Ja es pot jugar amb el configurador online del nou Jaguar F-Type

D’entre tots els cotxes que es van presentar al saló de París, un dels que més em van agradar va ser el nou Jaguar F-Type. A la espera de que els britànics presentin la variant coupé, de moment ens haurem de conformar amb la versió descapotable, la qual s’oferirà inicialment amb tres motoritzacions diferents: un V6 bi-turbo amb 340 i 380 CV de potència, i un V8 Supercharger de 5.0 litres capaç de rendir 495 CV. El preu de partida rondarà els 80.000 euros, el que convertirà al nou F-Type en una molt bona alternativa al Porsche Boxster i el Cayman, dos models que fins ara han viscut en relativa tranquilitat sense que cap altre models els fes ombra.

Pensant en tots aquells a qui no els hi queda altre opció que somiar desperts en poder tenir algun dia un joguet com aquest, Jaguar ha obert al públic el configurador online del seu nou biplaça. Després de xafardejar una mica les diferents configuracions que s’ofereixen, em quedo amb les llandes Blade en mida 20″, un discret Lunar Grey Metallic per l’exterior i la capota en color vermell.

Via Jaguar

 

Anuncis

Queden tres dies per les 24 hores de Le Mans, hora de començar a calentar motors

Quan encara no m’he recuperat de tot el que van donar de sí les 24 hores del Nürburgring, aquest cap de setmana es disputa l’altra gran cursa de l’any: les 24 hores de Le Mans. Els alicients per la edició d’enguany no són pocs: Audi farà debutar el nou i revolucionari R18 e-tron quattro, Toyota substitueix a Peugeot com a alternativa als alemanys, presentant-se amb un no-menys-revolucionari TS030 Hybrid, Marc Gené sortirà en un Audi R18 TDI ultra com a pilot oficial d’Audi, Nissan correrà en un invent al que han batejat com a DeltaWing, diferent a tot el que coneixiem fins ara, etc. Abans de que comenci la cursa, i sense que serveixi de precedent (perquè habitualment penjo les coses sempre a posteriori), que tal si posem uns quants videos per anar fent ambient?

Continua la lectura de “Queden tres dies per les 24 hores de Le Mans, hora de començar a calentar motors”

Moment zen del dia: Jaguar D-Type

Tot i que en general m’encanten els clàssics, la veritat és que mai m’han acabat d’interesar els esportius anteriors als anys 60. Evidentment, com en tot, sempre hi ha excepcions: qualsevol Ferrari 250, el Porsche 356… o el Jaguar D-Type. Aquest darrer és el protagonista d’aquesta entrada, gràcies a un video on es pot veure una unitat recentment restaurada per JAGtechnic, cirulant tranquilament per la campinya britànica. Un moment zen en tota regla…

El Jaguar D-Type va arribar a guanyar les 24 hores de Le Mans els anys 1955, 1956 i 1957… i d’ell va sorgir el Jaguar XK-SS, un dels meus favorits de sempre (i de l’Steve McQueen, també!). Bàsicament, es tractava de la versió de carrer del D-Type: imagineu-vos una versió de carrer del Audi R18 TDI que enguany ha guanyat les 24 hores de Le Mans i tindreu una idea del que parlo. Amb raó m’agrada tant, el que explica el seu valor proper als 7,7 milions d’euros…

Via Autoblog

Cult of the Turbo: Porsche 997 GT2 RS vs. Ferrari F40 vs. Noble M600 vs. Jaguar XJ220

No és per ser repetitiu, però avui us volia ensenyar un nou video cortesia de la revista britànica Evo Magazine i presentat pel gran Chris Harris. En aquest cas, la comparativa en qüestió enfrenta els millors esportius turbo-alimentats d’ara i sempre, començant pel genial Porsche 997 GT2 RS, el mític Jaguar XJ220, el brutal Noble M600 i el meu favorit: el Ferrari F40.

El Porsche 997 GT2 RS ofereix ni més ni menys que 611 cavalls. Evidentment, és el més modern i avançat de tots, i això es nota a la carretera, amb una entrega de potència molt linial tot i la brutal patada dels dos turbos que calça el sis cilindres. El Noble M600, per la seva part, brilla per la seva simplicitat (una mica com el F40, en paraules del propi Harris). Una de les coses que més sorprén és el manettino mitjançant el qual pots variar la entrega de potència. No obstant, no és com el de Ferrari, que modifica la entrega de potència i els reglatges del canvi, sino que en el cas del Noble, aquesta rodeta treballa directament amb el mapping del motor, oferint diversos nivells de potència depenent del que necessitem en cada moment: tenim el mode Road, amb 450 cavalls; el Track, amb 550; i el Race, amb 650. Sis-cents cincuanta.

El Jaguar XJ220, per la seva banda, pot té a veure amb el Porsche. De fet, és quasi la antítesi. Mentre que l’alemany té una entrega quasi linial, el britànic té més turbo-lag que cap altre cosa: quan acceleres, pràcticament has d’esperar un parell de segons fins que passa alguna cosa, el que obliga a anticipar-se a quasi tot. En termes de rendiment id’entrega de potència, el XJ220 poc té a fer contra la competència. No obstant, segons Harris el Jaguar és tot el que s’espera d’ell: un super-esportiu que quan deixa anar tota la potència, corre que se les pela. I després està el Ferrari F40. El que ofereix el millor so, les sensacions més pures. El més atleta. El que té més punts en comú amb un cotxe de competició. Només cal veure com li canvia la cara a Chris Harris a la que fot peu avall.

La veritat és que tots ells ofereixen pràcticament el mateix, però cadascun d’ells ho fa d’una forma ben diferent. Mentre que el Porsche és un turbo força linial, el Jaguar XJ220 és tot turbo-lag; mentre que el Noble és un cotxe modern amb un aire old school, el Ferrari F40 roça quasi la perfecció. Jo ja sé amb quin em quedo, i vosaltres?

Via Evo Magazine | Trobareu l’article complet i escanejat a VWVortex

La curiosa història de la Ford Transit amb el motor del Jaguar XJ220

L’altre dia, mentre navegava una estoneta per Tumblr, em vaig creuar amb aquesta curiosa fotografia. En ella podem veure el que sembla ser una Ford Transit normal i corrent, una de les mil-i-una furgos que es pasen el dia amunt i avall fent repartiments i entregues. Als laterals, de fet, es pot llegir Goodwood Estate – Repairs & Maintanance, que traduït al cristià, vindria a ser algo així com Propietat de Goodwood – Reparaciones i Manteniment. Res extraordinari, doncs.

No obstant, hi ha algo que falla, algo que ens diu que no estem davant d’una furgo qualsevol: les llantes. Tal i com s’aprecia a les imatges, es tracta de les mateixes rodes que també portava el Jaguar XJ220, el super-esportiu que a principis dels 90 va ser l’orgull nacional dels britànics. El fet és que la relació entre la Ford Transit i les llantes del XJ220 no és casual, ni molt menys: sota l’aparença (quasi) normal d’aquesta furgoneta, s’hi amaga un motor 3.5 V6 turbo-alimentat de 550 cavalls, desenvolupat per TWR partint de la base el mateix motor que feia servir el Metro 6R4. Estem parlant, en definitiva, d’una mula de proves amb la que els enginyers de Jaguar volien fiabilitzar al màxim el motor del XJ220.

Pilotat per Justin Law (aquí amb el Jaguar XJR8/9, des del minut 2:31), es va deixar veure pel Goodwood Festival of Speed marcant un registre de 63,15 segons a la pujada. Per que us feu una idea, el XJR8/9 del video anterior ho va fer en 44,4.

Desgraciadament, la informació sobre aquest trasto no abunda… ni a internet, així que qualsevol contribució adicional que pogueu fer serà certament agraïda.

WikipediaFord Transit Forum

La col·lecció privada de Ralph Lauren…

M’imagino que quan un pensa amb el nom de Ralph Lauren, el primer que li ve al cap és gent pija amb polos i camises lluint el famós “cavallet” al pit. Doncs sí, així és, res més lluny de la realitat. Però l’home darrera una de les marques més “exclusives” que hi ha també és un gran col·leccionista de cotxes. Entre els trastos que figuren a la seva col·lecció privada hi ha autèntiques joies com un Bugatti Type 57SC Atlantic Coupe, un Ferrari 250 Testarossa, un Jaguar XK-SS o un Bugatti Veyron.

La única cosa que em sap greu d’aquesta col·lecció és que, veient les fotos, un es queda amb la sensació que els cotxes no surten a passejar sovint… per no dir gairebé mai. I aquests cotxes, si han estat fabricats és precisament per ser conduits. Com passa a les col·leccions de Jim Glickenhaus o Jay Leno. Clar que totes aquestes fotos també podrien correspondre a una exbició temporal a una galeria d’art – cosa que, en vista de la qualitat dels cotxes, autèntiques obres d’art, tampoc m’extranyaria. Sigui el que sigui, el fet és que estem parlant d’una de les col·leccions més exquisites que hi ha (i que siguin conegudes públicament).

Via TheAutoUnion.

Una volta a Le Mans l’any 1956…

Molt ha canviat el circuit de Le Mans al llarg dels anys: des de la recta de sortida i el pitlane, fins les chicanes a Mulsanne o la baixada a Tertre Rouge. Per això he trobat curiós aquest clip que he descobert a IEDEI, el blog del meu amic Syed. En aquest video no només podem veure com era el traçat l’any 1956, sino que, a més a més, podem sentir els comentaris del pilot, Mike Hawthorn, al volant d’un preciós Jaguar D-Type. Càmera instal·lada al darrera, micròfon enganxat al pit… i llestos. A rodar!

És impressionant veure gent rodant amb bicicleta i circulant com qui no vol la cosa. Molt han canviat les coses des d’aleshores…

Via IEDEI.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑