que encara no havia publicat les fotos que vaig fer al Nürburgring el passat mes de juny. Vaig parlar de moltes coses, del Swift Sport, del Porsche Museum, vaig publicar alguns videos onboard — però dels “altres” cotxes res de res. Com que mai és tard si la dita és bona, aquí va un “petit” recull de les fotos que vaig fer. La majoria van ser fetes a Metzgesfeld, la doble a esquerres que hi ha després d’Adenauer Forst, un racó al que mai havíem estat i que de ben segur repetirem en el futur.

Continue reading “Alguns cotxes que vaig veure al Nürburgring (i que no vaig publicar en el seu dia)”

D’això que vas un dia al Circuit de Catalunya i et trobes un McLaren F1

1

Ahir vam anar a treure el cap al Circuit de Catalunya per veure la cursa de la Clio Cup. Avantatges de viure a només 10 minuts del circuit, que et permet anar a veure només les curses que vols. El fet és que va ser una cosa tan improvitzada que ni tan sols vaig agafar la càmera de fotos. I clar, la llei de Murphy és implacable. Perquè allà, mig oblidat en un racó de l’aparcament que queda sota la tribuna VIP, hi havia un McLaren F1. Un puto McLaren F1. Un cotxe que no es veu tots els dies.

Continue reading “D’això que vas un dia al Circuit de Catalunya i et trobes un McLaren F1”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑