Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

Inspirat pel Ringbanana de #OneLapHeroes, el plantejament inicial no podria ser més simple: agafar un MX-5 qualsevol, modificar quatre coses bàsiques, començant per les suspensions i els pneumàtics, i convertir-lo en una mena de ringtool sense complicacions. No m’hi volia deixar gaire calers i, donats els meus nuls coneixements de mecànica, quantes menys coses remenés, millor.

A vegades, per desgràcia, teoria i pràctica acaben agafant camins diferents. El primer que va caure va ser l’autoblocant. Després van venir els frens, les barres TR Lane i les suspensions BC Racing. Després li va tocar el torn al radiador, al ventilador i, “ja posats”, també vaig canviar els “manguitos” per uns de silicona. La idea, de cara al Nürburgring, era plantar-me aquí, que per començar ja estava prou bé.

View this post on Instagram

Doncs el Mazda ja està al taller. El proper cop que el vegi, si no hi ha imprevistos de darrera hora, serà uns centímetres més baix, amb suspensions @bcracingna, estabilizadores @hrspezialfedern, una nova admissió @jacksonracing, manguitos de silicona everywhere… Ah, i les barres #TRLane. I els silentblocks Powerflex. I el radiador i el ventilador. I els pneumàtics. Allò del "ja posats". La ruina. Esperem que valgui la pena… Copiarem els reglatges del #Ringbanana, la inspiració que en part va fer que acabés comprant-me el Mazda, culpa de @onelapheroes. És un bon punt de partida. Espero. El pilot que fa les voltes, per cert, és diu @pi.gabriele, i aquest cap de setmana el teniu al Circuit disputant les Blancpain Endurance Series en un Mercedes #mazda #miata #mx5 #mazdamx5 #mazdamiata #miatana #mx5na #eunos #eunosroadster #maranellomotors #trackday #tracktool #ringtool

A post shared by Colla Verglas (@collaverglas) on

Per raons que ara no venen al cas, barres, suspensions, radiador, ventilador i “manguitos” no s’han muntat fins ara, per allò del “no dejes para hoy lo que puedas hacer mañana”. I clar, amb la cita amb el Nürburgring a poques setmanes vista, seria una llàstima no fer un esforç i muntar també una admissió més ben parida, oi?

La cosa se’n va anar definitivament de les mans el dia que vaig dur el cotxe a Maranello Motors i en Luís, el mecànic, va començar amb el clàssic a la par que perillós JA POSATS: “ja posats” que muntem suspensions estaria bé substituir també els silent-blocks per uns de Powerflex; “ja posats”, tampoc estaria de més canviar les estabilitzadores; si les agafes, “ja posats” compra també end links regulables. I així tot.

I jo, que sempre m’he fiat molt del criteri dels professionals, sobretot quan en saben molt més que jo, cosa que per un altre banda no és difícil, sobretot si parlem de mecànica, vaig dir sí a tot.

Aquella mateixa tarda vaig acabar comprant estabilitzadores H&R, end links, que no sé què són però pa’lante, camber bolts, per poder donar més caigudes i, com qui va a l’Ikea i acaba sortint amb coses que no necessitava ni tenia cap mena d’intenció de comprar, també vaig acabar amb una barra de torretes IL Motorsport.

La guinda al pastís ha estat un joc de pneumàtics Nankang NS-2R en llanda 15″, unes gomes de les que només he sentit coses bones i que tinc moltíssimes ganes de probar. Per no voler-me deixar gaire calers la cosa se m’ha acabat anat lleugerament de les mans. Un pou sense fons, vaja.

El resultat de tot plegat suposo que no el veure fins d’aquí a un parell de dies, però així sobre el paper promet ser interessant a la par que incòmode, sobretot amb un viatge de tres mil kilòmetres en 4 dies a la vista. Seguirem informant.

Anuncis

Garatge Verglas: així estan les coses (de parades)

Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.

Però millor anem cotxe a cotxe, que no tot és tan simple com sembla.

Ford “Escrot” MK2

20180302_114006

A dia d’avui tenim l’Escrot a les instal·lacions que JMR Motorsport té a Cornellà de Terri, a tocar de Banyoles. Porta allà des de fa unes setmanes, primer per identificar uns problemes que veníem arrossegant des de feia mesos, i ara per mirar de solucionar-los.

El que en un principi havia de ser un “repassar els sincros del canvi i mirar uns problemes que tenim amb l’oli i la culata” s’acabarà convertint en un motor Pinto refet de dalt a abaix, un canvi revisat i la instal·lació d’una caixa d’aire per canalitzar millor el flux cap a les trompetes dels carburadors.

Ja sabeu, allò tan perillós del “ja posats”: ja posats que tenim el motor fora, ja posats que desmuntem la culata, ja posats que muntem això nou, ja posats que desmuntem no sé què. I clar, després et donen el pressupost final i se’t cauen els ous a terra. En fi. Tot sigui per una bona causa. Because racecar i aquestes coses.

A títol anecdòtic, i ja per tancar la carpeta Escrot, pocs dies després d’enviar el cotxe cap a Banyoles per fi vaig comprar el frontal que toca. L’Escrot porta la decoració de l’Escort que va guanyar el RAC de 1975 amb una petita diferència: mentre la nostra unitat llueix el logo blau de Ford, l’original de Timo Mäkinen duia la paraula, sense logo. Ara ja no hi haurà tal diferència. Perquè les coses es fan bé o no es fan.

Nota de l’autor: No he entrat en més detalls perquè no tinc ni idea de mecànica. Només sé que l’Ignasi em va trucar per explicar-me tot el que s’havia de fer, vaig dir sí a tot i ara no m’en recordo de res. Abans d’equivocar-me prefereixo no dir res.

Peugeot 205 Rallye

Tot just avui hem deixat el Rallye a la Peugeot de Santa Eulàlia de Ronçana. Allà li muntaran dos amortidors davanters de molla estreta, amb el que el podrem baixar una mica més de davant i jugar amb més reglatges del que ens permetien les suspensions que dúiem fins ara.

I poques novetats més: nous cinturons perquè els que dúiem havien caducat, un nou pom del canvi més llarg, amb el que la mà ja no em picarà al seient cada cop que reduieixi a segona… i poc més. En l’horitzó queda el grup curt, la relació tancada i l’autoblocant, i totes les tonteries que calguin per algun dia poder aconseguir els papers FIA per aquest trasto.

Mazda MX-5 NA

20180610_082658

Quan la gent us parli de swaps, de muntar aquest motor aquí i el canvi d’aquest cotxe en aquest altre, desconfieu. Res és tan simple com llegeixes als foros o veus als tutorials de YouTube. Res. Ens al contrari. Tot és una merda. Fins i tot quan ho tens tot de cara.

Us poso en antecedents. El passat mes de gener vaig comprar un autoblocant. Era d’un 1.8 NB2, a priori 100% compatible amb els NA. I dic a priori perquè aquest 100% és en realitat un 80%. Després de buscar una mica pels interwebs, i de que el venedor em repetís que sí, que els paliers eren compatibles, vaig optar per comprar-los igualment. Així doncs, en 3 dies ja tenia el diferencial autoblocant amb els paliers a joc. Tot en ordre.

Tot en ordre fins que l’Uri, el meu mecànic de confiança, va començar a desmuntar. Primera sorpresa: els paliers eren similars però no iguals. Collonut. Sort que vaig comprar els que encaixaven amb el nou autoblocant “per si de cas”…

Segona sorpresa: els cargols estaven tan vells, oxidats i cascats que no hi havia manera de treure’ls. Premsa per aquí, tres en uno per allà. Al final, a risc de partir la mangueta (creieu-me, no hi havia manera), vam decidir no muntar res, deixar-ho tot com estava, i anar al Monte-Carlo Historique. Parlo del passat gener, recordeu.

Fast forward a juny de 2018. Segon intent. Els cargols de la mangueta surten amb una mica d’esforç. Bé. Muntem els nous silentblocks Powerflex a l’autoblocant, muntem l’autoblocant al cotxe i oh, sorpresa, l’eix de transmissió és massa llarg i no entra. I no entra perquè l’autoblocant té una sortida cap a l’eix de transmissió diferent i tot és una merda i jo vull cremar el cotxe i comprar-me unes bambes i fer-me runner, que segur que tot és més fàcil.

Parlo amb el venedor, em diu que només hi ha dos llargades, contrastem mides, i quedem perquè m’envïi l’eix curt del NB2 1.8, que és el que toca. Tres dies després el rebo i aquest és el punt exacte en el que ens trobem avui.

Pel mig hi ha hagut algunes novetats “menors”. Vaig comprar pastilles Ferodo DS Performance, discos Ferodo (davant) i Necto (darrere), latiguillos metàl·lics Goodridge i líquid de frens de qualitat. Perquè sempre m’han ensenyat que si vull anar més ràpid el que haig de fer primer és millorar la frenada. Tot comprat a Opció Racing, a Terrassa.

També vaig comprar un faldó inferior a IL Motorsport. Pensava que seria més estètica que qualsevol altre cosa però em va alegrar veure que porta unes canalitzacions d’aire cap als frens força ben parides. A TR Lane vaig comprar unes barres. No són unes barres integrals, sino simplement les que queden per darrere del cap. Incorporen una barra per arnesos, tot pensant en una més que possible substitució dels seients originals per bàcquets a mig-llarg plaç. Algú ha dit Tillett?

I aquesta setmana al final m’he decidir i he optat per unes suspensions roscades BC Racing Type RS. Per què aquestes i no unes altres? Doncs perquè són les que m’ha recomanat en Serxio de One Lap Heroes, perquè té el cul pelat de rodar al Nürburgring amb MX-5 NAs amb diferents configuracions, i perquè no sóc gaire de trencar-me el cap.

No us penseu que no vaig mirar altres opcions: GAZ Gold, Tein, HSD, KW, Bilstein. O tenia referències de que eren un cagarro, o no en tenien de regulables en duresa i rebot per l’NA, o simplement costaven més que el propi cotxe. Al final, però, em vaig decantar per la opció més fàcil (i perquè a BC Racing responen molt ràpid, són molt atents, i ja m’han dit que m’ajudaran en el que calgui de cara a la homologació).

Ara falta que arribin, muntar-les, posar els reglatges oportuns, homologar-les, que serà la part entretinguda, i gaudir-les. Gaudir-les sobretot el proper 26 d’octubre, data del meu primer trackday al Nürburgring. Però d’això millor parlem un altre dia.

Renault 5 GT Turbo

L’altre dia li vaig desmuntar els dos fars.

I ja està.

 

 

Garatge Verglas: així estan les coses

Aprofitant que estem a dia 1 i que darrerament hi ha hagut novetats — menys dels que m’agradaria, però tampoc està la cosa com per tirar coets –, crec que és un bon moment per repassar com està la situació al Garatge Verglas.

El cotxe que més moviment ha patit darrerament és el Mazda MX-5, casualment, també, el darrer en arribar. No sé si és una idea gaire sensata, però és el cotxe que hem triat en Roger i jo per anar a seguir el Rallye Automobile de Monte-Carlo Historique. Neu, gel, fred — condicions òptimes per anar amb un descapotable.

El fet és que en previsió de que trobèssim neu, com sembla ser que serà el cas, vaig accelerar un parell de modificacions que volia fer més endavant. Bé, dic un parell però ben bé ho podríem englobar en una sola idea: l’autoblocant.

20180119_130014

Ja sabeu que la meva intenció amb el Mazda no és mentanir la seva originalitat intacta. La idea és fer-lo servir, modificar-lo i, eventualment, convertir-lo en una mena de ringtool a la catalana. Això implica millorar suspensions, rodes, frens i, per què no, també elements més estructurals com el motor o el canvi. No descarto res, ja veurem on ens porta tot plegat.

En aquest sentit, i tractant-se d’una versió sense autoblocant, aquesta era una de les primeres modificacions que figurava a la llista. Perquè no és de les més cares (tampoc de les més barates, tot sigui dit) i perquè tampoc requereix de grans homologacions.

Per trobar-ne un tenia dos possibilitats: comprar un de nou, a mil euros la peça com a mínim i ves a saber tu si encaixa, o recórrer al mercat de segona mà. Al final, per una qüestió de practicitat, vaig optar per la segona, comprant-li a un senyor de Murcia que es dedica a desvallestar Mazdas MX-5, tan se val la versió, per vendre els recanvis a peces. La meva experiència amb aquest senyor, de moment, no podria ser més bona.

IMG_7601

L’autoblocant que ens ocupa és un Torsen provinent d’un NB 1.8 de 140 CV, el qual va arribar acompanyat de dos paliers, perquè mai se sap. No volia trobar-me en la situació de tenir-ho tot desmuntat i que després no encaixessin les peces. I si al final tot encaixa, doncs són dos paliers que tinc de recanvi, que mai estan de més. Quan estigui tot muntat i porti uns quants kilòmetres, que serà dilluns vinent, espero, ja explicaré què tal.

L’altre decisió que he accelerat és la compra d’un joc de pneumàtics d’hivern. Concretament es tracta d’uns Nokian en mida de sèrie: 185/60R14. Sona a marca xinesa però no: és finlandesa i és, de fet, la que porta la majoria de gent que viu a països escandinaus. És una compra prescindible, ho sé, i que faré servir molt ocasionalment, també ho sé, però prefereixo considerar-ho una compra a llarg termini que em permetrà gaudir del cotxe els 365 dies de l’any.

20180114_103357

Les he muntat a les llandes de sèrie, que fins ara equipaven uns pneumàtics mierder de marca nithifixis. La idea és deixar-los en aquest joc ja que, redoble de tambors, m’he comprat un altre joc de llandes a eBay: les de sèrie del model post-1993, concretament les d’una versió especial de 1994 denominada M Edition, a només 4,8 kilos la peça. En aquest segon joc muntaré quelcom més esportiu. He dit Nankang AR-1?

L’avantatge d’aquest cotxe, i que quasi m’ho vaig trobar al començar a mirar què li podria calçar, és que li puc muntar llantes del GT Turbo — les Compomotive FASS en 14″, bàsicament — i del BMW E30 de l’Ignasi — unes Zender o les Compomotive TH, totes dues en 15″. Aquestes últimes són les que estèticament més m’agraden, a costa de pesar pràcticament el doble que les de sèrie.

Un altre novetat, tot i que quasi anecdòtica si la comparem amb l’autoblocant, la tenim al volant, doncs els Reis m’han portat un MOMO Prototipo ES-PEC-TA-CU-LAR. Fins ara duia un Sparco embotit, pispat del GT Turbo que, tal com estan les coses, tampoc el necessita. Fa un parell de caps de setmanes vaig fer els primers kilòmetres, camí de Can Padró per veure un bon amic, i la sensació era una mica estranya. No descarto canviar la pinya per apropar-me’l una mica.

20180123_174314

Actualment el cotxe es troba potes enlaire, però aquesta tarda representa que hauria de quedar tot enllestit. Creuarem els dits. Podríem dir que en el darrer més he fet més coses a l’MX-5 de les que li he fet als darrers 10 mesos. Coses.

La resta de cotxes estan, si fa no fa, igual que fa un mes.

El BMW M3 serà el proper en reviure ja que tenim unes tandes a Can Padró en el punt de mira, a les que l’Ignasi anirà amb el seu BMW i un servidor hi anirà amb el MX-5. Ja sabeu que això sempre motiva. El tema és saber si arribarem a temps, sobretot l’Ignasi.

Pel que fa al Peugeot 205 Rallye, la única cosa que hem tocat des del Legend Les Corbes, és el pom del canvi. Com que amb el canvi de sèrie, sempre que posava segona, la palanca picava contra el seient, hem muntat un pom d’aquests llargs, el qual facilita una mica les coses a costa d’uns recorreguts de palanca una mica més llargs. A mig termini també hauria d’arribar un autoblocant amb relació tancada, cosa que millorarà, espero, molt les coses, i altres llaminadures menys trascendentals, com pugui ser un col·lector original, però que segueixen la línia a llarg termini que ens hem marcat per aquest cotxe: tenir un Grup A amb papers FIA.

Respecte a l’Escrot, la Sabine o el GT Turbo, de moment no hi ha res concret. Seguirem informant.

M’he comprat un Mazda MX-5

Doncs sí. M’he comprat un MX-5. Un dels originals, de la primera generació, un NA amb el motor 1.6 16V de 115 cavalls i els fars que s’aixequen. És un cotxe que sempre m’ha agradat. Pot ser no al nivell quasi-obssessiu de cotxes com el Porsche 911, el BWM M3 CSL o el Reault 5 Turbo, peró sí com a clàssic modern, fiable, asequible i disfrutable tots els dies de l’any, especialment ara que ve la primavera.

Fabricat l’estiu de 1993, tampoc és que sigui l’MX-5 perfecte. No té aire acondicionat, ni control de velocitat. Tampoc té autoblocant, opcional en les primeres versions de l’MX-5. Li falla la antena, té un bony al paracops davanter i els motors dels elevallunes elèctrics tenen menys força que el pet d’una monja. A més a més passa dels 200.000 kilòmetres i venia sense sostre dur.

Amb aquest panorama, per què cony me l’he comprat? Doncs perquè també té coses positives. Algunes. Espero.

Per començar està al dia de revisions i mecànica, cosa important tenint en compte que passa de la vintena. De fet va passar la itevé el mateix dia que me’l vaig endur a casa, sense faltes. Tampoc està gaire remenat ni té modificacions japan tuning. La capota es va canviar ara no fa ni dos anys, està repintat i el color, anomenat Silver Stone Metallic, m’encanta. No és d’origen perquè aquesta tonalitat va deixar de comercialitzar-se el 1992, però la veritat és que m’importa poc i, de fet, crec que a cada dia que passa m’agrada més.

Després està el preu, tirant a barat en relació a d’altres MX-5 amb característiques similars, i a molt barat, quasi meitat de preu, si el comparem amb els dos o tres anuncis més exorbitants. Menció especial mereix aquest MX-5 1.8 16V nou a estrenar per vint-i-cinc mil euros.

No sé si va ser el fet que cada cop hi havia menys anuncis, el que aquests fossin cada cop més cars, o una barreja de totes dues, que també, el fet és que quan el vaig veure no m’ho vaig pensar dues vegades: no era perfecte ni encaixava 100% amb el que tenia en ment, però era un bon punt de partida.

Perquè si una cosa tinc clara és que no em cal tenir el millor MX-5, ni el més ben conservat, ni el més original. Vull un MX-5 per fer-li cosetes (més d’això en properes entrades). Per gaudir a Can Padró, al Nürburgring, a Collsaplana o de camí a la feina. Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida. I en aquestes estem, més feliç que un tornavís, amb moltes ganes d’estrenar-lo com cal, i d’anar explicant per aquí què tal va.

Perquè ‘bigger’ no sempre és ‘better’. El nou Mazda MX-5 ja és una realitat.

 

004-2016-mazda-mx5-miata-1

Aquesta nit Mazda ha presentat la quarta generació del MX-5, posant així punt i final a mesos d’especulacions, rumorologia popular i ‘renders’ més imaginatius que cap altre cosa. Les expectatives no podien haver estat més altes, amb articles que apuntaven a un ‘retorn als orígens’ a base de dieta i un enfoc molt més centrat en la conducció que no pas en les xifres. Ho haurà aconseguit?

Continua la lectura de “Perquè ‘bigger’ no sempre és ‘better’. El nou Mazda MX-5 ja és una realitat.”

Llogant un cotxe al Nürburgring, la nostra experiència amb Rent4Ring

1

Rodar al Nürburgring és quelcom que s’ha de fer com a mínim un cop a la vida. No obstant, sempre hi ha gent a la que això d’entrar al traçat alemany amb el seu propi vehicle no els hi acaba de convèncer, sobretot si aquest cotxe és el que han de fer servir per tornar a casa. El nivell d’exigència del Nordschleife, tant per pilots com per cotxes, amb zones on es superen amb facilitat els 200 km/h, desnivells dignes del Dragon Khan i revolts que es fan a velocitats que no creurieu possible, sovint passa factura: pneumàtics, frens, suspensió, això per no parlar de possibles accidents (toquem fusta) i trencadisses vàries de motor o canvi. I és que còrrer al Nürburgring no té res a veure amb fer-ho a Calafat o al Circuit de Catalunya. Res.

Continua la lectura de “Llogant un cotxe al Nürburgring, la nostra experiència amb Rent4Ring”

És el Mazda MX-5 el descapotable més ràpid? Segons com es miri, sí

Captura de pantalla 2013-06-10 a la(s) 13.17.44Lamborghini Gallardo LP560-4 Spyder, Porsche 991 Carrera Cabrio, Ford Mustang V6 Convertible, Chevrolet Corvette Grand Sport, Lotus Elise. Amb aquesta companyia i una recta d’un quart de milla per davant, és obvi que un cotxe tan “modest” com el Mazda MX-5 té més aviat poc a fer. Segur? En la darrera promo de Mazda USA, ben carregada d’ironia i sentit de l’humor, els japonesos demostren com el petit Miata pot plantar-li cara i fins i tot superar a esportius de molt més prestigi. Deixant de banda la conyeta, l’importador americà no deixa de posar sobre la taula un tema de vital importància quan parlem de descapotables. Mireu el video i entendreu de què parlo…

Continua la lectura de “És el Mazda MX-5 el descapotable més ràpid? Segons com es miri, sí”

Top 5: El millor del Japó – el meu petit tribut a la víctimes del tsunami…

Fa un parell de dies que porto donant-li voltes a la idea d’escriure algo sobre el Japó i el terrible tsunami que ha arrasat el nord del país. Com que estic segur que d’imatges de cases destrossades, vaixells encallats i cotxes apilats ja n’heu vist moltes, pensava fer algo una mica més alegre. És per això que el Top 5 d’aquesta setmana el dedicaré al país del sol naixent. Concretament, aquesta entrada està pensada com un petit tribut al Japó i al que aquest genial país ha donat de sí – que al llarg de la història, no és precissament poc…

El rànking d’avui està limitat cotxes de carrer, tot i que haig de reconèixer que he estat molt temptat a incloure cotxes de competició (el Mazda 787B, el Subaru Impreza 555, el Toyota Celica d’en Carlos Sainz). És per això que el d’avui el titularem: Top 5: El millor del Japó — comencen…

5.- Honda NSX

He tingut molts dubtes a l’hora d’incloure el Honda NSX entre el Top 5, però al final, gràcies al savoir faire d’un tal Ayrton Senna a l’hora de posar-lo a punt, unit al fet que el NSX mai ha tingut el reconeixement que es mereixia (clar que amb 280 cavalls poc podien fer contra els rivals del vell continent), crec que aquest és el lloc on ha d’estar. Això per no parlar d’un disseny que, encara avui en dia, quasi 20 anys després de que fos presentat, encara està vigent…

4.- Datsun 240Z

La meva relació amb el Datsun 240Z ha estat sempre una mica d’aquestes que en diuen d’amor-odi. A èpoques m’agradava molt, a èpoques l’odiava amb totes les meves ganes. Ara, per circumstàncies de la vida, i gràcies a Tumblr o blogs com Speed Hunters, em sembla que finalment he aprés a apreciar el coupé japonés tal i com es mereix. I és per això, i perque quasi totes les preparacions que he vist són brutalment guapes, que li he donat el lloc número #4.

3.- Toyota 2000 GT

El Toyota 2000 GT: sens dubte, el clàssic japonés amb el disseny més bonic (i, per què no dir-ho: una mica europeu). Una mica daytoneru si que ho és, s’ha de reconèixer, però això no vol dir que deixi de ser una preciositat. De la versió descapotable, del que només es van fabricar dues unitats per la pel·lícula de James Bond “Només es viu dues vegades”, amb Roger Moore, i que mai es va comercializar… millor no en parlem, que sempre que surt el tema acabo mullant pantaló.

2.- Nissan R32 Skyline GT-R

És inevitable: cada cop que veig aquest Nissan R32 Skyline GT-R no puc evitar pensar en els monstres de Grup A (anomenats, per primer cop, Godzilla) que van arribar a batre els intocables M3 de BMW a principis dels anys 90. Això per no parlar de Bathurst, on també van fer de les seves… i fins i tot al CET espanyol, amb Luís Pérez-Sala al volant!! Clarament, el meu Skyline favorit… o no.

1.- Nissan Skyline 2000 GT-R KPGC10

Doncs no. Perquè el meu Skyline favorit – i per extensió, el meu cotxe japonés favorit – és el Nissan Skyline 2000 GT-R KPGC10. El primer. El millor. Aquesta estètica tan dels anys 70, l’agressivitat del frontal, la carrosseria coupé, el motor de 2 litres i 6 cilindres en línia, etc. No hi ha res en aquests Hakosuka que no m’agradi. Aquí el teniu en un video rodant al Fuji Speedway

Extra 1.- Toyota Ae86 Sprinter Trueno

Evidentment, se’m feia bastant complicat tancar un Top 5 i no parlar del genial Toyota AE86 Sprinter Trueno, també conegut com a Hachiroku. Tot i que és un trasto que ha de ser genial de conduir, finalment no l’he inclós en el Top 5 (i el meu germà m’odiarà per això, perque a ell li encanta) perquè la estètica no és res de l’altre món. És més, m’atreviria a dir que és lleig. Això sí: el que fa gran aquest cotxe, el que el fa mític, és el motor, la tracció al darrera i, sobretot, el poc pes del conjunt. Com he dit més d’una vegada, és el BMW E30 dels nipons…

Extra 2.- Mazda MX-5

I evidentment, ja posats a afegir un extra… hi afegim dos. Que seria d’un Top 5 del millor que ha ofert Japó al món del motor si no parlessim del Mazda MX-5 original? El primer. El lleuger. El bo. Els d’ara s’han anat aigualint amb els anys, però el primer sempre serà aquell trasto de 115 cavalls i menys de 900 kilos de pes, la demostració inequívoca de que per passar-s’ho bé, no calen grans motors V8 ni descomunals quantitats de potència: tot el que cal és un conjunt lleuger i molt ben posat a punt, com el Miata.

Al final, com veieu, més que un Top 5, m’ha acabat quedant un Top 7. No sabeu ho difícil que és fer una tria definitiva de només cinc models, quan estem parlant d’un país capaç d’oferir cotxes com el Subaru Impreza 555, el Mitsubishi Lancer Evolution VI TME o el darrer Nissan GT-R. Esperem que el tsunami i el brutal terratrèmol que divendres van sacsejar el país no impedeixin poder gaudir de molts més cotxes com aquests en el futur…

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑