Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

Continua llegint

Anuncis

Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Continua llegint

Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

Continua llegint

M’he comprat un Mazda MX-5

Doncs sí. M’he comprat un MX-5. Un dels originals, de la primera generació, un NA amb el motor 1.6 16V de 115 cavalls i els fars que s’aixequen. És un cotxe que sempre m’ha agradat. Pot ser no al nivell quasi-obssessiu de cotxes com el Porsche 911, el BWM M3 CSL o el Reault 5 Turbo, peró sí com a clàssic modern, fiable, asequible i disfrutable tots els dies de l’any, especialment ara que ve la primavera.

Fabricat l’estiu de 1993, tampoc és que sigui l’MX-5 perfecte. No té aire acondicionat, ni control de velocitat. Tampoc té autoblocant, opcional en les primeres versions de l’MX-5. Li falla la antena, té un bony al paracops davanter i els motors dels elevallunes elèctrics tenen menys força que el pet d’una monja. A més a més passa dels 200.000 kilòmetres i venia sense sostre dur.

Amb aquest panorama, per què cony me l’he comprat? Doncs perquè també té coses positives. Algunes. Espero.

Per començar està al dia de revisions i mecànica, cosa important tenint en compte que passa de la vintena. De fet va passar la itevé el mateix dia que me’l vaig endur a casa, sense faltes. Tampoc està gaire remenat ni té modificacions japan tuning. La capota es va canviar ara no fa ni dos anys, està repintat i el color, anomenat Silver Stone Metallic, m’encanta. No és d’origen perquè aquesta tonalitat va deixar de comercialitzar-se el 1992, però la veritat és que m’importa poc i, de fet, crec que a cada dia que passa m’agrada més.

Després està el preu, tirant a barat en relació a d’altres MX-5 amb característiques similars, i a molt barat, quasi meitat de preu, si el comparem amb els dos o tres anuncis més exorbitants. Menció especial mereix aquest MX-5 1.8 16V nou a estrenar per vint-i-cinc mil euros.

No sé si va ser el fet que cada cop hi havia menys anuncis, el que aquests fossin cada cop més cars, o una barreja de totes dues, que també, el fet és que quan el vaig veure no m’ho vaig pensar dues vegades: no era perfecte ni encaixava 100% amb el que tenia en ment, però era un bon punt de partida.

Perquè si una cosa tinc clara és que no em cal tenir el millor MX-5, ni el més ben conservat, ni el més original. Vull un MX-5 per fer-li cosetes (més d’això en properes entrades). Per gaudir a Can Padró, al Nürburgring, a Collsaplana o de camí a la feina. Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida. I en aquestes estem, més feliç que un tornavís, amb moltes ganes d’estrenar-lo com cal, i d’anar explicant per aquí què tal va.

Perquè ‘bigger’ no sempre és ‘better’. El nou Mazda MX-5 ja és una realitat.

 

004-2016-mazda-mx5-miata-1

Aquesta nit Mazda ha presentat la quarta generació del MX-5, posant així punt i final a mesos d’especulacions, rumorologia popular i ‘renders’ més imaginatius que cap altre cosa. Les expectatives no podien haver estat més altes, amb articles que apuntaven a un ‘retorn als orígens’ a base de dieta i un enfoc molt més centrat en la conducció que no pas en les xifres. Ho haurà aconseguit?

Continua llegint

Llogant un cotxe al Nürburgring, la nostra experiència amb Rent4Ring

1

Rodar al Nürburgring és quelcom que s’ha de fer com a mínim un cop a la vida. No obstant, sempre hi ha gent a la que això d’entrar al traçat alemany amb el seu propi vehicle no els hi acaba de convèncer, sobretot si aquest cotxe és el que han de fer servir per tornar a casa. El nivell d’exigència del Nordschleife, tant per pilots com per cotxes, amb zones on es superen amb facilitat els 200 km/h, desnivells dignes del Dragon Khan i revolts que es fan a velocitats que no creurieu possible, sovint passa factura: pneumàtics, frens, suspensió, això per no parlar de possibles accidents (toquem fusta) i trencadisses vàries de motor o canvi. I és que còrrer al Nürburgring no té res a veure amb fer-ho a Calafat o al Circuit de Catalunya. Res.

Continua llegint

És el Mazda MX-5 el descapotable més ràpid? Segons com es miri, sí

Captura de pantalla 2013-06-10 a la(s) 13.17.44Lamborghini Gallardo LP560-4 Spyder, Porsche 991 Carrera Cabrio, Ford Mustang V6 Convertible, Chevrolet Corvette Grand Sport, Lotus Elise. Amb aquesta companyia i una recta d’un quart de milla per davant, és obvi que un cotxe tan “modest” com el Mazda MX-5 té més aviat poc a fer. Segur? En la darrera promo de Mazda USA, ben carregada d’ironia i sentit de l’humor, els japonesos demostren com el petit Miata pot plantar-li cara i fins i tot superar a esportius de molt més prestigi. Deixant de banda la conyeta, l’importador americà no deixa de posar sobre la taula un tema de vital importància quan parlem de descapotables. Mireu el video i entendreu de què parlo…

Continua llegint