Senna, Mansell i el final del Gran Premi de Monaco de 1992

ayrton_senna___nigel_mansell__monaco_1992__by_f1_history-d5rsph4

Aquest cap de setmana toca Gran Premi de Monaco de Formula 1. Fins ara hem parlat dels cascs que lluiran alguns dels pilots, i hem recordat vells temps de la mà de Jackie Stewart i Graham Hill. Avui tornarem a donar un cop d’ull al retrovisor amb una de les edicions més emocionants que ha donat de sí la cursa monegasca, la qual forma part de la recopil·lació que ha fet Motorsport Retro en un article més que recomanable.

Continua llegint

Nigel Mansell i les espurnes a la Formula 1

Avui m’he topat amb una entrada força interessant sobre la Formula dels anys 80 i un dels seus elements més característics: les espurnes. Qui no recorda aquell famós avançament de Mansell a Senna a la recta de Montmeló, fent-la quasi tota en paral·lel mentre treien espurnes a tort i a dret? Doncs a això em refereixo…

El fet és que les declaracions de Nigell Mansell al respecte no tenen desperdici:

Als entrenaments lliures, sempre intentava buscar sots que es trobessin lleugerament fora de la traçada, per fer-los servir durant la cursa si algú es trobava just al meu darrera. La traçada no em frenaria, però jo sabía que el paio del darrera es menjaria una bona dutxa d’espurnes, i possiblement, embrutar-li la visera del casc. Realment si que podien deixar marques de cremada a les viseres. El millor revolt era la curva Abbey, a Silverstone. Si algú se m’acostava el suficient com per intentar passar-me a la curva Club, jo simplement sabia on col·locar el cotxe a Abbey per deixar-li la cara plena. M’encantava!

Per desgràcia, aquests eren els anys gloriosos de la Formula 1, i ara ja res s’hi sembla. Aquests truquets, les petites trampes, tot plegat era el que feia de la Formula 1 una disciplina tant interesant. Ara, per contra, el més emocionant d’una cursa passa per saber si el pilot de torn farà dues parades o tres. Patètic.

Via Motorsport Retro | Foto: Corbis Images

Mansell i Senna, de passeig per Silverstone

M’imagino que tots recordareu aquesta foto. Va ser feta un cop finalitzat el Gran Premi del Regne Unit de 1991, a Silvesrtone. Nigel Mansell, amb el Williams-Renault, es va fer amb la seva tercera victòria al GP de casa. Ayrton Senna, per la seva banda, va veure com, als metres finals ja a la última volta, se li escapava la cursa quan es quedava sense carburant.

A la volta d’honor, el britànic va parar quan va passar pel punt on es trobava el McLaren del brasiler, i li va oferir portar-lo de nou als pits. Era un altra època. Avui en dia, si això pasés, la FIA sancionaria als dos pilots amb trope-mil eeeurus de multa i una sanció esportiva per la següent cursa. Per contra, aquells eren els darrers anys del compadreo a la categoria reina, un compadreo que definitivament s’ha perdut a la Formula 1 actual. Aquí teniu el video:

No dic que no sigui perillós, que ho és, perquè les velocitats que agafen són prou considerables si tenim present que un pontó de fibra de carbono no és el millor lloc per viatjar en cotxe. El que és innegable és que aquell moment va ser memorable i un dels que més es recorden de tota la dècada dels noranta.

Via Jalopnik.

Ode to Motorsport

Aquí va un video d’aquests de gallina de piel que tant m’agrada. És d’un paio que té la ma trencada en això de fer muntatges, una mica així com el Passats de Canto  del nord d’Europa: 89 videos en cinc anys… i per celebrar-ho, una compil·lació amb el millor del millor. La música és senzillament brutal. Pell de gallina de la bona…