El final d’una era: el Mitsubishi Lancer serà substituit ‘en esperit’ per un tot-terreny

13971786444_d1ab8b2457_k (1)

Hi havia una vegada una reglamentació tècnica que obligava als fabricants a desenvolupar homologacions especials a fi i efecte de poder competir amb elles en competició. Aquesta reglamentació, d’una simplicitat absoluta, establia un nombre mínim d’unitats a fabricar depenent del grup en el que es volgués córrer. Si una marca volia inscriure un cotxe entre els Grup A, per exemple, la FIA els requeria un mínim de 2.500 unitats, a les que s’havien de sumar 500 unitats adicionals per cada ‘evolució’ que es presentés posteriorment.

Continue reading “El final d’una era: el Mitsubishi Lancer serà substituit ‘en esperit’ per un tot-terreny”

Anuncis

Aquest Lotus Cortina em provoca sentiments trobats

Cortina-Lancer-Turbo-PMcG-47

Jo sóc dels que opina, i crec que ho he dit en més d’una ocasió, que alguns clàssics haurien de ser el més fidel a l’original que sigui possible. En aquest sentit, aquest Lotus Cortina, retratat amb la mestria de sempre per Paddy McGrath, té tots els ingredients per agradar-me. Té les mateixes llandes que feien servir els turismes de la època, els mateixos bàcquets, té un preciós volant de fusta, un interior en el que no desentona absolutament res, etc. La única “pega” que hi trobo, per dir-ho d’alguna manera, és el motor que s’amaga sota el capó.

Continue reading “Aquest Lotus Cortina em provoca sentiments trobats”

Pilots de circuit versus pilots de rallyes, la curiosa comparativa de Best Motoring

Captura de pantalla 2013-11-19 a les 13.32.46

Pilotar per un tram de rallyes al límit no té res a veure amb fer-ho en un circuit, amb escapatóries interminables i proteccions a banda i banda de la pista. El pilot de rallyes ha de processar moltíssima més informació, arriscant molt més i, en conseqüència, pagant molt més car els seus errors. El pilot de circuits, per contra, ho té tot a favor per concentrar-se exclusivament en treure el màxim rendiment al cotxe. Comparar-los no acaba de ser del tot just, ja que estem parlant de mons totalment diferents. Tot i així, el programa Best Motoring ho va voler esbrinar ara fa uns anys, comparant dos pilots de cada en un mateix circuit i amb un mateix cotxe.

Continue reading “Pilots de circuit versus pilots de rallyes, la curiosa comparativa de Best Motoring”

La nissaga del Mitsubishi Lancer Evo, vista per la revista evo

car_photo_574138_25

La meva admiració per la nissaga del Mitsubishi Lancer Evo ha seguit al llarg dels anys una trajectòria que ni el Dragon Khan: indiferència per la primera generació, fanatisme per la tercera, devoció absoluta per la sisena (sobretot per la versió Tommi Makinen Edition), admiració per la novena i indiferència de nou per la darrera entrega. Ara la revista evo — valgui la redundància — ha reunit cinc unitats i les ha comparat entre sí: des del Evo original fins al Evo X, passant per l’Evo IV, pel mític Evo VI TME i per l’Evo IX. Amb quin us quedeu?

Article original: evo: Greatest Mitsubishi Evos tested

Continue reading “La nissaga del Mitsubishi Lancer Evo, vista per la revista evo”

Guido Tschugg i el seu Mitsubishi Lancer Evo VII

Guido Tschugg és un alemany de cognom impronunciable que es dedica al descens en bici i a qualsevol altre disciplina que respiri a adrenalina. D’aquí que, entre altres coses, també formi part de la familia Red Bull. Tractant-se d’un blog dedicat al món del motor tot això ens hauria de resultar bastant indiferent, si no fos perquè a Tschugg també li corre benzina per les venes. I si no em creieu només cal que doneu un cop d’ull al video: neu, un Mitsubishi Lancer Evo VII, uns camins desèrtics i un drone per grabar-ho tot com s’ha de fer. Enveja sana.

Via Crank & Piston

Mitsubishi reinventa el concepte widebody amb un i-MiEV per participar a la Pikes Peak

El Mitsubishi i-MiEV (Mitsubishi Innovative Electric Vehicle) és un cotxe elèctric amb un plantejamenrt relativament senzill. Està equipat amb un motor de 64 CV i 180 Nm de par, té una autonomia de 160 km i és capaç d’agafar els 130 km/h de velocitat màxima. Per tal de promocionar les seves qualitats com a cotxe verd, ecològic i no contaminant, als responsables de la marca japonesa no se’ls hi ha ocorregut millor idea que inscriure una unitat a la Pikes Peak International Hill Climb que es disputarà a principis de juny. Clar que sí.

Tot i ser igual d’incoherent que el Toyota Prius GT300 del Super GT japonés, s’ha de reconèixer que té la seva gràcia. A diferència del Prius, el qual munta un motor V8 com el que es fa servir a la F-Nippon i als Lexus SC430 GT500 de la categoria superior, el Mitsubishi i-MiEV que correrà la Pikes Peak estarà basat en la versió de carrer, equipant els mateixos components que fa servir aquest. En altres paraules: seguirà sent elèctric.

Continue reading “Mitsubishi reinventa el concepte widebody amb un i-MiEV per participar a la Pikes Peak”

La (impressionant) col·lecció privada de Juha Kankkunen

A Colla Verglas no és el primer cop que parlo de les col·leccions privades dels pilots de rallyes. Sense anar gaire lluny, no fa gaire vam poder veure la de Petter Solberg i la del gran Didier Auriol. Avui us vull ensenyar la del pilot finlandés Juha Kankkunen, guanyador de 23 rallyes i 4 mundials. Si ho comparem amb el palmarès de Sebastian Loeb tampoc és que sigui res de l’altre món, cert, però com a mínim el finlandès pot dir que ho ha aconseguit amb tres marques diferents en tres èpoques també molt diferents: Grup B (amb tracció trasera i tracció total), Grup A i WRC. Quasi res.

Tal i com podeu veure a la imatge que obre aquesta entrada, la col·lecció privada del pilot finlandès és per pixar i no treure gota. D’entrada, tenim els que possiblement siguin els tres cotxes de rallyes més mítics de tots els temps: el Peugeot 205 T16 Evo 2 amb el que va guanyar el mundial de 1986, un Audi Sport Quattro S1 de Hannu Mikkola i el Lancia Delta S4 que Miki Biasion va pilotar aquella mateixa temporada. Al seu costat, el Lancia Delta Integrale 16V de 1991 (mare meva com m’agraden els ventolines!!) amb el que es va endur el seu tercer títol mundial, un segon Lancia Delta Integrale amb el que va fer la temporada 1990 i, finalment, el Toyota Celica ST185 amb el que va guanyar el seu darrer campionat l’any 1993.

Que tal si continuem amb el Toyota Celica Turbo de 1984 amb el que va guanyar la seva primera prova mundialista? Makela Auto Tuning es va encarregar de la seva restauració i a la seva web podeu veure tot el procés en 308 imatges. Pot ser us agrada més un Metro 6R4? O què tal Mitsubishi Lancer Evolution III? Tot i que a la filera situada just al davant dels Grup B no s’aprecia gaire bé, també hi hem d’afegir un Ford RS200 de carrer, un Ford Escort RS2000, dos Ford Escort originals – Mk1 i Mk2 – i dos cotxes més que no puc identificar. Un Lotus Cortina, pot ser? Qui sap. A tot plegat hem de sumar tres cotxes de carrer pre treure’s el barret: un Ferrari F40, un 288 GTO i un 308 GTS. Impressionant, oi?

Jo sabia que en Juha Kankkunen tenia una bona col·lecció, però mai m’hagués imaginat que fos com aquesta. D’absències hi ha, i moltes — Opel Manta GT/E, Opel Ascona, Lancia 037, Lancia Stratos, Fiat 131 Abarth, alguns WRC amb els que ha participat al mundial — però en general podriem dir que els millors anys del mundial de rallyes queden ben coberts. Per rematar-ho tot, tinc entés que el pilot finlandès també té un Ford A amb motor de Ford Escort BDA preparat per Makela Auto Tuning, la empresa responsable de la impressionant rèplica del Ferrari 308 GTB Michelotto de rallyes.

Desconec si aquesta col·lecció es pot visitar com qualsevol altre museu, perquè de ser així, el pròxim cop que vagi al Rally de Finlandia no me la perdo. Per desgràcia, anar-hi no és fàcil, doncs es troba la petita població de Laukaa, a la granja on va creixer i on va començar a fer els seus primers cantos quan a dures penes sabia caminar. Mare meva com envejo als finlandesos…

Via Motorsport Retro

Del canto d’un duro que no el mata…

Rally de Mortágua. Campionat portugués de rallys d’asfalt. Pedro Perez i Tiago Ferreira al volant d’un Mitsubishi Lancer Evo IX. El pobre paio talla una mica massa l’interior d’una curva, i quan va a fer la següent a esquerres, punxa i el cotxe no entra al revolt. El pilot, amb uns reflexes increibles, encara una mena d’escapatòria a fondu rigurós – per trobar-se un paio de la Guardia Nacional Republicana (una mena de Benemérita en versió lusa) al ben mig de la trajectòria.

En paraules del propi pilot:

En la curva de derechas antes del accidente, al cortar pinchamos, y sólo después me apercibí de que habíamos pinchado. Cuando intente girar el coche para la curva él fue de frente y en ese momento solo tuve tiempo para decidir dónde íbamos a chocar. Tuve que evitar chocar de frente contra el coche de la GNR y atropellar al propio agente y el señor que estaba al lado. Felizmente lo conseguimos, con algo de destreza y sangre fría, y una gran dosis de suerte.

El millor del cas és que el primer que fa el poli es protegir-se possant-se al darrera del iaio amb qui estava parlant, que em recorda una mica al avi impassible del famós Twingo volador. El fet és que... que cony feia un agent de la autoritat tan nefastament situat?! Perquè després diguin que hem de seguir sempre les indicaciones dels agents, com per ara fer-li cas a aquest galifardeu!

En un Rally Príncipe de farà un parell d’anys, recordo que uns agents de la Guardia Civil es van possar al exterior d’una paella, que venia precedida d’una frenada una mica (molt) complicada. Al final va ser el propi públic qui els va acabar fent fora a base de crits i xiulades. Unbilivivol…

Via Motorpasión.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑