El 2019 del Mazda i el 911 en xifres

Una de les coses que m’he proposat per aquest 2020 que tot just ha començat és el reactivar una mica aquest racó de la nostra xarxa. No ho faré com ho feia abans, escrivint de tot sense cap mena de filtre ni criteri. M’agradaria fer-ho parlant dels cotxes que tinc i de les coses que faig, per endreçar idees i fer una mica de registre de la ruïna que em suposa tot plegat.

El fet és que m’agradaria començar el 2020 fent una mica de resum del que ha estat el 2019. I com parlar del 2019 sense mencionar el que per mi ha estat el ‘moment automobilístic’ de l’any, de la dècada i, molt possiblement, també de tota la meva vida: el Porsche 911.

Perquè sí, tinc un Porsche 911. Han passat 10 mesos i quan ho dic encara em costa de creure. Es tracta d’un Carrera 3.2 del 1987, amb 160 mil kilòmetres, acabat en blau ‘prússia’ amb el canvi 915 enlloc del més modern, més preciós i més divertit G50, frens de 4 pistons del Turbo, Bilsteins davant i Konis darrere.

Li vaig comprar a en Manel, molt bon amic i company de batalles. Quan em va comentar que començava a valorar la possibilitat de vendre-se’l no m’ho vaig pensar dues vegades. Primer perquè sabia d’on venia, que estava cuidat i ben mantingut — per Nou Onze — i, segon, perquè a banda del canvi, tenia tot el que buscava en un 911: refrigeració per aire, carrosseria coupé i petites millores per fer-lo (encara) més divertit.

El cotxe és el mateix que vaig conduir (i fotografiar) fa 3 o 4 anys. El motor és una delícia, amb uns baixos descomunals i una banda sonora a la zona alta d’allò més adictiva. I el millor amb diferència és que, amb ‘només’ 230 CV, pots fer el cabra sense jugar-te sis punts del carnet a cada accelerada. Ah, i que sent més estret fins i tot que el Mazda MX-5 NA (per difícil que sigui de creure) és un cotxe que no imposa i amb el que pots rodar per carreteres estretes sense por.

En els 10 mesos que fa que el tinc he fet 4726 km (després del darrer repostatge, ara possiblement una mica més). Quan vaig contractar la assegurança vaig acordar un límit de kilometratge de 5 mil, així que pels 2 mesos que queden de pòlissa tocarà treure la calculadora.

En aquests quasi 5 mil kilòmetres he gastat 501,48 litres de 98, el que traduit en euros són 732,49 Eur. El consum mig en aquest temps ha estat de 10,46 l/100 km, una xifra que es queda per sota del que esperava (uns 12 l/100 km). El dipòsit amb un consum més baix va ser de 9,62 l/100 km, el que, a banda de ser un número molt evocador per a qualsevol porschista, no deixa de ser sorprenent, parlant com parlem d’un sis cilindres de 3.2 litres de fa 33 anys.

L’únic problema que he tingut va ser amb un palier. Al Maig vaig decidir muntar uns separadors que venien amb el cotxe i, al treure la roda, vaig veure com els dos ‘fuelles’ del palier esquerra estaven trencats, deixant un estucat de greix per tot el pas de roda. Al rodar ves-a-saber-quants kilòmetres amb aquest panorama, el palier va acabar tocat, motiu pel qual vaig haver de muntar un palier nou. D’això se’n va encarregar Nou Onze.

A banda d’això i d’una aliniació a finals d’estiu, el manteniment del Carrera 3.2 ha estat d’allò més raonable, incloent l’assegurança amb Zalba-Caldú, a tot risc, amb franquicia i valor pactat per 385 Eur.

Coses que tinc preparades de cara al 2020? No enganyaré a ningú si dic que se m’ha passat pel cap la idea de pujar-lo al Nürburgring, fent una paradeta a Stuttgart. Difícil, però no impossible. Si que m’agradaria fer una mica de circuit, per posar-lo una mica al límit i veure com va això de dur un cotxe amb el motor al lloc equivocat.

A nivell estrictament mecànic, poca cosa. M’agradaria plastidipejar la part cromada de les Fuchs en negre, però sempre de manera que puguin ser tornades al seu estat original. Fora d’això, poca cosa… per no dir res. El cotxe és perfecte tal i com està.

El 2019 pel Mazda ha estat una mica més mogudet.

Després de mesos amunt i avall, intentant homologar les suspensions, barres i el llarg etcètera de coses que li vaig muntar a finals del 2018, la passada tardor per fi vaig aconseguir l’objectiu. Bé, excepte la admissió de Jackson Racing, que per alguna estranya raó que no arribo a comprendre no vaig poder incloure a la fitxa.

Sense cap viatge ni aventura, a diferència del que va passar el 2018 amb el Nürburgring i Rallye Monte-Carlo Historique, el kilometratge anual s’ha quedat en 3293 kilòmetres. En benzina això són 395,10 litres amb un cost total de 546,21 Eur.

El consum mig ha quedat en 12,09 l/100 km, quasi 1,5 litres més que el 911. La raó? Que aquest any el Mazda ha fet 3 trackdays a Can Padró i una Porsche Classic Series al Circuit de Catalunya, amb la d’hores que això implica amb el pedal de la dreta a fondu. De fet, el dipòsit més alt que tinc puja a 19,85 l/100 km, mentre que el més baix es queda en 7,52. El ying i el yang.

A nivell problemes, cap ni un. Sí que he aprofitat la parada amb tot el tema de les homologacions per fer embragatge i distribució. Desconeixia quan s’havien fet amb anterioritat, o si s’havien fet. Ara sé com estan les coses sota el capó. Al Novembre també vaig muntar un volant d’inèrcia més lleuger i un escapament nou, el que segurament no aporta res en termes de prestacions però que millora la experiència al volant el que no està escrit (sobretot als túnels).

De cara al 2020 m’agraria muntar rellotges (temperatura d’aigua, d’oli i pressió de l’oli), un radiador d’oli, bàcquets, arnesos, unes canalitzacions d’aire pels frens i poca cosa més. És el que tenen els ‘projects’, que saps quan comencen però no quan acaben. Segurament també tocarà canviar rodes en algun moment de l’any, doncs les Nankang NS-2R que porto al joc de 15″ comença a acusar el pas del temps (i els kilòmetres). La idea és substituir-les per unes AR-1, més més ràpides i agressives, i muntar unes NS-2R (o similars) al joc que tinc de 14″.

Veurem que ens depara aquest 2020 pel Mazda i el Porsche. Serà un any que segurament també portarà novetats en d’altres fronts, algunes esperades i d’altres no tant. Jo l’únic que demano es poder seguir fent kilòmetres com fins ara, sense gaire problemes i amb un somriure d’orella a orella.

Així era la fàbrica de Porsche l’any 1972

A dia d’avui, si us apropeu a una trobada de clàssics i en ella us creueu amb un Porsche 911 anterior a 1973, podeu donar per fet que es tracta d’una unitat convenientment restaurada. Passeu-vos per nouonze i veureu de què parlo. Pocs queden ja que encara conservin la pintura original, que 40 anys passen molt ràpid. Un dia, però, tots aquests cotxes estaven aparcats a l’exterior de la fàbrica que el fabricant alemany té a Zuffenhausen, una zona industrial a tocar d’Stuttgart, esperant a ser enviats als seus afortunats destinataris.

En les fotos que trobareu a continuació, publicades per cinelliguy i que he trobat al molt recomanable blog IEDEI, es pot veure com era el dia a dia a la fàbrica de Porsche.  De les cadenes de muntatge on s’assemblaven els 911 a la zona on es muntaven els motors, dels aparcament on els 911 esperaven ser enviats als seus respectius destinataris als bancs de rodatge on es verificava que tot funcionava com un rellotge. Comparat amb les megafactories que els grans fabricants tenen avui en dia, amb unes capacitats de producció que fan autèntic vertigen, aquestes imatges són certament relaxants i evocadores.

Continua llegint

Ja està aquí el configurador online del nou Porsche 911

Esteu preparats per perdre el temps durant els pròxims 15 minuts? Penseu que no hi ha marxa enrere, eh? N’esteu segurs? En serio?! Doncs amb vostés, el configurador online del nou Porsche 911 (991). Au, que no es digui que no us he avisat…

Via Autoblog | Porsche

 

 

Pupurrí informatiu (III)

  • El meu amic i artista Xander Walker ha publicat noves làmines: Lancia Stratos Zero, Ferrari F40, el McLaren MP4/26 de Lewis Hamilton, Audi R10 TDI… i el meu favorit, Ferrari F2008.
  • Qui diu que un Porsche no pot ser un cotxe pràctic? Que li preguntin a aquest paio del 996 Turbo, a veure que en pensa. (via Carscoop)
  • El mundial de motociclisme ja té un nou Safety Car: el BMW F10 M5, que substitueix d’aquesta manera el BMW Serie 1 M Coupe que han fet servir aquesta temporada fins a la darrera cursa a Indianapolis. (via GT Spirit)
  • Què passa quan un camió es queda sense frens just quan es troba amb una retenció? No ho vulguis saber. (via Jalopnik)
  • Pintant el casc d’en Michael Schum… Ayrton Senna! No, Michael Schuma… espera. Senna? Ayrton Schumacher? Michael Senna? Què collons?! (via Axis of Oversteer)

Amb vostés, el nou Porsche 911 (991)

A tres setmanes de que el saló de Frankfurt obri les seves portes, una de les novetats més importants que s’hi esperava ja ha estat presentada. Senyores, senyors: amb tots vostés, el nou Porsche 911. A primer cop d’ull s’ha de reconèixer que és un disseny força continuista. De fet, el frontal sembla més un restyling del 997 que un cotxe completament nou. Aposto a que per l’ull no entrenat no li serà fàcil diferenciar ambdues generacions. La única cosa que em grinyola una mica són les llums LED diurnes: per què no les han fet encaixar amb la entrada d’aire?

La part del darrera és on es concentren la majoria de novetats. Haig de reconèixer que en un primer moment no em va agradar gaire, serà que sóc massa purista. No obstant, a mesura que han anat passant els dies, i a mesura que he anat veient noves fotos, haig de reconèixer que la cosa ha millorat força. La veritat és que recorda molt a la trassera del 918 Spyder presentat fa un parell d’anys, un model del qual, segons es diu, s’hi haurien de derivar dos cotxes diferents (d’aquí que ja ens estiguin començant a entrenar amb el nou-onze). Aquí la veritat és que hi tinc poc a opinar.

El lateral. Tot i que no ho sembla, aquí també hi han hagut canvis, i força importants, de fet. Tot i mantenir les mateixes proporcions que el 997, la nova generació del 911 és més llarg (la batalla ha crescut 10 cm), més ample i més baixa. El resultat de tot plegat és un disseny molt estilitzat que ha crescut en quasi totes les mides. Curiosament, aquest augment de tamany no s’ha traduït en un augment de pes, ja que la nova generació (991 pels entesos) és 45 kilos més lleugera que la generació sortint. Té mèrit, la cosa.

D’aquí es desprenen dues coses: menys pes vol dir més prestacions, però també vol dir menys consum i menys emissions. Tot i que aquí a Colla Verglas el tema de la eficiència es toca moooooolt de passada, sorprén que tot i guanyar 15 CV en la versió Carrera S, les emissions i el consum s’han reduït en un 16% de mitjana.

La veritat és que encara estic processant una mica el canvi. El 997 és una de les generacions que més m’agraden, juntament amb la 993, i qualsevol canvi que es realitzi necessita un cert temps d’adaptació. Una de les coses que no m’agraden és que ha crescut en volum, com passa quasi sempre: mesures de seguretat passiva, més habitabilitat, bla bla bla. Aquesta, de fet, és una de les raons per les que m’agrada tant el 993: és petit, lleuger, compacte, tot queda a ma, es condueix quasi colze-amb-colze. El 991, per contra, és tot un gran turismo, pecant del mateix mal que ha acabat per condemnar tot un mite com és el M3 (i a l’èxit del Serie 1 M Coupe em remeto).

M’imagino que quan Porsche comenci a presentar les versions Turbo, el GT3 o el GT2 (així com les corresponents versions de competició), la generació 991 començarà a guanyar adeptes entre els que s’inclourà un servidor. Fins llavors, o com a mínim fins que no el vegi en directe a Frankfurt, em segueixo quedant amb un bon 997.2 Carrera GTS. Gràcies.

Per informació una mica més rigurosa, visiteu Motor.cat.

Pupurrí informatiu (I)

Com que tinc tantes (tantíssimes!!) coses acumulades, he decidit que des d’ara en endavant, publicaré algunes noticies “menors” en format breu, agrupades en petites compil·lacions a les que anomenarem pupurrís informatius. Sense anar més lluny, avui començarem per…

  • El Porsche 911 S de 1970 que Steve McQueen va fer servir durant el rodatge de la pel·lícula Le Mans ha sortit recentment a subasta, adjudicant-se per ni més ni menys que $1.25 milions de dòlars (uns 870.000 € al canvi). Imitar al actor nordamericà mai havia sortit tan car… (via Autoblog)
  • Jason Thorgalsen, un fotògraf que hauries de conèixer… i que si no vaig errat, estava registrat a Jabbasworld, el lloc del qual va nèixer TheAutoUnion. (via 8000vueltas)
  • A Estats Units hi ha pickups… i després hi ha PICKUPS. En majúscules. D’aquests, un dels més venuts és la Ford F-250 Heavy Duty, la qual, com el seu nom molt ben indica, és l’encarregada de dur a terme les tasques més dures. Com si fos un camió, en altres paraules. Dit això, sorprén veure que una d’aquestes ha aconseguit passar dels 300 km/h a la Bonneville Speed Week. (via Diariomotor)
  • Aquí va una molt bona galería del AvD Oldtimer Grand Prix que es va disputar al Nürburgring fa unes setmanes, i al que vaig tenir la oportunitat d’assistir-hi l’any passat. (via Motorsport Retro)
  • A la venda: Porsche-Kremmer 935 K3. Motor bòxer de 3.2 litres, turbos KKK de generoses dimensions… i una potència que anava dels 740 als 800 CV!! Es tracta de la tercera generació del 935, la més avançada de totes les que es van fabricar… i d’una unitat en concret amb un historial tan llarg com per avorrir. Un perfecte exemple dels esbojarrats anys 80. (via Motorsport Retro)
  • El pitjor Fiat Nuova 500 (l’original) de la història? Molt probablement. Vist al Silverstone Classic. (via Axis of Oversteer)


Autofarm 911

Reconec que tinc una certa debilitat per Porsche. En especial, pels clàssics. Pels originals. En aquest sentit, recordo haver parlat en mes d’una ocasió sobre Singer, una mena de preparador/especialista nordamericà que es dedica a agafar carrosseries de 911 (de qualsevol generació fins el 964) i reconvertir-les en rèpliques dels originals, però mantenint mecàniques modernes amb nivells de potència i prestacions a l’alçada. És una combinació que, podriem dir, uneix el millor de dos móns: imatge de clàssic; prestacions, comoditat, confort de 911 modern.

Alguns ja m’heu fet saber que el desmesurat tamany de les rodes del darrera no és gaire “fidel” als 911 dels anys 60 i 70, i no us falta raó. En aquest sentit, la solució a tots els problemes la trobem en el preparador/especialista britànic Autofarm, que des de fa un bon grapat d’anys es dedica precissament a això: agafar carrosseries de Porsche 911 originals, i muntar-hi mecàniques més modernes. Com a exemple, teniu el cotxe que veieu a la imatge: tot i que l’aparença és la d’un 911 S de 1960, sota el capó amaga un motor 3.2 de la generació 964 (enllos del 2.4 que indica al capó). L’únic problema és que tot plegat no resulta barat, doncs el preu de qualsevol d’aquestes reconversions ronda el mateix que el d’un 997 Carrera nou de trinca.

Jo tinc clar quin escolliria. I vosaltres?

Via Evo Magazine | Autofarm

PD.- Un altra bona alternativa és el 911 d’en Chris Harris