Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Però millor anem cotxe a cotxe, que no tot és tan simple com sembla.

Ford “Escrot” MK2

20180302_114006

A dia d’avui tenim l’Escrot a les instal·lacions que JMR Motorsport té a Cornellà de Terri, a tocar de Banyoles. Porta allà des de fa unes setmanes, primer per identificar uns problemes que veníem arrossegant des de feia mesos, i ara per mirar de solucionar-los.

El que en un principi havia de ser un “repassar els sincros del canvi i mirar uns problemes que tenim amb l’oli i la culata” s’acabarà convertint en un motor Pinto refet de dalt a abaix, un canvi revisat i la instal·lació d’una caixa d’aire per canalitzar millor el flux cap a les trompetes dels carburadors.

Ja sabeu, allò tan perillós del “ja posats”: ja posats que tenim el motor fora, ja posats que desmuntem la culata, ja posats que muntem això nou, ja posats que desmuntem no sé què. I clar, després et donen el pressupost final i se’t cauen els ous a terra. En fi. Tot sigui per una bona causa. Because racecar i aquestes coses.

A títol anecdòtic, i ja per tancar la carpeta Escrot, pocs dies després d’enviar el cotxe cap a Banyoles per fi vaig comprar el frontal que toca. L’Escrot porta la decoració de l’Escort que va guanyar el RAC de 1975 amb una petita diferència: mentre la nostra unitat llueix el logo blau de Ford, l’original de Timo Mäkinen duia la paraula, sense logo. Ara ja no hi haurà tal diferència. Perquè les coses es fan bé o no es fan.

Nota de l’autor: No he entrat en més detalls perquè no tinc ni idea de mecànica. Només sé que l’Ignasi em va trucar per explicar-me tot el que s’havia de fer, vaig dir sí a tot i ara no m’en recordo de res. Abans d’equivocar-me prefereixo no dir res.

Peugeot 205 Rallye

Tot just avui hem deixat el Rallye a la Peugeot de Santa Eulàlia de Ronçana. Allà li muntaran dos amortidors davanters de molla estreta, amb el que el podrem baixar una mica més de davant i jugar amb més reglatges del que ens permetien les suspensions que dúiem fins ara.

I poques novetats més: nous cinturons perquè els que dúiem havien caducat, un nou pom del canvi més llarg, amb el que la mà ja no em picarà al seient cada cop que reduieixi a segona… i poc més. En l’horitzó queda el grup curt, la relació tancada i l’autoblocant, i totes les tonteries que calguin per algun dia poder aconseguir els papers FIA per aquest trasto.

Mazda MX-5 NA

20180610_082658

Quan la gent us parli de swaps, de muntar aquest motor aquí i el canvi d’aquest cotxe en aquest altre, desconfieu. Res és tan simple com llegeixes als foros o veus als tutorials de YouTube. Res. Ens al contrari. Tot és una merda. Fins i tot quan ho tens tot de cara.

Us poso en antecedents. El passat mes de gener vaig comprar un autoblocant. Era d’un 1.8 NB2, a priori 100% compatible amb els NA. I dic a priori perquè aquest 100% és en realitat un 80%. Després de buscar una mica pels interwebs, i de que el venedor em repetís que sí, que els paliers eren compatibles, vaig optar per comprar-los igualment. Així doncs, en 3 dies ja tenia el diferencial autoblocant amb els paliers a joc. Tot en ordre.

Tot en ordre fins que l’Uri, el meu mecànic de confiança, va començar a desmuntar. Primera sorpresa: els paliers eren similars però no iguals. Collonut. Sort que vaig comprar els que encaixaven amb el nou autoblocant “per si de cas”…

Segona sorpresa: els cargols estaven tan vells, oxidats i cascats que no hi havia manera de treure’ls. Premsa per aquí, tres en uno per allà. Al final, a risc de partir la mangueta (creieu-me, no hi havia manera), vam decidir no muntar res, deixar-ho tot com estava, i anar al Monte-Carlo Historique. Parlo del passat gener, recordeu.

Fast forward a juny de 2018. Segon intent. Els cargols de la mangueta surten amb una mica d’esforç. Bé. Muntem els nous silentblocks Powerflex a l’autoblocant, muntem l’autoblocant al cotxe i oh, sorpresa, l’eix de transmissió és massa llarg i no entra. I no entra perquè l’autoblocant té una sortida cap a l’eix de transmissió diferent i tot és una merda i jo vull cremar el cotxe i comprar-me unes bambes i fer-me runner, que segur que tot és més fàcil.

Parlo amb el venedor, em diu que només hi ha dos llargades, contrastem mides, i quedem perquè m’envïi l’eix curt del NB2 1.8, que és el que toca. Tres dies després el rebo i aquest és el punt exacte en el que ens trobem avui.

Pel mig hi ha hagut algunes novetats “menors”. Vaig comprar pastilles Ferodo DS Performance, discos Ferodo (davant) i Necto (darrere), latiguillos metàl·lics Goodridge i líquid de frens de qualitat. Perquè sempre m’han ensenyat que si vull anar més ràpid el que haig de fer primer és millorar la frenada. Tot comprat a Opció Racing, a Terrassa.

També vaig comprar un faldó inferior a IL Motorsport. Pensava que seria més estètica que qualsevol altre cosa però em va alegrar veure que porta unes canalitzacions d’aire cap als frens força ben parides. A TR Lane vaig comprar unes barres. No són unes barres integrals, sino simplement les que queden per darrere del cap. Incorporen una barra per arnesos, tot pensant en una més que possible substitució dels seients originals per bàcquets a mig-llarg plaç. Algú ha dit Tillett?

I aquesta setmana al final m’he decidir i he optat per unes suspensions roscades BC Racing Type RS. Per què aquestes i no unes altres? Doncs perquè són les que m’ha recomanat en Serxio de One Lap Heroes, perquè té el cul pelat de rodar al Nürburgring amb MX-5 NAs amb diferents configuracions, i perquè no sóc gaire de trencar-me el cap.

No us penseu que no vaig mirar altres opcions: GAZ Gold, Tein, HSD, KW, Bilstein. O tenia referències de que eren un cagarro, o no en tenien de regulables en duresa i rebot per l’NA, o simplement costaven més que el propi cotxe. Al final, però, em vaig decantar per la opció més fàcil (i perquè a BC Racing responen molt ràpid, són molt atents, i ja m’han dit que m’ajudaran en el que calgui de cara a la homologació).

Ara falta que arribin, muntar-les, posar els reglatges oportuns, homologar-les, que serà la part entretinguda, i gaudir-les. Gaudir-les sobretot el proper 26 d’octubre, data del meu primer trackday al Nürburgring. Però d’això millor parlem un altre dia.

Renault 5 GT Turbo

L’altre dia li vaig desmuntar els dos fars.

I ja està.

 

 

Anuncis

Didier Auriol fent tests en un Ford Escort MK2

Em complau dir-vos que aquesta setmana l’Ignasi ha començat a desmuntar el motor de l’Escrot. Això vol dir que, si no hi han imprevistos de darrera hora, és probable que el veiem rodar en qüestió d’un parell de mesos. Amb una mica de sort menys i tot. Tenint en compte que no corre des del darrer Costa Brava aviat farà un any, s’ha de reconèixer que és una molt bona noticia. Res millor per celebrar-ho que un video d’un Escort MK2 a mans d’un pilotàs com és Didier Auriol. Un autèntic FES-TI-VAL.

Continua la lectura de “Didier Auriol fent tests en un Ford Escort MK2”

Mäkinen i el RAC de 1975: la veritable història de l’Escrot

rac75_makinen

Us diré una cosa, però que no surti d’aquí. El nostre Escrot, el mateix que està parat des del passat Costa Brava a la espera de que se li revisi el motor, no és l’Escort MK2 que Timo Mäkinen va dur a la victòria al Lombard RAC Rally de 1975. Està pintat igual, retolat igual, porta els mateixos patrocinadors, però és una rèplica. No us ho esperaveu, eh? Per entendre millor per què l’anterior propietari va decidir decorar-lo amb els colors d’Allied Polymer us recomano l’article que Rallycast ha publicat al respecte — RAC RAlly 1975: Mäkinen gana, Waldegaard se desata.

Aquest probablement sigui l’Escort MK2 més bèstia que heu vist mai

esc28_thumb

Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula sabreu que a Colin McRae li agrada molt l’Escort MK2. A qui no? Li agrada tant, de fet, que va encarregar a DJM, una firma d’enginyeria britànica, l’Escort MK2 definitiu. Fins aquí la primera part de la història, que és la menys interessant. La part interessant va venir després, quan la gent de DJM va decidir portar la idea de McRae al límit: aquí ja no només es tractava de fer l’Escort MK2 definitiu, sino d’anar un parell de passos més enllà.

Continua la lectura de “Aquest probablement sigui l’Escort MK2 més bèstia que heu vist mai”

Ja estem inscrits al Rally Costa Brava!

1378627_10151771729186785_929705306_n

Si no teniu plans pel 14 i 15 de març, aquí en va un: animar com bojos a l’Ignasi, en Lluís i l’Escrot en la 62ª edició del Rally Costa Brava. Ahir els organitzadors van publicar una primera llista d’inscrits en la que hi ha una mica de tot: un parell de Lancias 037, el BMW M3 ex-Basas d’en Francesc Gutiérrez, un bon grapat de Porsches 911, etc. L’Escrot està inscrit a la categoria de velocitat catalana, en la que també hi ha un BMW M3, un GT Turbo i un altre Escort MK1.

Continua la lectura de “Ja estem inscrits al Rally Costa Brava!”

The Vatanen Touch.

80acrop_vatanen

La carrera d’Ari Vatanen podria dividir-se en dues etapes: la de Ford i la de Peugeot. Mentre que de la segona tenim els èxits amb els mítics 205 T16 i 205 T16 E2, així com les victòries al Dakar i a la Pikes Peak, el seu únic títol mundial el va aconseguir amb Ford: el de l’any 1981, al volant d’un Escort MK2 patrocinat per Rothmans. El documental que trobareu una mica més avall va ser rodat tot just l’any abans, quan Vatanen va guanyar el britànic de rallyes per segona vegada — l’any 1976 ho va fer amb l’Escrot original, patrocinat per Allied Polymer. Ja sabeu, si voleu veure imatges d’època amb una banda sonora cortesia de la factoria BDA no us el podeu perdre.

Continua la lectura de “The Vatanen Touch.”

Chronodriver Winter Revival. Així va anar la pujada al Farell amb l’Escrot.

Escrot 2

Dissabte passat la meva senyora i jo vam prendre part a la Chronodriver Winter Revival, una pujada en costa de regularitat per vehicles històrics organitzada al Farell. Tal i com vaig mencionar en alguna ocasió durant la setmana passada, aquest ha estat el meu baptisme de rallyes, si és que podem anomenar així a la primera prova en la que surto on la carretera està tancada al trànsit. Per fer-ho tot una mica més interessant, el temps no ens va acabar d’acompanyar en tot el dia, amb pluges més o menys abundants i una boira que, en alguns moments, a dures penes donava per veure una quinzena de metres per endavant.

Continua la lectura de “Chronodriver Winter Revival. Així va anar la pujada al Farell amb l’Escrot.”

Pujada al Farell de regularitat per clàssics. La primera de l’any per l’Escrot.

1469797_586886738031362_623641642_n

L’any passat vam acabar la “temporada” — si és que fer dos rallyes es pot arribar a considerar una temporada — amb la Volta a Osona, una prova de regularitat on ens ho vam passar molt millor del que m’hagués imaginat. Amb el 2014 recen estrenat arriba la primera prova de l’any, també de regularitat, però amb un format que no té res a veure amb la prova osonenca — la pujada al Farell de regularitat per clàssics. Organitzada per Chronodriver, aquesta prova constarà de tres passades: una d’entrenaments i dues de cursa en la que els pilots hauran de clavar el mateix temps en cadascuna de les pujades.

Continua la lectura de “Pujada al Farell de regularitat per clàssics. La primera de l’any per l’Escrot.”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑