Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

Inspirat pel Ringbanana de #OneLapHeroes, el plantejament inicial no podria ser més simple: agafar un MX-5 qualsevol, modificar quatre coses bàsiques, començant per les suspensions i els pneumàtics, i convertir-lo en una mena de ringtool sense complicacions. No m’hi volia deixar gaire calers i, donats els meus nuls coneixements de mecànica, quantes menys coses remenés, millor.

A vegades, per desgràcia, teoria i pràctica acaben agafant camins diferents. El primer que va caure va ser l’autoblocant. Després van venir els frens, les barres TR Lane i les suspensions BC Racing. Després li va tocar el torn al radiador, al ventilador i, “ja posats”, també vaig canviar els “manguitos” per uns de silicona. La idea, de cara al Nürburgring, era plantar-me aquí, que per començar ja estava prou bé.

View this post on Instagram

Doncs el Mazda ja està al taller. El proper cop que el vegi, si no hi ha imprevistos de darrera hora, serà uns centímetres més baix, amb suspensions @bcracingna, estabilizadores @hrspezialfedern, una nova admissió @jacksonracing, manguitos de silicona everywhere… Ah, i les barres #TRLane. I els silentblocks Powerflex. I el radiador i el ventilador. I els pneumàtics. Allò del "ja posats". La ruina. Esperem que valgui la pena… Copiarem els reglatges del #Ringbanana, la inspiració que en part va fer que acabés comprant-me el Mazda, culpa de @onelapheroes. És un bon punt de partida. Espero. El pilot que fa les voltes, per cert, és diu @pi.gabriele, i aquest cap de setmana el teniu al Circuit disputant les Blancpain Endurance Series en un Mercedes #mazda #miata #mx5 #mazdamx5 #mazdamiata #miatana #mx5na #eunos #eunosroadster #maranellomotors #trackday #tracktool #ringtool

A post shared by Colla Verglas (@collaverglas) on

Per raons que ara no venen al cas, barres, suspensions, radiador, ventilador i “manguitos” no s’han muntat fins ara, per allò del “no dejes para hoy lo que puedas hacer mañana”. I clar, amb la cita amb el Nürburgring a poques setmanes vista, seria una llàstima no fer un esforç i muntar també una admissió més ben parida, oi?

La cosa se’n va anar definitivament de les mans el dia que vaig dur el cotxe a Maranello Motors i en Luís, el mecànic, va començar amb el clàssic a la par que perillós JA POSATS: “ja posats” que muntem suspensions estaria bé substituir també els silent-blocks per uns de Powerflex; “ja posats”, tampoc estaria de més canviar les estabilitzadores; si les agafes, “ja posats” compra també end links regulables. I així tot.

I jo, que sempre m’he fiat molt del criteri dels professionals, sobretot quan en saben molt més que jo, cosa que per un altre banda no és difícil, sobretot si parlem de mecànica, vaig dir sí a tot.

Aquella mateixa tarda vaig acabar comprant estabilitzadores H&R, end links, que no sé què són però pa’lante, camber bolts, per poder donar més caigudes i, com qui va a l’Ikea i acaba sortint amb coses que no necessitava ni tenia cap mena d’intenció de comprar, també vaig acabar amb una barra de torretes IL Motorsport.

La guinda al pastís ha estat un joc de pneumàtics Nankang NS-2R en llanda 15″, unes gomes de les que només he sentit coses bones i que tinc moltíssimes ganes de probar. Per no voler-me deixar gaire calers la cosa se m’ha acabat anat lleugerament de les mans. Un pou sense fons, vaja.

El resultat de tot plegat suposo que no el veure fins d’aquí a un parell de dies, però així sobre el paper promet ser interessant a la par que incòmode, sobretot amb un viatge de tres mil kilòmetres en 4 dies a la vista. Seguirem informant.

Anuncis

Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

El cotxe que més moviment ha patit darrerament és el Mazda MX-5, casualment, també, el darrer en arribar. No sé si és una idea gaire sensata, però és el cotxe que hem triat en Roger i jo per anar a seguir el Rallye Automobile de Monte-Carlo Historique. Neu, gel, fred — condicions òptimes per anar amb un descapotable.

El fet és que en previsió de que trobèssim neu, com sembla ser que serà el cas, vaig accelerar un parell de modificacions que volia fer més endavant. Bé, dic un parell però ben bé ho podríem englobar en una sola idea: l’autoblocant.

20180119_130014

Ja sabeu que la meva intenció amb el Mazda no és mentanir la seva originalitat intacta. La idea és fer-lo servir, modificar-lo i, eventualment, convertir-lo en una mena de ringtool a la catalana. Això implica millorar suspensions, rodes, frens i, per què no, també elements més estructurals com el motor o el canvi. No descarto res, ja veurem on ens porta tot plegat.

En aquest sentit, i tractant-se d’una versió sense autoblocant, aquesta era una de les primeres modificacions que figurava a la llista. Perquè no és de les més cares (tampoc de les més barates, tot sigui dit) i perquè tampoc requereix de grans homologacions.

Per trobar-ne un tenia dos possibilitats: comprar un de nou, a mil euros la peça com a mínim i ves a saber tu si encaixa, o recórrer al mercat de segona mà. Al final, per una qüestió de practicitat, vaig optar per la segona, comprant-li a un senyor de Murcia que es dedica a desvallestar Mazdas MX-5, tan se val la versió, per vendre els recanvis a peces. La meva experiència amb aquest senyor, de moment, no podria ser més bona.

IMG_7601

L’autoblocant que ens ocupa és un Torsen provinent d’un NB 1.8 de 140 CV, el qual va arribar acompanyat de dos paliers, perquè mai se sap. No volia trobar-me en la situació de tenir-ho tot desmuntat i que després no encaixessin les peces. I si al final tot encaixa, doncs són dos paliers que tinc de recanvi, que mai estan de més. Quan estigui tot muntat i porti uns quants kilòmetres, que serà dilluns vinent, espero, ja explicaré què tal.

L’altre decisió que he accelerat és la compra d’un joc de pneumàtics d’hivern. Concretament es tracta d’uns Nokian en mida de sèrie: 185/60R14. Sona a marca xinesa però no: és finlandesa i és, de fet, la que porta la majoria de gent que viu a països escandinaus. És una compra prescindible, ho sé, i que faré servir molt ocasionalment, també ho sé, però prefereixo considerar-ho una compra a llarg termini que em permetrà gaudir del cotxe els 365 dies de l’any.

20180114_103357

Les he muntat a les llandes de sèrie, que fins ara equipaven uns pneumàtics mierder de marca nithifixis. La idea és deixar-los en aquest joc ja que, redoble de tambors, m’he comprat un altre joc de llandes a eBay: les de sèrie del model post-1993, concretament les d’una versió especial de 1994 denominada M Edition, a només 4,8 kilos la peça. En aquest segon joc muntaré quelcom més esportiu. He dit Nankang AR-1?

L’avantatge d’aquest cotxe, i que quasi m’ho vaig trobar al començar a mirar què li podria calçar, és que li puc muntar llantes del GT Turbo — les Compomotive FASS en 14″, bàsicament — i del BMW E30 de l’Ignasi — unes Zender o les Compomotive TH, totes dues en 15″. Aquestes últimes són les que estèticament més m’agraden, a costa de pesar pràcticament el doble que les de sèrie.

Un altre novetat, tot i que quasi anecdòtica si la comparem amb l’autoblocant, la tenim al volant, doncs els Reis m’han portat un MOMO Prototipo ES-PEC-TA-CU-LAR. Fins ara duia un Sparco embotit, pispat del GT Turbo que, tal com estan les coses, tampoc el necessita. Fa un parell de caps de setmanes vaig fer els primers kilòmetres, camí de Can Padró per veure un bon amic, i la sensació era una mica estranya. No descarto canviar la pinya per apropar-me’l una mica.

20180123_174314

Actualment el cotxe es troba potes enlaire, però aquesta tarda representa que hauria de quedar tot enllestit. Creuarem els dits. Podríem dir que en el darrer més he fet més coses a l’MX-5 de les que li he fet als darrers 10 mesos. Coses.

La resta de cotxes estan, si fa no fa, igual que fa un mes.

El BMW M3 serà el proper en reviure ja que tenim unes tandes a Can Padró en el punt de mira, a les que l’Ignasi anirà amb el seu BMW i un servidor hi anirà amb el MX-5. Ja sabeu que això sempre motiva. El tema és saber si arribarem a temps, sobretot l’Ignasi.

Pel que fa al Peugeot 205 Rallye, la única cosa que hem tocat des del Legend Les Corbes, és el pom del canvi. Com que amb el canvi de sèrie, sempre que posava segona, la palanca picava contra el seient, hem muntat un pom d’aquests llargs, el qual facilita una mica les coses a costa d’uns recorreguts de palanca una mica més llargs. A mig termini també hauria d’arribar un autoblocant amb relació tancada, cosa que millorarà, espero, molt les coses, i altres llaminadures menys trascendentals, com pugui ser un col·lector original, però que segueixen la línia a llarg termini que ens hem marcat per aquest cotxe: tenir un Grup A amb papers FIA.

Respecte a l’Escrot, la Sabine o el GT Turbo, de moment no hi ha res concret. Seguirem informant.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑