Chris Harris prova els Ferrari F40 i F50 en un dels seus millors videos

Captura de pantalla 2013-09-05 a la(s) 12.08.03

Hi ha cotxes que no requereixen presentació. El Ferrari F40, per exemple. O el F50, menys estimat però igual d’espectacular. Què passa quan li cedeixes aquesta parella de joies a Chris Harris amb la petició expressa d’exprimir-los a fons? Doncs que acabes amb videos tan exquisits com aquest. ESPECTACULAR.

Continue reading “Chris Harris prova els Ferrari F40 i F50 en un dels seus millors videos”

Anuncis

McLaren F1, Ferrari F40 i altres esportius de la era analògica

car_photo_580723_5

Segons diu la rumorologia popular, el Nissan GT-R en la seva darrera evolució pot accelerar de 0 a 100 km/h en dos segons clavats. Per fer-ho només cal activar el Launch Control i prèmer l’accelerador a fons, que la màgia de la electrònica ja s’encarregarà de la resta. En la mateixa línia, James May va demostrar que per anar a més de 400 km/h en un Bugatti Veyron no cal cap habilitat especial.

Continue reading “McLaren F1, Ferrari F40 i altres esportius de la era analògica”

Sóc l’únic que troba molt a faltar el programa Best Motoring International?

És per videos com aquest pels que realment trobo a faltar el programa Best Motoring International. Qui si no tindria els sants collons de juntar en un circuit com Suzuka una sel·lecció d’esportius entre els que hi ha un Ferrari F40, un F50, un F355 Berlinetta, un Lamborghini Diablo SV, un Nissan Skyline GT-R R34 i tres Porsches: un 996 GT3, un 993 GT2 i un 993 Turbo? Estem parlant de la Best Motoring Superbattle 2000, una mena de batalla final entre els millors cotxes de l’any.

Continue reading “Sóc l’únic que troba molt a faltar el programa Best Motoring International?”

Per què conformar-se amb un F50 quan pots tenir-ne dos?

El misteriós propietari del Rolls Royce Phantom que feia el cabra per un prat d’herba, del Ferrari Enzo WRC que feia “trams” per camins de terra o del Ferrari 288 GTO que treia flames en plan salvatge la ha tornat a liar, i aquest cop ho ha fet amb no un sino dos Ferrari F50. Tot i que sempre se l’ha considerat “menor” respecte als altres integrants de la nissaga iniciada amb el 288 GTO, amb el F50 sempre he tingut una mena de sentiments trobats: el seu motor V12 era una autèntica obra d’art, i tot i que estèticament no és un dels cotxes més macos de la història, no se li pot negar la essència 100% italiana que respiren totes i cadascuna de les seves corbes.

El misteriós usuari de YouTube que puja aquests videos respon al nom de TaxTheRich100, i tot i que pot ser jo no aniria tant lluny fent segons quines coses amb aquests joguets de mig milió d’euros, s’ha de reconèixer que l’home li posa ganes.

De passeig en un Ferrari F50

Jo no se que passa amb els Ferrari F50: sembla que sigui el eslabon perut entre el genial F40 i el més modern Enzo. Es quasi com si no existís. Cert, la seva estètica va significar un canvi una mica (massa) radical per alguns. El frontal podría ser força millorable. Les llantes no eren res de l’altre món. Cert. Però que em dieu del genial V12 que porta sota el capó, vingut directament del Ferrari 641 que Mansell i Prost van fer còrrer la temporada 1990, i amb un so que et fa caure els calçotets amb un simple copet de gas? Música celestial.

Que fa que el F50 no sigui tan admirat com el F40 o el Enzo? Per començar, el F50 és més difícil de veure que els seus germans: 349 unitats fabricades contra 400 de l’Enzo, i més d’un miler del F40. Podria ser la estètica? Mentre que el F40 (que l’any vinent farà 25 anys) i el Enzo (que ja en té vuit!) han aguantat molt millor el pas dels temps – com els bons vins – i a dia d’avui encara són dissenys plenament actuals, el F50 s’ha quedat amb una imatge molt dels noranta. Definitivament tampoc han de ser les sensacions al volant, tenint un V12 derivat de la Formula 1 bramant just al darrere del teu cap. Sembla que no hi hagi d’haver una resposta clara i raonada. Però el fet és que, a concentració Ferrari, o esdeveniment internacional que vagis, d’F40 i d’Enzos en veuràs – però els F50 sembla que, o bé s’han quedat guardats a casa, o bé han estat enterrats per alguna associació secreta judeo-masónica. A saber.

Per a tots aquells escèptics sobre les bondats del F50, aquí va un video realitzat per la gent d’Evo Magazine. No és res de l’altre món, no us penseu: només un preciós F50 en grigio fosc, voltant per una carretereta indecent del nord de galés. El so és sensacional:

La mateixa publicació va probar en el seu moment els quatre superesportius de Maranello: el 288 GTO, el F40, el F50 i el Enzo. I a que no endevineu quin dels quatre va ser el guanyador? A que no sabeu quin va ser proclamat el millor superesportiu de Ferrari? BINGO! El F50. Un cotxe que posteriorment el van classificar en la posició número #7 d’un total de 100 cotxes, en una mena de “Top 100 Drivers’ Cars“. Alguna cosa bona havia de tenir, oi?

Per a tots aquells que encara prefereixin el Ferrari F40, també podeu nar a fer un tomb pels Alps francessos…

Via: Jalopnik | Foto: Denniske@Flickr

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑