Colorín colorado, la història de Lancia se ha acabado.

Lancia-Ypsilon-2011-5

Fa uns dies Sergio Marchionne va anunciar la fi de la marca Lancia tal i com la coneixem. A partir d’ara el fabricant italià es centrarà en el petit Ypsilon, un model que passarà a comercialitzar-se únicament al mercat italià ja que aquest és l’únic que segueix comprant productes de la marca. Més que una mort en el sentit estricte de la paraula, el que ha fet Marchionne és induir Lancia al coma, com molt bé explica Autoblog en aquest article.

Continua llegint

Pot una rèplica de Lancia Stratos ser millor que l’original?

lancia-stratos_0

Si volem comprar un Lancia Stratos tenim dues opcions: hipotecar la nostra casa a 40 anys, o adquirir una de les moltes rèpliques que hi ha al mercat. Quan parlo de rèpliques no em refereixo a les recreacions cutremanguis de Ferrari sobre la base d’un Peugeot 406 Coupe o un Pontiac Fiero. Parlo de rèpliques quasi idèntiques al disseny de Bertone, que caminen tant o més que el model original, i que costen una fracció del que valen aquests. Fa uns dies la revista britànica Autocar ha publicat una video-prova del Lister Bell STR, una rèplica quasi exacte del cotxe que tantes tardes de glòria va donar a pilots com Sandro Munari o Bjorn Waldegard.

Continua llegint

A què espera Lancia per fabricar aquest cotxe?

Lancia-Delta-3

El declivi de Lancia s’hauria d’estudiar a les escoles de negoci. Una marca que a finals dels 80 i principis dels 90 encara gaudia d’una certa reputació gràcies als èxits en competició, i que en qüestió de pocs anys va acabar convertida en una ombra del que havia estat, amb una gama de models amb pretensions premium que despertaven menys interés que un congrés de filatèlia.

Continua llegint

El dia que Juha Kankkunen quasi es deixa la mà pilotant un Lancia.

tumblr_m852lamswN1rxobalo2_1280

Quasi em cremo les cames i les mans quan vaig fer allò. Accionava l’accelerador a mà. Sortia fum dels meus guants pel que havia de canviar de mà constantment. Però no em volia rendir, per més mal que em fes.

Juha Kankkunen, després de veure com es trencava el cable de l’accelerador en mig d’un tram al 1000 Llacs, el seu rally “de casa”. Corria la temporada 1990 i tot i aquest incident el pilot finlandés va aconseguir finalitzar en una més que decent cinquena posició scratch. El guanyador? Un tal Carlos Sainz amb el Toyota Celica ST165.

Continua llegint

Joies abandonades: d’un Lancia 037 a un Alpine A220

98a5267d7ad19a87326cb2949bb7159bo-640x480

Avui, en un nou capítol de “coses que no entendré mai”, una petita sel·lecció de cotxes abandonats pels que més d’un i de dos que em conec donarien el seu ronyó esquerra. En serio. Com m’expliqueu si no com pot ser que un Lancia 037 aparentment “perfecte” acumuli un parell de dits de pols en un garatge abandonat de ves a saber on? O que un preciós Alpina A220 (un dels cotxes més macos que han participat mai a les 24 hores de Le Mans) estigui mig destrossat sota muntanyes de merda? O que una persona amb la síndrome de Diògenes acumuli tones d’escombraries sobre un Bugatti dels anys 30?

Continua llegint

Lancia Delta Integrale, with pure engine sounds

tumblr_lyyyinkNSk1r4j5axo1_1280

Podria tirar-me hores i hores parlant de Lancia, una marca que allà pels anys 80 era un autèntica referència de l’automobilisme mundial, però que des de llavors no ha fet altre cosa que petar-se tota la bona imatge acumulada en tots aquells anys per acabar oferint cotxes mediocres que, de fet, ni tan sols són seus. Serveixi aquest video per recordar el que un dia va ser el fabricant italià — i de passada, el mundial de rallyes: cotxes que es movien, que sonaven com havien de sonar, i pilots que veritablement s’havien de barallar amb el cotxe per marcar un bon crono. Ah, i tot plegat “with pure engine sounds”. Es pot demanar més?

Continua llegint