Jean Ragnotti. Renault Clio Williams Grup A. Onboard.

Qui diu que els tracció davantera són avorrits? Que li preguntin a Jean Ragnotti. Aquí el teniu amb el Renault Clio Williams de Grup A en uns trams que tenen tota la pinta de ser els del Rally Monte-Carlo (minut 1:34). El so és acollonant, quasi tant com la conducció del pilot francés. Només de pensar que deu sentir el copilot a aquestes velocitats ja em tremolen les cames…

Les comparacions són odioses: Renault Clio RS Red Bull Racing RB7 vs. Clio Williams

Renault acabava de presentar el nou Clio RS Red Bull Racing RB7, una edició conmemorativa pensada per celebrar els èxits de la escuderia Red Bull Racing i Sebastian Vettel la temporada passada. La història no és nova: Renault va fer tres quarts del mateix l’any 1994 quan va presentar el Clio Williams, una versió especial amb la que els francesos mataven dos ocells d’un sol tret: retre homenatge als èxits de la escuderia Williams a mitjans dels anys 90 al mateix temps que s’homologava una versió molt més potent que el Clio 16V de cara als rallyes.

I dic que les comparacions són odioses perquè les diferències entre l’un i l’altre, en quant al plantejament del model, no tenen res a veure. El primer no és més que una versió més de l’utilitari francés: el motor és le mateix 2.0 litres atmosfèric que equipa la versió estàndar, les suspensions i frens tampoc canvien (el xasís és el Cup, disponible com a opció en el Clio RS normal) i les prestacions es mantenen inalterades. La única cosa que canvia són les llandes, les quals s’en van fins a les 18″ per calçar els mateixos Bridgestone RE050A que munta el Megane Trophy. En serio calia posar-li llandes de 18″?!?! Que estem parlant d’un Renault Clio!! Coses del màrketing que no entendré mai…

Agafem ara el Renault Clio Williams, un cotxe pel que sempre he sentit una especial devoció. Per començar, el seu motor (F7R) no era simplement una versió amb més cubicatge que el motor (F7P) que equipava el Clio 16V, sino que era un propulsor desenvolupar per RenaultSport completament nou. Oferia 10 CV adicionals (150 CV pel Clio Williams, 140 CV pel Clio 16V) gràcies a uns nous colectors 4-en-1, arbre de lleves, vàlvules i cigonyal. El canvi també va ser revisat, i per l’eix davanter es va recòrrer al pont del Renault 19 16V. Les primeres 1.300 unitats que es van fabricar per homologar-lo es van vendre tan ràpidament que Renault va encarregar-ne unes 1.600 més. Era, en definitiva, una versió ESPECIAL amb majúscules, amb unes prestaciones i un comportament significativament diferent respecte al Clio 16V en el que estava basat.

Vist això, resulta molt penós veure com algunes marques ja no s’esforcen en oferir res especial ni quan parlem de versions “especials”. Perquè si em dius que la única cosa especial en aquest Clio RS Red Bull Racing RB7 (un nom més llarg, impossible) són les llandes de 18″ amb els RE050A, malament anem. M’imagino que part del problema ve del fet que en l’actualitat, i des de que la FIA es va carregar la reglamentació de Grup N i Grup A, les marques ja no tenen la necessitat d’oferir res extra.

En aquest sentit, el Clio Williams era, en part, una homologació especial de cara al Clio de Grup A que competia en el campionat francés. De la mateixa forma que ho era el BMW M3, el Ford Sierra Cosworth o el Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution. Quina és la solució a tot plegat? Doncs tornar a reintroduir la reglamentació de Grup N i Grup A i deixar-se de cullonades amb els S2000 i els WRC. Cotxes de competició basats a partir de cotxes de carrer, com en els vells temps. De no fer-ho, molt em temo que aquest despropòsit anomenat Clio RS Red Bull Racing RB7 amb llandes 18″ no serà l’últim.

Foto: James Lipman | Més info: Motor.cat

PD.- Clar que pitjor és el que Infiniti ha fet amb el FX50S Sebastian Vettel Edition.

Renault Clio Williams de Norev

Aquesta és la meva darrera adquisició: un Renault Clio Williams, fabricat per Norev a escala 1/18. Està molt i molt bé tenint en compte que no arriba als 40€, molt ben proporcionat i amb força detalls. Feia molt de temps que no em comprava un cotxet d’aquests, i clar… va ser entrar a Basar Valira… que no m’en vaig poder estar.