Bugatti Veyron Grand Sport Vitesse versus Pagani Huayra

Captura de pantalla 2013-06-20 a la(s) 11.11.59

Imagineu-vos que teniu un parell de milions d’euros a la butxaca (és molt imaginar) i esteu pensant en comprar-vos un cotxe nou. Deixant de banda el mercat dels clàssics o esportius com el Ferrari F40 (perquè si jo tingués dos milions d’euros aquest seria el primer de la llista), podriem dir que les opcions es redueixen a dos: el Bugatti Veyron i el Pagani Huayra. Cert és que pel que val un Veyron jo abans em comprava un Porsche 991 GT3, un 991 Turbo S, un Cayman S, un 991 Carrera Cabrio i un Panamera híbrid (i encara em sobrarien diners per un 964 Carrera RS, per exemple), però això és un altre tema. Avui toca parlar d’aquests dos: Huayra versus Veyron, Veyron versus Huayra.

Continua llegint

Amb vostés, el Zonda i Huayra personals d’Horacio Pagani

Captura de pantalla 2013-05-02 a la(s) 13.30.21

Espero que el darrer video de Chris Harris, on no arriba a obrir la boca en cap moment, sigui només un avanç del que ens espera la setmana que ve, perquè després de veure aquests dos minuts de música celestial és difícil no quedar-se amb ganes de més. En ell tenim un Pagani Zonda S, el qual ja comença a acusar el pas dels anys (sobretot si el comparem amb els més recents McLaren P1 i Ferrari LaFerrari), al costat del nou Huayra (un cotxe que a mi encara no m’ha convençut del tot). Lluny de ser dos Paganis més, aquestes dues unitats són el Huayra i el Zonda personals d’un tal Horacio Pagani.

Continua llegint

Així es va crear el Pagani Huayra

Un any després de presentar-se, encara no li he trobat la gràcia al Pagani Huayra. No dubto que sigui tecnològicament més avançat que el Zonda al que substitueix, ni més ràpid. Tampoc dubto que els acabats hagin millorat o que el nou motor V12 bi-turbo empenyi més que l’atmosfèric del model anterior. Simplement li falta algo: la màgia del Zonda, la espectacular simplicitat del Aventador LP700-4. No sé. Algo.

Una cosa no treu l’altre. Que no m’agradi no vol dir que no se li hagi de reconèixer el mérit de ser una obra d’art amb rodes. Una mica sobrecarregada, sí. Però una obra d’art, en definitiva. A les fotos que trobareu més avall es veu clarament el per què: cada peça, per petita que sigui, podria estar exposat tranquilament en una exposició d’art. Per convertir-se en una realitat, el nou Pagani Huayra ha necessitat 5 anys des del primer moment en el que Horacio Pagani va agafar un llapis per dibuixar com podria ser el substitut del Zonda.

En el video que el fabricant italià ha publicat recentment es pot veure tot aquest procés, tant pel que fa a la creativitat com al propi procés de fabricació tant del cotxe com dels elements que el conformen. Només per veure com s’han fet els escapaments de titani ja val la pena veure’l. No obstant, per impressionant que sigui tot plegat, a mi encara no m’han convençut. Qui sap si amb l’arribada de versión més prestacionals (els equivalents del Zonda F, el Zonda R i el Zonda Cinque) canvio d’opinió. Ara per ara, si tingués mig milió d’euros que dilapidar en un cotxe — i hagués de comprar necessàriament un cotxe modern — probablement acabaria optant pel Lamborghini Aventador LP700-4.

Pagani Huayra: tanta expectació per això?

Avui s’ha presentat de forma oficial el Pagani Huayra, el esperadíssim substitut del Zonda. La primera impressió no es bona, la veritat sigui dita, tot i que és possible que quan el vegi en directe a Ginebra la cosa canvïi. El fet és que el nou Huayra – nom que ve d’un fabricant argentí i que té alguna cosa a veure amb el vent – sembla un Pagani Zonda preparat per algun tuner alemany de torn. El morro, per començar, és absolutament horrible amb aquesta descomunal entrada d’aire, especialment si el comparem amb el Zonda.

La silueta recorda bastant al Zonda, pel que tot plegat sembla més una evolució que una revolució – precissament el contrari del Ferrari FF. A les portes “de gavina”, que encara haig de decidir si m’agraden o no en el nou Pagani, s’ha de sumar una trasera que prescindeix d’alerons. I és que l’aerodinàmica és precissament una de les pedres filosofals d’aquest trasto. Enlloc d’un ala al darrera, compta amb quatre flaps d’accionament asimètric que ajuden al cotxe a entrar a les curves activant-se de forma independent.

Una de les altres coses que no m’ha acabat de fer el pes és el motor: el 7.3 V12 atmosfèric que han equipat les darreres evolucions del Zonda – R, Cinque – dona pas a un 6.0 V12 bi-turbo, amb el que ja podem dir adéu a una de les bandes sonores més impressionants que hi ha hagut en els darrers anys. Clar que quan un pensa en els 700 cavalls i els 1000 Nm de par que ofereix el nou motor AMG, la cosa ja no sap tan de greu…

La veritat és que un servidor es queda amb la sensació de que l’han timat… una mica. Després de tant de temps parlant d’aquest trasto, tantes fotos espia, tantes informacions filtrades… i, sobretot, després d’un primer model tan genial i perfecte com el Zonda, el nou Pagani Huayra la veritat és que m’ha deixat una mica fred. Suposo que amb el temps m’aniré acostumant… espero.

Atenció al minut 0.47, on es pot veure clarament com treballen els flaps dels que parlava. És força curiós de veure, la veritat.

Més info a la entrada que he escrit per MotorFull | Video: Evo Magazine