Baltimore, i els circuits urbans de la Indycar

El Valencia Street Circuit és, juntament amb el traçat de Monte-Carlo, l’únic circuit totalment urbà de la Formula 1. No obstant, i a diferència de Monaco donat les particularitats històriques d’aquest, el traçat valencià és qualsevol cosa menys urbà: graaaans escapatòries, un asfalt que ja el volguèssin altres circuits permanents del calendari, unes instal·lacions molt millor que les que es poden trobar, per exemple, a Spa-Francorchamps, etc. En definitiva, Valencia compta amb tots els avantatges d’un circuit permament, sense ser-ho.

Als Estats Units les coses es fan d’una manera diferent. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana s’ha disputat una prova de la Indycar al traçat urbà de Baltimore. Només cal veure les imatges per adonar-se del diferent enfoc amb el que veuen les curses els nordamericans: l’asfalt és una merda, ple de sots i amb un ferm tan irregular com el de les obres de l’Eix Transversal a Vic, per limitar la velocitat hi ha chicanes a mitja recta fetes amb un parell de “pianos” mal colocats, el pitlane és una perfecte definició del caos més absolut, quasi no hi ha escapatòries, etc. Es pot demanar més? El resultat és una cursa in-fi-ni-ta-ment més emocionant que la que la Formula 1 va disputar a València, amb molt més contacte entre els participants i enfocada, principalment, per a que l’espectador s’ho passi d’allò més bé.

Menys Tilke i més traçats urbans merdosos, senyors.

Via MotorpasiónF1

Els 10 finals de cursa més estúpids, segons Jalopnik

M’imagino que recordareu el final d’infart a les últimes 500 milles d’Indianapolis, on el pilot que aleshores liderava la cursa es va estampar de forma incomprensible al darrer revolt. Prenent aquest estúpid accident com a punt de partida, Jalopnik i els seus lectors han escollit els 10 finals de cursa més surrealistes de la història. Entre ells trobareu el vergonyós espectacle d’Austria 2002, quan Barrichello va deixar guanyar Schumacher sobre la mateixa línia de meta… o el meu favorit: la cursa de la F3000 a Monaco l’any 2003. No diré més per no espatllar la sorpresa…

Via Jalopnik

 

 

Com perdre les 500 milles d’Indianapolis de la forma més tonta…

Ahir es van disputar les 500 milles d’Indianapolis, on el català Oriol Servià sortia en una molt meritòria 3ª posició. Finalment, el pilot de Pals només va poder classificar-se en 5ª posició després d’una cursa on quasi sempre va estar situat als llocs capdavanters. Ara bé, el més destacat va ser la forma en la que el jove pilot Hildebrand va perdre una cursa que tenia guanyada: a la darrera volta, al darrer revolt, ell solet. Sens dubte, el #EPICFAIL del dia va pel pilot nordamericà.

Via MotorpasiónF1.

Oriol Servià sortirà tercer a les 500 milles d’Indianapolis

Quan ja ningú comptava amb ell, quan quasi no s’en parlava, quan tothom el donava per retirat, va l’Oriol Servià i casca el tercer millor temps als entrenaments qualificatius de les 500 milles d’Indianapolis (que enguany, per cert, celebra celebra la edició número 100!!). Déu n’hi do. Després de tants problemes amb equips, espònsors, després de que ningú comptés amb ell tot i ser un molt bon pilot… ja anava sent hora que arribés un resultat d’aquests. Ara només queda confirmar-lo a la cursa de diumenge vinent. Entre això, el Gran Premi de Monaco i un dinar a casa dels sogres, la cosa es presenta interesant.

Més info: Competició.cat