Japó i els cotxes

A poc que hagueu estat una mica atents als comptes de Twitter i Instagram sabreu que fa unes setmanes vaig estar passant uns dies al Japó amb la meva dona. És un país que m’encanta i que em fascina per molts motius: la gent, el menjar, la cultura, els paisatges, els barris, etc. Sovint penso que acabaria abans dient el que no m’agrada…

supercar 10

Llavors és quan us parlo de les passejades per Omotesando, dels racons perduts per Daikanyama, de ho bé que es menja a Dotonbori, de la bogeria que és Shibuya o de la màgia de Gion. No obstant, com que sé que si seguiu aquest blog no és per les recomanacions turístiques sino per la afició a les quatre rodes, crec que el millor serà que vagi al gra.

jdm 1

Japó i els cotxes. Un món apart.

No sé quina imatge mental teniu de Tokyo els qui no hi heu estat mai, però ja us asseguro que no tot és producte domèstic. Hi ha molt Skyline, molt Subaru, molt GT-R, molt Type R. Però al costat d’aquests sempre hi ha quelcom diferent i, en molts casos, sorprenent.

euro 1

Parlo de clàssics europeus de segona i tercera fila, cotxes que en els que ni tan sols ens hi fixaríem si els veièssim pels carrers de Barcelona. Parlo de tuners com AC Schnitzer o Alpina, de superesportius, de hot-rods, de clàssics americans dels anys 30.

vintage 2

Si hagués de definir en una sola paraula el que he vist aquests dies per Tokyo, Kyoto i Osaka, aquesta seria “varietat”. On si no pots trobar un Lotus Elan aparcat en mig d’un carrer qualsevol? O un Mercedes-Benz 300CE 6.0 AMG, altrament conegut com a The Hammer? Que tal un Lotus Europa, un Fiat 850 Coupe o un Peugeot 205 que ni era Rallye ni GTI?

20180505_160053

Doncs vaig veure tots aquests, i més. I això tenint present que no vaig anar a cap cars and coffee, ni a cap museu, ni a cap exposició, ni a cap circuit. Simplement passejava pels carrers, càmera — o més aviat mòbil — en mà i me’ls trobava.

supercar 7

Obviament és més fàcil creuar-te amb un Ferrari a la Avinguda Pearson de Barcelona que no pas a Nou Barris, i Japó en aquest sentit no és gaire diferent. D’aquí que quan passejava amb la dona per Omotesando sempre estava més pendent de la calçada que no pas dels aparadors.

ginza 2

Ginza és un altre bon exemple, amb el showroom de Nissan com a punt de partida ideal.

lotus 4

No obstant, veure el darrer Ferrari o el Porsche de moda no és tan difícil si saps moure’t una mica. A mi el que em fascinava era perdre’ns per un carrer — és com viatgem la meva dona i jo: escollim un barri i comencem a agafar carrers a l’atzar, ara cap aquí, ara cap allà — i de sobte tronar-te amb un immaculat Lotus Elan dels seixanta. Encara estic en xoc.

lotus 1

I qui diu un Lotus Elan diu un Lotus Europa. Tot i que d’aquest cas concret m’agradaria parlar en un altre article del tipus “llocs que no ets pots perdre a Tokyo si t’agraden els cotxes”.

euro 3

No molt lluny de l’Europa vaig topar-me amb el que probablement sigui un dels cotxes que més em va sorprendre de tot el viatge: el Mercedes-Benz 300CE 6.0 AMG, altrament conegut com a The Hammer. Parlem d’un dels primers models d’AMG, quan aquest encara era un tuner semi-independent del fabricant alemany…

tuners 2

Un altre dels trets curiosos del Japó, sobretot quan parlem de cotxes alemanys en particular, és la gran quantitat de tuners que hi ha. Alpina, Brabus, AC Schnitzer — n’he vist més aquests dies que en els darrera 5 anys a casa nostra.

euro 4

Més coses que em van sorprendre: la afició que els japonesos senten pels fabricants italians, sobretot Maserati i Alfa Romeo. I em sorprén perquè són marques que, fora d’Itàlia, quasi sempre estan eclipsades per rivals alemanys.

jdm 3

Obviament, i tractant-se d’un país amb una indústria del motor tan potent, els cotxes japonesos van ocupar bona part del protagonisme. Sobre aquestes línies teniu un Integra Type amb el JDM starter pack al complet: seient Bride, cinturons Takata, etc.

jdm 4

Hi havien de modificats, cosa que després de tants videos de Best Motoring i Hot Version no hauria de sorprendre a ningú, però també d’originals en perfecte estat de revista, com aquest NSX de la primera fornada…

jdm 6

És sorprenent, i una mica indignant, la quantitat de versions ben parides que ens perdem fora del mercat japonés. Clama al cel especialment el cas de Subaru, amb versions STI del Legacy o el nou Levord que farien les delicies dels enamorats dels familiars prestacionals…

vintage 5

Els Minis, sobretot els originals, també tenien el seu espai. I és que en un país on el metre quadrat es paga a preu d’or cada centímetre compta!

moto 1

En un país amb marques com Honda, Yahama o Kawasaki, no és d’estranyar que el tema motos també tingui el seu ganxo. A destacar la indecent quantitat de motos de dos temps que vaig veure. No en sé gaire però 2 temps i 400 centímetres cúbics sona bastant terrorífic…

moto 2

Menció apart mereix la Honda Motocompo que vaig trobar a un Autobacs — la versió nipona del que aquí seria el Norauto — de Daikanyama. Es tracta d’una moto plegable que es venia com a opció amb l’Honda City allà per principis dels 80s. Un cop plegada tenia la mida exacta per encabir-se al maleter.

vintage 6

La cosa més bizarra que vaig veure? Probablement aquest hot-rod, caçat als voltants d’Omotesando.

uk 4

En fi. Les fotos parlen per sí soles. Si esteu pensant en anar-hi no us ho penseu dues vegades, que no us decepcionarà. I si ja teniu coll avall que hi aneu, doncs no us limiteu a els típics barris de Shibuya, Shinjuku i Asakusa. Perdeu-vos pels barris, agafeu carrers a l’atzar, que mai se sap: pot ser hi ha alguna sorpresa amagada rere la següent cantonada…

 

Anuncis

Alfa Romeo Giulia Sprint GTA i Toyota Corolla AE86 Sprinter Trueno, la extranya parella

tumblr_mukk7uWgYj1r179z3o1_1280

Les dos fotos que trobareu en aquesta entrada són les úniques que he trobat d’una sèrie de la que m’agradaria veure més material. Perquè l’Alfa Romeo Giulia Sprint GTA m’agrada, perquè el Toyota Corolla AE86 Sprinter Trueno m’agrada, i perquè aquesta estètica tan japonesa també m’agrada. I és que no sé que tenen les fotos fetes en aquest racó del món, que tenen un ganxo especial. O pot ser és el fet de que m’agradi tant aquest país i la seva cultura automobilística. Qui sap. El fet és que si en trobeu/teniu més, us agrairia m’ho féssiu saber. Gràcies per endavant.

Continue reading “Alfa Romeo Giulia Sprint GTA i Toyota Corolla AE86 Sprinter Trueno, la extranya parella”

Conduint un Skyline GT-R original per les millors carreteres del Japó, el viatge ideal?

IMG_1829

Tot i que sembli mentida, a mi no només m’agraden els Porsche. En entrades anteriors us he deixat un bon grapat de pistes per saber que entre les meves altres passions hi ha un esportiu japonés de 1971 força emblemàtic, conegut al país del sol naixent com a Hakusoka. Estic parlant del Nissan Skyline GT-R KPGC10, un cotxe que per alguna extranya raó em torna boig. A mi i a molta més gent, com queda clar en aquest article publicat a SPEEDHUNTERS que m’ha deixat en estat de shock.

Continue reading “Conduint un Skyline GT-R original per les millors carreteres del Japó, el viatge ideal?”

Això és un Mercedes-Benz descapotable a l’estil Bosozoku

tumblr_ml4q7bdFy71s0m17do1_1280

Fa un parell d’horetes que he trobat aquestes fotos per Tumblr i encara no m’he recuperat de l’ensurt. En elles tenim un pobre e inocent Mercedes-Benz SLC (C107) descapotable infectat per un virus japonès anomenat Bosozoku. Els símptomes són inequívocs: innecessaris alerons de proporcions exagerades, colors estridents, tubs d’escapament surrealistes, entrades i sortides d’aire en les que podria viure una familia de quatre membres de classe mitjana, etc. Us asseguro que he vist carrosses de la rua de Nadal menys vistoses que aquesta desgràcia amb rodes… i tot i així no sé per quina raó no puc deixar de mirar-lo.

Continue reading “Això és un Mercedes-Benz descapotable a l’estil Bosozoku”

Car spotting al Japó

japan

Japó compta amb una de les cultures del motor més fascinants que conec. Molt més que la americana o la europea o qualsevol altre que us vingui al cap. És una barreja en la que podem trobar pràcticament de tot: des de muscle cars americans a tuners europeus com Alpina o Brabus, passant per berlines d’altes prestacions tipus AMG, tuners nipons que semblen trets d’una pel·lícula de ciència ficció, clàssics europeus de tota la vida o esportius italians amb interessants modificacions. No hi falta de res. I el millor de tot és que un tampoc s’ha de despentinar gaire per trobar-los. Caminant per barris com Ginza o Omotesando, perdent-se pels carrerons que queden a tocar de Harajuku, passejant pels voltants de Shibuya, un sempre ha d’anar amb la càmera a punt per si de cas. I a vegades ni així. Per qüestions logístiques (de pes, bàsicament) enlloc d’agafar la rèflex vaig optar per la NEX-5, una càmara ideal per retratar cotxes aparcats (sobretot de nit) però horrible quan aquests es mouen ja que és força lenta a l’hora d’enfocar. Tot i així, veiet el resultat en conjunt, crec que tampoc ha quedat tan malament…

Com sempre, trobareu totes les fotos (154) a Google+. Fetes les introduccions, comencem?

Continue reading “Car spotting al Japó”

Tancat per (mini) vacances

Si veieu que en els propers dies estic una mica callat és perquè estaré fora. De vacances. Molt lluny. Visitant el país d’on venen els Lancer, els Imprezas i els Skylines. Els RX-7, els NSX i els Civic. On mengen sushi i teriyaki. I ramen, i yakisoba. Japó. Ens veiem a la tornada.

Circulant pel carrer en un Porsche 962C

Fa unes setmanes, Chris Harris va publicar un video imprescindible on es posava al volant del Porsche 962C i aprofitava l’avinentesa per entrevistar al seu dissenyador: Norbert Singer. Si no l’heu vist no us el perdeu, val molt la pena. No obstant, per impressionant que pugui arribar a ser posar-se al volant d’un dels cotxes més importants de la història de l’automobilisme, imagineu-vos per un moment com seria poder-ho fer pel carrer, en el dia a dia, camí del supermercat. D’això va aquest video, un video del que ja us vaig avançar un petit teaser fa uns dies.

Continue reading “Circulant pel carrer en un Porsche 962C”

NISMO Festival 2011

Si una cosa saben fer bé els japonesos són els festivals del motor. No fa gaire us parlava del Japan Lotus Day i del Gazoo Racing Festival, trobades dedicades en exclusiva a un fabricant — Lotus-Caterham la primera, Toyota-Lexus la segona — i que sovint tenen com a escenari el Fuji Speedway. Recordo que en tots dos casos no vaig poder evitar mencionar el NISMO Festival, un esdeveniment al que hi aniria encantat.

L’any passat vaig publicar un video boníssim que mai em cansaré de veure. Aquest any la qualitat pot ser ha baixat una mica en aquest sentit, però Speed Hunters ja s’ha encarregat de compensar-ho amb una cobertura excelent — com ve sent habitual — de Dino Dalle Carbonare. Sigui perquè sóc molt fan dels Skyline (sobretot del KPGC10 al R33), perquè des de que Pedro De La Rosa va guanyar el campionat Super GT sempre he sentit una certa fascinació per aquest campionat o perquè sóc un enamorat del Japó, el fet és que a mi aquests festivals em tenen mig obsessionat.

A nivell europeu, Ferrari fa algo similar amb els Ferrari Days, celebrant el final de temporada tot convidant als pilots de la Scuderia en un esdeveniment on es barregen clàssics com el Ferrari 512 M, la Ferrari Challenge o els espectaculars FXX. Per la seva part, Porsche (la divisió nordamericana, com a mínim) celebra cada tres o quatre anys les Rennsport Reunion a diferents circuits d’Estats Units — la darrera va ser a Laguna Seca fa un parell de mesos. No obstant, per alguna extranya raó, l’exotisme d’aquests festivals japos m’atrau més i tot que aquestes trobades de Porsche i Ferrari.  Continue reading “NISMO Festival 2011”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑