Així es veu Laguna Seca des d’un Porsche 911 S de 1967.

Captura de pantalla 2014-08-16 a les 17.19.58

Què pot passar quan a un pilot oficial de Porsche li deixes un 911 S de 1967 en un circuit com Laguna Seca? Doncs que tens un video viral assegurat. En el video en qüestió, publicat per RACER, tenim a Patrick Long aprofitant totes i cadascuna de les 8.100 rpm a les que gira el motor d’aquest 911 durant una de les sessions d’entrenaments de la Rolex Monterey Motorsport Reunion, una de les tres-centes cites que aquesta setmana tenen lloc a la ciutat californiana, i en la que es reuneix la créme de la créme del motor clàssic no només nordamericà.

Continua llegint

El megapost de la Rennsport Reunion IV a Laguna Seca

La Rennsport Reunion és una trobada que es celebra cada tres o quatre anys als Estats Units. Tal i com comenta Hurley Haywood, tot va començar durant la celebració del 50º aniversari de l’arrivada de Porsche als Estats Units, un esdeveniment que va tenir lloc a Monterey ara ja fa uns anys. L’èxit de participació va ser tal que els responsables de Porsche North America van decidir engegar un projecte dedicat en exclusiva al fabricant alemany. L’objectiu no era altre que reunir el millor de la marca, cada tres o quatre anys i en un circuit diferent, a fi i efecte de poder gaudir dels millors models de la marca allà on ha de ser: un circuit.

La quarta edició de la Rennsport Reunion va tenir lloc a Laguna Seca ara fa uns mesos (ho sé, no tinc perdó). Entre els cotxes que s’hi van donar cita no hi faltava de res: des del Porsche 917K a coses més modernes com el 956 o el 997 GT3 R Hybrid, passant per d’altres llegendes de la marca com ho puguin ser el 911 en totes les seves configuracions possibles, el 550 Spyder o barchettas com el 908/3. També hi havia el Porsche 935 Moby Dick de 1978, una exposició que recollia els models més emblemàtics i exitosos de la marca i uns aparcaments plagats amb models sortits de la factoria d’Stuttgart-Zuffenhausen.

Continua llegint

Porsche i el Corkscrew de Laguna Seca, la darrera obra de Straßenversion

Fa uns mesos us vaig parlar d’Alexander Walker, un artista de Washington que es fa anomenar Straßenversion i a qui tinc la sort de conèixer en persona. Entre el seu repertori hi ha un cartell promocional pel Gran Premi de Nova York de 2013 (no oficial, de totes maneres, tot i que va arribar a ser publicat per Jalopnik) i diverses obres fetes amb la tècnica del stencil — algunes millor que d’altres, la veritat sigui dita. No obstant, la seva darrera creació és la que més m’agrada de totes.

Com es pot veure a la imatge, està inspirada en una fotografia del Corkscrew de Laguna Seca (és que Llevataps en català sona fatal, ho sento) feta durant la Rennsport Reunion 2011. En ella hi tenim un Porsche 917K pintat amb els colors de Martini, un 908/3 de Gulf i un 906 vermell. Tot i que d’art no en sé gaire com de cotxes (un tema del que tampoc és que domini gaire), haig d’admetre que m’encanta, tant pels cotxes que hi surten com pel toc impressionista i els GOGOGOGO repartits per tot arreu. Sigui perquè té un cert valor artístic o perquè en Xander ha tingut la sort de creuar-se amb un mecenes sense gaire idea, el fet és que l’original ja l’ha colocat per uns $700. Jo ja li he dit que em guardi una còpia…

Continua llegint

Una volta a Laguna Seca en un Shelby Cobra

El món dels cotxes clàssics és molt particular. T’ha d’agradar. I molt. Si ens fixem en els cotxes d’avui en dia, no és difícil adonar-se que un Clio Sport pugui ser infinítament més ràpid i efectiu que un Renault 5 Turbo. El mateix es pot dir d’un Cayman si el comparem amb un 911 2.7 Carrera RS, o d’un Ford Mustang GT respecte d’un Shelby Cobra. O no? No obstant, hi ha un factor que els cotxes moderns no poden (ni podran mai) igualar: les sensacions que es viuen al volant. I el so, i l’acceleració, la interacció amb el motor, la direcció, la suspensió, la tracció, les frenades, el pas per curva. La llista és interminable.

Per entendre tot plegat, què hi ha millor que un bon video il·lustratiu? En aquest cas, tenim un Shelby Cobra rodant a molt bon ritme per Laguna Seca, en una de les curses del Monterrey Historic Festival. Al volant hi va un tal Jim Farley, vice-president del Grup Ford. El millor de tot? Cada cop que endolla l’accelerador quan el cotxe està encarat a la recta. Ja sabeu. Volum ben alt i a gaudir.

Via Autoblog

L’aniversari del Ferrari 250 GTO a Pebble Beach es converteix en una orgia automobilística en tota regla

Enguany es celebren 50 anys des que el primer Ferrari 250 GTO va sortir de les instal·lacions que el fabricant italià té a Maranello. En aquest mig segle, el valor de cadascuna de les unitats no ha parat de crèixer, fins al punt de que, a dia d’avui, s’estima que cada unitat (les que tenen un historial relativament normal) deu rondar uns 20 milions d’euros. Molt més si es tracta d’algun dels xasís amb un historial important, evidentment. En total? Doncs uns 400 milions d’euros, pel cap baix.

Per celebrar aquesta efemèride, i aprofitant la celebració del Concorso d’Eleganza a Pebble Beach (que ja quasi compta amb la mateixa repercussió que els festivals de Goodwood), a Monterrey es van reunir 21 unitats provinents de tot el món. Si tenim en compte que només es van fabricar 39 unitats en total, incloent tres 250 GTO/64 amb la carroseria dissenyada per Pininfarina, un es pot fer a la idea del nivell que aquesta orgia automobilística.

Entre d’altres, hi havia el 250 GT Sperimentale de 1961 (xasís 2643GT, heredat d’un 250 GT SWB al que li van muntar el motor 3.0 V12 de curses), el xasís 3223GT, considerat el primer 250 GTO oficial, el xasís 3705GT, considerat el que té el millor historial, incloent una victòria de classe (segon absolut) a Le Mans ’62 i totes les curses en les que va participar l’any 1965; o el xasís 5571GT, el primer 250 GTO/64 Pininfarina, campió a Daytona l’any 1964. No obstant, si m’haig de quedat amb un aquest és el plata amb la franja transversal groga i la rodona blanca, el disseny que mig segle després van tornar a oferir amb el 599 GTO.

Alguns d’ells, no tots, fins i tot van tenir els pebrots de rodar amb ells al circuit de Laguna Seca. Tenint en compte el que valen, la veritat és que no els culpem, però les coses com són: aquests cotxes van estar dissenyats per ser conduits. I si no, que li diguin a Nick Mason. Per sort els organitzadors van poder trobar cotxes de “rellenu” per farcir una mica la graella: algun Ferrari 250 GT Lusso, un parell de 250 GT SWB, algun que altre 250 GT Tour de France, etc. Res com tenir diners.

Via Autoblog Monterrey | Laguna Seca

Uns quants videos de kàrting…

Aquí va una petita selecció de videos de kàrting

En el primer podem veure uns paios rodant a Laguna Seca amb karts de marxes de 125cc. M’imagino que deuen portar els recorreguts de canvi més llargs que hi ha, perquè les rectes semblen interminables – i tres quarts del mateix per les curves, que quasi totes són a fons!! El “llevataps” (en català no sona gens bé!!) també impressiona bastant, tot i que un servidor es segueix quedant amb el video dels paios que van rodar amb kart pel Nürburgring

En el segon video podem veure una bona melé en una cursa benèfica que es va disputar a Monte-Carlo sota la pluja. Amb un circuit així, i amb l’asfalt en aquestes condicions… la cosa es veia venir. A mig video perdo el compte, però diria que de 25 “afectats” no baixa la cosa…

Finalment, en el tercer clip trobarem la pitjor celebració de victòria de la història de la humanitat. En serio. Tonto es una paraula que es queda molt curta per definir al pilot que va guanyar la cursa. El paio es diu Daniel Morad, i l’any passat es va proclamar campió mundial de la Rotax. Segons la font, representa que el cordó de la bota se li va enrotllar al disc de fre, bla bla bla… Jo, per contra, sóc dels que pensa que les mans han d’estar sempre al volant. Si no, sempre hi ha el risc de fer el pena… com el del video.