Vacances, Nürburgring, Meriveyron i d’altres cosetes pendents

Vacances, aquell període de l’any on més temps lliure tinc i on, paradoxalment, menys coses publico a Colla Verglas. Tot just ahir vaig arribar a casa després de passar una setmana i mitja recorrent-me Europa, en un viatge que em va portar a llocs tan dispars com el Nürburgring (sí, per segon cop en dos mesos), Tirol o Suïssa. Tot va començar divendres 29 a les 15:00, moment en el que en va començar un periple que ens portaria primer a Dijon, on vam fer nit, per acabar el dia següent a la meca de l’automobilisme mundial: el Nordschleife.

Pel matí va tenir lloc una cursa de les VLN Series, on després de flipar-nos una mica amb els Porsche 997 GT3 RSR, els Mercedes-Benz SLS GT3 i els no menys espectaculars Renault Clio Cup Evo preparats fins al més mínim detall (llantes, difussor, gurney flap, aletes, separadors, frens, escape central, vidres de metraquilat, etc.) va arribar l’hora de fer un primer contacte amb el traçat (sobretot pel Samu i l’Andrés, ja que era el primer cop que anaven al Infern Verd). El cotxe escollit va ser el Seat Ibiza Cupra TDI del meu germà, enlloc del Meriveyron tal i com vam fer l’any passat en aquella gloriosa volta produïda per Flying Hawaiana Productions.

La sorpresa va venir quan al arribar a la línea de boxes del Nordcshleife, enlloc de girar a la dreta i entrar al traçat antic, uns cons mal posats ens van enviar a la recta del circuit de Gran Premi. Us asseguro que no us podeu ni imaginar els crits histèrics del meu germà quan va encarar la recta de pits del Sudschleife; un moment que segurament no oblidarà en molt de temps. Donat que poder rodar als dos circuits alhora no és una cosa que es pugui fer tots els dies (a no ser que participis a les VLN Series), tot just arribar de nou al aparcament vaig decidir agafar el Meriveyron per fer una volta adicional amb la Mireia i uns amics flamencs (flamencs de Flandes, no d’Andalucia) i francesos de TheAutoUnion. La veritat és que va ser força traumàtic adonar-se de la manifesta falta de potència del Meriva a base d’avançaments fulminants per part de trastos com el BMW M3 o Porsche 911 GT3. Clar que qui no es consola és perquè no vol: com a mínim vaig poder avançar un Opel Astra Combi i un Audi A6 Avant. Això per no parlar de la GENIAL foto que em vam fer, i amb la que he decidit obrir aquesta entrada.

Al dia següent, el meu germà no va parar de rodar amb el Volkswagen Scirocco 2.0 TFSI DSG de Rent-Racecar. Per la seva part, en Lluís (copi de l’Ignasi amb la Sabine) va fer la seva primera aproximació al circuit al volant del seu Opel GT… a la que van seguir unes quantes voltes més. Coses del Nürburgring, que enganxa. Al final, l’Ignasi va grabar un video de la seva darrera volta (un 8:52 amb molt de trànsit, de la que parlaré un dia d’aquests) de la que va quedar absolutament flipat. Podriem dir que després de prop de 70 voltes, ja té el traçat completament per la ma (el que es tradueix en aixecar les quatre rodes del terra a Pflanzgarten II, fer 225 km/h abans d’Schwedenkreuz o 190 km/h abaix de tot de Fuchsröhre aixecar les quatre rodes del terra a Pflanzgarten II, fer 220 km/h abans d’Schwedenkreuz (botant), 190 km/h a Flugplatz i 225 km/h abaix de tot de Fuchsröhre). Jo, mentrestant, em vaig dedicar a fer fotos (la meva dosi de conducció ja la vaig tenir el mes passat). Les fotos les veureu durant els propers dies, juntament amb les del Rebel Run 2011, que ja van amb un retard força considerable. Sorry.

Després d’un molt bon sopar a Pistenklause, amb rumpsteaks i molt bona companyia, de retrovar vells amics com el Matteo de Swiss Car Sightings, i de passar-nos-ho genial en un cap de setmana en el que no va ploure (tot i que tampoc feia precissament calor: 9ºC de mínima, 12,5ºC de màxima el diumenge), dilluns al matí la Mireia i jo vam enfilar la autobahn cap a Munich, on per desgràcia vam trobar-nos amb el museu de BMW tancat a cal i canto, i d’allà… a Austria. Però d’això millor parlem un altre dia.

Anuncis

Tandes (i cantos) a Mora d’Ebre

Dissabte passat, al traçat tarragoní de Mora d’Ebre, una grapat de cremats es van reunir amb la seva maquinària amb l’únic objectiu de cremar roda. Literalment. Només els hi va faltar un bidó de benzina i un misto per acabar de liar-la. No obstant, com que aquesta gent es bastant old-school, van preferir fer-ho com s’ha fet sempre: muntant rodes velles al darrere, i peu abaix fins que es doblegui el pedal del gas.

Trobareu les 86 fotos restants a Colla Verglas Foto o clicant directament sobre les imatges d’aquesta entrada.

Només així vaig poder aconseguir fer fotos com aquesta:

O aquesta, amb el meu germà fent ballar la Sabine:

O aquesta altre, amb en Ramon fotent el seu E36 a tres rodes…

El resultat de tot plegat va ser aquest:

El traçat de Mora d’Ebre no és ni molt menys un Montmeló. De fet, ni tan sols s’apropa a un Calafat. És mes aviat un kàrting per nens grans, un circuit ideal per fer tandes, i cantos. Sobretot cantos. Perquè amb una mica de traça, un podía fer quasi tot el traçat de costat, incloent la recta!!

Aquestes tandes, sobretot, van servir al meu germà per estrenar-se de veritat amb la Sabine, per fer-se amb la seva conducció i prendre-li les mides de cara al seu debut als trams catalans la temporada vinent. És per això que al principi va començar muntant gomes Toyo, els semi-slicks que farà servir la temporada vinent, tot i que al cap d’una estona, i en vista de que fer cantos amb aquests pneumàtics era una mica mes complicat, finalment va muntar gomes caca-de-la-vaca per fer una mica l’animal.

El seu copilot i amic de Colla Verglas, en Lluís Comas, també es va estrenar en això dels “cantos” amb el seu Opel GT. No és un cotxe tan fàcil de portar com el BMW, però Déu n’hi do…

I d’entre la resta de cotxes, doncs una mica de tot, especialment BMW. Hi havia dos o tres eme-tres, un parell dels quals també van fer acte de presència al Nürburgring l’estiu passat, així com algún que altre E30 325i, més o menys preparat

La nota de color la posava un Porsche 997 Carrera 4 i un Peugeot 205 Rallye, que van donar una mica de varietat al paddock

En resum, una jornada d’allò més divertida, amb molt bon ambient i molta, molta olor a goma cremada. A la pròxima cita segur que no hi falto, que el Renault 5 GT Turbo ja fa molts dies que fa bondat al garatge…

Trobareu les 86 fotos restants a Colla Verglas Foto o clicant directament sobre les imatges d’aquesta entrada.


Nota: si vau estar rodant a Mora d’Ebre i voleu alguna foto del vostre cotxe que no heu trobat per aquí, només m’ho heu de demanar. Crec recordar que com a mínim, tinc un parell d’imatges de cadascun dels cotxes que van estar rodant.

Em trobareu a: danidmas@gmail.com

Bloc a WordPress.com.

Up ↑