Top Gear al Gran Premi de Monte-Carlo (i altres conseqüències de la cursa)

Ahir, els afortunats que van poder veure el Gran Premi de Monaco van disfrutar d’una de les curses més emocionants que es recorda al Principat. Desgraciadament, compromisos familars em van impedir poder-la disfrutar de principi a fi, però per sort hi ha coses com Twitter, que et permeten possar-te al dia sense aixecar massa suspicàcies entre els convidats. El fet és que després de veure les repeticions i els resums pertinents em quedo amb una idea: Lewis Hamilton agradarà més o menys, però el fet és que la graella de la Formula 1 necessita més pilots com ell: pilots que no es conformen, pilots que arrisquen, pilots que s’equivoquen, pilots que ataquen. Estareu d’acord o no amb el que fa, però al cap i a la fi, la Formula 1 és un espectacle, i com a tal… necessita pilots com el britànic.

De l’incident amb Massa… que voleu que us digui. Es va precipitar a la paella (que amb tans canvis de nom ja no sé com es diu: Loewes? Grand Hotel?) tot i que Massa va tancar la porta a la seva manera. Amb Maldonado, tres quarts del mateix: Lewis arrisca, fot roda, però l’altre traça com si no hi hagués ningú a l’interior. Accidents de cursa en ambdós casos, en la meva opinió.

El fet és que el paio, amb tants viatges a Direcció de Cursa, comença a estar fins els collons de tot plegat, i així ho ha deixat clar a la BBC, arrivant a dir (en un to una mica irònic, crec intuïr) que tot es deu a que és negre (una frase que ni el meu germà hagués dit millor):

En un altre ordre de coses, i per desdramatitzar una mica tot plegat, els paios de Top Gear també es van deixar veure per Monaco. Fa uns dies ja van ser caçats a Itàlia al volant d’un Citroën DS3 Racing, d’un Abarth 500C Esseesse i d’un Renault Clio Sport, però haig d’admetre que no me’ls esperava per Monte-Carlo. Sembla que el que van fer va ser una mena de curs accelerat al traçat de Gran Premi: Bernie Ecclestone amb Jeremy Clarkson, Chris Horner (el jefe de Red Bull) amb Richard Hammond… i un Flavio Briatore que ha guanyat MOLTS kilos en els darrers mesos al costat de James May (aka Captain Slow). La cosa té la seva gràcia:

El resultat del Gran Premi, resumint, és el que és: un Vettel que surt de Monte-Carlo més líder que mai, un Alonso que és capaç de treure el 150% d’un cotxe mediocre (i si no, només heu de veure on ha estat en Massa durant tot el cap de setmana)… i un Hamilton que sempre va en superattack mode. Sempre. Em declaro fan. Ja tinc ganes que arrivi Montreal (el meu circuit favorit!)…

La complicada logística d’un equip de la Formula 1 al Gran Premi de Monaco

Molt interesant la entrada que avui he vist via F1 Actual. Parla de la complicada logística a la que han d’enfrontar-se els equips de Formula 1 cada cop que van a còrrer a Monte-Carlo. El principal problema, indubtablement, és la falta d’espai, el que els obliga a fer deu-mil històries per poder encabir tot el material que habitualment porten a les curses. Per començar, si normalment viatgen amb cinc camions diferents, quan van a Monaco només ho poden fer amb quatre… ja que literalment no hi ha lloc on deixar-los.

Per començar, al costat del paddock només pot haver-hi un sól camió. Això obliga als equips a deixar quasi tot el material repartit entre el ja de per sí petit box i el camió que els hi queda més a ma. El segón camió queda estacionat a un aparcament de diferents nivells que és on es troba el paddock de la GP2. Un tercer camió queda aparcat al fons del paddock (que no sé per què li segueixen dient paddock si no és més que un carrer al costat del port)… i el quart es troba a tocar de l’autopista, fóra de la ciutat. Evidentment, això els obliga a tenir preparats diversos vehicles per anar amunt i avall recollint peces en la mesura que sigui necessari… pel que la tasca de mantenir tots els stocks sota control es més important que mai. Ja m’imagino jo als mecànics de l’Alonso buscant una clau del 13 al camió equivocat…

Via F1 Actual.

Un dia a Monte-Carlo…

Com alguns de vosaltres ja sabreu, el passat cap de setmana vaig estar per Monte-Carlo. La excusa oficial era cobrir el saló Top Marques Monaco (articles aquí i aquí, fotos aquí). No obstant, i com passa quasi sempre, el més interesant no es troba dins del Forum Grimaldi (el recinte on tenia lloc la fira), sino pels carrers de la ciutat. I en aquest sentit, un cop més, Monte-Carlo no va decepcionar en absolut.

Trobareu totes les fotos (246!) en aquesta galeria de Flickr.

Continua llegint

The Streets of Monaco: el meu vaixell ideal

A Colla Verglas, quasi sempre us parlo de coses relacionades amb el món de les quatre rodes. A vegades, molt de tant en tant, comento alguna coseta relacionada amb les motos – com la darrera incursió de la Paris Hilton al mundial de 125cc. Avui, no obstant, us parlaré de vaixells. Concretament, del meu vaixell idea.

El seu nom és The Streets of Monaco, i com molt bé indica, fa referència a Monte-Carlo i el seu famós circuit de Formula 1. I és que si per alguna cosa destaca aquesta mega-mole de 155 metres de llargada és per comptar amb un circuit de kàrting inspirat directament en el traçat de Gran Premi. Per comptar, fins i tot compta amb una pujada cap a la “plaça del Casino” i un túnel!! Es pot demanar mes?

Com diuen a Autoblog, aquí la enginyeria ha donat pas directament a la arquitectura… i si molt m’apures, fins i tot a la planificació urbanística! I és que el que per un vaixell normal és una piscina, aquí es converteix en una platja; el que normalment es coneix com a coberta, aquí s’anomena “plaça”; etc.

Més que una proposta real i seria, això sembla el somni eròtic d’un nen de 10 anys aficionat a la Formula 1. En serio: qui no ha dibuixat mai de petit un invent com aquest? El que està per veure ara és si algú pica i se’l compra – Bernie Ecclestone? Fabio Briatore? Si no és l’un serà l’altre. La diversió, això si, la té assegurada!

Via Autoblog.