De Chicago a San Francisco, dia 5: Gateway Arch, Hermann i una barbacoa memorable

Per on anàvem? Ah, sí. Saint Louis. Després del parèntesi que ha significat la entrada dedicada a la Pikes Peak i la que vaig fer sobre la trobada de muscle cars amb la que ens vam creuar per casualitat, avui toca reprendre el viatge a la ciutat més important de l’estat de Missouri. La ruta programada per aquell dia no era especialment llarga. En total, uns 450 kilòmetres amb parades a Washington, Hermann, Jefferson City, Sedalia i arribada final a Kansas City. No sembla gaire però…

El fet de sortir tard de Saint Louis, i un parell d’aturades no programades (una de les quals ja us la he comentat), van fer que acabèssim arribant a Kansas City ben entrada la nit i amb un cansanci més que notable.

Continua llegint

De Chicago a San Francisco, dies 1 i 2: Chicago

Perdoneu-me per endavant, però durant les properes setmanes us donaré una mica la tabarra amb el viatge que la meva dona (encara m’haig d’habituar a aquest terme, creieu-me) i un servidor vam fer per Estats Units. Com ja sabeu, el periple ens va portar de Chicago a San Francisco travessant nou estats: Illinois, Indiana, Missouri, Kansas, Colorado, Arizona, Utah, Nevada i California. Sis mil dos-cents kilòmetres en els que vam tenir pràcticament de tot: ciutats, deserts, muntanya, cultius, pastures, costa, sol, fred, calor, etc.

La raó per la que vam iniciar el recorregut a Chicago és perquè la idea original, com la de tothom qui per primer cop pensa en creuar els Estats Units de costa a costa i en cotxe, era fer la Ruta 66. Després d’inspirar-me amb el llibre Road Trip USA, imprescincible si voleu fer rutes per Nordamerica, i de tele-transportar-me a través de les entrades del molt recomanable blog Scouting NY, vam decidir que enlloc cenyir-nos a la Ruta 66, pot ser seria millor fer una ruta més al nostre gust, creuant l’estat de Colorado i, ja que estem, pujant a la Pikes Peak. La excusa oficial? Una mica de muntanya no ens vindria malament. Sorprenentment, la Mireia va dir que si… i aprofitant l’avinentessa, també vaig colar l’Indianapolis Motor Speedway. Si, ho sé. No me la mereixo.

Continua llegint