Els petits canvis són poderosos: benvinguts a CollaVerglas.cat

cvcat

No sé si us havieu adonat (perquè ja fa un parell de setmanes que porto fent proves), però he decidit fer alguns canvis al blog. Sí, un altre vegada. Ja veieu que sóc un cul inquiet. Podriem dir que després de donar-hi moltes voltes, per fi he trobat la forma més còmode de publicar coses a bon ritme. WordPress està molt bé, és tremendament complet i es poden fer moltes coses que amb altres serveis serien impensables. No obstant, per entrades breus com una bona foto, un enllaç o un video de YouTube sense gaire història, WordPress és massa gran, massa feixuc… i això fa que a vegades em faci mandra posar-m’hi.

Continue reading “Els petits canvis són poderosos: benvinguts a CollaVerglas.cat”

Anuncis

Al·lucinat després de veure les fotos dels GT3 per tota la xarxa

Després de passar uns dies de desconexió total en una casa rural a tocar de Taradell, sense 3G i amb un wi-fi que per moments em recordava els gloriosos dies de les conexions de 56K, em trobo que les fotos que vaig fer dels dos 911 (991) GT3 a L’Ametlla del Vallès han donat la volta al món. La primera en fer-se ressó de les imatges va ser Jalopnik. A partir d’aquí, mitjans de Mèxic, Espanya, Alemanya, Grècia, fòrums d’arreu del món. Encara a dia d’avui al·lucino.

Quan vaig veure els dos GT3 pensava que era una troballa interessant, però mai m’hagués imaginat la repercussió que han acabat tenint. I no sabeu la il·lusió que fa veure el nom d’un blog tan petit i personal com aquest a llocs com GT Spirit, Teamspeed o Jalopnik, pàgines que miro sovint i de les que molts cops “robo” material per compartir-lo amb vosaltres. De fet, fins i tot Autoblog em va enviar un mail demanant-me permís per publicar les imatges. Llàstima que s’ho hagin repensat i no hagin publicat l’article.

En fi. Aquí va una recopilació d’alguns dels mitjans que s’han fet ressó de les imatges:

ACTUALITZACIÓ:

El Rally Monte-Carlo i els origens de Colla Verglas

Ahir es va començar a disputar el Rally Monte-Carlo, amb Loeb acabant la primera etapa com a líder — per variar, Ogier fent temps de WRC en un Skoda Fabia S2000 i Sordo sorprenent amb el relativament-poc-evolucionat Mini Countryman WRC. No obstant, avui no us vull parlar del rally en sí — hi ha mil pàgines amb informació en temps real — sino dels orígens d’aquests petit blog i de la gent que hi ha al darrera.

Tot va començar l’any 2006 quan, juntament amb uns amics, vam enfilar la AP-7 en direcció a França. Erem en Samu, en David, el meu germà, jo… i uns quants més a qui no he tornat a veure. Era el meu primer Monte-Carlo. Si no recordo malament — ha plogut molt des de llavors — la idea kamikaze consistia en pujar divendres a la nit conduïnt de matinada, veure els trams de dissabte, els de diumenge (si és que es feia algun) i de nou cap a casa. Una pallissa. Un cop arribats a peu de tram, compteu que serien les 5:00 de la matinada o algo així, ens vam trobar amb en Pere i el seu pare, els quals ja portaven und ia per allà. Jo no els coneixia, eren amics del David — l’aficionat als rallyes més sonat que mai he conegut.

Quasi ni recordava que en Xevi Pons un dia va ser pilot oficial de Citroën. Tampoc recordava que els Xsara WRC un dia van ser blaus. Ha plogut molt des de llavors.

Erem un grup ben avingut, fins i tot quan, seguint les optimistes indicacions del David, el paio ens va fer caminar 5 o 6 km de pujada fins arribar a la “curva perfecte”. Coses de ser el primer Monte-Carlo, que es perdona tot. La veritat és que en aquells dos dies vaig fer molta amistat amb en Pere i el seu pare. Al Samu i al David ja els coneixia de escapades anterior. I després estava l’Albert, el vell company de batalles del chat IRC de Formula 1 amb el que va començar tot (i amb el que vaig anar a Le Mans aquell mateix estiu). Un grup hetegoreni pero molt ben avingut, amb el que vam repetir l’any següent, vam anar a Cheste a veure el WTCC, a Andorra a veure el Trophée Andros, al Rally de Finlandia, etc.

Passat un temps, en una soporífera pujada en costa a Andorra, vam decidir que ens haviem de dir d’alguna forma. Ja sabeu, aquesta mania de posar etiquetes a tot. Donat que ens vam conèixer al Rally Monte-Carlo (com a grup, ja que la majoria ja ens coneixiem d’abans) i que als trams d’aquest rally no hi ha res més típic que les senyals de trànsit que avisen del verglas fréquent, la decisió era fàcil: Colla Verglas. A partir d’aquí ja sabeu la història: un dia vaig obrir aquest blog (poc després del Monte-Carlo del 2006, de fet) per compartir videos amb els amics… i més de 2.100 entrades després aquí seguim.

Una foto una mica per oblidar, quina vergonya. D’esquerra a dreta: en Samu (qui, de fet, ara està per allà), un servidor amb barret vermell, en Pere, un paio a qui anomenarem Perque — com la discoteca makinera, i en Josep, el pare d’en Pere. Falta l’Ignasi, que seguirament és qui va disparar la foto, i en David, que segurament estava buscant lloc a peu de cuneta uns 12 kilòmetres tram endins. A la seva bola, com sempre. 

La veritat és que aquests dies se’m fa difícil no veure les imatges del Rally Monte-Carlo sens recordar aquella edició del 2006, on curiosament no va guanyar Loeb sino el gran Marcus Grönholm — el francés va acabar segon tot i fer la remuntada de la seva vida després d’abandonar en la primera etapa i re-enganxar-se gràcies al Super Rally. Així doncs, ara ja sabeu la relació d’aquest petit blog amb el Rally Monte-Carlo (al que aquest any no hi hem pogut anar tot i que hi havia ganes). Aquí va el meu petit tribut a aquest particular grup d’amics: en Samu, en David, l’Albert, en Pere, en Josep, l’Ignasi… i un servidor. A veure quan quedem per anar a fer uns trams i recordar els vells temps, mamones!

Foto: stëve

Doble aniversari a Colla Verglas: 5 anys i 2.000 entrades!

Quasi sense adonar-me’n, ahir vaig publicar la entrada número 2.000 de Colla Verglas. La veritat és que mai he portat el compte, ni pel que fa a les entrades ni als aniversaris. Sóc així. No obstant, ahir em va entrar la curiositat i vaig voler veure quina va ser la primera entrada que vaig publicar en aquest petit blog, i quan ho vaig fer. Per sorpresa la meva, vaig veure que el proper diumenge farà ni més ni menys que cinc anys des que vaig registrar el blog. Evidentment, en aquell primer moment ni m’imaginava on em portaria tot plegat. Han estat cinc anys on les publicacions han tingut més o menys continuitat, hi ha hagut èpoques on publicava molt i d’altres on no publicava res, èpoques més “amateurs” i d’altres més “professionals”, èpoques on m’ho prenia més en serio i d’altres on quasi no li donava importància. Amb perspectiva, no obstant, només puc dir que publicar a Colla Verglas m’ha obert moltes portes, moltíssimes, i també m’ha permés conèixer gent collonuda. Sense anar més lluny, avui en dia puc fer coses que a finals d’agost de 2008 ni m’hagués imaginat que podria arribar a fer.

Aprofitant la efemèride, no estaria de mes fer una petita introducció del blog per a tots els que hagin arribat tard a la festa. Fa uns tres anys vaig començar a fer les coses una mica més en serio i a fer entrades una mica més elaborades. Vaig obrir perfils a Facebook i Twitter (i a Tumblr i a Flickr), i de mica en mica vaig anar sumant amics fins arribar als 129. Aquest, sense cap mena de dubte, va ser el salt definitiu. I ho va ser per la sencilla raó que aquest blog va nèixer com una forma o un mitjà de compartir fotografies i enllaços amb els amics. Un grup d’amics que podia comptar amb els dits d’una ma. Aquest va ser l’inici de tot plegat.

La primera entrada va sobre el RallyRACC Catalunya-Costa Daurada de 2006. Les següents van sobre el Rally Monte-Carlo. Aquestes entrades, curiosament, van ser publicades al agost, així que ja veieu que l’habitual retard amb el que publico segons quins temes és quelcom estructural, algo inherent a la pròpia natura del blog. L’objectiu simplement era el de compartir aquestes fotos amb en Samu, en David, l’Albert, en Pere i el meu germà. I ja està. Ningú més. A partir d’aquí, tonteria rere tonteria, entrada rere entrada, cada cop em va anar agradant més això del blogging. I la cosa es va anar fent més i més gran (tot i que avui en dia encara és un blog petitet petitet)…

I com que una cosa porta a un altre, un dia em vaig creuar amb els amics de Motor.cat. Si la memòria no em falla, va ser arrel de les fotos que vaig fer del Tramontana. D’allí va sorgir una petita col·laboració que poc a poc va anar creixent, fins al punt que, uns anys després, aquesta col·laboració em va permetre visitar els salons de Ginebra i Frankfurt amb acreditació de prensa (una cosa que l’agost de 2008 ni m’hagués imaginat) o veure curses al Circuit de Catalunya des del vial. En l’actualitat tinc el plaer de dir que sóc un editor més, el que m’ha permés provar alguns cotxes al llarg dels últims mesos i accedir a alguna que altre cursa. La veritat és que amb en Ferran, en Pau i companyia no podria estar més a gust.

Al mateix temps, i provant per provar, un dia vaig enviar unes entrades de prova a un blog que buscava editors. Vaig pensar, per què no? Sembla ser que la meva forma d’escriure els va convèncer, i arrel d’això em va sorgir la possibilitat de treballar per MotorFull. Faig servir la paraula “treballar” perquè, per primer cop, un blog em pagava diners per cada entrada que publicava. No és massa, però algo és algo. Tot i ser un blog amb força volum de visites, haig de reconèixer que les coses no es feien com s’havia de fer. No obstant, en els darrers mesos la cosa ha millorat força: he pogut provar algun que altre cotxe i m’han convidat a un esdeveniment de Michelin del que només guardo bons records. No obstant, també haig de dir que la meva col·laboració a MotorFull és una de les principals causes per les que publico menys a Colla Verglas, ja que el ritme de publicació em roba molta estona que podria dedicar fent altres projectes. Que tinc masses coses al cap, vaja.

Ara em trobo en un punt en el que no sé ben bé que fer. Tinc molts fronts oberts i se m’acumula la feina, però se’m fa molt difícil haver de renunciar a alguna cosa. El que ja no em treurà ningú és que, en aquest cinc d’anys publicant “cosetes del món del motor” a Colla Verglas, he pogut fer moltes coses que allà pel 28 d’agost de 2008 no eren més que somnis. Ja veurem el que em deparen els cinc anys següents, tot i que una cosa és clara: a Colla Verglas seguiré penjant coses com he fet fins ara.

Abans de finiquitar aquesta entrada, permeteu-me dir MOLTES GRÀCIES A TOTS els que de tant en tant us paseu per aquest petit blog per veure quina tonteria ha penjat en Dani. Sé que no sou molts, pot ser una dotzena de persones a molt sumar, pot ser més, no ho sé; però quan veig un comentari d’algú que no conec, quan algú em contesta via Twitter, quan algú fa un “m’agrada” a Facebook, la veritat és que ho agraeixo molt. Imagineu-vos com em sentia quan em va sortir la prova del Fiat 500, directament a partir d’aquest blog!

Sóu tots molt macos. Si us porteu bé, demà o passat us explico d’on ve el nom de Colla Verglas… que avui ja he escrit massa.

Dani.

Concentració de BMW E30 M3 al Nürburgring

El passat mes de juny, amb el meu germà i uns amics, vam anar d’excursió al Nürburgring. Va ser el cap de setmana de Sant Joan, i a part de l’habitual trobada anual de TheAutoUnion, coneguda com la Rebel Run 2010, també va tenir lloc una concentració europea de BMW E30 M3. La cosa prometia bastant, i és que per una trobada d’un cotxe tan mític com l’eme-tres, no hi ha millor escenari possible que el vell Nürburgring. Desgraciadament, ja fos perquè no vam tenir tot el temps que ens hagués agradat, o per la raó que sigui, la veritat és que m’esperava algo mes de la trobada. Sense anar més lluny, no hi havia cap DTM ex-oficial, ni cap unitat de rallys, ja fos Prodrive, Hartge, etc. Clar que hi havia cada trasto de carrer que també espantava, la veritat sigui dita…

Ja en el seu moment, vaig penjar moltes fotos (unes 240, si no recordo malament) dels cotxes que hi havia per allà… però m’en vaig guardar uns per més endavant, els M3. Avui, per fi, gairebé quatre mesos després, ja les teniu a la vostra disposició a Colla Verglas Foto, o clicant directament al damunt de qualsevol foto.

Veureu totes les fotos a Colla Verglas Foto, o clicant directament sobre les imatges.

El Nürburgring és un lloc únic, on es poden veure coses veritablement úniques. Què m’en dieu d’aquest triple combo a la benzinera de Döttinger Hohe? Tres eme-tres vermells, un darrere l’altre, a quin més espectacular. No està gens malament, per començar, oi?

Un dels més espectaculars va ser, sens dubte, aquest…

Quan un pensa en el eme-tres, es fa molt difícil no pensar en el Nürburgring, i en la clàssica decoració amb els colors de BMW Motorsport. Una rèplica, cert. Les llantes no acaben d’encaixar amb la decoració, cert. Però el cotxe és una preciositat!

Un dels noms il·lustres a la concentració de BMW va ser el d’en David Abad

D’entre tots els BMW que s’hi van donar cita al Nürburgring, alguns eren autèntiques joies. Aquest M3 vermell, per exemple, equipava un conjunt motor-canvi amb especificacions del DTM, amb 300 cavalls de potència, que es diu ràpid. L’interior és ja tota una declaració d’intencions: barres, bàcquets, rellotges adicionals… tot cuidat fins el més mínim detall.

Continue reading “Concentració de BMW E30 M3 al Nürburgring”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑