Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Però millor anem cotxe a cotxe, que no tot és tan simple com sembla.

Ford “Escrot” MK2

20180302_114006

A dia d’avui tenim l’Escrot a les instal·lacions que JMR Motorsport té a Cornellà de Terri, a tocar de Banyoles. Porta allà des de fa unes setmanes, primer per identificar uns problemes que veníem arrossegant des de feia mesos, i ara per mirar de solucionar-los.

El que en un principi havia de ser un “repassar els sincros del canvi i mirar uns problemes que tenim amb l’oli i la culata” s’acabarà convertint en un motor Pinto refet de dalt a abaix, un canvi revisat i la instal·lació d’una caixa d’aire per canalitzar millor el flux cap a les trompetes dels carburadors.

Ja sabeu, allò tan perillós del “ja posats”: ja posats que tenim el motor fora, ja posats que desmuntem la culata, ja posats que muntem això nou, ja posats que desmuntem no sé què. I clar, després et donen el pressupost final i se’t cauen els ous a terra. En fi. Tot sigui per una bona causa. Because racecar i aquestes coses.

A títol anecdòtic, i ja per tancar la carpeta Escrot, pocs dies després d’enviar el cotxe cap a Banyoles per fi vaig comprar el frontal que toca. L’Escrot porta la decoració de l’Escort que va guanyar el RAC de 1975 amb una petita diferència: mentre la nostra unitat llueix el logo blau de Ford, l’original de Timo Mäkinen duia la paraula, sense logo. Ara ja no hi haurà tal diferència. Perquè les coses es fan bé o no es fan.

Nota de l’autor: No he entrat en més detalls perquè no tinc ni idea de mecànica. Només sé que l’Ignasi em va trucar per explicar-me tot el que s’havia de fer, vaig dir sí a tot i ara no m’en recordo de res. Abans d’equivocar-me prefereixo no dir res.

Peugeot 205 Rallye

Tot just avui hem deixat el Rallye a la Peugeot de Santa Eulàlia de Ronçana. Allà li muntaran dos amortidors davanters de molla estreta, amb el que el podrem baixar una mica més de davant i jugar amb més reglatges del que ens permetien les suspensions que dúiem fins ara.

I poques novetats més: nous cinturons perquè els que dúiem havien caducat, un nou pom del canvi més llarg, amb el que la mà ja no em picarà al seient cada cop que reduieixi a segona… i poc més. En l’horitzó queda el grup curt, la relació tancada i l’autoblocant, i totes les tonteries que calguin per algun dia poder aconseguir els papers FIA per aquest trasto.

Mazda MX-5 NA

20180610_082658

Quan la gent us parli de swaps, de muntar aquest motor aquí i el canvi d’aquest cotxe en aquest altre, desconfieu. Res és tan simple com llegeixes als foros o veus als tutorials de YouTube. Res. Ens al contrari. Tot és una merda. Fins i tot quan ho tens tot de cara.

Us poso en antecedents. El passat mes de gener vaig comprar un autoblocant. Era d’un 1.8 NB2, a priori 100% compatible amb els NA. I dic a priori perquè aquest 100% és en realitat un 80%. Després de buscar una mica pels interwebs, i de que el venedor em repetís que sí, que els paliers eren compatibles, vaig optar per comprar-los igualment. Així doncs, en 3 dies ja tenia el diferencial autoblocant amb els paliers a joc. Tot en ordre.

Tot en ordre fins que l’Uri, el meu mecànic de confiança, va començar a desmuntar. Primera sorpresa: els paliers eren similars però no iguals. Collonut. Sort que vaig comprar els que encaixaven amb el nou autoblocant “per si de cas”…

Segona sorpresa: els cargols estaven tan vells, oxidats i cascats que no hi havia manera de treure’ls. Premsa per aquí, tres en uno per allà. Al final, a risc de partir la mangueta (creieu-me, no hi havia manera), vam decidir no muntar res, deixar-ho tot com estava, i anar al Monte-Carlo Historique. Parlo del passat gener, recordeu.

Fast forward a juny de 2018. Segon intent. Els cargols de la mangueta surten amb una mica d’esforç. Bé. Muntem els nous silentblocks Powerflex a l’autoblocant, muntem l’autoblocant al cotxe i oh, sorpresa, l’eix de transmissió és massa llarg i no entra. I no entra perquè l’autoblocant té una sortida cap a l’eix de transmissió diferent i tot és una merda i jo vull cremar el cotxe i comprar-me unes bambes i fer-me runner, que segur que tot és més fàcil.

Parlo amb el venedor, em diu que només hi ha dos llargades, contrastem mides, i quedem perquè m’envïi l’eix curt del NB2 1.8, que és el que toca. Tres dies després el rebo i aquest és el punt exacte en el que ens trobem avui.

Pel mig hi ha hagut algunes novetats “menors”. Vaig comprar pastilles Ferodo DS Performance, discos Ferodo (davant) i Necto (darrere), latiguillos metàl·lics Goodridge i líquid de frens de qualitat. Perquè sempre m’han ensenyat que si vull anar més ràpid el que haig de fer primer és millorar la frenada. Tot comprat a Opció Racing, a Terrassa.

També vaig comprar un faldó inferior a IL Motorsport. Pensava que seria més estètica que qualsevol altre cosa però em va alegrar veure que porta unes canalitzacions d’aire cap als frens força ben parides. A TR Lane vaig comprar unes barres. No són unes barres integrals, sino simplement les que queden per darrere del cap. Incorporen una barra per arnesos, tot pensant en una més que possible substitució dels seients originals per bàcquets a mig-llarg plaç. Algú ha dit Tillett?

I aquesta setmana al final m’he decidir i he optat per unes suspensions roscades BC Racing Type RS. Per què aquestes i no unes altres? Doncs perquè són les que m’ha recomanat en Serxio de One Lap Heroes, perquè té el cul pelat de rodar al Nürburgring amb MX-5 NAs amb diferents configuracions, i perquè no sóc gaire de trencar-me el cap.

No us penseu que no vaig mirar altres opcions: GAZ Gold, Tein, HSD, KW, Bilstein. O tenia referències de que eren un cagarro, o no en tenien de regulables en duresa i rebot per l’NA, o simplement costaven més que el propi cotxe. Al final, però, em vaig decantar per la opció més fàcil (i perquè a BC Racing responen molt ràpid, són molt atents, i ja m’han dit que m’ajudaran en el que calgui de cara a la homologació).

Ara falta que arribin, muntar-les, posar els reglatges oportuns, homologar-les, que serà la part entretinguda, i gaudir-les. Gaudir-les sobretot el proper 26 d’octubre, data del meu primer trackday al Nürburgring. Però d’això millor parlem un altre dia.

Renault 5 GT Turbo

L’altre dia li vaig desmuntar els dos fars.

I ja està.

 

 

Anuncis

Waldegard i Mikkola provant l’Escort MK2 sobre un llac gelat

Hi ha alguna cosa millor que pilotar un Ford Escort MK2? Sí, fer-ho sobre un llac gelat. En el video que teniu sobre aquestes línies trobareu a Hannu Mikkola i el recentment desaparegut Bjorn Waldegard fent-se un fart d’anar de canto durant l’hivern de 1978. Eren altres temps — i altres cotxes.

Continue reading “Waldegard i Mikkola provant l’Escort MK2 sobre un llac gelat”

Així és el nou Ford Escort. Una vergonya.

Captura de pantalla 2014-04-19 a les 20.03.05

Que una marca recuperi un nom icònic del passat per fer-lo servir en un nou model és força habitual. És una opció que a vegades pot sortir bé, cas d’Abarth, o espantosament malament, cas de Gordini. El nou compacte que Ford ha presentat a Beijing entra més aviat en aquest darrer grup. La raó? Haver triat el nom d’Escort per un model low cost que d’entrada només es vendrà a la Xina.

Continue reading “Així és el nou Ford Escort. Una vergonya.”

The Vatanen Touch.

80acrop_vatanen

La carrera d’Ari Vatanen podria dividir-se en dues etapes: la de Ford i la de Peugeot. Mentre que de la segona tenim els èxits amb els mítics 205 T16 i 205 T16 E2, així com les victòries al Dakar i a la Pikes Peak, el seu únic títol mundial el va aconseguir amb Ford: el de l’any 1981, al volant d’un Escort MK2 patrocinat per Rothmans. El documental que trobareu una mica més avall va ser rodat tot just l’any abans, quan Vatanen va guanyar el britànic de rallyes per segona vegada — l’any 1976 ho va fer amb l’Escrot original, patrocinat per Allied Polymer. Ja sabeu, si voleu veure imatges d’època amb una banda sonora cortesia de la factoria BDA no us el podeu perdre.

Continue reading “The Vatanen Touch.”

Surt a subhasta un Ford Escort MK2 RS 1800 Grup 4 ex-Colin McRae

image (7)

Hi ha tres tipus de Ford Escort. Hi ha els Escorts històrics de veritat, aquells que en el seu dia van estar en mans de pilots com Ari Vatanen o Timo Makinen i en el currículum dels quals trobem victòries a proves mítiques com el RAC o el 1000 Llacs. Després hi ha l’Escrot, un cotxe únic que no admet comparació — ja que la perdria. I després hi ha un tercer grupet on hi ha Escorts que, tot i haver estat restaurats no fa gaire, compten amb arguments més que suficients per poder ser considerats tant o fins i tot millors que els originals. En aquest darrer grup hi ha l’Escort MK2 RS 1800 Grup 4 que avui ens ocupa, una unitat que en el seu dia va posar apunt el propi Colin McRae.

Continue reading “Surt a subhasta un Ford Escort MK2 RS 1800 Grup 4 ex-Colin McRae”

Volta a Osona. Això de la regularitat és molt millor del que em pensava

DSC03241

Dissabte passat vaig prendre part en el meu primer rally, entenent per rally un esdeveniments amb controls de pas, dorsal i transponder. Com ja us vaig comentar fa uns dies, es tracta de la Volta a Osona, darrera prova de regularitat de la temporada organitzada pel Clàssic Motor Club del Bages. No és un rally de velocitat com el Costa Brava, ni tampoc té el ressó d’altres proves de més nivell, però per un servidor de vostés, novell en tot això dels rallyes, la Volta a Osona va ser ben bé com prendre part al famós Rally Monte-Carlo.

Continue reading “Volta a Osona. Això de la regularitat és molt millor del que em pensava”

“Els dorsals eren la primera cosa que els espectadors veien dels meus Escorts.” — Ari Vatanen

tumblr_mvhqzpfDTG1rxobalo1_1280

The Escort suited my style as a glove fits a hand. It was so easy to drive that it must have guessed what I wanted to do. Side numbers were usually the first thing that spectators saw of my Escorts. And I had a smile on my face. — 1981 World Rally Champion Ari Vatanen

Molt fan del comentari sobre els dorsals, sent la primera cosa que els espectadors veien del seus Escorts. Gran cotxe i encara millor pilot.

Coses que no entendrè mai: un cementiri de Cosworths

9910_537789079628134_1490944272_nLa síndrome de Diògenes és un transtorn psicològic en el qual l’afectat no para d’acumular merda sense cap ordre o raó aparent. Normalment es tracta de petits objectes, revistes, trastos, mobles o roba — però a vegades són coses més grans. Com cotxes, per exemple. I aquest és el cas d’aquest cementiri de Cosworths que hi ha en un racó perdut de Suècia. Les fotos no són noves i, de fet, podria ser que fins i tot les hagués publicat en el passat, però no per això deixen de sorprendre.

Continue reading “Coses que no entendrè mai: un cementiri de Cosworths”

Rally Solo Escort 2013

Fa un parell de setmanes es va disputar per terres asturianes el Rally Solo Escort, una prova que com el seu nom bé indica està reservada a models Ford Escort MK1 i MK2. I ja està. Evidentment això té les seves limitacions, com per exemple una llista d’inscrits amb només 25 cotxes. Clar que a canvi es té espectacle del bo amb un dels cotxes més espectaculars que es poden veure a peu de tram.

I de regal, una càmera onboard amb Jesús Ferreiro, guanyador scratch de la prova amb un Escort MK1. Sobra dir que a la que l’Ignasi tingui l’Escrot una mica més per la mà hi anirem sense pensar-nos-ho dues vegades…

Via Racing Gang

Bloc a WordPress.com.

Up ↑