Lancia Delta Integrale, with pure engine sounds

tumblr_lyyyinkNSk1r4j5axo1_1280

Podria tirar-me hores i hores parlant de Lancia, una marca que allà pels anys 80 era un autèntica referència de l’automobilisme mundial, però que des de llavors no ha fet altre cosa que petar-se tota la bona imatge acumulada en tots aquells anys per acabar oferint cotxes mediocres que, de fet, ni tan sols són seus. Serveixi aquest video per recordar el que un dia va ser el fabricant italià — i de passada, el mundial de rallyes: cotxes que es movien, que sonaven com havien de sonar, i pilots que veritablement s’havien de barallar amb el cotxe per marcar un bon crono. Ah, i tot plegat “with pure engine sounds”. Es pot demanar més?

Continua llegint

evo: Lancia Delta Integrale Evo 3

tumblr_mkxw51hew51qfyfgno4_1280

Llegint l’article que la revista evo li ha dedicat al Lancia Delta Integrale Evo 3 no puc evitar sentir un punt de nostàlgia per una època que mai més tornarà. I no, ni parlo del cotxe en sí (que m’agrada, però això no ve al cas) ni dels èxits que va aconseguir al mundial de rallyes. Parlo d’una època en la que els fabricants estaven obligats a fabricar un determinat nombre d’unitats de carrer per tal de poder homologar la corresponent versió de competició. I no només això: si la marca volia evolucionar el cotxe no li quedava un altre que fabricar una nova tanda de cotxes amb les pertinents millores.

El cas d’aquest Integrale Evo 3 va una mica per aquí. O quasi. Tot i que Lancia va abandonar el mundial de rallyes l’any 1991 (encara guanyarien el títol de constructors l’any 1992 amb l’equip Jolly Club i el patrocini de Martini Racing), el preparador Maggiora — qui ja s’havia encarregat del desenvolupament del Evo 2 — va presentar-se a les oficines del fabricant italià amb la tercera i darrera evolució del Integrale. El problema és que estem parlant de 1994, quan el programa de rallyes de Lancia estava mort i enterrat. Obviament, la resposta va ser “no”.

I això és precisament el que trobo tant a faltar avui en dia: fabricants evolucionant cotxes de carrer per així poder evolucionar els cotxes de competició, oferint petites millores en cotxes cada cop més ràpids i exclusius (els 190E 2.5-16 Evolution II, els M3 Sport Evolution, els Sierra RS500 Cosworth). L’exemple més clar de tot plegat el tenim amb el Mitsubishi Lancer Evo, un cotxe dissenyat amb els rallyes en ment que ja va per la desena evolució.

Ni és el primer cop que parlo d’això al blog ni serà la última, però no puc evitar sentir una certa fascinació (i no en el bon sentit de la paraula) per la estúpida reglamentació que tenim avui en dia i per la manera en la que Citroën no ha sabut rendibilitzar els èxits de Sebastien Loeb amb versions de carrer amb cara i ulls (un Xsara VTS de 230 CV i tracció integral, un C4 VTS-R amb 300 CV — us ho imagineu?). Després de tot, quan un veu aquest Lancia Delta Integrale Evo 3 és impossible no pensar en els èxits de Kankkunen, d’Auriol o en els colors de Martini Racing. Per contra, quan veig un C4 VTS pel carrer definitivament no penso en el campió francès. I això és molt trist. Ho sento, però això és així.

La (impressionant) col·lecció privada de Juha Kankkunen

A Colla Verglas no és el primer cop que parlo de les col·leccions privades dels pilots de rallyes. Sense anar gaire lluny, no fa gaire vam poder veure la de Petter Solberg i la del gran Didier Auriol. Avui us vull ensenyar la del pilot finlandés Juha Kankkunen, guanyador de 23 rallyes i 4 mundials. Si ho comparem amb el palmarès de Sebastian Loeb tampoc és que sigui res de l’altre món, cert, però com a mínim el finlandès pot dir que ho ha aconseguit amb tres marques diferents en tres èpoques també molt diferents: Grup B (amb tracció trasera i tracció total), Grup A i WRC. Quasi res.

Tal i com podeu veure a la imatge que obre aquesta entrada, la col·lecció privada del pilot finlandès és per pixar i no treure gota. D’entrada, tenim els que possiblement siguin els tres cotxes de rallyes més mítics de tots els temps: el Peugeot 205 T16 Evo 2 amb el que va guanyar el mundial de 1986, un Audi Sport Quattro S1 de Hannu Mikkola i el Lancia Delta S4 que Miki Biasion va pilotar aquella mateixa temporada. Al seu costat, el Lancia Delta Integrale 16V de 1991 (mare meva com m’agraden els ventolines!!) amb el que es va endur el seu tercer títol mundial, un segon Lancia Delta Integrale amb el que va fer la temporada 1990 i, finalment, el Toyota Celica ST185 amb el que va guanyar el seu darrer campionat l’any 1993.

Que tal si continuem amb el Toyota Celica Turbo de 1984 amb el que va guanyar la seva primera prova mundialista? Makela Auto Tuning es va encarregar de la seva restauració i a la seva web podeu veure tot el procés en 308 imatges. Pot ser us agrada més un Metro 6R4? O què tal Mitsubishi Lancer Evolution III? Tot i que a la filera situada just al davant dels Grup B no s’aprecia gaire bé, també hi hem d’afegir un Ford RS200 de carrer, un Ford Escort RS2000, dos Ford Escort originals – Mk1 i Mk2 – i dos cotxes més que no puc identificar. Un Lotus Cortina, pot ser? Qui sap. A tot plegat hem de sumar tres cotxes de carrer pre treure’s el barret: un Ferrari F40, un 288 GTO i un 308 GTS. Impressionant, oi?

Jo sabia que en Juha Kankkunen tenia una bona col·lecció, però mai m’hagués imaginat que fos com aquesta. D’absències hi ha, i moltes — Opel Manta GT/E, Opel Ascona, Lancia 037, Lancia Stratos, Fiat 131 Abarth, alguns WRC amb els que ha participat al mundial — però en general podriem dir que els millors anys del mundial de rallyes queden ben coberts. Per rematar-ho tot, tinc entés que el pilot finlandès també té un Ford A amb motor de Ford Escort BDA preparat per Makela Auto Tuning, la empresa responsable de la impressionant rèplica del Ferrari 308 GTB Michelotto de rallyes.

Desconec si aquesta col·lecció es pot visitar com qualsevol altre museu, perquè de ser així, el pròxim cop que vagi al Rally de Finlandia no me la perdo. Per desgràcia, anar-hi no és fàcil, doncs es troba la petita població de Laukaa, a la granja on va creixer i on va començar a fer els seus primers cantos quan a dures penes sabia caminar. Mare meva com envejo als finlandesos…

Via Motorsport Retro