Coses que m’han agradat (i coses que no) de Rush

rush-chris-hemsworth-daniel-bruhl

Si hi ha una pel·lícula que porto mesos volent veure, aquesta és Rush. Ahir per fi vaig trobar el moment per escapar-me als cinemes Yelmo Icària (la versió doblada se la poden confitar), i la veritat és que vaig sortir de la sala amb un somriure d’orella a orella. Haig de reconèixer que amb tot el que s’ha parlat sobre aquesta pel·lícula, amb tot el hype que s’ha generat al seu voltant, no les tenia totes amb mi. No seria el primer cop que una bona idea acaba convertida en un bunyol després de passar per Hollywood. Aquest cop, però, Ron Howard ha fet una feina excepcional, cuidant molt bé els petits detalls (d’altres se li van passar per alt, com per exemple el Mini de Hunt equipat amb pneumàtics Advan A048) i oferint als fans de la Formula 1 el producte que portaven setmanes i mesos esperant.

Continua llegint

El rodatge de Grand Prix

66MC-X001

Ara que tothom parla de Rush i de com de bé sembla que Ron Howard ha cuidat els detalls, fent servir cotxes com els que en el seu dia van fer servir Lauda o Hunt, en escenaris com el vell Nürburgring, pot ser convindria recordar el rodatge de l’altre pel·lícula centrada en la època daurada de la Formula 1: Grand Prix. Està clar que rodar una pel·lícula com Rush l’any 2013 té mèrit… fins a un cert punt. Després de tot, càmeres com les GoPro, les quals no fan ni 10 centímetres d’ample, poden fins i tot gravar en qualitat 4K. Fer el mateix l’any 1966 definitivament no era tan fàcil, i John Frankenheimer va haver de fer mans i mànigues per poder sortir-se amb la seva.

Continua llegint

Need For Speed Movie, primeres imatges d’una pel·lícula que promet ser infumable

first-official-video-of-2014-need-for-speed-movie-0

Hi ha dos tipus de pel·lícules. Per un costat estan les bones, les mítiques, les que no et cansaries mai de veure. Parlo de Le Mans, de The Gumball Rallye o de la inminent Rush. I després estan les pel·lícules horribles. Com Driven, 24 horas al límite o la que avui us porto: Need For Speed Movie. Perquè ha estat veure el primer video oficial que s’ha publicat d’aquest film que quasi em dona un atac de nervis. En aquesta obra mestra del setè art trobarem super esportius com el Bugatti Veyron Super Sport, el McLaren P1, el Koenigsegg Agera, el Lamborghini Sesto Elemento o fins i tot un GTA Spano fent de policia! La quantitat indecent d’explosions posa a Need For Speed a l’alçada de Fast & Furious, unes explosions de les que no se salva ni el P1, tal i com es veu al video. Sobra dir, això sí, que tots els cotxes són rèpliques.

Continua llegint

Ara ja no teniu excusa per no veure la pel·lícula Le Mans

Captura de pantalla 2013-05-23 a la(s) 17.27.10

Dissabte per la tarda. Sofà. Avorriment. No sabeu ben bé què posar a la tele. Dubteu entre un telefilm soporífer a Telecinco o l’enèssim programa repetit a MTV. Afortunadament aquí està Colla Verglas per alegrar-vos una mica la tarda amb la que probablement sigui la millor pel·lícula relacionada amb el món del motor que s’ha rodat mai (amb permís de The Gumball Rally i Grand Prix): Le Mans. Una ànima caritativa ha pujat el film a YouTube (desconec quan temps passarà abans de que la productora faci retirar el video), just dos dies després de que us parlés d’Steve McQueen i les 12 hores de Sebring. Perfect timing. A un mes de les 24 hores de Le Mans, mai és tard per tornar a veure aquesta petita joia del setè art.

Continua llegint

“Bobby Deerfield”, la pel·lícula sobre la Formula 1 que segurament no coneixies

Captura de pantalla 2013-02-01 a la(s) 12.43.38

De pel·lícules basades en el món de l’automobilisme hi ha hagut moltes al llarg dels anys. Algunes, com la mítica “Le Mans” d’Steve McQueen o “Grand Prix“, dirigida per John Frankenheimer, són autèntiques obres d’art que no em cansaré mai de veure. Altres, com “Driven” de Sylvester Stallone (si esteu en plan masoca i no teniu res a fer, a YouTube la teniu sencera) o “24 horas al límite“, basada en els còmics de Michel Vaillant, són abominables i un veritable insult als aficionats. De fet, la primera havia de versar sobre la Formula 1, però en vista del que pensaven fer, Bernie Ecclestone els va enviar a passeig, centrant-se llavors en la CART americana.

Continua llegint

El Gran Premi de Monaco als anys 60

Aquest cap de setmana el Gran Premi de Monte-Carlo ha donat molt de joc (especialment tot el que ha tingut relació amb Lewis Hamilton). Resulta interesant, ara que tenim les imatges fresques, veure com era el traçat l’any 1966. Les imatges corresponen a la primera escena de la pel·lícula Grand Prix de John Frankenheimer, de la que en alguna ocasió recordo haver parlat per aquí. No està de més tornar a donar-li un cop d’ull…

Santa Devota sense una frenada definida, la curva Loews sense hotel Loews, la curva Portier quan veritablement hi havia un “portier” (un pont), el túnel quan apenes media uns quants metres (perquè no hi havia cap hotel a sobre), la chicane, molt més ràpida, situada un bon grapat de metres més endavant, la zona de les piscines fent-se recte, la Rascasse quan era un angle de 180º i no hi havia cap restaurant… l’absència total de guardarails en la zona que corria paral·lela a l’aigua…

Actualment s’ha de reconèixer que Monte-Carlo és un traçat perillós. Entre d’altres coses, s’arriben a agafar velocitats de fins a 300 km/h. Clar que si ho posem en perspectiva, els pilots dels anys 60 sí que es jugaven la vida… i si no, que li diguin a l’italià Lorenzo Bandini, qui va perdre la vida un parell d’anys després.

Via Speed Hunters.