Chris Harris compara el Ferrari 288 GTO i el Porsche 959

Chris Harris, el que per molts és el presentador/periodista/escriptor relacionat amb el món del motor que millor s’ho munta (i amb molta diferència) va tenir el plaer de comparar dos mites de la meva infància: el Ferrari 288 GTO i el Porsche 959. Mentre que un representava un enfocament una mica més “salvatge”, si se’m permet l’expressió, l’altre era tot un escaparat tecnológic. Dos cotxes que van ser creats sota la reglamentació Grup B, i que finalment es van acabar reconvertint en cotxes de carrer. Amb quin us quedeu?!

>> Evo Magazine – Video: Part 1 | Part 2 <<

>> Full StoryFerrari 288 GTO | Porsche 959 | Galeria <<

Via Evo Magazine.

Una volta al Nürburgring a dalt d’un Caparo T1

Recordeu que l’altre dia us parlava del Formula 1 ideal que havia dissenyat Adrien Newey i Red Bull per al videojoc Gran Turismo 5? Doncs bé. Aquest recorda molt (moltíssim, de fet) al Caparo T1, una mena de monoplaça amb matrícula que es ven al Regne Unit. La diferència entre aquest últim i el Red Bull X1 Prototype és que el Caparo T1 existeix.

Fa uns dies, la revista Evo va tenir la ocurrència de portar-ne un al Nürburgring per veure que tal anava el trasto. Li va deixar a un tal Phil Bennett, el mateix paio que va clavar una volta d’infart en un Radical SR8, i que és tot un expert al Nordschleife. La volta es va fer amb el circuit obert, pel que no espereu veure apurades com les del Radical. Això si, hi ha un Jaguar XFR que es regala un canto a Adenauer Forst per enmarcar (minut 2:10, mes o menys)…

El Caparo T1, per si no el recordeu, és un Formula 1 per circular per la carretera. Literalment. La carroceria, realitzada en fibra de carboni, és capaç de generar 875 kilos de downforce a 240 km/h, i en total pesa uns 470 kilos. Sota el capó, hi ha un 3.5 V8 molt similar al que equipen els monoplaces de la Indycar, y que rendeix uns 575 cavalls a 10.500 rpm. Com podeu comprobar, no es tracta d’un cotxe “qualsevol”. Mes aviat al contrari.

M’imagino que seria capaç de fer aquest cotxe si s’ho proposesin de veritat. Els 6:11 que va marcar l’Stephan Bellof no semblen tan impossibles ara, oi?

Via Autoblog.

De passeig en un Ferrari F50

Jo no se que passa amb els Ferrari F50: sembla que sigui el eslabon perut entre el genial F40 i el més modern Enzo. Es quasi com si no existís. Cert, la seva estètica va significar un canvi una mica (massa) radical per alguns. El frontal podría ser força millorable. Les llantes no eren res de l’altre món. Cert. Però que em dieu del genial V12 que porta sota el capó, vingut directament del Ferrari 641 que Mansell i Prost van fer còrrer la temporada 1990, i amb un so que et fa caure els calçotets amb un simple copet de gas? Música celestial.

Que fa que el F50 no sigui tan admirat com el F40 o el Enzo? Per començar, el F50 és més difícil de veure que els seus germans: 349 unitats fabricades contra 400 de l’Enzo, i més d’un miler del F40. Podria ser la estètica? Mentre que el F40 (que l’any vinent farà 25 anys) i el Enzo (que ja en té vuit!) han aguantat molt millor el pas dels temps – com els bons vins – i a dia d’avui encara són dissenys plenament actuals, el F50 s’ha quedat amb una imatge molt dels noranta. Definitivament tampoc han de ser les sensacions al volant, tenint un V12 derivat de la Formula 1 bramant just al darrere del teu cap. Sembla que no hi hagi d’haver una resposta clara i raonada. Però el fet és que, a concentració Ferrari, o esdeveniment internacional que vagis, d’F40 i d’Enzos en veuràs – però els F50 sembla que, o bé s’han quedat guardats a casa, o bé han estat enterrats per alguna associació secreta judeo-masónica. A saber.

Per a tots aquells escèptics sobre les bondats del F50, aquí va un video realitzat per la gent d’Evo Magazine. No és res de l’altre món, no us penseu: només un preciós F50 en grigio fosc, voltant per una carretereta indecent del nord de galés. El so és sensacional:

La mateixa publicació va probar en el seu moment els quatre superesportius de Maranello: el 288 GTO, el F40, el F50 i el Enzo. I a que no endevineu quin dels quatre va ser el guanyador? A que no sabeu quin va ser proclamat el millor superesportiu de Ferrari? BINGO! El F50. Un cotxe que posteriorment el van classificar en la posició número #7 d’un total de 100 cotxes, en una mena de “Top 100 Drivers’ Cars“. Alguna cosa bona havia de tenir, oi?

Per a tots aquells que encara prefereixin el Ferrari F40, també podeu nar a fer un tomb pels Alps francessos…

Via: Jalopnik | Foto: Denniske@Flickr