El curiós cas del BMW 325i que va “participar” a les 12 hores de Sebring de 1988

tumblr_lqoy98XD7S1qjy9yso1_1280

L’altre dia, remenant una mica per Tumblr, vaig topar-me amb aquesta curiosa foto. En ella apareix un BMW E30 “IMSA” que pel que es veu estava inscrit a les 12 hores de Sebring de 1988. La informació que he pogut trobar al respecte és entre molt escasa i absolutament nula. Segons Racing Sports Cars, el cotxe és un 325i inscrit per l’equip Red Line Racing (#46) , amb Mike Guido, Mike Graham i Alan Crouch com a pilots. Malauradament (pel que es pot llegir) no va aconseguir classificar-se per la cursa al no poder baixar el seu millor temps de 2:44.966, un temps 49 segons més lent que la pole marcada pel Porsche 962C de Robinson/Holbert. Em pregunto què hagués passat si enlloc de fer-ho amb aquest 325i, Guido/Graham/Crouch s’haguessin inscrit amb un BMW M3 com els que ja començaven a despuntar per Europa.

Un BMW Serie 3 IMSA a les 12 hores de Sebring de 1988

Aquest cap de setmana s’han disputat les 12 hores de Sebring, amb victòria sorpresa pel Peugeot 908 privat de l’equip Oreca. L’equip francés ha quedat per davant dels Audi i els Peugeots oficials en una cursa molt accidentada, on fins i tot un LMP1 de l’equip Highcroft HPD s’ha arribat a colar en segona posició.

Enguany, la cursa forma part de les ALMS i de la Intercontinental Le Mans Cup, tot i que no sempre ha estat així, ja que durant força temps, la prova va ser puntuable per les IMSA Series (un campionat que a Europa va guanyar molta fama gràcies als Audi 90 Quattro IMSA GTO). El fet és que avui Speed Hunters ha publicat una retrospectiva de la cursa de 1988, que va ser dominada pels Porsche 962 (com de costum per aquelles dates). La sorpresa més gran ha estat trobar-me aquest genial BMW Serie 3 entre els participants…

Via Speed Hunters.

Ferrari F40 LM IMSA

El Ferrari F40 és un dels meus cotxes favorits. Està allà dalt,juntament amb el McLaren F1 i el Opel Meriva. Si a més a més parlem de la versió de curses LM, el meu teclat corre un risc altíssim de quedar inundat amb babetes. Amb prop de 800 cavalls, el F40 LM és un dels meus somnis eròtics motoritzats.

Avui en dia, de curses de GT hi ha a tot arreu. Amb més o menys pressupost, tenim series mundials com la GT1, o campionats nacionals com l’espanyol (cada cop més descafeinat, per cert). A finals dels anys 80, però, el panorama era sensiblement diferent. No hi havia un campionat GT de nivell com a tal, sino que quasi tots els campionats estaven reservats per prototips.

Aquesta situació és la que es va trobar Ferrari quan va voler aprofitar el potencial del F40. I en vista de que a la vella Europa poca cosa es podia fer, els de Maranello (juntament amb el preparador Michelotto) van fer les amèriques. Això si: no de forma oficial, ja que era l’importador francés el que es va encarregar de financiar l’aventura yankee.

La IMSA GTO Series era un campionat on els cotxes estaven basats en cotxes de carrer. O quasi: el Audi 90 Quattro IMSA GTO no es que fos gaire semblant al Audi 90 del veí. Però si que era un campionat força competitiu amb marques com Nissan, Ford o Mazda competint a nivell oficial. Això per no mencionar la marca que va donar caràcter mundial al campionat: Audi.

Ferrari France va fer debutar el F40 LM IMSA el 1988 a Laguna Seca amb un pilot desconegut: un jove francés de nom Jean Alesi. En aquella cursa, el Ferrari va arribar a dominar la cursa al principi, fins que els imbatibles Audi Quattro van posar la directa i es van fer amb un doblet. Tercer no estaba gens malament per un debut…

El 1990, el pressupost es va acabar i l’aventura va arribar a la seva fi. Una aventura que es repetiria a les BPR Series a mitjans dels noranta, sent el F40 el únic cotxe que va poder plantar-li cara al McLaren F1 GTR en el any del seu debut. En total es van construir 19 unitats, de les quals la gran majoria no va arribar a competir de forma oficial, sino que van anar a parar a col·leccions privades. Fins i tot una va acabar convertint-se en una barchetta…

Via: Speed Hunters