L’hora de les homologacions

M’han explicat tantes històries i batalletes de les itevés que, ara que toca homologar tot el que li he muntat al Mazda, no puc evitar estar una mica cagat. La llista és llarga: des de les barres TR Lane a les suspensions BC Racing, passant per la admissió Jackson Racing o les estabilitzadores H&R. Posats a muntar, fins i tot he muntat coses que no sé ni què són ni per què serveixen, com poden ser els “end links”.

Hi ha coses que em sorprendria molt que em tiressin enrere. Suspensions o barres són modificacions força habituals, i més en el cas concret del MX-5. D’altres, en canvi, dependran una mica més del estat d’ànim del senyor que m’atengui a la itevé. En principi tot hauria de sortir bé, però fins que no ho vegi mecanografiat a la fitxa no m’ho creuré.

El fet és ara tinc a l’Uri, l’amic-homologador, fent tota la paperassa per poder tirar el projecte endavant. Veure’m com acaba tot plegat.

Parlant de modificacions, la darrera que he muntat no ha estat exempta de polèmica (a nivell domèstic, i també una mica a Instagram, a tenor dels comentaris que la gent ha anat deixant). Es tracta d’un volant. L’enèssim volant. Però en aquest cas és un volant especial. Oi tant si és especial. És un Momo Benetton F1 Edition, el Volkswagen Polo Harlequin dels volants.

Va ser veure’l un dia per Twitter que vaig pensar que quedaria de conya al Mazda. Setmanes després vaig trobar un per eBay a bon preu, amb caixa original i tot, i no m’ho vaig pensar.

Sé que no és del gust de tothom, i menys de la meva dona, però crec que una mica de color ni li anirà malament al Mazda, sobretot tenint en compte que, cromàticament, el meu MX-5 és una mica, com ho diríem, avorrit. Això, i que no hi ha un volant més dels anys 90s que aquest. I això m’agrada.

d74433cc6d9ad2117578fb0169596695

Amb 220374 km el cotxe segueix funcionant força bé. L’embragatge — no només el disc sino bona part del conjunt — aviat haurà de ser renovat, al que s’haurà de sumar el fer-li la distribució i canviar la bomba d’aigua, que són coses que vull fer des del primer dia i amb la tonteria ja han passat dos anys. Bon moment per posar-lo en dic sec, i més ara que hem engegat un parell de projectes nous…

Anuncis

Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

Inspirat pel Ringbanana de #OneLapHeroes, el plantejament inicial no podria ser més simple: agafar un MX-5 qualsevol, modificar quatre coses bàsiques, començant per les suspensions i els pneumàtics, i convertir-lo en una mena de ringtool sense complicacions. No m’hi volia deixar gaire calers i, donats els meus nuls coneixements de mecànica, quantes menys coses remenés, millor.

A vegades, per desgràcia, teoria i pràctica acaben agafant camins diferents. El primer que va caure va ser l’autoblocant. Després van venir els frens, les barres TR Lane i les suspensions BC Racing. Després li va tocar el torn al radiador, al ventilador i, “ja posats”, també vaig canviar els “manguitos” per uns de silicona. La idea, de cara al Nürburgring, era plantar-me aquí, que per començar ja estava prou bé.

View this post on Instagram

Doncs el Mazda ja està al taller. El proper cop que el vegi, si no hi ha imprevistos de darrera hora, serà uns centímetres més baix, amb suspensions @bcracingna, estabilizadores @hrspezialfedern, una nova admissió @jacksonracing, manguitos de silicona everywhere… Ah, i les barres #TRLane. I els silentblocks Powerflex. I el radiador i el ventilador. I els pneumàtics. Allò del "ja posats". La ruina. Esperem que valgui la pena… Copiarem els reglatges del #Ringbanana, la inspiració que en part va fer que acabés comprant-me el Mazda, culpa de @onelapheroes. És un bon punt de partida. Espero. El pilot que fa les voltes, per cert, és diu @pi.gabriele, i aquest cap de setmana el teniu al Circuit disputant les Blancpain Endurance Series en un Mercedes #mazda #miata #mx5 #mazdamx5 #mazdamiata #miatana #mx5na #eunos #eunosroadster #maranellomotors #trackday #tracktool #ringtool

A post shared by Colla Verglas (@collaverglas) on

Per raons que ara no venen al cas, barres, suspensions, radiador, ventilador i “manguitos” no s’han muntat fins ara, per allò del “no dejes para hoy lo que puedas hacer mañana”. I clar, amb la cita amb el Nürburgring a poques setmanes vista, seria una llàstima no fer un esforç i muntar també una admissió més ben parida, oi?

La cosa se’n va anar definitivament de les mans el dia que vaig dur el cotxe a Maranello Motors i en Luís, el mecànic, va començar amb el clàssic a la par que perillós JA POSATS: “ja posats” que muntem suspensions estaria bé substituir també els silent-blocks per uns de Powerflex; “ja posats”, tampoc estaria de més canviar les estabilitzadores; si les agafes, “ja posats” compra també end links regulables. I així tot.

I jo, que sempre m’he fiat molt del criteri dels professionals, sobretot quan en saben molt més que jo, cosa que per un altre banda no és difícil, sobretot si parlem de mecànica, vaig dir sí a tot.

Aquella mateixa tarda vaig acabar comprant estabilitzadores H&R, end links, que no sé què són però pa’lante, camber bolts, per poder donar més caigudes i, com qui va a l’Ikea i acaba sortint amb coses que no necessitava ni tenia cap mena d’intenció de comprar, també vaig acabar amb una barra de torretes IL Motorsport.

La guinda al pastís ha estat un joc de pneumàtics Nankang NS-2R en llanda 15″, unes gomes de les que només he sentit coses bones i que tinc moltíssimes ganes de probar. Per no voler-me deixar gaire calers la cosa se m’ha acabat anat lleugerament de les mans. Un pou sense fons, vaja.

El resultat de tot plegat suposo que no el veure fins d’aquí a un parell de dies, però així sobre el paper promet ser interessant a la par que incòmode, sobretot amb un viatge de tres mil kilòmetres en 4 dies a la vista. Seguirem informant.

Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Però millor anem cotxe a cotxe, que no tot és tan simple com sembla.

Ford “Escrot” MK2

20180302_114006

A dia d’avui tenim l’Escrot a les instal·lacions que JMR Motorsport té a Cornellà de Terri, a tocar de Banyoles. Porta allà des de fa unes setmanes, primer per identificar uns problemes que veníem arrossegant des de feia mesos, i ara per mirar de solucionar-los.

El que en un principi havia de ser un “repassar els sincros del canvi i mirar uns problemes que tenim amb l’oli i la culata” s’acabarà convertint en un motor Pinto refet de dalt a abaix, un canvi revisat i la instal·lació d’una caixa d’aire per canalitzar millor el flux cap a les trompetes dels carburadors.

Ja sabeu, allò tan perillós del “ja posats”: ja posats que tenim el motor fora, ja posats que desmuntem la culata, ja posats que muntem això nou, ja posats que desmuntem no sé què. I clar, després et donen el pressupost final i se’t cauen els ous a terra. En fi. Tot sigui per una bona causa. Because racecar i aquestes coses.

A títol anecdòtic, i ja per tancar la carpeta Escrot, pocs dies després d’enviar el cotxe cap a Banyoles per fi vaig comprar el frontal que toca. L’Escrot porta la decoració de l’Escort que va guanyar el RAC de 1975 amb una petita diferència: mentre la nostra unitat llueix el logo blau de Ford, l’original de Timo Mäkinen duia la paraula, sense logo. Ara ja no hi haurà tal diferència. Perquè les coses es fan bé o no es fan.

Nota de l’autor: No he entrat en més detalls perquè no tinc ni idea de mecànica. Només sé que l’Ignasi em va trucar per explicar-me tot el que s’havia de fer, vaig dir sí a tot i ara no m’en recordo de res. Abans d’equivocar-me prefereixo no dir res.

Peugeot 205 Rallye

Tot just avui hem deixat el Rallye a la Peugeot de Santa Eulàlia de Ronçana. Allà li muntaran dos amortidors davanters de molla estreta, amb el que el podrem baixar una mica més de davant i jugar amb més reglatges del que ens permetien les suspensions que dúiem fins ara.

I poques novetats més: nous cinturons perquè els que dúiem havien caducat, un nou pom del canvi més llarg, amb el que la mà ja no em picarà al seient cada cop que reduieixi a segona… i poc més. En l’horitzó queda el grup curt, la relació tancada i l’autoblocant, i totes les tonteries que calguin per algun dia poder aconseguir els papers FIA per aquest trasto.

Mazda MX-5 NA

20180610_082658

Quan la gent us parli de swaps, de muntar aquest motor aquí i el canvi d’aquest cotxe en aquest altre, desconfieu. Res és tan simple com llegeixes als foros o veus als tutorials de YouTube. Res. Ens al contrari. Tot és una merda. Fins i tot quan ho tens tot de cara.

Us poso en antecedents. El passat mes de gener vaig comprar un autoblocant. Era d’un 1.8 NB2, a priori 100% compatible amb els NA. I dic a priori perquè aquest 100% és en realitat un 80%. Després de buscar una mica pels interwebs, i de que el venedor em repetís que sí, que els paliers eren compatibles, vaig optar per comprar-los igualment. Així doncs, en 3 dies ja tenia el diferencial autoblocant amb els paliers a joc. Tot en ordre.

Tot en ordre fins que l’Uri, el meu mecànic de confiança, va començar a desmuntar. Primera sorpresa: els paliers eren similars però no iguals. Collonut. Sort que vaig comprar els que encaixaven amb el nou autoblocant “per si de cas”…

Segona sorpresa: els cargols estaven tan vells, oxidats i cascats que no hi havia manera de treure’ls. Premsa per aquí, tres en uno per allà. Al final, a risc de partir la mangueta (creieu-me, no hi havia manera), vam decidir no muntar res, deixar-ho tot com estava, i anar al Monte-Carlo Historique. Parlo del passat gener, recordeu.

Fast forward a juny de 2018. Segon intent. Els cargols de la mangueta surten amb una mica d’esforç. Bé. Muntem els nous silentblocks Powerflex a l’autoblocant, muntem l’autoblocant al cotxe i oh, sorpresa, l’eix de transmissió és massa llarg i no entra. I no entra perquè l’autoblocant té una sortida cap a l’eix de transmissió diferent i tot és una merda i jo vull cremar el cotxe i comprar-me unes bambes i fer-me runner, que segur que tot és més fàcil.

Parlo amb el venedor, em diu que només hi ha dos llargades, contrastem mides, i quedem perquè m’envïi l’eix curt del NB2 1.8, que és el que toca. Tres dies després el rebo i aquest és el punt exacte en el que ens trobem avui.

Pel mig hi ha hagut algunes novetats “menors”. Vaig comprar pastilles Ferodo DS Performance, discos Ferodo (davant) i Necto (darrere), latiguillos metàl·lics Goodridge i líquid de frens de qualitat. Perquè sempre m’han ensenyat que si vull anar més ràpid el que haig de fer primer és millorar la frenada. Tot comprat a Opció Racing, a Terrassa.

També vaig comprar un faldó inferior a IL Motorsport. Pensava que seria més estètica que qualsevol altre cosa però em va alegrar veure que porta unes canalitzacions d’aire cap als frens força ben parides. A TR Lane vaig comprar unes barres. No són unes barres integrals, sino simplement les que queden per darrere del cap. Incorporen una barra per arnesos, tot pensant en una més que possible substitució dels seients originals per bàcquets a mig-llarg plaç. Algú ha dit Tillett?

I aquesta setmana al final m’he decidir i he optat per unes suspensions roscades BC Racing Type RS. Per què aquestes i no unes altres? Doncs perquè són les que m’ha recomanat en Serxio de One Lap Heroes, perquè té el cul pelat de rodar al Nürburgring amb MX-5 NAs amb diferents configuracions, i perquè no sóc gaire de trencar-me el cap.

No us penseu que no vaig mirar altres opcions: GAZ Gold, Tein, HSD, KW, Bilstein. O tenia referències de que eren un cagarro, o no en tenien de regulables en duresa i rebot per l’NA, o simplement costaven més que el propi cotxe. Al final, però, em vaig decantar per la opció més fàcil (i perquè a BC Racing responen molt ràpid, són molt atents, i ja m’han dit que m’ajudaran en el que calgui de cara a la homologació).

Ara falta que arribin, muntar-les, posar els reglatges oportuns, homologar-les, que serà la part entretinguda, i gaudir-les. Gaudir-les sobretot el proper 26 d’octubre, data del meu primer trackday al Nürburgring. Però d’això millor parlem un altre dia.

Renault 5 GT Turbo

L’altre dia li vaig desmuntar els dos fars.

I ja està.

 

 

Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

El cotxe que més moviment ha patit darrerament és el Mazda MX-5, casualment, també, el darrer en arribar. No sé si és una idea gaire sensata, però és el cotxe que hem triat en Roger i jo per anar a seguir el Rallye Automobile de Monte-Carlo Historique. Neu, gel, fred — condicions òptimes per anar amb un descapotable.

El fet és que en previsió de que trobèssim neu, com sembla ser que serà el cas, vaig accelerar un parell de modificacions que volia fer més endavant. Bé, dic un parell però ben bé ho podríem englobar en una sola idea: l’autoblocant.

20180119_130014

Ja sabeu que la meva intenció amb el Mazda no és mentanir la seva originalitat intacta. La idea és fer-lo servir, modificar-lo i, eventualment, convertir-lo en una mena de ringtool a la catalana. Això implica millorar suspensions, rodes, frens i, per què no, també elements més estructurals com el motor o el canvi. No descarto res, ja veurem on ens porta tot plegat.

En aquest sentit, i tractant-se d’una versió sense autoblocant, aquesta era una de les primeres modificacions que figurava a la llista. Perquè no és de les més cares (tampoc de les més barates, tot sigui dit) i perquè tampoc requereix de grans homologacions.

Per trobar-ne un tenia dos possibilitats: comprar un de nou, a mil euros la peça com a mínim i ves a saber tu si encaixa, o recórrer al mercat de segona mà. Al final, per una qüestió de practicitat, vaig optar per la segona, comprant-li a un senyor de Murcia que es dedica a desvallestar Mazdas MX-5, tan se val la versió, per vendre els recanvis a peces. La meva experiència amb aquest senyor, de moment, no podria ser més bona.

IMG_7601

L’autoblocant que ens ocupa és un Torsen provinent d’un NB 1.8 de 140 CV, el qual va arribar acompanyat de dos paliers, perquè mai se sap. No volia trobar-me en la situació de tenir-ho tot desmuntat i que després no encaixessin les peces. I si al final tot encaixa, doncs són dos paliers que tinc de recanvi, que mai estan de més. Quan estigui tot muntat i porti uns quants kilòmetres, que serà dilluns vinent, espero, ja explicaré què tal.

L’altre decisió que he accelerat és la compra d’un joc de pneumàtics d’hivern. Concretament es tracta d’uns Nokian en mida de sèrie: 185/60R14. Sona a marca xinesa però no: és finlandesa i és, de fet, la que porta la majoria de gent que viu a països escandinaus. És una compra prescindible, ho sé, i que faré servir molt ocasionalment, també ho sé, però prefereixo considerar-ho una compra a llarg termini que em permetrà gaudir del cotxe els 365 dies de l’any.

20180114_103357

Les he muntat a les llandes de sèrie, que fins ara equipaven uns pneumàtics mierder de marca nithifixis. La idea és deixar-los en aquest joc ja que, redoble de tambors, m’he comprat un altre joc de llandes a eBay: les de sèrie del model post-1993, concretament les d’una versió especial de 1994 denominada M Edition, a només 4,8 kilos la peça. En aquest segon joc muntaré quelcom més esportiu. He dit Nankang AR-1?

L’avantatge d’aquest cotxe, i que quasi m’ho vaig trobar al començar a mirar què li podria calçar, és que li puc muntar llantes del GT Turbo — les Compomotive FASS en 14″, bàsicament — i del BMW E30 de l’Ignasi — unes Zender o les Compomotive TH, totes dues en 15″. Aquestes últimes són les que estèticament més m’agraden, a costa de pesar pràcticament el doble que les de sèrie.

Un altre novetat, tot i que quasi anecdòtica si la comparem amb l’autoblocant, la tenim al volant, doncs els Reis m’han portat un MOMO Prototipo ES-PEC-TA-CU-LAR. Fins ara duia un Sparco embotit, pispat del GT Turbo que, tal com estan les coses, tampoc el necessita. Fa un parell de caps de setmanes vaig fer els primers kilòmetres, camí de Can Padró per veure un bon amic, i la sensació era una mica estranya. No descarto canviar la pinya per apropar-me’l una mica.

20180123_174314

Actualment el cotxe es troba potes enlaire, però aquesta tarda representa que hauria de quedar tot enllestit. Creuarem els dits. Podríem dir que en el darrer més he fet més coses a l’MX-5 de les que li he fet als darrers 10 mesos. Coses.

La resta de cotxes estan, si fa no fa, igual que fa un mes.

El BMW M3 serà el proper en reviure ja que tenim unes tandes a Can Padró en el punt de mira, a les que l’Ignasi anirà amb el seu BMW i un servidor hi anirà amb el MX-5. Ja sabeu que això sempre motiva. El tema és saber si arribarem a temps, sobretot l’Ignasi.

Pel que fa al Peugeot 205 Rallye, la única cosa que hem tocat des del Legend Les Corbes, és el pom del canvi. Com que amb el canvi de sèrie, sempre que posava segona, la palanca picava contra el seient, hem muntat un pom d’aquests llargs, el qual facilita una mica les coses a costa d’uns recorreguts de palanca una mica més llargs. A mig termini també hauria d’arribar un autoblocant amb relació tancada, cosa que millorarà, espero, molt les coses, i altres llaminadures menys trascendentals, com pugui ser un col·lector original, però que segueixen la línia a llarg termini que ens hem marcat per aquest cotxe: tenir un Grup A amb papers FIA.

Respecte a l’Escrot, la Sabine o el GT Turbo, de moment no hi ha res concret. Seguirem informant.

De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França

Si hi ha una cosa que ens agrada fer a la meva senyora i a mi és fer ruta en cotxe i perdre’ns per carreteres comarcals. Quan més remotes i recòndites, millor. En aquest cas la excusa bé s’ho mereixia, doncs celebràvem el nostre cinqué aniversari de noces, que es diu aviat. Vam endollar el nen als avis, vam agafar el Mazda i dissabte a primera hora ja estàvem enfilant la C-17 en direcció a Vidrà, punt de partida d’una ruta que ens va portar de la Garrotxa a l’Empordà passant per França.

IMG_20170513_111048158La primera part de la ruta la vaig descobrir gràcies a NacióMotor, tot i que en part ja la coneixia: a la Volta Osona 2014, aquella edició en la que ens vam inscriure amb l’Escrot i en la que quasi morim d’hipotèrmia, aquell era el tram que en un principi havia de tancar el ral·li. Continue reading “De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França”

M’he comprat un Mazda MX-5

Doncs sí. M’he comprat un MX-5. Un dels originals, de la primera generació, un NA amb el motor 1.6 16V de 115 cavalls i els fars que s’aixequen. És un cotxe que sempre m’ha agradat. Pot ser no al nivell quasi-obssessiu de cotxes com el Porsche 911, el BWM M3 CSL o el Reault 5 Turbo, peró sí com a clàssic modern, fiable, asequible i disfrutable tots els dies de l’any, especialment ara que ve la primavera.

Fabricat l’estiu de 1993, tampoc és que sigui l’MX-5 perfecte. No té aire acondicionat, ni control de velocitat. Tampoc té autoblocant, opcional en les primeres versions de l’MX-5. Li falla la antena, té un bony al paracops davanter i els motors dels elevallunes elèctrics tenen menys força que el pet d’una monja. A més a més passa dels 200.000 kilòmetres i venia sense sostre dur.

Amb aquest panorama, per què cony me l’he comprat? Doncs perquè també té coses positives. Algunes. Espero.

Per començar està al dia de revisions i mecànica, cosa important tenint en compte que passa de la vintena. De fet va passar la itevé el mateix dia que me’l vaig endur a casa, sense faltes. Tampoc està gaire remenat ni té modificacions japan tuning. La capota es va canviar ara no fa ni dos anys, està repintat i el color, anomenat Silver Stone Metallic, m’encanta. No és d’origen perquè aquesta tonalitat va deixar de comercialitzar-se el 1992, però la veritat és que m’importa poc i, de fet, crec que a cada dia que passa m’agrada més.

Després està el preu, tirant a barat en relació a d’altres MX-5 amb característiques similars, i a molt barat, quasi meitat de preu, si el comparem amb els dos o tres anuncis més exorbitants. Menció especial mereix aquest MX-5 1.8 16V nou a estrenar per vint-i-cinc mil euros.

No sé si va ser el fet que cada cop hi havia menys anuncis, el que aquests fossin cada cop més cars, o una barreja de totes dues, que també, el fet és que quan el vaig veure no m’ho vaig pensar dues vegades: no era perfecte ni encaixava 100% amb el que tenia en ment, però era un bon punt de partida.

Perquè si una cosa tinc clara és que no em cal tenir el millor MX-5, ni el més ben conservat, ni el més original. Vull un MX-5 per fer-li cosetes (més d’això en properes entrades). Per gaudir a Can Padró, al Nürburgring, a Collsaplana o de camí a la feina. Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida. I en aquestes estem, més feliç que un tornavís, amb moltes ganes d’estrenar-lo com cal, i d’anar explicant per aquí què tal va.

La fascinant història d’un dels millors cotxes de Le Mans, però del que molt poca gent s’enrecorda

xxp3dmwofl7aziihi0xu (1)La història del Jaguar XJR-14 és fascinant per moltes raons. És fascinant perquè va ser dissenyat per un tal Ross Brawn, amb unes solucions tècniques mai vistes fins llavors. També és fascinant per comptar amb un monocasc de fibra de carboni — va ser el segon sport-prototip en fer-ho — i per muntar un motor Ford HB V8 amb unes especificacions similars a les dels motors de F1. Era tan descaradament ràpid que a Suzuka va ser dos segons i mig més ràpid que la competència, assegurant-se d’aquesta manera el mundial de 1991. Per desgràcia mai va guanyar la cursa més important, la que més comptava — Le Mans. I és aquí on comença la història interessant

Continue reading “La fascinant història d’un dels millors cotxes de Le Mans, però del que molt poca gent s’enrecorda”

Perquè ‘bigger’ no sempre és ‘better’. El nou Mazda MX-5 ja és una realitat.

 

004-2016-mazda-mx5-miata-1

Aquesta nit Mazda ha presentat la quarta generació del MX-5, posant així punt i final a mesos d’especulacions, rumorologia popular i ‘renders’ més imaginatius que cap altre cosa. Les expectatives no podien haver estat més altes, amb articles que apuntaven a un ‘retorn als orígens’ a base de dieta i un enfoc molt més centrat en la conducció que no pas en les xifres. Ho haurà aconseguit?

Continue reading “Perquè ‘bigger’ no sempre és ‘better’. El nou Mazda MX-5 ja és una realitat.”

Only in Japan. Cotxes de Le Mans circulant pels carrers d’Hiroshima.

Captura de pantalla 2013-12-31 a les 15.42.58

Qui no ha somiat algun cop en poder conduir un cotxe de Le Mans pels carrers de la ciutat? No sé si ho recordareu, però fa uns mesos parlàvem d’un Porsche 962C japonés homologat per circular pel carrer. En aquell cas es tractava d’un Schuppan 962CR, una mena d’homologació especial quasi idèntica al Grup C que va guanyar les 24 hores de Le Mans de 1986 i 1987. En el video que trobareu a continuació el tornem a veure en acció, tot i que aquest cop circulant pels carrers de Hiroshima en companyia d’un no menys espectacular Jaguar XJ220 LM preparat per TWR (Tom Walkinshaw Racing).

Continue reading “Only in Japan. Cotxes de Le Mans circulant pels carrers d’Hiroshima.”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑