La col·lecció interactiva de Ralph Lauren

Captura de pantalla 2013-06-19 a la(s) 11.44.24

Per més que detesti la roba de la marca Ralph Lauren, haig d’admetre que sempre he sentit una certa admiració pel dissenyador nordamericà, sobretot pel que fa al seu gust pels cotxes. Del Ferrari 250 GTO al McLaren F1 LM, passant pels Jaguar XK-SS i D-Type, el Porsche 550 Spyder, el Bugatti Type 57SC Atlantic o el Mercedes-Benz SSK Count Trossi, si aquesta no és la col·lecció més selecte i exclusiva del món que m’ho expliquin. Ara podeu veure-la en detall en la nova web interactiva que Ralph Lauren a obert, i on podreu llegir la història de cada model escoltant la fressa del motor de fons.

Més info: Ralph Lauren Car Show | Via Motoringconbrio

Pagarieu per treballar en un lloc com aquest?

246979_498574906879990_1732827353_n

Fa un parell de dies us vaig ensenyar la foto d’unes oficines presidides per un monoplaça de la Scuderia Ferrari penjant de la paret. Molts tifosi segurament arribarien a pagar per poder treballar en un lloc així, i la veritat és que ho podria arribar a entendre. No obstant, al costat de la oficina de la foto que he trobat avui per Facebook la del Ferrari sembla un lloc fred i sense personalitat. Després de fer una cerca ràpida a Google descobreixo que es tracta d’Art & Revs, un especialista en la compra-venda de vehicles clàssics i de competició. En una de les fotos que apareixen a la seva web es pot veure la mateixa sala amb el Benetton penjat de la paret, sense la barqueta de Le Mans i amb un Viper GTS-R enlloc del BMW M3 E30 DTM. L’efecte és igual d’impressionant.

Més info i fotos: Art & Revs

Rosso Corsa.

tumblr_mhurur1pQH1s4b9wxo1_1280

Veient fotos com aquesta realment em compadeixo del pobre Ralph Lauren, i és que imagineu quin mal de cap haver d’anar a una trobada de clàssics i no saber quin cotxe agafar. Així ràpidament veig un 166MM, un 250 TR, un 250 GT SWB, un 250 GT California Spider, un 330 TRI/LM, un 275 GTB/4 NART Spyder, un 250 GTO i un 330 P3. Quasi res. I tots acabats en Rosso Corsa. Ja ho diuen ja que no hi ha res com tenir diners…

Griot’s Garage — un altre col·lecció de cotxes per treure’s el barret

griotgarage

Es poden col·leccionar cotxes de dues maneres. La fàcil, per així dir-ho, seria la de fer una ruta pels concessionaris de torn, talonari sense fons en mà, i comprar les darreres joguines de Ferrari, Porsche o Lamborgihi. Aquest és el sistema que segueixen artistes cutremanguis com Justin Bieber. A mi m’agrada la difícil, aquella que consisteix en buscar la unitat ideal, de la que només hi han tres o quatre al món, el model que ens agrada des de que no aixecàvem ni un pam de terra o aquell que, simplement, ens porta molt bons records. La col·lecció de Gerard Lopez, l’amo de la escuderia Lotus F1, és un bon exemple. En la mateixa línia podriem dir que va la que avui ens acosta Jalopnik, propietat de Richard Griot.

Continua llegint

Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser

L’altre dia em vaig creuar amb unes fotos a Tumblr que em van deixar al·lucinat. En elles hi apareixia Gerard Lopez, co-propietari de Genii Capital — el fons d’inversió que fa un parell d’anys es va fer amb el control de Lotus F1, escuderia anteriorment coneguda com Renault F1 — i membre del Consell d’Administració de Lotus Cars. És, per així dir-ho, el jefe de Kimi Raikkonen i Romain Grosjean. Aquestes imatges eren part d’un article publicat per Top Gear en les que Lopez mostrava orgullós la seva col·lecció de cotxes. Certament, el títol de “la millor col·lecció de cotxes… del món” no podria ser més adient.

Gerard Lopez va nèixer a Espanya fa 39 anys, tot i que es va educar als Estats Units. Domina 7 idiomes diferents i està implicat en una seixantena de empreses centrades en el món de la tecnologia. Start-ups, software i coses d’aquestes. A primer cop d’ull sembla el típic paio amb un forat a la butxaca, el típic jove a qui li agrada fotre’s una ampolla de champagne de 3.000 euros al típic club d’en Briatore, i el típic home de negocis que ha fet de la Formula 1 el que és avui en dia: una merda. No obstant, donant un cop d’ull als cotxes que amaga en una nau a poc més de 10 kilòmetres de casa seva, una cosa queda clara: Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser.

Continua llegint

Una de les millors col·leccions de Porsche, a subhasta

Sempre he dit que si fos ric del cagar — nivell Bill Gates, per exemple — tindria una col·lecció de Porsche d’aquestes per caure d’esquena. Tan se val si es tracta de cotxes de carrer, de curses o històrics. En el fons m’agraden tots. Desgraciadament, el fet de tenir un casament a la vista fa que les meves finances no estiguin en el seu millor moment. Si algú de vosaltres està obsessionat amb Porsche com ho estic jo, i té entre 10 i 15 milions d’euros d’aquests que no saps ben bé què fer amb ells, esteu de sort: la Drendel Family Porsche Collection sortirà a subhasta el proper 9 de març.

M’imagino que, com jo, aquest nom no us sonarà de res. Normal. Però què em dieu si us dic que entre les unitats que sortiran a subhasta hi ha un Porsche 917/30 Can-Am Spyder com el de la foto? Fabricat l’any 1973 per participar a les Can-Am Series, el 917/30 està equipat amb un motor bòxer de 12 cilindres i turbo capaç d’oferir més de 1.000 CV de potència. El preu d’aquesta joia? Entre 3.25 i 4 milions de dòlars. Però no acaba aquí la cosa. Atenció a la llista: Continua llegint

La (impressionant) col·lecció privada de Juha Kankkunen

A Colla Verglas no és el primer cop que parlo de les col·leccions privades dels pilots de rallyes. Sense anar gaire lluny, no fa gaire vam poder veure la de Petter Solberg i la del gran Didier Auriol. Avui us vull ensenyar la del pilot finlandés Juha Kankkunen, guanyador de 23 rallyes i 4 mundials. Si ho comparem amb el palmarès de Sebastian Loeb tampoc és que sigui res de l’altre món, cert, però com a mínim el finlandès pot dir que ho ha aconseguit amb tres marques diferents en tres èpoques també molt diferents: Grup B (amb tracció trasera i tracció total), Grup A i WRC. Quasi res.

Tal i com podeu veure a la imatge que obre aquesta entrada, la col·lecció privada del pilot finlandès és per pixar i no treure gota. D’entrada, tenim els que possiblement siguin els tres cotxes de rallyes més mítics de tots els temps: el Peugeot 205 T16 Evo 2 amb el que va guanyar el mundial de 1986, un Audi Sport Quattro S1 de Hannu Mikkola i el Lancia Delta S4 que Miki Biasion va pilotar aquella mateixa temporada. Al seu costat, el Lancia Delta Integrale 16V de 1991 (mare meva com m’agraden els ventolines!!) amb el que es va endur el seu tercer títol mundial, un segon Lancia Delta Integrale amb el que va fer la temporada 1990 i, finalment, el Toyota Celica ST185 amb el que va guanyar el seu darrer campionat l’any 1993.

Que tal si continuem amb el Toyota Celica Turbo de 1984 amb el que va guanyar la seva primera prova mundialista? Makela Auto Tuning es va encarregar de la seva restauració i a la seva web podeu veure tot el procés en 308 imatges. Pot ser us agrada més un Metro 6R4? O què tal Mitsubishi Lancer Evolution III? Tot i que a la filera situada just al davant dels Grup B no s’aprecia gaire bé, també hi hem d’afegir un Ford RS200 de carrer, un Ford Escort RS2000, dos Ford Escort originals – Mk1 i Mk2 – i dos cotxes més que no puc identificar. Un Lotus Cortina, pot ser? Qui sap. A tot plegat hem de sumar tres cotxes de carrer pre treure’s el barret: un Ferrari F40, un 288 GTO i un 308 GTS. Impressionant, oi?

Jo sabia que en Juha Kankkunen tenia una bona col·lecció, però mai m’hagués imaginat que fos com aquesta. D’absències hi ha, i moltes — Opel Manta GT/E, Opel Ascona, Lancia 037, Lancia Stratos, Fiat 131 Abarth, alguns WRC amb els que ha participat al mundial — però en general podriem dir que els millors anys del mundial de rallyes queden ben coberts. Per rematar-ho tot, tinc entés que el pilot finlandès també té un Ford A amb motor de Ford Escort BDA preparat per Makela Auto Tuning, la empresa responsable de la impressionant rèplica del Ferrari 308 GTB Michelotto de rallyes.

Desconec si aquesta col·lecció es pot visitar com qualsevol altre museu, perquè de ser així, el pròxim cop que vagi al Rally de Finlandia no me la perdo. Per desgràcia, anar-hi no és fàcil, doncs es troba la petita població de Laukaa, a la granja on va creixer i on va començar a fer els seus primers cantos quan a dures penes sabia caminar. Mare meva com envejo als finlandesos…

Via Motorsport Retro

Una visita a la misteriosa Ford Heritage Collection

Speed Hunters és una pàgina per la que sento absoluta devoció. Les fotos i els reportatges que solen penjar són per treure’s el barret – només cal recordar la cobertura que van fer del Japan Lotus Day 2011. No obstant, una de les coses que més m’agrada d’aquesta pàgina no és ja la fotografia, que m’encanta, sino l’accés que tenen a llocs que per un servidor, i fins ara, eren sencillament inimaginables.

La darrera descoberta que he fet gràcies a ells és la Ford Heritage Collection, un departament situat a les instal·lacions que Ford té a la fàbrica de Dagenham, al Regne Unit, encarregat de conservar una de les col·leccions de Ford més impressionants que he vist mai. No és una exposició oberta al públic, d’això no hi ha cap dubte. La prova és que tots els cotxes estan tapats per fines lones de plàstic. Tot i així…

Entre les joies que hi ha amagades en aquesta nau hi ha un Ford Escort Mk1 RS1600, un Ford GT, un Ford RS200 de carrer… i fins i tot un Ford GT70 – un trasto del que no havia sentit mai, i que no era més que la resposta de Ford durant els anys 60 als Porsche 911 i Alpine A110. Com la història s’ha encarregat de demostrar, tot va quedar en un projecte del que, curiosament, encara s’en conserva el prototip original.

Tots els cotxes es troben en perfecte estat de revista, llestos per sortir de les instal·lacions de Ford quan algú així ho demani. I és que aquest departament es dedica precissament a això: gestinonar una flota de cotxes històrics per si a algun mitjà se li passa pel cap fer una comparativa retro. La veritat és que veure’ls així, tots aparcats l’un al costat de l’altre, i protegits per aquests llençols de plàstic, impressiona. Molt.

Via Speed Hunters (Part 1 i Part 2)

La col·lecció d’un modelista obsessionat amb la Formula 1

Al llarg dels anys he vist moltes col·leccions de miniatures (algunes de les quals han estat publicades al blog). No obstant, recordo poques que estiguin tan ben exposades, ordenades i classificades com la d’aquest brasiler. En total, la col·lecció compta amb uns 1.400 kits a escala 1/20, cinc-cents dels quals han estat muntats per un amic. Totes les miniatures han estat realitzades posant molta cura en el més mínim detall (a vegades les diferències entre dos models es redueixen a un parell d’adhesius), un detallisme que s’ha basat, també, en la increible col·lecció de llibres i revistes relacionats amb la Formula 1 que aquest bon home guarda a casa seva.

Si penseu que aquest hobby va totalment en contra d’una vida en familia, m’imagino que us farà gracia saber que el paio en qüestió està divorciat des de fa nou anys… curiosament la mateixa època en la que va començar a notar la obsessió que l’ha portat a decorar la casa seva com un autèntic museu de la miniatura: catifes a quadres, taules amb els models a escala que (imagino) ja no cabien a les vitrines, llantes de Formula 1 reconvertides a làmpares, etc.

Veritablement impressionant…

Més info: Speed Hunters | Jalopnik

El museu privat de Didier Auriol

Recordeu la col·lecció de Peter Solberg de la que vaig parlar fa unes setmanes? Estava força bé, oferint una bona combinació de cotxes amb els que ha competit al llarg de la seva carrera esportiva, al costat de màquines tan variopintes com un Caterham i un 911 GT3. No obstant, m’imagino que estareu d’acord si dic que el norueg faria bé en rendir-se davant de la col·lecció particular d’un altre campió mundial: Didier Auriol.

De fet, més que col·lecció, el que el francés amaga a casa seva és un museu en tota regla. Entre aquelles quatre parets hi trobarem dos Lancia Delta (l’oficial de 1992, i el privat de 1991, patrocinat per FINA), dos Ford Sierra, un Renault 5 Maxi Turbo ex-oficial, un Metro 6R4… i el Celica amb el que es va proclamar campió del món l’any 1993. Suma-li un Audi Sport Quattro S1 i un Lancia 037 – i ja tindriem la col·lecció completa. Im-pressionant.

Gràcies Roger per l’enllaç!