Car spotting a la americana (I)

Un cop arribats a les muntanyes de Colorado, més o menys a mig camí entre Chicago i San Francisco, crec que és un bon moment per donar un cop d’ull als cotxes que em vaig trobar en aquesta primera meitat del viatge de noces. Com ja sabeu, una de les meves aficions preferides quan viatjo és fer car spotting i, en aquest sentit, fer-ho en un país amb una cultura automovilísticament tan interessant i variada com els Estats Units pot convertir-se en una experiència d’allò més gratificant.

Com sempre, trobareu totes les fotos al compte de Colla Verglas a Google+ (81) o clicant directament a sobre de qualsevol imatge.

Continua llegint

Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser

L’altre dia em vaig creuar amb unes fotos a Tumblr que em van deixar al·lucinat. En elles hi apareixia Gerard Lopez, co-propietari de Genii Capital — el fons d’inversió que fa un parell d’anys es va fer amb el control de Lotus F1, escuderia anteriorment coneguda com Renault F1 — i membre del Consell d’Administració de Lotus Cars. És, per així dir-ho, el jefe de Kimi Raikkonen i Romain Grosjean. Aquestes imatges eren part d’un article publicat per Top Gear en les que Lopez mostrava orgullós la seva col·lecció de cotxes. Certament, el títol de “la millor col·lecció de cotxes… del món” no podria ser més adient.

Gerard Lopez va nèixer a Espanya fa 39 anys, tot i que es va educar als Estats Units. Domina 7 idiomes diferents i està implicat en una seixantena de empreses centrades en el món de la tecnologia. Start-ups, software i coses d’aquestes. A primer cop d’ull sembla el típic paio amb un forat a la butxaca, el típic jove a qui li agrada fotre’s una ampolla de champagne de 3.000 euros al típic club d’en Briatore, i el típic home de negocis que ha fet de la Formula 1 el que és avui en dia: una merda. No obstant, donant un cop d’ull als cotxes que amaga en una nau a poc més de 10 kilòmetres de casa seva, una cosa queda clara: Gerard Lopez és l’aficionat als cotxes que a tots ens agradaria ser.

Continua llegint

De Chicago a San Francisco, dia 5: Gateway Arch, Hermann i una barbacoa memorable

Per on anàvem? Ah, sí. Saint Louis. Després del parèntesi que ha significat la entrada dedicada a la Pikes Peak i la que vaig fer sobre la trobada de muscle cars amb la que ens vam creuar per casualitat, avui toca reprendre el viatge a la ciutat més important de l’estat de Missouri. La ruta programada per aquell dia no era especialment llarga. En total, uns 450 kilòmetres amb parades a Washington, Hermann, Jefferson City, Sedalia i arribada final a Kansas City. No sembla gaire però…

El fet de sortir tard de Saint Louis, i un parell d’aturades no programades (una de les quals ja us la he comentat), van fer que acabèssim arribant a Kansas City ben entrada la nit i amb un cansanci més que notable.

Continua llegint

La persecució de Bullit, en versió 2012

La persecució de la pel·lícula Bullit és una de les millors que hi ha a la història del cine. Protagonitzada pel Ford Mustang Fastback d’Steve McQueen i un sinistre Dodge Charger R/T conduit pels dolents de torn, perseguint-se amunt i avall pels carrers de San Francisco, per mi compta amb tots els ingredients que ha de tenir una bona persecució: tensió, una banda sonora que enganxi i — sobretot — autenticitat. I aquesta persecució d’això últim en té… i molt.

En un dels capítols de la sèrie de televisió Alcatraz (S01E13) van voler rendir un particular tribut a aquesta escena mítica de Bullit enfrontant de nou un Mustang amb un Charger. No obstant, aquí els 7.2 litres del motor del Charger R/T original baixen fins els 5.7, mentre que en el cas del Ford, la baixada va dels 6.4 ald 5.0 litres. Coses del downsizing. Tot i així no hi ha motius per queixar-se, oi? Per desgràcia, el que no han pogut emular en aquesta particular recreació és el coolness del irrepetible McQueen. En fi.

Continua llegint

Pupurrí informatiu (XXI)

  1. Dodge acaba de presentar la nova generació del Viper — i amb aquesta en van cinc — tot i que a partir d’ara es comercialitzarà sota la marca SRT. Junt amb la nova versió de carrer, també han presentat el programa de competició que marcarà el retorn de la marca a les ALMS, un motiu ideal per recuperar un mini-documental sobre els èxits del Dodge Viper GTS-R de finals dels 90 i principis dels 2000. (via Autoblog)
  2. Porsche acaba de comprar el circuit de Nardo. Ja sabeu, aquell on es poden agafar velocitats d’escàndol. Tenint en compte que Volkswagen, un dels principals accionistes del fabricant alemany, també és el propietari de la interminable recta de Ehra-Lessen, on el Veyron va marcar el rècord dels 407 km/h, em pregunto on aniran a probar ara la resta de fabricants. (via WCF)
  3. Jalopnik i els seus particulars rànkings. El darrer? 10 maneres de convèncer a la teva dona per comprar el cotxe que tu vols. Val la pena donar-hi un cop d’ull si us voleu comprar un joguet nou. (via Jalopnik)
  4. No sé com deuen ser els vostres records d’infància en relació als cotxes — els meus, amb un Seat 124, un Peugeot 505 i un Renault 21, definitivament podrien ser millors — però els d’aquesta nena de tres anys tenen pinta de ser memorables. Sobretot quan el pare accelera a fons en el seu Audi R8 Spyder. El moment “tall d’injecció” tampoc té desperdici. Turboooo!! (via Carscoop)
  5. Si tingués la sort de tenir un cotxe com el Brabus SLR McLaren Roadster, em venen al cap mil-i-una maneres d’exprimir els més de 600 CV que rendeix el seu V12 bi-turbo: el Nürburgring, una autopista alemanya, qualsevol circuit, etc. Uns il·luminats van preferir temptar la seva sort en un aparcament subterrani, posant-lo a 150 km/h. Es de ser inútiles. (via Diariomotor)
  6. Descapotable, 1.200 CV de potència, 1.500 Nm de par màxim. El Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse és descomunal en tots i cadascun dels sentits. I el seu video promocional tampoc es queda enrera. (via Jalopnik)
  7. Quan un pensa en Chris Harris, normalment espera trobar-se esportius de 400 CV cap amunt capaços d’agafar velocitats màximes rondant els 300 km/h. Fa uns dies, però, el que el va portar a Mallorca va ser el Renault Twizy, una cosa rara que els francesos s’han tret de la màniga amb 17 CV totalment elèctrics. Curiós, si més no. (via Jalopnik)
  8. Tot i que el Pagani Huayra ja és una realitat, això no vol dir que el Zonda s’hagi deixat de banda. Res més lluny de la realitat. Pel que es veu, a can Pagani encara treballen en encàrrecs “especials” per clients encara més “especials” basats en el veterà Zonda. A la darrera evolució li han posat el nom de Pagani Zonda 760 RS, convertint-se de passada en el Zonda més potent que s’ha fet mai. Serà l’últim? Qui sap. Jo ja no m’atreveixo a posar la ma al foc. (via Autoblog)
  9. Quan pensava que ja ho havia vist tot, i després de parlar del Lotus Elan amb les seves llandes en 13″, ara va i em creuo amb aquest Chevrolet Camaro calçat amb llandes de 32″. Trenta-dos!!!!! Al final serà veritat això que deien els maies: l’any 2012 tot s’anirà a la merda. (via Jalopnik)
  10. Com pot ser que es cremin tants super-esportius al poc temps de ser presentats? Ahir un Lamborghini Aventador LP700-4 va quedar reduït a cendres… però abans ha passat el mateix amb el Ferrari 458 Italia i tants altres. És que no fan proves de llarga durada per assegurar-se de que aquestes coses no passin? (via Jalopnik)

Qui vol una rèplica quan es pot tenir l’original?

Creuar-te amb rèpliques de cotxes de competició és algo força habitual, especialment quan parlem de clàssics. Hi ha rèpliques de Porsche 911 Carrera RS, de Fiat 131 Abarth, de BMW M3, de Seat 124-1430, etc. A vegades hi ha rèpliques tan ben parides que fins i tot superen a l’original. Aquest no és el cas del Dodge Viper GTS-R que veieu a les imatges.

L’orgullós propietari d’aquest Viper va adquirir-lo l’any 2010, i es tracta d’una unitat que va competir durant la temporada 1998 de la ma de l’equip Zakspeed. No obstant, la intenció d’aquest alemany no és fer-lo servir en circuits, que és allò pel que va ser dissenyat. No. Aquest home el que vol és poder circular amb ell per la carretera, com qui va amb un Fiat Panda a comprar el diari. Amb aquest objectiu en ment, l’orgullós propietari va decidir deixar-lo en mans de Heurich Classics, un especialista a qui li va encarregar la missió de fer les modificacions necessàries per poder convertir el seu somni en realitat.

Després de retirar el generós difussor posterior, de muntar un fre de ma i modificar tant pinces com pastilles per d’altres més civilitzades, després d’augmentar l’angle de gir, d’instal·lar un seient adicional i de muntar penumàtics de carrer, al propietari encara li quedava una cosa per fer: pintar el seu Viper GTS-R amb els colors de la unitat que es va fer amb les 24 hores del Nürburgring de 1999, patrocinada per Hasseroder. És pot ser més crack?

El resultat és un cotxe calçat amb un motor V8 de 6.2 litres capaç de rendir 600 CV, amb un canvi manual de sis relacions signat per Tremec i amb un pes situat en els 1.350 kilos. Quasi res. El que he dit al principi: qui vol una rèplica quan pots tenir l’original?

Més fotos i info: Carscoop

Dilema del dia: BMW E92 M3 o Dodge Charger de 1969?

Que preferiu: un BMW E92 M3, símbol de la perfecció i la enginyeria alemana, amb un potent 4.0 V8 de 420 CV sota el capó, i capaç de plantar-li cara a mites com el Porsche 911; o un Dodge Charger de 1969, equipat amb un descomunal V8 de 7.0 litres de cilindrada i canyeria directe? Difícil elecció, oi?