El veritable problema de la bombolla

Diumenge per la tarda. No tens res a fer. Agafes l’ordinador i saltant d’enllaç en enllaç et trobes amb un preciós vídeo d’un Audi RS2 amb la habitual qualitat amb la que ens tenen acostumats la gent de Petrolicious. De sobre recordes que, no fa tant, aquests cotxes es podien trobar per uns raonables 15 mil. Obres Coches.net, omples els buits corresponents, especifiques la versió i esperes a que apareixin els resultats. Quan ho fan, boom. Microinfart.

Un cotxe que no fa tant es podia trobar per una xifra relativament asequible ara parteix d’uns 33 mil. I d’aquí, cap amunt. I parlem d’un RS2 com podríem parlar d’un BMW M3, un Lancia Delta o qualsevol Porsche 911 refrigerat per aire. I això pel que fa a les variants normals: per un M3 Sport Evo o per un Delta Martini 5 podem estar parlant tranquilament de xifres de sis dígits. De bojos.

Serveixi d’exemple el BMW M3. L’Ignasi va pagar menys de 15 mil euros pel seu ara farà uns 9 anys. Actualment a Coches.net només hi ha un i en demanen 55 mil. Autoscout? 38 mil el més barat, 80 mil el més car. Clar que una cosa és el que es demanan i un altre molt diferent el que es paga. Però per tenir una referència ja va bé.

alp_5038

La primera conseqüència de la bombolla la trobem en els preus: si mengano ha demanat 50 mil pel seu, jo no seré menys. Passava amb els pisos — i després va passar el que va passar — i ara està passant amb els cotxes. No aprenem. A vegades fins i tot penso que en molts anuncis el venedor ni tan sols vol vendre, simplement està pescant amb un preu exorbitant i si algú pica doncs benvingut sigui.

No obstant, per mi el principal problema de la bombolla és que tots aquests coxtes que canvien de mans per xifres que escapen a tota lògica segurament acabaran tapats amb una funda esperant que el seu valor es dobli en el futur. I els que no canvien de mans també, perquè una cosa és rodar amb un cotxe pel que has pagat 25 mil, i un altre molt diferent fer-ho amb un cotxe del que saps que es paga el doble.

I això és una llàstima.

Winter Rally Andorra 2014 Colla Verglas BMW E30-10

Jo sóc dels que pensa que els cotxes estan fets per ser conduits, i que quan els entres en un circuit has d’assumir un cert nivell de risc. Però també entenc la gent que ho veu d’un altre manera. Parlem en molts casos de gent que va comprar un Porsche 911 fa uns anys, quan aquests rondaven els 20 mil, fent realitat un somni de tota la vida, i que ara no volen arriscar aquest capital en un ral·li, una pujada o una prova de regularitat en circuit. Fins i tot treure’l al carrer comença a ser un esport de risc.

En aquest sentit, em consta que molta gent que abans sortia a les Rallyclassic Series amb un Porsche 911 ara ho fa amb un Golf MK2 per por a trencar alguna cosa. Només cal un paio que es passi de frenada i et piqui per darrera per acabar amb una factura de cinc xifres. Això per no parlar de que el valor del cotxe segurament també es veurà compromés.

Després estan els col·leccionistes en el sentit estricte de la paraula: gent que vol “aquest Lancia Delta en concret, perquè és una edició especial de la que només se’n van fer 300 unitats i quedaria de conya al costat dels altres sis Deltones que tinc al garatge”. És la gent que pagaria 100 mil euros per un Martini 5, o 120 mil per un Sport Evo. En serio creieu que algú estaria disposat a pagar aquesta xifra pel seu rendiment, quan qualsevol compacte esportiu actual li dona mil patades?

1518006974738.png

I tot plegat sense oblidar els cotxes que han deixat casa nostra en direcció al nord d’Europa. En aquest article de 8000vueltas en parlen per sobre. Sense anar més lluny, un molt bon amic meu, norueg, va adquirir fa un parell d’anys un dels pocs NSU TT-S nacionals que hi havia, a Barcelona. Completament original, completament restaurat. I com aquest tants altres.

Les conseqüències de tot plegat les podem veure als campionats de clàssics, sigui velocitat, regularitat, circuit o ral·li. En algunes disciplines la caiguda en la qualitat de les graelles fa mal a la vista, i això és una pena. Haver de recórrer a vells BMW E36 de 4 portes per omplir les llistes d’inscrits d’un campionat nacional no deixa de ser paradigmàtic de la situació en la que ens trobem.

En fi. Sort del De Tomaso Pantera d’en Luís Villalba, l’amo del 205 Turbo 16 que feia de cotxe escombra al Ral·li Legend Les Corbes, o dels milionaris de Peter Auto que en un mes es passejaran pel Circuit a l’Esperit de Montjuïc. Si no fos per entusiastes com ells el panorama que ens quedarà en pocs anys serà veritablement desolador.

Anuncis

Algunes fotos que he fet a les verificacions del Rally Monte-Carlo Historique

DSC06802

Com cada any, i una setmana després de que s’hagi disputat el Monte-Carlo mundialista, Barcelona ha estat l’escenari d’una de les sortides del Monte-Carlo històric. A hores d’ara la majoria de participants deu estar pujant per la C-17 en direcció a Ripoll. Algun fins i tot deu estar passant right now per davant de La Garriga. Aquest matí un servidor s’ha escapat una estoneta per veure les verificacions. L’ambient era força bo, tot i que aposto a que els pilots no tindran el mateix humor demà pel matí després d’haver estat conduint tota la nit…

Continue reading “Algunes fotos que he fet a les verificacions del Rally Monte-Carlo Historique”

La experiència d’un copilot novell al Andorra Winter Rally 2014

Winter Rally Andorra 2014 Colla Verglas BMW E30-10

Si hagués de treure una conclusió de la primera edició del Andorra Winter Rally és que la biodramina fa miracles. Com molt bé sabreu, perquè ho vaig deixar anar per aquí, fa alguns dissabtes el meu germà i jo vam participar en aquesta prova de regularitat per a clàssics amb el BMW M3, ell com a pilot i un servidor com a copi.

Continue reading “La experiència d’un copilot novell al Andorra Winter Rally 2014”

Doncs al final sembla que faré de copilot al Andorra Winter Rally

Captura de pantalla 2014-12-18 a les 16.27.53

Recordeu l’Andorra Winter Rally del que us vaig parlar fa unes setmanes? Doncs al final sembla que hi participaré com a copilot del meu germà. Sobre el paper aquesta tasca hauria d’haver recaigut en la seva parella, la Nàdia. De fet, si avui doneu un cop d’ull a la llista d’inscrits encara hi consta com a tal. Però no: la setmana passada va patir una caiguda tonta mentre esquiava i per desgràcia ara ha de fer repós. Això, o ja no ho veu tan clar i ha posat la primera excusa que ha trobat, que també pot ser.

Continue reading “Doncs al final sembla que faré de copilot al Andorra Winter Rally”

Pujada al Farell de regularitat per clàssics. La primera de l’any per l’Escrot.

1469797_586886738031362_623641642_n

L’any passat vam acabar la “temporada” — si és que fer dos rallyes es pot arribar a considerar una temporada — amb la Volta a Osona, una prova de regularitat on ens ho vam passar molt millor del que m’hagués imaginat. Amb el 2014 recen estrenat arriba la primera prova de l’any, també de regularitat, però amb un format que no té res a veure amb la prova osonenca — la pujada al Farell de regularitat per clàssics. Organitzada per Chronodriver, aquesta prova constarà de tres passades: una d’entrenaments i dues de cursa en la que els pilots hauran de clavar el mateix temps en cadascuna de les pujades.

Continue reading “Pujada al Farell de regularitat per clàssics. La primera de l’any per l’Escrot.”

Quatre dies pel meu primer rally (de regularitat)

1

Aquest cap de setmana, si tot va segons el previst, un servidor de vostés prendrà la sortida a la Vola a Osona Clàssic Ral·li amb l’Escrot. És el meu primer rally, entenent per rally un esdeveniment amb trams, controls, reagrupaments i aquestes coses. A diferència dels rallyes que fa mon germà, però, la Volta a Osona és una prova de regularitat en carretera oberta, amb mitjanes de velocitat rondant els 50 km/h. Sona a cursa per iaios, però té la seva dificultat. Vull creure, vaja.

Continue reading “Quatre dies pel meu primer rally (de regularitat)”

Espectacular video-resum del Ral·li d’Andorra Històric

Captura de pantalla 2013-09-26 a la(s) 13.40.46

Fa un parell de setmanes, mentre un servidor no parava de fer fotos a la darrera cita de les RallyClassics Sèries al Circuit de Catalunya, quasi un centenar de vehicles històrics van prendre part a la 42ª edició del Ral·li d’Andorra Històric, una prova que es va reinventar no fa gaire i que a dia d’avui ja es pot considerar tot un referent. El video que us porto avui ens mostra la bona inscripció i el bon ambient que hi ha haver a la cita andorrana, amb unes imatges acollonants que barregen DSLR amb drones buscant sempre un angle diferent. Una feina molt, molt ben feta.

Continue reading “Espectacular video-resum del Ral·li d’Andorra Històric”

Fent carreteres amb un Renault 5 Maxi Turbo

5Turbo-82A

Des de que a casa va arribar el Renault 5 GT Turbo, sempre hem sentit una certa debilitat per aquesta marca. Bé. I abans també, per què enganyar-nos? El video d’avui, trobat via el Facebook de 8000 Vueltas, gira entorn d’un cotxe que em posa tan tonto com un bon 911 — el Renault 5 Turbo. Titulat La Corse en Renault 5 Maxi, la veritat és que no sé ni de quina versió es tracta (l’adhesiu de Phillips i el color blau del capó semblen indicar que és un Maxi, però mai se sap), ni quin tram estan fent, ni el rally en el que participen. El rally sembla ser el Tour de Corse, el mateix que el de la foto (gracias Pierre!). Em recorda una mica al mític tram del Monte-Carlo, amb paret a la esquerra i precipici a la dreta. Del que no hi ha dubte es que es tracta d’un rally de regularitat, amb camions, cotxes en sentit contrari… i fins i tot una vaca. Mama por. Sigui el que sigui, només pel so del turbo ja val la pena veure’l.

Continue reading “Fent carreteres amb un Renault 5 Maxi Turbo”

RallyClassics Sèries al Circuit de Catalunya, 460 fotos!

Acabo de publicar una entrada per Competició.cat – amb la inestimable col·laboració de Patxi Castillo i Pedro Valiente – sobre la primera cita de les RallyClassics Sèries que el cap de setmana passat es va disputar al Circuit de Catalunya. Va ser un dia collonut, amb un molt bon ambient, i una llista d’inscrits d’autèntic luxe. D’entre els trope-mil Porsche que hi havia inscrits, l’espectacular Jaguar XK140 o el més modern Lotus Elise S2, el guanyador va ser un Autobianchi A112 Abarth de Jordi Garcia. És la història de la tortuga i la llebre, feta realitat. Coses de la regularitat, on no guanya el més ràpid sino el que ho fa millor.

El fet és que m’ho vaig passar d’alló més bé tirant fotos (prop de 1000, tot i que no estic gaire satisfet del resultat; crec que l’equip ja comença a notar el pas dels anys… i les gardeles que els hi vaig fotent de tan en quan) gràcies a Motor.cat i els organitzadors de la prova, que no van possar cap impediment per moure’m pel vial com Pere a casa seva (traducció literal). Trobareu totes les fotos al meu compte de Flickr, i tota la informació de la prova al blog Competició.cat.

Via Competició.cat | Fotos: Flickr

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑